Els drets de la Natura

Alguns diran que és ben estrany atorgar personalitat jurídica a un recurs natural. Però no és pas més estrany que si en tenen els negocis familiars o les empreses” afirma el ministre de negociació de tractats de Nova Zelanda, Chris Finlayson, sobre la concessió de personalitat jurídica al riu Whanganui [InTheseTimes, 24/1/2018]. Les espècies poden tenir drets, com les persones?  El món natural necessita el seu propi projecte de llei de reconeixement de drets?.

Continua llegint «Els drets de la Natura»

Registre mundial d’invasores

El jacint d’aigua (Eichhornia crassipes) al riu Miinjiang (Gutian, Xina). Aquestes plantes invasores provoquen la colmatació dels llacs, bloquegen el transport fluvial i redueixen la disponibilitat d’oxigen per als peixos. Foto: The Guardian

 

 

Segons que informava ahir The Guardian, s’acaba de produir el llançament d’un nou registre mundial d’espècies invasores: el Global Register of Introduced and Invasive Species (GRIIS), que actualment inclou unes 11.000 espècies, de les quals es documenta el perill per a la biodiversitat silvestre en un 20 % aproximadament. Els autors (Pagad et al. 2018, que ho publiquen al Scientific Data de Nature) esperen que tingui un ressò i una utilitat anàloga a les llistes vermelles de la UICN.

 

 

Més informació

  • Watts, J. (2018) – New global registry of invasive species is ‘milestone’ in protecting biodiversity. The Guardian, 23/1/2018 [enllaç]
  • Pagad, Shyama, Piero Genovesi, Lucilla Carnevali, Dmitry Schigel & Melodie A. McGeoch (2018). Introducing the Global Register of Introduced and Invasive Species. Scientific Data 5, Article number: 170202 (2018) doi:10.1038/sdata.2017.202 [enllaç]

155

 

155



Cèsar Blanché

 

Les conseqüències de l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola a l’arquitectura jurídica de la Generalitat de Catalunya han arribat també a l’àmbit de la conservació de la biodiversitat.

 

 

 

Més enllà del que pot significar d’aturada de pressupostos i de projectes vitals que ja eren a punt de tramitar (situació que lamentava el Director General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles, durant el recent Seminari IRBio de desembre de 2017) els efectes ja apareixen en les normes concretes que la rutina administrativa ha de desplegar.

Fa poques setmanes (novembre de 2017), el Parc Natural Baix Ter – Medes – Montgrí va publicar la nova versió de la pròrroga del Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG) que regula, entre d’altres, un nou règim d’immersions a les Medes o la creació d’un Consell Científic Assessor del Parc. Aquesta reglamentació es basa en l’aplicació de l’article 144 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya “que atribueix a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria d’espais naturals” (transcrit exactament de la norma aprovada, Figura 1)

 

 

Figura 1. Captura de pantalla de l’encapçalament del Reial Decret

 

 

Si ens fixem, però, en el detall de la publicació al DOGC 5707 de 29/11/2017, podem observar que la disposició no és de la Generalitat, sinó del Ministeri d’Agricultura, que no és un Decret, sinó un Reial Decret i que s’informa que ja s’ha publicat abans al BOE (Figura 1). També es pot apreciar, al final de la part dispositiva i abans de l’annex, que l’execució de la competència exclusiva de la Generalitat esta datada a Madrid [sic] i que la signatura del Conseller i President de la Generalitat ha estat substituïda per la de la Ministra d’Agricultura i del Rei Felipe [sic] (Figura 2).

 

 

Figura 2. Captura de pantalla de l’acabament del Reial Decret


 

Queda clar.

 


 

Citació recomanada

Blanché, C. (2018) – “155”. E-Opinió núm. 43. Portal de Biologia de la Conservació de plantes. Laboratori de Botànica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona. En línia. Disponible a: <http://bioc.org.es/bioc/index.php?option=com_content&view=article&id=1090:155&catid=20:e-opini&Itemid=54>

Homenatge a Pere Montserrat, a Mataró

El proper dijous dia 25 tindrà lloc a Mataró un acte d’homenatge a Pere Montserrat, que ens va deixar l’any passat.

 

L’acte serà presentat pel seu fill, Josep M. Montserrat, director del Jardí Botànic de Barcelona, que introduirà els participants, Moisès Guardiola, Daniel Gómez i Federic Fillat.

La sessió serà a 2/4 de 8 del vespre, a la Fundació Iluro de Mataró

Genètica i conservació del lliri asiàtic Lilium cernuum

Lilium cernuum és una espècie localment amenaçada però que té cultivars emprats en jardineria ornamental

 

Amb els primers dies de l’any, amb data 4 de gener de 2018, s’ha publicat electrònicament a la prestigiosa revista PLoS ONE l’article que signen els nostres companys Jordi López i Sònia Herrando sobre refugis glacials del lliri sino-coreà Lilium cernuum, llistat com a amenaçat a Xina i Rússia.


Per mitjà d’electroforesi d’al·loenzims, es comparen poblacions del N de l’area de distribució (Xina) i del S (Corea), que confirmen el paper de les muntanyes de Baekdudaegan (BDDG) a la península de Corea com a refugi glacial de genotips d’aquest lliri expandits des del nord, amb nivells de diversitat en congruència amb la modelització d’hàbitats i l’evolució postglacial. Les poblacions del més australs de Corea del Sud són les més mereixedores de conservació.

 

 

 

La representació de la comparació dels resultats genètics amb el programari STRUCTURE mostra la diferenciació en dos grups (K=2) que corresponen a les poblacions del N i del S de l’àrea de distribució. [CC BY 4.0 Chung MY, Vu SH, López-Pujol J, Herrando-Moraira S, Son S, Suh GU, et al. (2018)]

 

L’estudi s’ha fet en col·laboració amb investigadors coreans i amb finançament del “Infrastructure for Conservation and Restoration of Rare and Endemic Plants in Korea National Arboretum” i el “Basic Science Research Program” de la National Research Foundation of Korea (NRF).

 

 

Més informació

  • Chung MY, Vu SH, López-Pujol J, Herrando-Moraira S, Son S, Suh GU, et al. (2018) Comparison of genetic variation between northern and southern populations of Lilium cernuum (Liliaceae): Implications for Pleistocene refugia. PLoS ONE 13(1): e0190520. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0190520

Nou blog de viatges botànics

Captura de pantalla del primer article del nou blog


Per donar la benvinguda al nou any 2018, el company Joan Pedrol, acaba de difondre l’anunci d’un nou blog anomenat “Viatges (de) botànics”, amb caràcter divulgatiu i recreatiu. Segons l’autor, el blog “vol donar a conèixer escrits de botànics ‒o sobre botànics‒, llibres i diaris de viatges principalment, que ens atansen a la visió que alguns d’ells ens han deixat dels recorreguts, vivències, plantes i paisatges que s’han trobat, en ambients geogràfics molt diversos, mentre es dedicaven a l’estudi de la diversitat del món vegetal”.

 

La primera contribució al bloc, publicada amb data 29 de desembre de 2017, es fa ressò del viatge de Bentham als Pirineus (“George Bentham, un jove anglès esdevé botànic (Pirineus, 1825)” – enllaç)

 

Més informació

Una nova espècie de Limonium gipsícola de les Terres de l’Ebre

Holòtip de L. ilergabonum

 


Un equip investigador de la Universitat de València, la UAB i el CSIC acaba de publicar el descobriment d’una nova espècie de Limonium (Plumbaginaceae), L. ilergabonum sp. nov. La nova espècie és descrita d’una zona de guixos continentals de Flix (Ribera d’Ebre).

 

La nova espècie és morfològicament propera a L. hibericum, però presenta mixoploïdia  (2n = 18, 2n = 27), irregularitats pol·líniques i una única combinació pol·línico-estigmàtica (tipus B). El nou tàxon és interpretat pels autors com un poliploide relíctic apomíctic derivat d’avantpassats que encara no s’ha identificat.

 

 

Més informació


  • JAVIER LÓPEZ-ALVARADO, IRIS COBACHO, VICENTE J. ARÁN, MARCELA ROSATO, JOSEP A. ROSSELLÓ, LLORENÇ SÁEZ (2017). Limonium ilergabonum (Plumbaginaceae), a new species from northeastern Iberian Peninsula. Phyotaxa 331 (2)- 4 [DOI: http://dx.doi.org/10.11646/phytotaxa.331.2.4] – Enllaç a l’article

La Flora española de Josep Quer, revisitada

Més de 250 anys després que fou escrita, un equip d’investigadors del Jardí Botànic de Madrid, entre els quals Antoni Buira, sota la direcció de Carlos Aedo, ha publicat fa pocs dies a Willdenowia una revisió de la Flora española de Josep Quer.

 

Josep (Joseph) Quer, nascut a Perpinyà el 1695 i cirurgià de l’exèrcit de la monarquia borbònica espanyola fou nomenat Primer Profesor del Real Jardín Botánico i emprengué la publicació de la Flora española (1762-64), que acabà Casimiro Gómez Ortega anys més tard. L’obra, tot i que escassament original,  conté dades d’interès sobre la flora documentada fa tres segles i els autors ens fan un revisió que forneix dades interessants en conservació, com ara l’existència de plantes després rares o pressumptament extingides o l’entrada d’al·lòctones. Una bona part de les localitats recol·lectades prové dels territoris de la Corona d’Aragó. Es tracta d’un punt de partida que per a moltes dades florístiques constitueix la citació més antiga.

 

 

Més informació

  • Aedo C., Fernández-Albert M., Barberá P., Buira A., Quintanar A., Medina L. & Morales R. 2017: A botanical survey of Joseph Quer’s Flora españolaWilldenowia 47: 243–258. doi: https://doi.org/10.3372/wi.47.47308. Enllaç a l’article

Impacte econòmic dels Espais Protegits

Segons una “càpsula d’informació” [sic] difosa ahir pel web de la Generalitat de Catalunya, un estudi en el que s’analitzaven 16 espais naturals, va revelar que aquests generen 192 milions d’euros anuals, en forma de valor afegit brut associat a activitats del sector serveis (un 83%), a la gestió dels propis espais (un 9%) i a activitats agrícoles (un 8%).

 

Els dos espais amb millor finançament, segons l’estudi són els dos parcs “que compten amb la intervenció activa” de la Diputació de Barcelona. Pel que fa a l’ocupació, el conjunt d’espais naturals generaven 5.110 llocs de treball (3.909 empleats al sector serveis, 727 empleats en la gestió dels espais i 473 empleats a les activitats agrícoles).

 

La notícia cita com a font un estudi de l’any 2013 de l’Institut Cerdà, fet amb el finançament de l’obra social de La Caixa. De moment, no coneixem un estudi anàleg sobre el rendiment i l’efectivitat de les mesures de conservació en el global del sistema d’ENP, a part de l’avaluació de Mallarach et al. (2008), publicada a Treballs de la ICHN.

 

Més informació