Julià Molero, director de l’Herbari BCN

A la reunió del Consell de Direcció del Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal de la Universitat de Barcelona (CEDOCBIV) del 18 de desembre de 2007, el Professor Julià Molero, Catedràtic de Botànica de la Facultat de Farmàcia i membre del BioC, va ser elegit Cap de la Secció d’Herbaris del CEDOCBIV i Director de l’Herbari BCN .

 Aquest herbari prové de la fusió dels antics herbaris BCC (Facultat de Biologia) i BCF (Facultat de Farmàcia) de la UB i compta amb més de 300.000 plecs, allotjats al CEDOCBIV, que s’han incrementat recentment amb la cessió de l’Herbari Teixidor, incorporat al gener de 2008.

 
 
 
 
 
 
 
 
Herbari BCN, situat a les dependències del CEDOCBIV de la Universitat de Barcelona (Foto CEDOCBIV/UB) 

Museu d’Història Natural de Catalunya

Un dels possibles escenaris de futur per a les col•leccions de biodiversitat de Catalunya (les documentals, però també les de conservació, com ara jardins botànics i bancs de germoplasma) pot ser la integració en un nou museu en xarxa, impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, sota el nom de Museu d’Història Natural de Catalunya, presentat recentment pel conseller J.M. Tresserras.

Segons que informa el diari digital Vilaweb, el passat dia 21 de gener es va presentar a la premsa el nou Pla de Museus de Catalunya, que inclou quatre grans museus, un dels quals serà el d’Història Natural de Catalunya (MHNC). Segons el comunicat de premsa de la Generalitat,

“El Museu de Ciències Naturals acollirà les ciències de la terra (biologia, geologia, zoologia, botànica i paleontologia) i donarà una àmplia visió de la biodiversitat passada i present de Catalunya. El nucli fonamental d’aquest nou museu el formaran, entre altres, els actuals museus de Geologia i Zoologia de Barcelona i l’Institut Botànic de Montjuïc"
Els museus nacionals es creen per llei, i reben el suport de la Generalitat, que, tal com preveu la Llei de Museus, ha d’assumir almenys el 50% de les aportacions procedents de les administracions públiques en les despeses corrents dels museus. És previst que el projecte de museus estigui enllestit el 2010.
 
El nou  MHNC  preveu una estructura en xarxa amb participació del territori. Segons el comunicat,
 
"La seva xarxa estarà formada bàsicament pels museus d’història natural i pels jardins botànics i jaciments paleontològics ubicats en el conjunt del territori. En aquest cas, la xarxa de museus també s’articularà mentre es defineix el projecte del museu central per tal d’accelerar-ne la posada en marxa"

Es tracta d’un projecte envoltat d'una certa polèmica que, des de fa anys, intenta resoldre, per elevació, els problemes de finançament del nucli de museus i col•leccions de l’Ajuntament de Barcelona i que ara ha trobat articulació en aquest MHNC. L’estructura final del museu, en veritable xarxa equilibrada territorial o amb un museu-capçalera principal; la integració de totes les col•leccions (les principals, actualment preservades en centres de recerca o universitats, depenents de la conselleria d’universitats i recerca i no de Cultura); la compaginació de les funcions museístiques i de difusió cultural amb les de recerca i amb les estratègies de conservació ex-situ, són temes que el projecte haurà d’abordar en els propers mesos i que caldrà seguir de prop, atès que pot signficar una injecció econòmica no menyspreable que podria representar un canvi important en el sistema actual de col•leccions de biodiversitat de Catalunya.

 
Més informació:
 

 

Conservation Letters

La Societat per a la  Biologia de la Conservació (SCB, Society for Conservation Biology) acaba de publicar una nova revista, Conservation Letters, que s'afegeix a les altres publicacions de la societat .

 L'objectiu de Conservation Letters com a revista científica és la publicació de recerca empírica i teòrica amb implicacions immediates per la conservació de la biodiversitat a escala mundial, amb un encoratjament especial a rebre manuscrits interdisciplinaris, basats en les ciències biològiques i socials, amb el pròposit d'avançar en objectius de conservació pràctics. El format de publicació serà el del comunicacions ràpides sobre temes d'actualitat. Durant el 2008 tindrà accés gratuït on-line.

 Més informació

Des d'ara serà consultable des de la pestanya d'enllaços del Portal BioC

E-Flaixos de recerca en BCP

A través de breus notícies ("E-flaixos") el Portal BioC anirà oferint informació sobre projectes de recerca en Biologia de la Conservació de Plantes en curs de què hagi tingut coneixement. Si voleu donar a conèixer les vostres novetats no dubteu a contactar amb nosaltres .

Biologia floral de Lihodora

Victoria Ferrero, de la Universitat de Vigo, desenvolupa estudis sobre Biología reproductiva i ecologia floral del gènere Lithodora, incloent-hi L. oleifolia, endèmica de Catalunya.

 
Diversitat genètica i conservació de Lithodora oleifolia 
 
Alberto del Hoyo, del Jardí Botànic MariMurtra (Fundació Carl Faust) du a terme aquest projecte en el marc del programa ACOM 2007, d'ajuts de l'AGAUR per a estudis d'abast comarcal.
 

Tesi Doctoral sobre Polygala vayredae

Silvia Castro, de la Universitat de Vigo, estudia, a la seva tesi doctoral, la biologia reproductiva i la conservació de l’endemisme Polygala vayredae.

Cartografia digital de Erigeron karvinskiannus

Distribució d’aquesta espècie invasora, amb indicació dels punts amb presència confirmada i també dels indrets on s’ha pogut erradicar. Format Miramon (cal instal•lar prèviament el programari, gratuït; el lector de mapes es pot descarregar gratuïtament aquí o des de la nostra pàgina de recursos del Portal BiOC)

 
Conservació de la flora a la comarca de La Selva
 
Projecte a càrrec de Núria Membrives, del Jardí Botànic MariMurtra de Blanes (Fundació Carl Faust) sobre "Evolució de la vetegació de la comarca de la Selva en els darrers 60 anys", pertanyent a la convocatòria ACOM de 2007.
 
 

 

Laia Guasch presenta el seu TD sobre Silene

La membre del BioC Laia Guasch Balcells ha defensat avui la presentació oral del seu Treball Dirigit Biologia de la Reproducció de l'espècie en perill critic Silene sennenii, com a darrera etapa de l'assignatura Treball Dirigit de Plantes Medicinals i Productes Naturals-I, que ha estat dirigit per la Dra. Maria Bosch i que forma part del projecte de recerca del BioC sobre Biologia de la Conservació d'espècies endèmiques d'àrea extremadament reduïda, finançat pel MEC.

El treball ha consistit en el seguiment demogràfic i de la fenologia floral de Silene sennenii durant les campanyes de camp del passat estiu, realitzades juntament amb Mane Martinell i els resultats seran presentats properament a les Jornades d'Ecoflor a València i al simposi monogràfic sobre Silene que tindrà lloc a Suïssa el proper mes de maig.

La presentació del treball ha obtingut la màxima qualificació i ha anat seguida d'un debat amb els assistents, del qual han sorgit les propostes de estratègies de conservació de l'espècie vinculades a la restauració del Castell de Sant Ferran de Figueres i a la possibiltat d'adquisició d'alguna finca on es troba per part d'alguna de les entitats de la XCT (Xarxa de Custòdia del Territori).

Enhorabona, Laia! 

 

Laia Guasch durant la presentació del TD a la Sala de Reunions de la Unitat de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la UB (23 de gener de 2008).  

La llei de Biodiversitat, al BOE

A les acaballes de la legislatura, els darrers dies de 2007 han vist aparèixer al BOE una disposició de gran impacte per a la Biologia de la Conservació a l'estat espanyol, les conseqüències de la qual només podran ser valorades després d'una lectura atenta i del seguiment del corresponent desplegament reglamentari. De moment, el Portal BioC anuncia l'aparició de la Ley de Biodiversidad i des de l'E-OPINIÓ o de posteriors enllaços es podran incorporar valoracions amb la dosi de reflexió pertinent.

 LEY 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad

Es tracta de la Llei espanyola de Biodiversitat, que el BioC ja havia anunciat en el seu tràmit parlamentari, i que va ser publicada al BOE del 14 de desembre.

Més recursos al portal BioC

Diverses novetats aparegudes a principis del 2008 i d’altres recursos consolidats en anys anteriors han estat incorporats als apartats de recursos i d'enllaços d’aquest portal del BioC. Us recomanem la visita als següents:

PUBLICACIONS

  • La Brolla

És el butlletí de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona, que apareix en paper des de l’any 2003. Es tracta d’una publicació de setze pàgines fruit de l’esforç de l’equip del Jardí i dels membres de l’Associació d’Amics. Les seccions reflecteixen diferents aspectes divulgatius, científics i educatius, que es volen remarcar. També, però, es recullen aspectes noticiables, com les relacions interinstitucionals públiques i privades del Jardí, les distintes intervencions, i també serveix com a element comunicatiu de l’Associació envers els seus socis i sòcies i inclou també una agenda d’actes. Des de gener del 2008 hi ha disponible una versió electrònica que hom pot consultar fent clic a l’enllaç següent:

Enllaç als butlletins de La Brolla


GRUPS DE RECERCA EN BIOLOGIA DE LA CONSERVACIÓ DE PLANTES

  • AGROECOLOGIA (UNIVERSITAT DE BARCELONA)

El grup de Biologia de poblacions està integrat per diversos professors del Departament de Biologia Vegetal de la Universitat de Barcelona. L'equip s'integra dins del grup de Recerca "Geobotànica i Cartografia", reconegut com a consolidat en el Pla de Recerca del Comissionat per a la Universitat i la Recerca i dins de la Universitat de Barcelona. El grup dirigit pel Dr. F. Xavier Sans Serra, s’ha especialitzat en la descripció d’elements que formen part dels agrosistemes i en l’anàlisi de determinats processos que tenen lloc als conreus i als hàbitats associats. Els diversos projectes duts a terme fins ara s’han emmarcat dins de diferents àrees com són (i) la caracterització demogràfica de les poblacions de las espècies arvenses i l’anàlisi de la variabilitat dels atributs biològics en relació amb els factors biòtics i abiòtics amb l’objectiu d’optimitzar la seva gestió mitjançant mètodes no químics, (ii) la modelització de la dinàmica de poblacions d'espècies arvenses amb l'objectiu de predir l’evolució de la mida de les poblacions i la incorporació de la component espacial a l’anàlisi de la dinàmica de las poblacions, (iii) l’anàlisi dels processos i mecanismes d’invasió d’espècies exòtiques en els sistemes agrosilvopastorals i (iv) l'anàlisi de la biodiversitat dels agrosistemes

Enllaç al web del grup de recerca d'Agroecologia


NOUS PORTALS

  • BIOLOGICAL CONSERVATION NEWSLETTER (Smithsonian Institution)

El Biological Conservation Newsletter és un extens i complet repositori de documents que, des de 1981 ha estat una publicació mensual del  Department of Botany, National Museum of Natural History, Smithsonian Institution. Compta amb més de 1600 subscriptors de 94 països i inclou articles sobre recerca en Biologia de la Conservació, notícies i relació de publicacions, novetats, beques, ofertes de treball, congressos i materials educatius. Probablement un dels seus actius més importants és la relació bibliogràfica amb eines de cerca que la converteix en un valiosíssim recurs per a la comunitat interessada en la ciència de la conservació de la biodiversitat.

El darrer volum (gener de 2008) inclou una crida d’atenció a la problemàtica derivada de l’extensió de plantacions destinades a l’obtenció de biocombustibles i una extensíssima relació de bibliografia de biologia de la conservació d’aparició recent

Accés al portal Biological Conservation Newsletter (BCN)


  • Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal (Universitat de Barcelona)

 El nou Portal del Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal (CeDocBiV) de la UB s'ha integrat aquest mes de desembre al Web del CRAI (Centre de Recursos per a l’Aprenetatge i la Investigació). El CeDocBiV és un servei que reuneix les diverses fonts documentals que utilitzen i alhora generen els grups de recerca de les Unitats de Botànica de la Facultat de Biologia i de la Facultat de Farmàcia. Amb aquesta documentació el Centre dóna suport a la recerca i a la docència dels investigadors de la UB. El nou portal dóna accés a:
* L'herbari virtual
* Bases de dades sobre biodiversitat vegetal i cartografia temàtica
* Bibliografia existent al CeDocBiV i a les biblioteques del CRAI
* Serveis que s'ofereixen des del Centre
En el Portal també s'hi troben ressenyades, les notícies i activitats del Centre.

Accés al Portal del Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal


  • Serveis del CTFC de Catalunya

Segons que ens tramet Francesc Solsona, responsable del laboratori, els Serveis que ofereix el Laboratori de Qualitat de Plantes Aromàtiques i Medicinals (LabPAM), des del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) ubicat a Solsona (Lleida) es poden trobar accedint a l’enllaç http://pam.ctfc.es/enquesta, on  hi trobareu la informació corresponent i una breu enquesta (10 preguntes) sobre el funcionament del LabPAM .


  • Flora d’Israel: A cura d’Avinoam Danin,

L’expert israelià ha renovat a finals del 2007 el seu portal convertint-lo en una mena de “llibre electrònic” d’actualització continuada, amb recursos, fòrums, etc.. En paraules del propi Danin,

"I envision this website as a huge electronic book which contains my observations and a summary of my perception and understanding of nature around me. Unlike scientific articles where the personal view should be avoided, I wish to transit here my own observations and feelings derived from my personal history and the history of my people. Clearly, there is an emphasis on the nature of Israel, Jordan, and Sinai, where I could visit and investigate plant life. When I am about to take a photo in the field, I ask myself what I am going to tell my audience about this photograph. I have selected photographs that "say" something about plants. The notes written for many photos are those "thoughts" during the photographic process. I shot most photos, but many of the close-ups of high quality are those taken by the late Uzi Burstein, who was killed in action in the Six Days War (1967). His photographs are displayed here by the courtesy of Noah, his widowThis website is currently on it's Beta (test) phase . Your opinion is important! Please use the feedback form found at the bottom of each page to send us your thoughts or reports about mistake or bugs you have found. We are also looking for volunteers willing to help on a regular basis. If you are affiliated to any organization that is interested interested in donating to this project or in sponsoring it, please contact Udi Oron at floraofisrael@gmail.com If you can read Hebrew, we recommend switching the language using the link on the top right.

Enllaç al portal d'A. Danin


  • Fòrum de plantes del GOB

S’ha llançat unl nou fòrum a Internet, anomenat ForumPlanta, per a l’estudi i conservació de la flora de les Illes Balears, estimulat, entre d’altres per Joan Rita de la UIB, al qual donem la benvinguda des del nostre portal BioC.

Enllaç al Fòrum de plantes del GOB


  • Nou web del Conservatori Botànic de París (CBNBP)

Des de finals de 2007 s’ha renovat la presentació i els continguts del web del Conservatoire Botanique National du Bassin Parisien, que dirigeix el nordcatalà Jaume Moret, que és alhora vicepresident de la xarxa francesa de conservatoris botànics, estructura que a l’estat francès organitza competències de conservació i gestió de flora amb estructura regionalitzada (veure estructura de la xarxa de conservatoiris); en aquest context, el territori dels departaments de Pirineus Orientals, Aude i Hérault (Llenguadoc-Rosselló) correspon al Conservatori Botànic de Porquerolas.

L’espècie tractada en la versió accessible actualment del web del CBNBP és Epipactis palustris i hi destaca també la presentació de l’organisme encarregat de vetllar per les amenaces a espècies i espais, anomenada Observatori de la Biodiversitat Vegetal.

Enllaç al web del CBNBP 


  • Conservatori d’EN del Llenguadoc-Rosselló

Pel que fa als espais protegits, el CEN-LR (Conservatoire des Espaces Naturels du Languedoc-Rousillon) disposa també del seu web propi

Enllaç al web del CEN-LR    


  • Web dels hàbitats de Catalunya

Disponible al web del DMAH de la Generalitat de Catalunya, amb dades i descripció accedint a cadascun dels hàbitats pubicats i a la respectiva cartografia
    
Accés al web d’Hàbitats de Catalunya  


 

 

Conservació de parents de plantes cultivades

 Acaba de publicar-se el llibre Crop Wild Relative Conservation and Use, editat per  N Maxted, B V Ford-Lloyd i  S P Kell, de la  University of Birmingham; J.M  Iriondo, de la Universidad Politécnica de Madrid i  E Dulloo i  J Turok, de Biodiversity International (Itàlia). 

El llibre, amb 720 pàgines i publicat el desembre de 2007,  demostra el lligam fonamental entre la conservació de la biodiversitat i la seva explotació.

 

El llibre ofereix informació clau per a conservacionistes professionals i acadèmics, ecologistes, gestors, agències governamentals, ONG’s i agricultors.

Més informació

Sequera, clima i conservació

El Grup d'Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la UB ha donat a conèixer un document en què es descriu la situació de la sequera actual a Catalunya. Entre altres resultats, de l'anàlisi s'extreu que «per al període de tardor de 2007 la situació dominant -a Catalunya- és la de règims secs, molt secs i, fins i tot, extremadament secs, principalment en les capçaleres dels rius Ter i Llobregat, dos rius estratègics per al subministrament d'aigua».

El treball es pot trobar a la pàgina web EDRINA (EDucació en RIscos NAturals), un portal impulsat pel mateix grup GAMA i dedicat als riscos naturals (inundacions, onades de fred i de calor, canvi climàtic, esllavissaments, terratrèmols, etc.), germà del present web del BioC. El portal EDRINA (enllaç aquí) té com a objectius donar a conèixer els riscos naturals als quals estem exposats, informar dels avenços  pel que fa a la recerca en aquest camp, recuperar la memòria històrica en el capítol de les catàstrofes naturals i mostrar les actituds més adients davant situacions de risc. Així, per exemple, mitjançant un sistema d'informació geogràfica, es poden consultar les inundacions que ha patit Catalunya per comarques i conèixer alguns dels casos més notables.

Aquest tipus d’informacions poden alimentar diversos anàlisis de dades demogràfiques d’espècies amenaçades, cercant correlacions amb variables climàtiques, sempre difícils d’escometre. Precisament en l'actualitat, el web de la Comissió de Demografia de la SEBCP (veure: artículo del mes) analitza l’article de:

  • Marrero-Gomez, M. V.; Oostermeijer, J. G. B.; Carque-Alamo, E., and Banares-Baudet, A. (2007) Population Viability of the Narrow Endemic Helianthemum juliae (Cistaceae) in Relation to Climate Variability. Biological Conservation 136(4): 552-562.

que significa, de moment, el rècord de seguiment d’una espècie amenaçada a Espanya (10 anys) i on els autors aconsegueixen relacionar paràmetres de creixement amb condicions climàtiques.

Per saber-ne més

Una oportunitat per aprofundir en aquests temes és la sessió que tindrà lloc el proper dia 23 de gener a la Residència d’Investigadors del CSIC a Barcelona, amb el programa següent:
 

Dimecres 23 de gener

19h| Presentació del Llibre : "Observatori de l'Ebre. Un segle d'història (1904-2004)", de Manuel García Doncel i Antoni Roca Rosell

A continuació| Conferència: "Cambio Global: más allá del cambio climático", a càrrec del Dr. Carlos M.Duarte (IMEDEA-CSIC)

Lloc
Sala d'Actes de la Residència d'Investigadors | Entrada lliure
Carrer Hospital, 64 – 08001 Barcelona

Conservació concertada de flora i de monuments

 

Conservació concertada de flora i de monuments històrics

Cèsar Blanché

Segons l’associació ARBA, les obres de recuperació del fossat del castell d’Arévalo (Àvila) han provocat la destrucció de la població més nombrosa de Hohenackeria polyodon Coss. & Durieu (Umbelliferae) de l’estat espanyol. Hi hauria alguna manera d’incloure, de manera concertada, objectius de conservació de flora a les diverses iniciatives de conservació i de restauració de monuments històrics?

Castell d’Arévalo (Àvila)

H. polyodon és una espècie acaule, qualificada com a VU (Vulnerable)  al Libro Rojo de Flora Vascular amenaçada d’Espanya, que és endèmica del Nord d’Àfrica i del centre de la península Ibèrica i que, arran dels treballs d’AFA, va ser detectada per l’equip de E. Rico (Universidad de Salamanca) només en 2 dels 17 quadrats UTM de 1 x 1 que van ser visitats (veure fitxa del Libro Rojo). Tot i que es tracta d’una espècie catalogada en normatives legals (Catálogo de Especies Protegidas de Madrid en la categoria “en peligro de extinción” i al Catálogo de Flora Protegida de Castilla y León (com a “vulnerable”), això no ha estat obstacle perquè unes obres de recuperació del castell, realitzades per la mateixa administració (Ministeri d’Agricultura) i, fins i tot la mateixa empresa que ha gestionat l’obra del Llibre Vermell espanyol (TRAGSA), hagin provocat la destrucció de la població de H. polyodon d’Arévalo (en tractar-se d’una espècie anual, caldrà comprovar l’any vinent que realment no hi ha granes del banc del sòl disponibles per permetre l’emergència d’una part de la població).

Aquest tipus d’actuacions no són pas aïllades, sinó que, fins i tot amb la millor de les intencions, la incomunicació entre departaments de l’administració i la manca de plans detallats de conservació per les espècies de flora, fa possible que la conservació de monuments històrics pugui arribar a esdevenir un enemic de la conservació de la biodiversitat. Un altre cas que pot arribar a situacions similars el tenim a Catalunya mateix, si no hi ha accions preventives decidides sobre la població de l’endèmica Silene sennenii a les rodalies del castell de Sant Ferran, a Figueres (Alt Empordà), arran de les complexes obres d’infrastructures previstes (ampliació de l’autopista, TGV i d’altres) en breu.

Castell de St Ferran, Figueres. Foto UB.

Silene sennenii, al Castell de Sant Ferran. Agost de 2005. Foto: J. López-Pujol

I, en canvi, em sembla que, ben al contrari,  cal considerar les actuacions de consolidació, millora i protecció del patrimoni històric i arqueològic com a oportunitats excepcionals d’introduir accions de conservació de flora de manera concertada, aprofitant iniciatives, inversions econòmiques i, en definitiva, les sensibilitats de conservació del patrimoni (tant el natural com l’històric). No seria possible conjuntar ambdós objectius?.

LA CONSERVACIÓ CONCERTADA

La conservació de poblacions de plantes a causa de la preservació de ruïnes històriques (i/o les zones adjacents) no és pas una cosa nova per a la ciència. Un dels casos més ben coneguts és la preservació de poblacions vegetals intactes durant dècades o centúries prop dels temples budistes i taoistes a la Xina (Liu et. al, 2002; López-Pujol et al., 2006), fins i tot més impulsada per les creences i tradicions locals que no pas per la legislació mateixa.

Aquesta iniciativa concertada i sinèrgica és força evident en alguns exemples contemporanis, com ara el cas de dos tàxons de Petrocoptis (P. grandiflora i P. viscosa), que tenen poblacions simpàtriques als murs del castell templer de Cornatel (El Bierzo, León) i que disposen d’un ambiciós pla de conservació emprès per les autoritats locals (Anònim, 2005).  La Microreserva de Flora de la Serra del Castell de Xàtiva (DOGV, 1999) es troba físicament damunt les muralles del castell de Xàtiva, on conviuen, per exemple, Sarcocapnos saetabensis i el mateix cartell senyalitzador de la microrreserva, de manera que la preservació del castell (monument nacional) i la de les plantes que hi viuen, es veuen reforçades mútuament (la microreserva de Xàtiva –vegeu-ne la  fitxa) inclou també poblacions de Silene diclinis i de Saxifraga corsica subsp. cossoniana). Com a darrer exemple, podríem citar la gestió integrada dels recursos culturals i naturals de Fort Bragg (Carolina del Nord, Estats Units), que assegura la conservació de diversos jaciments històrics associada a la de diverses poblacions de tres espècies amenaçades a escala federal (Lysimachia asperulaefolia, Rhus michauxii i Schwalbea americana), en una àrea de propietat militar (Sorrie et al., 1997; Griffin et al., 2001), exactament com a la fortalesa de Sant Ferran, a Figueres, per a la qual el nostre equip ja havia presentat la proposta d’incloure objectius de conservació de la biodiversitat en les tasques de preservació del castell (López-Pujol et al., 2007), identificant la significativa fracció de diversitat genètica de Silene senneni que romandria protegida als glacis de la fortalesa.

I aquesta és també la línia de treball definida internacionalment per a la Iniciativa Delos (UICN, vegeu la Declaració de Montserrat, de novembre de 2006)  per a la promoció d’accions de conservació de la biodiversitat vinculades a llocs sagrats de diverses cultures. No és cap disbarat, doncs, em sembla,  promoure actuacions de conservació concertada entre natura i patrimoni històric, incloent plans de protecció per a les espècies del perímetre de l’actuació cultural que evitin situacions com la que s’ha produït a Arévalo. Ah!, i encara té remei: si la transformació de l’hàbitat no ha estat total, essent una espècie anual hom pot esperar una certa recuperació que, a més, es pot complementar amb actuacions de reforçament poblacional (fets els corresponents estudis de risc de outbreeding depression, dinàmica poblacional a les localitats veïnes, etc.) i acabar la intervenció patrimonial amb un resultat finalment satisfactori també per a la diversitat biològica. Només que les administracions tinguessin un SIG amb la localització de les poblacions de flora que han de protegir…

 

BIBLIOGRAFIA CITADA

Anònim  (2005) . Naturaleza y patrimonio histórico. Patrimonio Histórico de Castilla- León 23:14

DOGV (1999). Ordre 1999/X4785, de 4 de maig de 1999, de la Conselleria de Medi Ambient, per la que es declaren 33 microrreserves vegetals a la província d’Alacant i 29 microrreserves vegetals a la província de València.  Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (28 de maig de 1999): 3505.

Griffin, M., Boyko, W., Boyko, B., Culpepper, S., Heath. C.L., Hebert, J., Irwin, J. & Lione, B. (2001)- Integrated cultural resources management plan (ICRMP) for Ft. Bragg, Camp Mackall, and Simmonds Army Airfield. Final Draft.

Liu H., Xu Z., Xu Y. & Wang,  J. (2002). Practice of conserving plant diversity through traditional beliefs: a case study in Xishu-angbanna, southwest China. Biodiversity and  Conservation 11:705–713

López-Pujol, J., Zhang, F-M., Ge, S. (2006) Plant biodiversity in China: richly varied, endangered and in need of conservation. Biodiversity and Conservation 15(12):3983-4026. [Accés al resum]

López-Pujol, J., Font, J., Simon, J. & Blanché, C. (2007) Can the preservation of historical relicts permit the conservation of endangered plant species? The case of Silene sennenii (Caryophyllaceae) Conservation genetics 8 (4) 903-912. [Accés al resum]

Sorrie, B.A., Van Eerden, B., Russo, M.J. (1997) Noteworthy plantsfrom Fort Bragg and Camp MacKall, North Carolina.Castanea 62:239–259

Més informació:


CITACIÓ-PDF-HANDLE

 


 

COMENTARI A LA E-OPINIÓ

José Luis Benito (Jaca)

www.jolube.netjolube.wordpress.com

Cerca de Jaca, en las paredes del monasterio de San Juan de la Peña vive un endemismo, Petrocoptis hispanica, que se vio amenazado con motivo de unas obras de restauración que se hicieron hace bastantes años. Entonces, la intervención del instituto Pirenaico de Ecología con el Dr. Montserrat a la cabeza permitieron conservar buena parte de la población, aunque si visitas el monasterio todavía puede verse la parte de la fachada que fue limpiada.

En el mismo espacio existe otro cenobio, el monasterio nuevo de San Juan de la Peña, un poco más arriba que el anterior, donde existía una de las tres poblaciones conocidas en España de la crucífera Fibigia clypeata, planta de distribución mediterráneo oriental, que al parecer pudieron traer los monjes. La cuestión es que en los últimos años se ha acometido la reforma de este monasterio para convertirlo en un hotel de lujo. Pues bien, a pesar de que la población estaba perfectamente delimitada, la administración autonómica que promueve la obra y la empresa constructora avisadas, el forestal de la zona controlando, pues aprovechando las vacaciones del forestal se cargaron el muro donde estaba. Ahora están intentando hacer una rocalla y una reintroducción de la planta con semillas que hay en el IPE. También se han cargado la población de Gleochoma hederacea.

Info: http://www.pirineodigital.com/noticias/2005/12/20/sanjuan-pena.htm

CITACIÓ – pdf- HANDLE