Mes: gener de 2008

Nou domini bioc.cat

Des del dia 1 de gener de 2008, el web del BioC és accessible des del domini www.bioc.cat, amb el mateix contingut que fins ara, però havent ingressat a l'espai d'internet creat específicament per a les pàgines en llengua catalana. Recentment, l'Institut d'Estudis Catalans ha publicat un butlletí  (Núm 116, 18 de desembre de 2007) on fa un repàs a la situació de la llengua catalana a Internet (podeu consultar-lo aquí).

Properament està previst dotar aquest portal del BioC d'instruments de traducció a diverses llengües de manera automàtica, en el convenciment que la tecnologia actual ha d'afavorir, també,  les possibilitats de comunicació entre els interessats en la Biologia de la Conservació de les plantes.

Canvi en la normativa de camins als EIN

S'acaba de publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, amb data 20 de desembre de 2007, el decret 278/2007, de 18 de desembre, que modifica la normativa del PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural) sobre la necessitat d'avaluació d'impacte ambiental en l'obertura de nous camins forestals. En concret, el nou decret preveu l'exempció de l'informe d'impacte en casos de retirada de desembosc i certes explotacions forestals i, per tant, modifica el Decret PEIN inicial (Decret 328/1992, de 14 de desembre). Si, d'una banda, facilita les tasques de gestió dels boscos, el nou decret també pot significar una pèrdua d'instruments de control de l'obertura de camins, tot i que el text esmenta d'altres mecanismes de control alternatius.

Corniol dels Ports

per M.C. Martinell Andreu

Aquilegia paui Font Quer in Treb. Mus. Ci Nat. Barcelona Ser. Bot. Nº3, 198 (1920)

Individu adult reproductor (juny de 2007). Foto: M.C. Martinell

 

Tàxon sobre el qual el BioC ha començat a treballar recentment i que forma part dels objectius del projecte de recerca CGL2007-60475. Part de les informacions incorporades són encara inèdites o en curs de tractament.

 

  • Descripció i identitat taxonòmica

Planta vivaç, amb rizoma. Forma rosetes de fulles 1 (2)-ternades, peciolades. Tiges floríferes de 2-18 cm, amb entre 1-4 flors. Flors d’un blau blanquinós amb 5 sèpals petaloides de 7-16 x 3-8 mm i cinc pètals esperonats de 9-20 mm de longitud. Cada flor dóna lloc a un fruit format per 2-5 fol·licles, amb 4-10 granes cadascun.´

Nombre cromosòmic: 2n=14 cromosomes (Martinell et al, 2007a)

Taxonomia: Es diferencia del seu congènere A. vulgaris L. per la seva mida més petita en tots els òrgans i, especialment per la mida i la coloració de les flors, molt més petites i d’un color més clar (algunes són totalment blanques). El parell A. vulgaris-A. paui s’interpreta com un cas extrem del patró de diversitat a l’entorn del nus filogenètic d’A. vulgaris, que inclou exemples d’altres microespècies derivades, amb el mateix nombre cromosòmic, originades a l’entorn del cercle de formes d’A. vulgaris. De la Mediterrània Occidental, es coneixen casos paral·lels, amb poblacions amb un escassíssim nombre d’individus, com ara A. barbacina Arrigoni & Nardi o A. nuragica Arrigioni & Nardi, de Sardenya). En qualsevol cas, A. paui és el cas amb una més gran diferenciació morfològica, i representa la fixació d’uns genotips particularment adaptats localment a hàbitats d’alta muntanya mediterrània.

La reduïda mida d’algunes flors del corniol dels Ports es pot observar fent-ne la comparació amb una moneda d’un euro (a dalt). L’individu 112 del programa de seguiment, que mostra flors bicolores, amb pètals blancs i sèpals d’un blau pàl·lid (a baix). Juny de 2006. Foto: M. Bosch

 

El corniol dels Ports va ser descrit inicialment per Font Quer de la base del punt culminant de la serra, el Mont Caro. Tanmateix, es va produir posteriorment una confusió amb materials d’A. vulgaris L. s. str., que també creix al massís però a altituds més baixes, i aquest material va ser distribuït erròniament en forma d’exsiccata (Font Quer & Rothmaler) durant els anys 30, sota el nom d’A. paui (Martinell et al., 2007a); aquest fet va conduir a diverses confusions taxonòmiques sobre la identitat del tàxon (assimilat o combinat com a subspècie d’A. vulgaris), que només recentment ha estat reconegut novament amb entitat específica pròpia (Sàez et al., 2005; Blanché et al., 2006)

=Aquilegia vulgaris subsp. paui (Font Quer) O. Bolòs & J. Vigo

 

  • Distribució geogràfica

Es tracta d’un endemisme estricte dels Ports de Tortosa. Des que va ser descrita per Font Quer a la dècada dels anys 20, no havia estat retrobada malgrat els diversos estudis florístics monogràfics realitzats al massís. Darrerament ha estat redescoberta a la zona del Portell del Caro (L. Sàez in Bañares et al., 2003) i l’equip del BioC ha realitzat una exploració intensiva de les àrees properes, de manera que han estat identificats dos nous nuclis poblacionals, més a prop del cim del Caro, a menys de 3 quilòmetres de distància de la localitat clàssica (Blanché et al., 2006). Tot i que existeixen citacions antigues corresponents a la demarcació de Castelló, només han estat confirmades les de Tarragona.

Localització del Massís del Port, d’on és endèmic el corniol dels Ports

 

Zona culminal del Port, a l’obaga del Caro. L`àrea marcada (900-1400 m) correspon a l’hàbitat potencial d’Aquilegia paui. Els punts exactes dels tres nuclis poblacionals coneguts no s’han marcat per motius de seguretat.

 

 

  • Hàbitat

Replans i peus de parets calcàries orientades estrictament al nord, entre 900 i 1400 m s.m. Sòls molt poc desenvolupats, pedregosos i amb coberta vegetal escassa, en alguns casos, fins i tot en fissures de la roca. Entre d’altres espècies acompanyants, podem destacar Valeriana tripteris var. tarraconensis, Festuca gautieri i Arenaria conimbricensis subsp. viridis.

Hàbitat d’Aquilegia paui. Maig de 2005. Foto: J. López-Pujol.

 

  • Reproducció i estratègia vital

Vegetativa: presenta rizomes que li permeten una reproducció clonal limitada, que no permet una dispersió més enllà d’uns pocs centímetres. En canvi, aquestes estructures subterrànies garanteixen la persistència a llarg termini dels individus.

Rebrots de rosetes d’Aquilegia paui sobre sòls de grava i tartera. Maig de 2007. Foto: M. Martinell

 

Sexual: Flors hermafrodites autocompatibles. L’aspecte de les flors, la coloració i la presència d’esperons nectarífers faria esperar una pol·linització entomòfila especialitzada (com la descrita per a l’esperó de Formentera, vegeu la fitxa corresponent a la Planta del Mes anterior). A la pràctica, els esforços per tal de localitzar insectes pol·linitzadors durant 3 campanyes de camp (2005, 2006 i 2007) han estat totalment infructuosos i, en canvi, s’ha observat la producció de llavors en experiments d’exclusió d’insectes (embossament de flors que prevé l’accés d’insectes; dades inèdites). L’estudi de la posició i dimensions de les peces florals permet observar que els estigmes, quan són madurs, es corben cap enfora fins que entren en contacte amb els estams, de manera que es veu facilitada la pol·linització per autogàmia, en absència d’insectes.

Flor del corniol dels Ports en visió posterior. Observeu els 5 esperons nectarífers recorbats. Foto: M. Martinell

 

Flor del corniol dels Ports en visió frontal. Observeu el tub definit per les peces florals que dóna accés als tubs nectarífers dels esperons posteriors, els estigmes i els estams, en nombre elevat, però més petit que en A. vulgaris. Foto: M. Bosch.

 

 

  • Diversitat genètica

S’ha estudiat la diversitat genètica de les poblacions del corniol dels Ports mitjançant estudis d’electroforesi d’al·loenzims, que han detectat nivells de diversitat extraordinàriament baixos (P95= 0,00%; P99=7,14%; A=1,07 i He=0,004) i no s’ha observat cap correlació entre la mida poblacional i la diversitat observada (resultats inèdits, parcialment comunicats a Martinell et al, 2007b). Aquests resultats s’han interpretar com a derivats, d’una banda, del reduïdíssim nombre d’individus existents que poden encreuar-se (Ne extremadament reduït), i de l’altra, de l’existència d’autogàmia (absència de processos que facilitin noves combinacions genètiques). Addicionalment, hom pot contemplar el canvi cap un sistema reproductiu autògam com un mecanisme de preservació dels genotips d’A. paui dels de la suposada espècie progenitora (A. vulgaris), que viu al massís, prevenint possibles introgressions per hibridació (Blanché et al., 2005 i dades inèdites), d’altra banda assegurat per aïllament geogràfic i ecològic a escala local. En un futur immediat es preveu la caracterització genètica de tots els individus per mitjà de tècniques amb més resolució (microsatèl·lits de DNA).

  • Demografia

Des de l’any 2005 s’està fent un seguiment de l’espècie a escala individual. Cada peu és identificat i seguit al llarg dels anys. S’ha observat que la majoria dels individus perduren d’un any al següent, i que el percentatge d’individus que floreix varia entre el 13 i el 29 %, segons l’any. A més, fins a un 30-50 % de les flors no arriben a produir llavors, bé sigui per que avorten, bé per que els fruits immadurs són depredats (dades inèdites). Així, sembla que la persistència a llarg termini dels nuclis poblacionals es basa més en la longevitat dels individus que no pas en la reproducció sexual o en la multiplicació asexual. No obstant, s’ha pogut observar al camp l’aparició de nous individus a partir de granes germinades, tot i que per ara no coneixem encara la contribució quantitativa del reclutament de nous individus via germinació.

El nombre d’efectius totals (mundials) de l’espècie coneguts al final de la campanya de camp de 2007 és de 259, agrupats en tres poblacions amb, respectivament 184 (AP1), 24 (AP2) i 51 (AP3) individus.

  • •
  • Conservació

Amenaces

  • Biòtiques: a) Predació (una gran part dels fruits són ingerits per les cabres -molt abundants a la reserva del caça dels Ports- quan encara són verds, limitant notablement la producció de granes). b) Petita mida poblacional i baixa diversitat genètica (en sí mateixes poden suposar una amenaça a llarg termini per impossibilitat de fer front a canvis estocàstics -demogràfics, ecològics, genètics-, particularment en un context de canvi climàtic i de plantes de muntanya, Blanché et al., 2005). c) Hibridació (possible introgressió amb A. vulgaris, amb risc de pèrdua de la integritat genètica d’A. paui, Martinell et al., 2007b i dades inèdites)
  • Antròpiques: risc de sobrefreqüentació (escaladors, excursionistes) durant els períodes en què les plantes han emergit i, en particular, al llarg de l’època de floració i de fructifcació

Avaluacions del grau d’amenaça (segons criteris UICN, 2001)

  • VU – Vulnerable: D2 (Sàez et al., 1998)
  • DD – Dades insuficients (DD.AA., 2000)
  • CR – En perill crític: C2a(i) (Sàez in Bañares et al., 2003)
  • CR- En perill crític: D (Blanché et al., 2005)
  • CR– En perill crític: D (Martinell et al., 2007a)

Protecció legal

  • Com a espècie, cap. Les poblacions es troben situades a l’interior del perímetre del Parc Natural dels Ports.

Mesures de conservació proposades

In situ

  • Microreserva de flora (delimitació de reserves especialment dissenyades i gestionades per a la conservació de la flora, tenint en compte que a les àrees on creix A. paui conviuen, en pocs metres quadrats, un nombre significatiu d’altres espècies de flora endèmiques i amenaçades, com ara Salix tarraconensis, Biscutella fontqueri, Arenaria conimbricensis subsp. viridis, Antirrhinum pertegasii, Thymus willkomii, Valeriana tripteris var. tarraconensis, etc., que defieneixen un hot spot local de biodiversitat vegetal excepcional en el context europeu i mediterrani)
  • Regulació d’activitats (restricció d’accés d’herbívors, restricció d’escalada)
  • Seguiment poblacional
  • Creació d’una nova població (en hàbitat compatible proper, on no creixi l’espècie de manera natural)

Ex situ

  • Recol·lecció i conservació de granes en bancs de germoplasma
  • Conreu en Jardins Botànics

Legislatives

  • Inclusió de l’espècie als catàlegs de flora protegida de Catalunya, Estat espanyol (CNEA) i UE (Directiva Hàbitats)

Situació actual

La feina realitzada durant els darrers anys pels membres del BioC i investigadors col·laboradors han permès la localització de dos nuclis poblacionals addicionals i la identificació precisa de les plantes, de tal manera que el nombre total d’individus coneguts és més gran que el que se suposava a l’inici dels treballs. En qualsevol cas, la mida poblacional segueix essent extremadament petita i en cap cas es pot considerar la rebaixa del grau d’amenaça. A més, s’ha de considerar que la quantitat d’individus que arriba a florir i a fer llavor constitueix una fracció petita de la població i les dades dels darrers tres anys (2005-2007) indiquen que pot fluctuar d’un any a l’altre,

  • Bibliografia

Bañares, A., G. Blanca, J. Güemes, J.C. Moreno & S. Ortiz (eds). (2003). Atlas y Libro Rojo de la Flora Vascular Amenazada de España. Táxones prioritarios. Dirección General de Conservación de la Naturaleza, Madrid.

Blanché, C., J. Molero, A. Rovira, J. Simon, M. Bosch, L. Sàez, J. López-Pujol, M.R. Orellana & M.C. Martinell (2005). Estudi bàsic sobre l’estat de conservació, biologia de poblacions i propostes de protecció per a Aquilegia paui. Memòria del projecte (inèdit). Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya – Universitat de Barcelona / Fundació Bosch Gimpera, Barcelona.

Blanché, C., L. Sàez, M. Sainz, J. Molero, A. Rovira, J. Simon, M. Bosch, M.R. Orellana, M.C. Martinell & J.C. Baiges (2006). Estudi preliminar del Pla de Conservació d’Aquilegia paui. Memòria del projecte (inèdit). Parc Natural dels Ports / Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya – Universitat de Barcelona / Fundació Bosch Gimpera, Roquetes.

DD.AA.(Diversos Autors) (2000). Lista Roja de la Flora Vascular Española (Valoración según categorías UICN). Conservación Vegetal 6 (extra): 11-38

Martinell, M.C., L. Sàez & J. Molero (2007a). Taxonomic assessment of the critically endangered narrow endemic Aquilegia paui Font Quer. XII OPTIMA Meeting, Pisa (Itàlia)

Martinell, M.C., J. López-Pujol, M.R. Orellana, J. Molero, L. Sáez, M. Bosch & C. Blanché (2007b). Diversidad isoenzimática en Aquilegia paui (Ranunculaceae), una especie endémica extrema de Els Ports de Tortosa (Tarragona). III Congreso de Biología de la Conservación de Plantas, Puerto de la Cruz, Tenerife.

Sàez, L., M. Sainz, J. López-Pujol & C. Blanché (2005). Aquilegia paui: cens i estudi demogràfic. Memòria del projecte (inèdit). Parc Natural dels Ports / Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya – Universitat de Barcelona / Fundació Bosch Gimpera, Roquetes.

 

19/09/2007 Emissió a TV3 (Programa El Medi Ambient)
El corniol dels Ports de Tortosa

Filmació (18.VI.2007)  als Ports de Tortosa sobre Aquilegia paui i els treballs que hi realitza el BioC (M. Bosch, M. Martinell, C. Blanché)

 

  • Estudis en curs

Durant la campanya de 2008 és prevista la continuació del cens demogràfic que, des del 2007, incorpora un sistema de georeferenciació basat en programari ArcGis i que situa a les poblacions els esdeveniments del cicle biològic (data d’emergència de la roseta, nombre de fulles, diàmetre, nombre de flors, fenologia, nombre de fruits i granes, etc.), els paràmetres de diversitat genètica, les dades de biologia reproductiva, etc.. D’aquesta manera, es construeix un banc de dades informatitzat del total d’individus per l’estudi de la biologia poblacional (fluxos gènics, fitness, etc.) alhora que esdevé una eina de seguiment i gestió a la microescala adequada per al cas d’endemismes extrems, com és el cas d’Aquilegia paui.

 

Membres del BioC durant el treball de camp de 2007 a la zona culminal del Massís del Port, en punts de difícil accés per al seguiment demogràfic d’Aquilegia paui.

 

  • Agraïments

A més dels membres del BioC, col·laboren en els treballs de recerca sobre la biologia del corniol dels Ports:  J.C. Baiges (membre de l’equip en anys anteriors), L. Sàez i M. Sainz (UAB), així com diversos estudiants universitaris. Part dels treballs previs ha estat finançada per la DG de Medi Natural del DMAH i pel Parc Natural dels Ports i, en l’actualitat, el projecte de biologia de poblacions extremadament petites, és finançat per una subvenció del Pla Nacional de I+D+I del MEC.

CITACIÓ – PDF- HANDLE

 

VEURE FITXES ANTERIORS DE LA PLANTA DEL MES

Destruïda la població d’Anarrhinum fruticosum

Segons que informa el Bloc de la SEBPC, s'ha produït la destrucció del principal nucli poblacional de l'estat espanyol d'Anarrhinum fruticosum, a conseqüència d'unes obres realitzades a l'embassament de Crevillent. L'espècie ha estat qualificada com a CR (en perill crític) al Libro Rojo editat pel Ministeri de Medi Ambient.

Al llarg de la darrera visita per al cens regular de la població espanyola (i europea!) d'Anarrhinum fruticosum Desf., l'equip d'experts del projecte AFA que duu a terme el seguiment de l'espècie va detectar la desaparició del nucli principal (c. 98% del total d'individus reproductors censats per a l'estat espanyol a la darrera edició del Libro Rojo), submergit sota les aigües de l'embassament de Crevillent, a la vora del qual creixien les plantes. L'increment del nivell hídric hauria estat facilitat per obres realitzades o autoritzades per la Confederació Hidrogràfica del Segura, organisme adscrit al mateix Ministeri de Medi Ambient que va publicar el Libro Rojo, on s'advertia clarament del risc de desaparició d'aquest nucli poblacional. Es tracta d'un tàxon ibero-nordafricà, que té al pantà de Crevillent (Baix Vinalopó) l'única poblacio ibèrica i europea coneguda, amb menys de 100 individus adults reproductors i una àrea d'ocupació inferior als 150 metres quadrats.

Més informació:

  • Notícia (21 de desembre de 2007) al Bloc de la SEBCP
  • Fitxa d'A. fruticosum del Libro Rojo de Flora Amenazada de España
  • Fotografies de l'hàbitat abans i després de la inundació (SEBCP)

Novetats a la xarxa

S'han afegit a les pàgines d'enllaços i de recursos del web del BioC les noves publicacions i blocs apareguts recentment, dels quals hem tingut coneixement, i que enriqueixen el panorama virtual de la conservació de plantes, amb contribucions de gran interès. Així, s'inicia el 2008 amb una xarxa més ben tramada d'iniciatives que afavoreix la comunicació entre els diversos portals i llurs continguts. Els enllaços incorporats, als quals recomanem la consulta són els següents:

 

  • INFOMED. Institut Forestal Mediterrani (Escola Universitària de Gandia).

Iniciativa col·lectiva d'un grup d'uns 150 tècnics, científics, professionals i estudiants del País Valencià, amb voluntat d'incidir en la conservació dels boscos. Inclou una interessant galeria de contribucions i opinions referides a gestió i conservacio de boscos, pàgines de debat (incendis forestals, parcs naturals valencians), informacions i convocatòries

Projecte conjunt del Museu Balear de Ciències Naturals (Secció Micològica) i de l'àrea de Botànica de la Universitat de les Illes Balears, que té el suport de la Fundació Sa Nostra. La pàgina web pertén mostrar la diversitat d'espècies de fongs que formen bolets que poden trobar-se als ambients naturals de les illes Balears i s'ha basat en l'obra homònima de Carles Constantino i Josep L. Siquier, Els bolets de les Balears (Ed. Micobalear, 2006).

El Butlletí Electrònic del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya estrena una nova versió més dinàmica i amb nous continguts. Per donar-s'hi d'alta i rebre la informacio, podeu visitar l'enllaç als Butlletins electrònics de la Generalitat de Catalunya, fent clic aquí.

Ha estat publicat (10 de desembre de 2007) el darrer número (vol. 37) de la revista Flora Montiberica, que es pot descarregar en format digital des del portal que gestiona José Luis Benito.

S'ha activat el nou bloc de la Sociedad Española de Biología de la Conservación de Plantas (SEBCP), que anima i manté el bon amic Emili Laguna. En format de bloc, va començar a publicar-se el mes de novembre i incorpora notícies de la mateixa SEBCP (com ara les fotos del darrer congrés de conservació que va tenir lloc a Tenerife, que podeu enllaçar des d'aquí), les activitats dels seus membres, projectes i notícies sobre conservació de flora en general.

  • Tancament de la revista Nat

Segons que informa el diari digital Vilaweb a la seva edició del 3 de gener, el grup Cultura 03 deixarà de publicar al març la revista Nat, dedicada a divulgació de temes de natura a un públic no especialitzat. L'empresa addueix la manca de viabilitat econòmica del projecte, que ha anat perdent lectors i ingressos publicitaris. L'editora provarà de posar la capçalera en mans d'altres editors, institucions o col·lectius professionals que en puguin assegurar la continuïtat.

 

Homenatge al Dr. Pere Montserrat

El proppassat 14 de desembre, el Col·legi Professional de Biòlegs d'Aragó va nomenar el Dr. Pere Montserrat i Recoder com a Membre d'Honor del Col·legi, en un acte d'homenatge que és continuació dels que, merescudament, s'han ofert al Dr. Montserrat a Maó (2006) i al Maresme (2007), entre d'altres, amb motiu de la seva jubilació.

Per a l'ocasió s'ha publicat un nou web d'homenatge al Dr. Montserrat, que inclou un perfil biogràfic, entrevistes, vídeos, relació de publicacions, etc. en format de bloc.

Podeu consultar el web a través d'aquest enllaç