Josep Peñuelas, Premi de Medi Ambient

 El Premi de Medi Ambient 2008, que convoquen conjuntament l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i l'Obra Social Caixa Sabadell, ha correspost enguany a l'ecòleg Josep Peñuelas, president de la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN), filial de l'IEC. El guardó serà lliurat el proper dimecres, 2 d'abril, a les 19 hores, a la sala d’actes de Caixa Sabadell, de Barcelona, i s’avança a la celebració dels Premis Sant Jordi 2008.

J. Peñuelas és llicenciat en Biologia i en Farmàcia i, en l'actualitat és investigador del CREAF i professor d'investigació del CSIC. Felicitats des del Portal BioC !

 

Més informació:

Matapoll

per M. Renée Orellana

Delphinium staphisagria L., Sp. Pl. 531 (1753)

Individu de matapoll (Delphinium staphisagria L.) Foto: M. Bosch

 

Tàxon estudiat per l’equip del BioC dins del projecte de recerca Conservación de procesos en especies disploides de Delphinium del Mediterráneo Occidental, dirigit per Maria Bosch i finançat pel Plan Nacional de I+D del Ministeri d’Educació i Ciència. Part de les informacions incorporades a la fitxa són encara inèdites o en curs de tractament.

DESCRIPCIÓ

És una herba anual o bianual, de 50-100 cm,  tot i que s’han arribat a observar exemplars robustos que atenyen els 2 m d’alçada. Generalment amb pilositat patent i glandulosa. Fulles palmatilobades a palmatipartides, pubescents, amb (3)5-7 lòbuls. Flors esperonades d’un blau violat, disposades en raïms (Figura 1). La flor és formada per 5 sèpals, 4 de laterals i un de posterior, que té forma d’esperó força curt, de (2) 4-5 mm (molt més curt que les altres espècies de Delphinium, vegeu per exemple la fitxa corresponent a l’esperó de Formentera; els pètals són en nombre de 4, dos que s’endinsen parcialment a l’interior de l’esperó i dos d’exteriors, habitualment disposats horitzontalment, barrant el pas als estams i als carpels. El fruit és format per (2)3 fol•licles que contenen poques granes (generalment 2-3), negres i molt grosses, de 5-7,5 mm, les de dimensions més grans del gènere (caràcter diagnòstic amb d’altres tàxons propers).

Figura 1. Visió general i inflorescència de D. staphisagria (Foto: M. Bosch, 2005)

Nombre cromosòmic: 2n=18 (Bosch, 1999)

BIOLOGIA

Al matapoll s’observa un fenomen rar de especiació cromosòmica dins el context de la flora mediterrània, denominat disploïdia ascendent. Es tracta de l’increment del nombre cromosòmic bàsic en un o uns pocs parells de cromosomes. Així, a excepció de D. staphisagria que presenta x=9, el nombre cromosòmic bàsic del gènere Delphinium de x=8 és constant, de manera que les espècies diploides presenten 2n=16 cromosomes i, les tetraploides, 2n=32.

El procés de reorganització cromosòmica pot suposar esdeveniments de fissió, fusió o inversions cromosòmiques, entre d’altres (Jones, 1978). La nostra hipòtesi sobre l’origen del parell de cromosomes addicionals de D. staphisagria (9 parells en lloc de 8), suposa la fragmentacio d’algun dels parells del complement cromosòmic original, seguit de reorganització genòmica del nou complement. Per això hem realitzat un estudi citogenètic mitjançant tècniques d’hibridació in situ en D. staphisagria (2n=18) i D. pictum (2n=16, espècie propera orfològicament), on ha estat detectada una profunda reorganització dels cariòtips, a partir de fenòmens de fusió/fissió (Orellana et al., 2007 i dades inèdites).

 

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

El matapoll és una planta endèmica de la regió Mediterrània, on té una extensa distribució continental i insular: des del Marroc fins a la zona mediterrània d’Anatòlia, incloent la península Ibèrica, el Llenguadoc, la Provença, Itàlia i Grècia, així com les illes Canàries, Balears, Córcega, Sardenya, Sicília, Creta i diverses altres illes menors. Als Països Catalans, es coneix relativament abundant de la Marina Alta i zones properes, de Mallorca i d’Eivissa. Existeixen citacions de Menorca (Algendar) i del Rosselló (Banyuls), no retrobades des de fa molts anys.


Figura 2a. Població de D. staphisagria a Aradena, illa de Creta. (Foto: M. Bosch, 2005)

 


Figura 2b. Hàbitat de D. staphisagria del N. del Marroc: pr. Tétouan (Foto: M. Bosch, 2005)

 

HÀBITAT

L’hàbitat natural del matapoll són clarianes i espais marginals i pedregosos de formacions de màquia o garriga, en penya-segats i gorges, de bioclima mediterrani i baixa/mitjana altitud. Tanmateix, prefereix indrets ruderalitzats i sòls ben nitrificats (condició favorable per a la producció dels alcaloides diterpènics característics que conte) i és en aquest tipus d’hàbitat on es troben les poblacions més nombroses.

La preferència per aquests hàbitats secundaris i la seva àmplia distribució semblen estar relacionades amb una dispersió, almenys parcialment, d’origen antròpic a causa l’ús medicinal de la planta des de l’època romana (Font Quer, 1973). La manca de correlació entre distàncies geogràfiques i distàncies genètiques detectada, en recerques encara en curs, avalaria aquesta hipótesi.

 

USOS

Malgrat que es tracta d’una espècie molt tòxica a causa dels alcaloides diterpènics (compte a l’hora de manipular-ne plantes i, sobretot, les granes!), D. staphisagria ha tingut múltiples usos terapèutics, des d’afrodisíaca fins a antineuràlgica, però destaca la utilització de les granes com a parasiticida del cabell i en usos dèrmics, propietat per la qual ha rebut el nom popular de “matapoll” (igualment com d’altres espècies ben diverses, com ara Daphne gnidium, emprades com a pediculicides, i anomenades també matapolls).

Actualment és conreada com a ornamental (en diversos països) i per a la producció de derivats en terapia homeopàtica (a Eivissa, on també és silvestre).

  • Enllaç a la pàgina de D. staphisagria de la  Delphinium Society, societat britànica especialitzada en el conreu d’esperons ornamentals

 

ESTAT DE CONSERVACIÓ

Malgrat l’àmplia distribució del matapoll és una planta localment rara, amb poblacions clarament delimitades en zones molt precises (Figures 2a i b,  i 3).
Figura 3. Nucli poblacional dens de D. staphisagria a Cosa (Toscana, Itàlia) (Foto: M. Bosch, 2005)
Amenaces
Les principals amenaces per a aquesta espècie fan referència, d’una banda, a la inestabilitat demogràfica poblacional que comporta el cicle anual (o bianual), amb fortes oscil•lacions que fan que durant anys certes poblacions pràcticament hagin desaparegut, amb els conseqüents episodis de coll d’ampolla genètics, que es corresponen amb nivells relativament baixos de diversitat genètica detectats (Orellana et al., inèdit). De l’altra, al canvi d’ús tradicional de la terra, especialment de pèrdua d’explotacions ramaderes que modifiquen el mosaic d’enclavaments remoguts i nitrificats, de manera que les poblacions es veuen amenaçades de forma directa o indirecta, a través de la modificació dels hàbitats.

Aquests efectes es detecten a escala local, mentre que en certes zones es mantenen censos poblacionals força elevats (Creta, Andalusia). No obstant, s’han reportat extincions en poblacions del Llenguadoc, de Còrsega, d’illots mediterranis, les citades del Rosselló (més d’un segle) i de Menorca (mig segle), al nord del Marroc (una de les poques poblacions conegudes extingida des de 1981) o a les Canàries (C. Blanché, com. pers.). Precisament, amb l’objectiu d’aportar una base científica per a una correcta gestió i conservació de l’espècie, s’ha dut a terme un ampli estudi de la diversitat genètica de D. staphisagria (Orellana et al., en revisió).

Protecció legal
Catalogada com a amenaçada al Llibre Vermell de França (Olivier et al., 1995) i protegida a França ( Arreté du 20 Janvier 1982 Relatif à la liste des espèces végétales protégées sur l’ensemble du territoire national (JONC du 13 mai 1982, titre modifié par Arr. du 31 août 1995, art.1er.)

 

CARACTERÍSTIQUES BIOLÒGIQUES ORIGINALS DEL MATAPOLL I ESTUDIS EN CURS

Dins del gènere Delphinium, D. staphisagria és considerat un cas molt particular: presenta les granes més grosses del gènere (Figura 4); un sistema reproductiu complex amb preferència per l’al•logàmia, però que permet també l’autogàmia; la reduïdíssima mida de l’esperó en relació a la resta de l’estructura floral (Bosch et al., 2001), amb molt baixa producció de nèctar; i el seu nombre cromosòmic de 2n=18 (Figura 5), mentre que el nombre usual a la majoria de les espècies és de 2n=16 (Bosch et al., 1999)

 


Figura 4.  Granes de D. staphisagria (Foto: M.R. Orellana)

 


Figura 5. Metafase somàtica amb 2n=18 cromosomes (Foto: M.R. Orellana)

 

Aquesta darrera característica, la disploïdia ascendent (atès que el nombre cromosòmic de base x=8 s’incrementa a x=9) ha estat reportada únicament en dues espècies de les més de 370 descrites per a Delphinium (Malyutin 1987, actualitzat per Blanché, com. pers.).  L’origen d’aquesta modificació cromosòmica està essent estudiat en l’actualitat, en el marc de la tesi doctoral de R. Orellana, en base a l’anàlisi de marcadors moleculars situats als diversos braços dels cromosomes que permetin reconstruir els fenòmens de reorganització cromosòmica. Els resultats preliminars indiquen un procés d’evolució cariològica complex, que hauria generat una nova estructuració cromosòmica a la base de la gènesi d’una nova estirp, amb noves combinacions genètiques presents als complements de 2n=18.
Aquesta particular característica cromosòmica específica, converteix el cas del matapoll en un model molt interessant per a futurs estudis d’evolució en grups d’espècies mediterrànies i, a més, constitueix un patró evolutiu original, mereixedor de protecció, d’acord amb les tendències actuals en Biologia de la Conservació que promouen, a més de la protecció dels tàxons en sí mateixos, la necessitat de conservar-ne les possibilitats evolutives i els processos que són a l’origen de la biodiversitat.
A més dels estudis evolutius, es troben en curs de finalització els estudis de biologia reproductiva del matapoll, una espècie que presenta una reducció dels trets especialitzats de pol•linització habituals als Delphinium, associats a l’increment de mida espectacular de les granes i a taxes elevades d’endogàmia que també estan essent avaluades per tècniques al•loenzimàtiques, després de la recol·lecció de mostres foliars al llarg de tota la regió mediterrània en els anys anteriors.

M. Renée Orellana durant el treball d’encreuaments experimentals al Servei d’Hivernacles i Vivers de la Facultat de Farmàcia de la UB, per a l’estudi dels sistemes reproductius de D. staphisagria (Foto: M. Bosch, 2004)

 

M. Bosch durant la campanya d’estudi de la pol·linització del matapoll a Mallorca (Foto M.R. Orellana, 2006)

 

Mapa de les localitats mostrejades per l’equip del BioC (2003-2007) per a l’estudi de la diversitat al·loenzimàtica de D. staphisagria en tota l’àrea de distribució.

 

BIBLIOGRAFIA

Bosch, M. (1999) Biologia de la reproducció de la tribu Delphinieae (Ranunculaceae) a la Mediterrània occidental. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.
Bosch, M., Simon, J., Molero, J. & Blanché,  C. (2001) Breeding systems in tribe Delphinieae (Ranunculaceae) in the Western Mediterranean area. Flora 196:101–113
Font-Quer, P. (1979) Plantas medicinales. El Dioscórides renovado. Labor, Barcelona
Jones, K. (1978) Aspects of chromosome evolution in higher plants. Advances in Botanical Research 6: 120–194
Malyutin, N.I. (1987) The system of the genus Delphinium L. based on the morphological features of seeds. Botaniceski Zhurnal 72:683–693
Olivier, L., Galland, J.P., Maurin, H. &  Roux, J,P. (1995) Livre rouge de la flore menacée de France. Tome I: espèces prioritaires. Museum National d’Histoire Naturelle-Institut d’écologie et de Gestion de la Biodiversité. Service du Patrimone Naturel, Paris
Orellana, M.R.,  L. Khrustaleva, A Rovira, C. Blanché, H. de Jong & M. Bosch.  (2007). Relaciones genómicas entre Delphinium staphisagria y D. pictum (Ranunculaceae). VII Jornada de Biologia Evolutiva . SCB/IEC. Barcelona

 

FITXES ANTERIORS DE “La Planta del Mes”

 

Esperó de Formentera (per C. Blanché)

Corniol dels Ports (per M.C. Martinell)

 

Nous recursos al Portal BioC

Relació de nous enllaços de documentació incorporats a la pestanya de recursos del Portal BioC, a l'apartat de fitxes, llistats, llibres vermells, etc. En aquesta ocasió, es refereixen a fitxes de flora endèmica insular i de flora exòtica invasora.

The Top 50 Mediterranean Islands Plants

Amb aquest títol, el grup d'especialistes en plantes mediterrànies insulars de la IUCN/SSC (MIPSG), va editar l'any 2005 aquest llibre en anglès, després traduït a l'espanyol.  El llibre presenta, en format de fitxa, una selecció de 50 espècies amenaçades presents en 12 illes o arxipèlags de la Mediterrània, on s'inclouen també les de Balears. L'arxipèlag contribueix de forma significativa en aquesta relació dels top 50, amb un total de 8 espècies:

Apium bermejoi (Menorca), Arenaria bolosii (Mallorca),Brimeura duvigneaudii (Mallorca), Euphorbia margalidiana (illots d'Eivissa), Femeniasia balearica (Menorca), Ligusticum huteri (Mallorca), Lysimachia minoricensis (Menorca), Naufraga balearica (Mallorca), Medicago citrina (Eivissa, Cabrea, Columbrets i costa alacantina).

Ara, la informació de les fitxes d'aquestes espècies es pot consultar a través del llibre disponible a internet en versió anglesa i també enllaçat al nostre Portal del BioC.

  • Pdf descarregable. UICN.

INVASIBER

Enllaç al web amb fitxes corresponents a diverses espècies del projecte INVASIBER (Especies exóticas invasoras de la Península Ibérica), finançat a càrrec d’una Acció Especial del MEC, amb dades sobre la distribució i la biologia de les plantes.

Són autors de les 16 fitxes disponibles: Joan Font, Sandra Soto, Iñigo Sánchez, María Inmaculada Romero, Sergi Brull, Luis Antonio Bohigas, Josep Rost i Daniel Guillot . Hi ha quatre fitxes suplementàries d’Alba Vergés referides a espècies d’algues invasores.


PLANTES ENVAHISSANTES DE LA RÉGION MEDITERRANÉENNE

Unes altres setze espècies invasores de la regió mediterrània (alguna coincident amb les anteriors) són objecte de fitxes monogràfiques, que, a més de dades biològiques i geogràfiques, ofereixen instruccions de gestió i alternatives de substitució en el cas d’espècies ornamentals (per exemple, ús d’híbrids estèrils, etc.). Les fitxes són publicades per l’AME (Agence Méditerranéenne de l’Environement) de la regió Llenguadoc-Rosselló i, igualment que les d'INVASIBER, resten enllaçades a la pestanya de recursos del Portal.
 

 

Novetats editorials

Charles Darwin. La fecundación de las orquídeas (2008)
Traducció a l’espanyol de Carmen Pastor.

 Abans d’entrar a l’any 2009, en què s’escau el bicentenari del naixement de Charles Darwin (1809-1882), l’editorial Laetoli presenta la “Biblioteca Darwin”, una col•lecció de traduccions dels textos escrits per l’autor anglès, sota la direcció de Martí Domínguez,  professor de la Universitat de València. El primer lliurament d’aquesta col•lecció és La fecundación de las orquídeas, ja en venda a les llibreries.

320 pàgines
ISBN 978-84-935661-8-0
19,00 euros
Més informació

 

El Tejo en el Mediterráneo Occidental (2007)
Editat a cura de Lluís Serra

Aquest llibre recull les ponències del congrés 'Jornadas internacionales sobre el tejo y las tejeras en el Mediterráneo Occidental', celebrat a la Font Roja d’Alcoi entre el 19 i el 22 de juny de 2006, en el marc del projecte LIFE sobre restauració i posada en valor d’hàbitats d’alta muntanya. Aquestes jornades tindran continuïtat en una propera sessió que tindrà lloc el proper mes de juny de 2008 a Olot.
 
Les diverses contribucions fan referència a aspectes biològics, de gestió, ecològics, d’aprofitament i de conservació del teix (Taxus baccata) a diversos territoris occidentals (comunitats autònomes espanyoles, Portugal, Sardenya, Còrsega i el Magrib), fent un total de 22 ponències. L’obra és editada per Lluís Serra i es pot descarregar directament d’internet [enllaç al pdf ]

208 pàg.
Generalitat Valenciana. Conselleria de Territori i Habitatge
ISBN 978-84-482-4547-4
Edició:  Lluis Serra Laliga
Impressió: Gráficas Alcoy

 

Última Hora:

Premi Recull per a Matèria Viva, de Teresa Franquesa

En la 44ena edició dels premis Recull, marcada per la notable quantitat d'originals presentats (121 de 112 autors) i per una qualitat mitjana força apreciable, segons el president del jurat, Vicenç Llorca, la biòloga i botànica barcelonina Teresa Franquesa va rebre ahir a Blanes el premi Joaquim Ruyra de narrativa per Matèria viva, una vintena d'històries entrellaçades i creades al voltant d'una sèrie d'objectes evocadors, com si fossin «flaixos de memòria molt selectiva», amb paraules de l'autora.

Teresa Franquesa i Codinach va realitzar la seva tesi doctoral sobre flora i vegetació de el Cap de Creus (publicada el 1995 per l’Institut d’Estudis Catalans: El paisatge vegetal de la península del Cap de Creus). Podeu veure’n una imatge treballant al camp amb membres del BioC a la pestanya Àlbum de fotos del Portal del BioC

Notícia 2.03.2008 al diari El Punt

E-flaixos de Conservació, 3

Recull de notícies sobre iniciatives de reforestació i resolució del Concurs per a l’Increment de la Biodiversitat de la Fundación Biodiversidad

 

Sembren amb un helicòpter la serralada Litoral a Cabrera

Plantem el futur

Campanya de plantació de 35.000 arbres el proper 30 de març a diversos llocs de Catalunya, de la Fundació Territori i Paisatge amb la col•laboració de Catalunya Ràdio

Premi de 200.000 euros per a la rehabilitació del Congost

El primer Concurs per a l’Increment de la Biodiversitat, convocat per la Fundación Biodiversidad, amb el Ministeri de Medi Ambient i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, ha premiat amb 200.000 euros el projecte de rehabilitació d’ambients fluvials del riu Congost. El projecte ha estat presentat per l’Ajuntament de Granollers i ha estat seleccionat amb 14 altres projectes, d’entre els 86 que s’hi havien presentat. La restauració afecta un tram fluvial de 2 km de longitud i té diverses fases que inclouen la recuperació de vegetació de ribera i l’eliminació d’espècies invasores. Un altre projecte premiat al mateix certamen és el de l’Ajuntament del Prat de Llobregat, referit a recuperació de fauna.
 
  • Notícia 25.02.2008. Fundación Biodiversidad

A propòsit de la Llei de Biodiversitat (1)

A propòsit de la Llei de Biodiversitat (1)

Cèsar Blanché

Des del Portal del BioC, s’ha anat informant del procés d’aprovació de la Llei espanyola de Biodiversitat, finalment publicada al BOE del 14 de desembre de 2007. Ja han passat dos mesos llargs i podem començar a valorar el seu contingut i les conseqüències que ha de tenir per a la implantació de mesures efectives de conservació de la flora.

Continua llegint «A propòsit de la Llei de Biodiversitat (1)»