C. Blanché, a les Jornades del Teix

Durant les recentment celebrades "Jornades sobre el Teix a la Mediterrània Occidental" (Olot, 26-28 de juny), el membre del BioC Cèsar Blanché va presentar la ponència titulada "El Teix: biodiversitat per a la Salut", en la qual es destacaven les complexes relacions entre indústria farmacèutica i conservació de la biodiversitat i la necessitat de regulació per part de la normativa CITES de l'explotació de les espècies de Taxus productores de taxans, substàncies emprades en la terapèutica contra el càncer que, durant l'any 2007, van generar un mercat de més de 3.000 milions de dòlars.

Més informació 

II Jornades sobre el teix, a Olot

Han tingut lloc a Olot (la Garrotxa) les II Jornades sobre el Teix a la Mediterrània Occidental del 26 al 28 de juny, organitzades per la Fundació d'Estudis Superiors d'Olot, sota la direcció d'Antònia Caritat i la coordinació de Marta Fontaniol.

 L’objectiu principal d’aquestes segones jornades dedicades al teix ha estat conèixer la situació actual de l’espècie i els hàbitats on es troba, en el context de la Mediterrània Occidental, per tal de poder adoptar les mesures necessàries de cara a la conservació d’aquesta espècie forestal protegida.
En aquesta segona edició s'hi han reunit  tècnics i investigadors, principalment de l’Estat Espanyol, però també d’altres països del Mediterrani Occidental, on hi ha presència del teix, per tal de posar especial interès en la difusiió dels darrers resultats d’investigació sobre el teix i les teixedes, des de diferents punts de vista i, per tant, ajudar a donar respostes als reptes actuals per a la seva conservació.

El programa ha inclòs sessions dedicades a Distribució territorial i conservació (on s'han donat a conèixer les dades de quadrats 1 x 1 del teix a l'estat espanyol, a través de Lluís Serra i la distribució a Catalunya, a través d'Antònia Caritat i col·laboradors), a la Biologia de la regeneració (on s'han avaluat les relacions de mutualisme en la dispersió, la biologia de la pol·linització, en el marc de sengles tesis doctorals, així com  les propostes de conservació que presentà Xavier Garcia, del CIEF), a Etnobotànica i Farmacologia (on s'han donat a conèixer els usos tradicionals i els avenços farmacològics derivats del descobriment del taxol) i a la Genètica de poblacions (on va destacar la primera avaluació de diversitat genètica a través de microsatèl·lits, a càrrec de l'equip del CREAF de Maria Mayol i Miquel Riba i la proposta d'incloure un pla específic per al teix, en el marc de la Estrategia Española de Conservació de Recursos Genètics forestals del MIMAM, on es preveu la selecció de poblacions -o fins d'individus!- com a Unitats de Conservació).

Les Jornades van comptar també amb una sortida de camp a la teixeda de l'Alta Garrotxa (Miraclos i Orri) i amb l'assemblea de Amigos del Tejo.

Les ponències de les I Jornades, celebrades a la Font Roja (Alcoi) l'any 2006, han estat recentment publicades (L. Serra, ed., 2007, El Tejo en el Mediterráneo Occidental, Generalitat Valenciana)

 

Més informació: 

M.C. Martinell al workshop sobre Silene

M.C. Martinell ha participat representant el BioC al Workshop Internacional sobre Silene organitzat pel Departament d'Ecologia i Evolució de la  Université de Lausanne, sota el lema Silene : from Populations to Genes.

El workshop ha aplegat els especialistes mundials que investiguen en diversos aspectes del gènere Silene entre els dies 4-9 de maig de 2008 a la localitat de Monte Verità, prop d'Ascona (Suïssa), entre els quals, Janis Antonovics, Deborah Charlesworth, Lynda Delph o Tatjana Giraud.

Foto de grup dels assistents al Workshop, durant l'excursió del congrés a Cimetta, prop de la ciutat de Locarno (Foto: Université de Lausanne). M.C. Martinell, asseguda a la primera fila, la cinquena per l'esquerra.

 

La comunicació presentada va ser  "DIURNAL AND NOCTURNAL POLLINATION OF SILENE SENNENII", de M. Carmen Martinell, Laia Guasch, Maria Bosch, Stefan Dötterl & César Blanché, que descriu el sistema de pol·linització nocturn d'aquesta espècie endèmica de l'Empordà i fortament amenaçada (EN). El treball inclou la col·laboració del BioC amb Stefan Dötterl (Department of Plant Systematics, University of Bayreuth), relatiu a l'anàlisi dels components de l'aroma floral , que demostra la producció nocturna d'emissions amb predomini de beta-ocimè, analitzat per cromatografia de gasos acoblada a espectrometria de masses (GC-MS).

El treball presentat s'inclou en el marc de la tesi doctoral de M.C. Martinell i ha estat suportat econòmicament pel projecte CGL2007-60476/BOS (Ministerio de Educación y Ciencia), que compta amb el DMAH de la Generalitat de Catalunya com a EPO (Entitat Promotora-Observadora)

Més informació:

Lloc web del Workshop Silene: from populations to genes  

Destruïda una salzereda al Solsonès

L'edició d'ahir del diari AVUI es feia ressò de la protesta de l'Ajuntament de Solius (Solsonès) i de diverses entitats ecologistes per la tala d'un fragment de bosc de ribera a la cua de l'embassament de Sant Ponç que, segons el diari, forma part d'unes intervencions promogudes pel mateix Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Més informació

Els membres del BioC, a les I JCCF

La celebració de les I Jornades Catalanes de Conservació de Flora (Blanes, 2 i 3 de juny de 2008) ha comptat amb la participació extensa dels membres del BioC, a través de la presentació de 9 comunicacions orals i en pòster, que han donat a conèixer els principals resultats de la recerca que fa l’equip en el camp de la BCP. Hi van assistir J. Molero, A. Rovira, J. Simon, M. Bosch, J. López, MC. Martinell i C. Blanché.
 Logo de les I JCCF, disseny de Richard Martín
 
Veure més informació i documentació gràfica:

Comunicacions presentades pels membres del BioC a les I JCCF:

  • REPTES DE FUTUR PER A LA CONSERVACIÓ DE FLORA A CATALUNYA – C. Blanché

  • LLIBRE VERMELL DE PLANTES VASCULARS ENDEMIQUES I AMENAÇADES DE CATALUNYA – Ll. Sáez, P. Aymerich, C. Blanché, J. Font & J. Vigo

  • DELPHINIUM BOLOSII (RANUNCULACEAE): HISTÒRIA D’UNA DE LES POQUES ESPÈCIES CATALANES INCLOSES AL CATÁLOGO NACIONAL DE ESPECIES AMENAZADAS – M. Bosch, M. R. Orellana, J. López-Pujol, A. Rovira, M. C. Martinell, J. Simon, J.Molero & C. Blanché

  • URSINIA NANA (ASTERACEAE), UNA ADVENTÍCIA D’ORIGEN SUDAFRICÀ EN PROCÉS DE NATURALITZACIÓ A LA COMARCA DEL PRIORAT (MIGJORN DE CATALUNYA). OBSERVACIONS SOBRE LA BIOLOGIA REPRODUCTIVA, DISPERSIÓ DELS FRUITS I CONTROL BIOLÒGIC DE LA INVASIÓ – J. Molero, M .C. Martinell, A. Rovira & C. Blanché

  • CROMOCAT I GENOCAT, UNA EINA DE GESTIÓ: BANCS DE DADES DE DIVERSITAT GENÈTICA DELS PAÏSOS CATALANS – J. Simon & C. Blanché

  • SEGUIMENT DE STACHYS MARITIMA A LA COSTA BRAVA: PERÍODE 2001-2007- C. Barriocanal, C. Blanché, J. Font & M. Carabus

  • DIVERSITAT ISOENZIMÀTICA EN AQUILEGIA PAUI (RANUNCULACEAE), UNA ESPÈCIE ENDÈMICA D’ÀREA EXTREMADAMENT REDUÏDA DELS PORTS DE TORTOSA- J. López-Pujol, M. C. Martinell, M. R. Orellana, J. Molero, L. Sàez, M. Bosch & C.Blanché

  • POL•LINITZACIÓ NOCTURNA I DIÜRNA DE L’ENDEMISME CATALÀ SILENE SENNENII- M. C. Martinell, L. Guasch, M. Bosch & C.Blanché

  • BIOC, 10 ANYS (1997-2007) DE RECERCA EN BIOLOGIA DE LA CONSERVACIÓ- A. Rovira, A. Armengol, L. Guasch, M. C. Martinell, M. R. Orellana, J. López-Pujol, M. Bosch, J. Simon, J. Molero & C. Blanché
 
Recull gràfic
 

Sessió inaugural (d’esquerra a dreta: Ignasi Rodríguez –DMAH-, Marçal Pastor –UB-, Josep Trias –Alcalde de Blanes-, Jaume Gamisans –Fundació Carl Faust, i C. Blanché –BioC). Foto: J. Masbernat


Visita al Jardí Botànic MariMurtra (Jordi Ruiz –DMAH-, Maria Bosch, Jordi López, J. Molero –BioC). Foto: Diari de Girona


Concert i sopar al Jardí Botànic MariMurtra (J. Simon, Bioc). Foto: J. Masbernat

Sessió de Pòsters (M. Bosch, BioC). Foto: J. Masbernat

Més informació:

Programa de les I JCCF

Ecos de Blanes

Ecos de Blanes
 
Cèsar Blanché 
 
Els proppassats 2 i 3 de juny han tingut lloc a Blanes les I Jornades Catalanes de Conservació de Flora (enllaç al web de les Jornades) , una fita esperada per molts, que ha permès posar sobre la taula la potencialitat d’una nova etapa en aquest àmbit al nostre país si tots els agents implicats (administració, investigadors, tècnics, grups i associacions conservacionistes, etc.) som capaços d’aportar les nostres iniciatives a una causa comuna.
Logotip de les I JCCF, disseny de Richard Martin 
 
Des d’un punt de vista personal, vet aquí les meves impressions sobre aquests dos dies.

En primer lloc, la pròpia celebració de les Jornades ja és un èxit en si mateix. Després d’una etapa on la conservació de la flora havia restat en una situació d'oblit i d’una també evident manca de comunicació entre administració, investigadors i grups interessats, tres institucions, el propi DMAH, la Fundació Carl Faust i la Universitat de Barcelona van apostar per convocar unes sessions amb un triple objectiu: a) donar a conèixer els treballs sobre conservació fets des de múltiples institucions, grups i territoris i promoure l’intercanvi de coneixements i de relació entre equips; b) acordar una mena de “full de ruta” o de mesures a emprendre de manera inmediata i c) donar a conèixer a l’opinió pública la problemàtica de la conservació de les plantes a Catalunya. S’hi van aplegar més de 150 inscrits amb una cinquantena de comunicacions (orals i en pòster, vegeu programa ) que van posar de manifest les necessitats de coneixement, d’estructura i de coordinació, els principals reptes de futur i les realitzacions ja dutes a terme, força notables i que permeten augurar un esdevenidor molt més eficient per deturar la pèrdua de biodiversitat vegetal.

En segon lloc, m’agradaria destacar el compromís dels diversos estaments del DMAH en aquesta nova etapa. Les autoritats participants (encapçalades per la Directora General de Medi Ambient, Núria Bonaventura) van fer explícita la voluntat de corregir la situació obrint un nou període de dedicació a la conservació de flora catalana que s’inicia amb l’anunci de la propera publicació del Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya en forma d’un decret que s’espera en un termini de setmanes o d’uns pocs mesos, i de prosseguir amb l’estudi de com es poden aplicar les mesures que consten al document de conclusions de les Jornades.

Aquest és el tercer punt que val la pena remarcar: el document que ja es comença a conèixer com el “Manifest de Blanes”, que inclou 13 punts d’actuació, cadascun d’ells amb un contingut precís, amb dates i objectius mesurables, que parteix d’un esborrany preparat pel Comitè Científic i que va ser debatut a la darrera sessió de les Jornades. Aquest és el llegat que, de manera conjunta, els participants van acordar i que inclou compromisos i actuacions immediates que impliquen tots els participants, des de l’administració (més ben dit “les administracions”, atès que a diversos nivells es preparen estratègies de conservació de les plantes) fins a les universitats i centres de recerca, institucions públiques i privades, agents de custòdia del territori, tècnics del sector públic i privat, grups de conservació, etc., cadascun amb la seva aportació necessària des del seu àmbit de responsabilitat.

En quart lloc, la sensació que ens trobem en un moment d’oportunitat. La publicació propera del decret anunciat i del Llibre Vermell de flora endèmica i amenaçada, a Catalunya, però també el desplegament de la Llei de Biodiversitat espanyola i la inserció en les estratègies europea i global de conservació de plantes ofereixen un marc que mai com ara havíem tingut i, d’altra banda, les iniciatives i les recerques presentades i la voluntat col•lectiva d’iniciar una nova etapa tenen un efecte sumatori que genera una esperança que no pot ser defraudada de cap de les maneres.

Finalment, la cinquena reflexió: em sembla que es va fer prou evident la necessitat de col•laboració i de coordinació. Des de la informació i el coneixement, que ha de ser posat al servei del conjunt global (en bona part a través de sistemes de bancs de dades intercomunicables), fins a les actuacions (coordinades i prioritzades per fer més efectiu el sistema), passant per un lideratge de país que correspon a l’administració de la Generalitat, capaç d’aglutinar aquell potencial que esmentava més amunt. Les Jornades no poden acabar aquí. La xarxa teixida de relacions que es van establir entre tots els sectors a Blanes, ha de permetre una acció potent i amb un horitzó de realitzacions tangibles que el 2010, any Internacional de la Biodiversitat, pugui tenir l’expressió de reflexió en unes II Jornades que mantinguin viva la flama encesa els dies 2 i 3 de juny.