E-Flaixos de Recerca en BCP, 9

Recull d’informacions en format breu sobre congressos celebrats,  projectes de recerca i de conservació de flora en curs al nostre país, publicacions en BCP de recent aparició i materials didàctics per a l’ensenyament de la biologia de la conservació. Podeu consultar el contingut de les notícies dels E-Flaixos anteriors (1-8) publicats durant el 2008.
 

Congressos

  • THE ECOLOGY AND EVOLUTION OF PLANT-POLLINATOR INTERACTIONS – Milwaukee, Wisconsin, EEUU (2-3 d’agost de 2008)

 Organitzat com a activitat satèl•lit del Annual Meeting of the Ecological Society of America


Novetat:
sessió de pòsters online, consultable per internet. Molts dels pòsters o resums presentats s’hi poden trobar i permeten la visita a la sessió de pòsters dels congrés ¡sense haver-hi anat!

Més informació

Enllaç al web del congrés

 



Projectes de Recerca i de Conservació de Flora
 

  • Restauració d’hàbitats com a estratègia de conservació per a Sternbergia colchiciflora i Ophrys tenthredinifera a Sant Pau de Fenollet (Fenolleda, Catalunya Nord)  (Mario Klesczewski, a Odissea Semina 4 :3-4, 2008)

  • Estudis de supervivència en guixos de Limonium mansanetianum al País Valencià. Més informació al  web de SEMCLIMED (juny de 2008)

  • Introducció d'Anthyllis lagascana Benedí en una microréserva de flora a Pedralba (València), amb control de dessecació, supervivencia, predació, etc. (Josefa Prieto, Elena Estrelles i Ana M. Ibars, a Odissea Semina, 4:  5-6, 2008)


Materials docents en BCP

  • Conservation: oferta per a ensenyament: "Conservation is ideal for the classroom. In each issue, as a supplement to the feature articles, we provide study resources and a series of online discussion questions to stimulate classroom debate. Special Student Subscription Rates Available. To learn more about offering your students a subscription discount, contact Kathy Kohm"

 Més informació al web de la SCB

  • Ecosistemes Terrestres: Formentera: ECOSISTEMES TERRESTRES (Vegetació i fauna. Activitats. Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa), 2007. Materials educatius i activitats per al coneixement de la natura en un entorn proper dels alumnes, que permeten introduir conceptes de conservació de la biodiversitat

Material disponible en pdf


Publicacions: Novetats recents

 

  • Flora Montiberica (volum 40, 2008)


Index

FABREGAT, C. & S. LÓPEZ – Erodium primulaceum Welw. ex Lange (Geraniaceae), nueva especie para la flora valenciana
ALBA, S & E. LAGUNA– Presencia del endemismo Jasione mansanetiana en la provincia de Valencia
GARCÍA CARDO, Ó. & I. SÁNCHEZ MELGAR – Aportaciones a la flora del Sistema Ibérico meridional, II.
BENITO ALONSO, J.L. – Nota fitosociológica sobre Borderea chouardii (Gaussen) Heslot (Dioscoreaceae), especie críticamente amenazada
RÍOS, S., F. MARTÍNEZ FLORES, V. MARTÍNEZ FRANCÉS & N. MOYTI – Algunas citas de interés para la flora valenciana (norte de Alicante).
BARONA, J., A.J. CASTELLÓ, J.V. ANDRÉS, V.J. HERNÁNDEZ NAVARRO, B. PÉREZ PÉREZ & A. ALCOCER – Pinguicula vallisneriifolia Webb (Lentibulariaceae), nueva especie para la flora valenciana.
MATEO, G., V.J. ARÁN & A. CORONADO – Nuevos datos sobre la flora de la provincia de Cuenca, XXIV
FRAGA, P. & J.A. ROSSELLÓ – Rhamnus × bermejoi, a new wild hybrid between R. alaternus and R. ludovici-salvatoris.
MATEO, G. & M.B. CRESPO – Novedades y consideraciones sobre el género Centaurea L. en la flora valenciana
MATEO, G. & M.B. CRESPO – Novedades taxonómicas y nomenclaturales para la flora valenciana

Enllaç als articles de la revista, descarregables en format pdf


 

  • Bouteloua (volum 5, 2008)

Índex

•    Claves para el género Dracaena Vandelli ex Linné en la provincia de Valencia. D. Guillot Ortiz & P. Van der Meer, 3-12.
•    Análisis de la flora ornamental de los parques y jardines de Carcaixent (Valencia). P. Vera García, 13-21.
•    Claves para los taxones cultivados del género Buxus L. en la provincia de Valencia. D. Guillot Ortiz, G. Mateo Sanz & J. A. Rosselló Picornell, 22-26.
•    Notas breves, 27-33.
o    Primera noticia del cultivo en España de Calceolaria x herbeohybrida Voss. ´Clou F1 Mix´. D. Guillot Ortiz, 27-29.
o    Primera noticia del cultivo en España de dos cultivares del género Osteospermum L.: Summerdaisy´s ´Alexander´ y Summerdaisy´s ´Maxima´. D. Guillot Ortiz, 30.
•    Iconografía botánica. D. Bezeminder, 31-33.
•    Reseñas bibliográficas, 34-35.
•    Jardines históricos españoles. Elementos vegetales en la Casa-Museo Benlliure de la ciudad de Valencia. D. Guillot Ortiz & L. Escudero Ruíz 36-60.

Enllaç als articles de la revista, descarregables en format pdf


 

  • Monografies de Bouteloua

Darreres novetats (19-IX-2008) publicades:

•  Daniel Guillot, Emilio Laguna & Josep Antoni Rosselló (19-IX-2008). La familia Crassulaceae en la flora alóctona valenciana. Monografías de Bouteloua, 4. 106 pp. Edita FloraMontiberica.org. València.  
•  Daniel Guillot, Emilio Laguna & Josep Antoni Rosselló (19-IX-2008). Flora alóctona valenciana: familia Cactaceae. Monografías de Bouteloua, 5. 148 pp. Edita FloraMontiberica.org. València.  
•  Daniel Guillot, Emilio Laguna & Josep Antoni Rosselló (19-IX-2008). La familia Aloaceae en la flora alóctona valenciana. Monografías de Bouteloua, 6. 58 pp. Edita FloraMontiberica.org. València.

Altres monografies publicades recentment (2008)

 

•  Daniel Guillot, Gonzalo Mateo & Josep Antoni Rosselló (17-VII-2008). Claves para la Flora Ornamental de la Provincia de Valencia. Monografías de Bouteloua, 1. 320 pp. Edita FloraMontiberica.org. València. (11 Mb)
•  Daniel Guillot & Piet Van der Meer (27-VII-2008). El género Yucca L. en España. Monografías de Bouteloua, 2. 124 pp. Edita FloraMontiberica.org. València.
•  Daniel Guillot, Piet Van der Meer, Emilio Laguna & Josep Antoni Rosselló (27-VII-2008). El género Agave L. en la flora alóctona valenciana. Monografías de Bouteloua, 3. 94 pp. Edita FloraMontiberica.org. València.

 

Enllaç a Monografies de Bouteloua, tots els volums descarregables en format pdf

Neix l’IRBIO a la UB

L’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio), aprovat pel Consell de Govern de la UB el passat 14 de juliol, neix amb la vocació d’esdevenir el centre de referència al país per a l’estudi, la gestió i la difusió de la biodiversitat.
 Logotip del nou IRBIO (Font: Web UB)

L’IrBio potenciarà la recerca bàsica de qualitat en el camp del coneixement i l’avaluació de la Biodiversitat, en la comprensió del seus orígens i la seva evolució, incloent-hi tots els nivells d’organització. La recerca aplicada a la utilització i gestió dels recursos naturals i a la conservació del patrimoni natural, jugarà també un paper destacat en el nou institut.

El marc d’actuació principal de l’IrBio serà la regió Mediterrània i estendrà la seva àrea d’interès a Llatinoamèrica. En el moment de la seva creació, l'institut està format per 55 investigadors procedents de 8 Departaments pertanyents a les facultats de Biologia (Biologia Animal, Genètica,  Biologia Vegetal Microbiologia i Ecologia), Farmàcia (Productes Naturals, Biologia Vegetal i Edafologia, i Microbiologia i Parasitologia Sanitàries) i Geologia (Estratigrafia).

Més informació

  • Web de l'IRBIO

El CTFC de Solsona estrena edifici

   El nou edifici del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya (CTFC) a la Finca de Can Mascaró (Solsona) va ser inaugurat el proppassat dia 5 de setembre de 2008 pel President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla. L’edifici, que ocupa més de 3000 m2, és signat per l’arquitecta Anna Maria Viladrich i incorpora diverses solucions innovadores de sostenibilitat.

Després de més de 12 anys ocupant les instal•lacions de l'antic Seminari de Solsona, el CTFC ha fet un pas important amb la construcció d'aquest nou edifici que centralitzarà totes les seves actuacions amb les últimes tecnologies i les majors comoditats; a més, està situat al costat dels camps experimentals, fet que facilitarà la recerca dels investigadors del centre.

Més informació 

  • Web del CTFC 

Flora del Delta de l’Ebre

 A través del Butlletí electrònic del DMAH, s’han distribuït les novetats del Centre de Documentació de Medi Ambient de setembre de 2008, entre les quals destaca la Flora vascular del Delta de l'Ebre, que correspon als materials actualitzats que han constituït la tesi doctoral d’Antoni Curcó i Masip.

L’obra, que inicia una nova sèrie de publicacions del Parc Natural del Delta (Col•lecció Tècnica, 1), s’afegeix al recentment publicat volum de la Flora del Massís del Port (vegeu notícia ) i permet millorar el coneixement florístic de les comarques del sud de Catalunya.

El llibre es pot descarregar en versió pdf des del web de la Biblioteca Digital del DMAH que, facilita, així, la difusió dels treballs del departament, com fa poques setmanes informàvem també de la publicació del document sobre la savina turífera, tot iniciant una nova etapa que celebrem.

Fitxa del llibre

Títol: Flora vascular del Delta de l'Ebre
Autor: Antoni Curcó i Masip
Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya
Parc Natural del Delta de l’Ebre, Col•lecció Tècnica, 1
ISBN 84-393-7689-7
Data de publicació: 2007
72 p.

Enllaç a la fitxa i a la versió descarregable en pdf

 

J.A. Rosselló, director científic de MariMurtra

El proppassat 18 de setembre va ser presentat al Jardí Botànic MariMurtra de Blanes el nou Pla Director per als propers anys, en els àmbits de la recerca, la biologia de la conservació i la divulgació. En el decurs dels actes que hi van tenir lloc (inauguració del nou laboratori de recerca, reunió de la comissió Horitzó 2006, etc.) va tenir lloc la roda de premsa de presentació del nou director científic, Dr. Josep A. Rosselló Picornell.

Roda de premsa al Jardí Botànic MariMurtra, amb, d'esquerra a dreta,  J.A. Rosselló, C. Blanché, J. Caujapé i J. Masbernat (Foto Fundació Carl Faust)

El Dr. J.A. Rosselló, provinent del Jardí Botànic de la Universitat de València és un investigador d'una brillant i reconeguda trajectòria, en els camps de l'evolució vegetal, la filogeografia, la sistemàtica botànica moderna i també en biologia de la conservació. Com a Director Científic, al costat de la Directora Tècnica del Jardí, Dra. Núria Membrives i del Gerent de la FCF, Jordi Masbernat, completa l'organigrama que permet augurar un futur prometedor a la nova etapa del MariMurtra. 

Més informació:

 

Mutualismes amenaçats

 
Mutualismes amenaçats
 
Cèsar Blanché
 
Fa algun temps (Blanché & Bosch, 2007) havíem constatat que les amenaces sobre els sistemes planta-pol•linitzador eren enunciades de manera relativament especulativa i que els resultats publicats eren poc concloents o, fins i tot, contradictoris. En els darrers mesos han apregut dues publicacions que aporten dades més precises dels efectes disruptius sobre els mutualismes provocats, respectivament,  per plantes invasores i per contaminants químics, que modifiquen l’atractivitat de les flors per als insectes.
I. Bartomeus, M. Vilà i L. Santamaria, investigadors del CREAF, CSIC-Doñana i l’IMEDEA, respectivament, comparen, en un article aparegut a Oecologia (2008), com dues espècies de flors grosses i vistoses (Carpobrotus aff. acinaciformis i Opuntia stricta) afecten l’estructura de la xarxa planta-pol•linitzador, demostrant que interactuen fortament amb els pol•linitzadors i que reben significativament més visites que les espècies silvestres. En general, aquestes espècies invasores actuen com a supergeneralistes, però amb efectes contraris en les taxes de visita sobre les espècies natives: mentre que C. acinaciformis facilita la visita de pol•linitzadors a les espècies natives, O. stricta competeix pels serveis dels pol•linitzadors amb les plantes silvestres. Així, la introducció d’una nova espècie a la comunitat té conseqüències importants sobre les relacions de mutualisme pre-establertes, però no sempre negatives. Cal, doncs, considerar la complexitat del fenomen i analitzar cas per cas l’hipotètic efecte negatiu.
 
El mateix article recull altres estudis que demostren la interferència de l’invasora Lythrum salicaria sobre la nativa Lythrum alatum (menor taxa de visites) o de l’invasora Impatiens glandulifera sobre la nativa Stachys palustris (menor producció de granes), per la competència pels serveis dels pol•linitzadors, mentre que d’altres, demostren la inexistència d’efecte (la presencia de Carpobrotus sp. no té efecte significatiu sobre la pol•linització de l’espècie rara californiana Dithyrea maritima) o, fins i tot, l’efecte múltiple dels mateixos Carpobrotus a les Balears, demostrat per l’equip d’Anna Travesset: a) competitiu (menys visites) sobre Lotus cytisoides; b) facilitatiu (més visites) sobre Cistus salviifolius i Anthyllis cytisoides i c) sense efecte, sobre Cistus monspeliensis.

Una de les reflexions rellevants de l’article sobre la problemàtica de l’alteració de la xarxa de mutualismes implicats en la pol•linitazció per part de les espècies invasores és que els efectes per a la flora nativa depenen força de la fenologia: des del possible suport de les nouvingudes en reclutar i mantenir una fauna de pol•linitzadors que farien servei, sense anar més lluny, a plantes rares i amenaçades, fins a la floració de l’invasora en un moment de pocs recursos de vectors pol•linitzadors que poden ser monopolitzats per la nova espècie: l’afectació del “mercat floral” és més intensa quan els recursos de i per als pol•linitzadors són escassos, cosa que explicaria, en part, la diferència  de resultats d’uns estudis a d’altres i situaria aquestes fases d’escassedat de recursos com a moments crítics del procés.

L’altra cara de la moneda ve representada per l’afectacio a la comunitat de pol•linitzadors, d’especial interès, atès que les comunitats mediterrànies són considerades un hotspot de diversitat d’himenòpters i d’altres grups de pol•linitzadors (Michener, 2000). Primerament, cal considerar que l’establiment i fenologia de les espècies invasores té una dinàmica particular i que, habitualment, se n’han estudiat només fases determinades i, per tant, que l’efecte pot representar només la situació en un moment donat, podent evolucionar cap a situacions de més o menys afectació (en part modelada pel propi capteniment dels pol•linitzadors i en part també per la variació en la composició de la nova comunitat al llarg del temps). Si bé hom pot esperar un efecte menor pel caràcter generalista de la major part de sistemes mutualistes de pol•linització (una especialització espècie-espècie és un fenomen rar i restringit a tàxons amb estructura floral molt determinada, com hem pogut veure a les ranunculaceae que hem pogut estudiar al BioC), no hi ha dubte que, a llarg termini, poden haver-hi conseqüències que, en tot cas, caldrà demostrar a través d’estudis experimentals, que manquen encara. Tot i que aporta més dades, el propi article conclou que cal força més experimentació i que cal analitzar cada cas en un context específic dels tàxons i dels comunitats implicades.

El segon article que volem comentar ha estat publicat per McFrederick et al  (2008) a Atmospheric Environment, i fa parar l’atenció sobre un aspecte relativament negligit fins ara i que també ha estat remarcat per Conservation Magazine en la  selecció d’articles notables que fa trimestralment: la contaminació de l’aire fa que les roses tinguin una flaire menys dolça i atractiva, almenys per als insectes! Aquest estudi conclou que l’ozó i d’altres contaminants atmosfèrics s’uneixen a les molècules que les flors alliberen per atraure els pol•linitzadors, disminuint-ne l’aroma. I com més degradada es trobi la qualitat d’aquest aroma, més difícil és la localització de fonts d’aliment per als pol•linitzadors.

L’estudi, dirigit pels investigadors de la University of Virginia, Quinn McFrederick  i Jose Fuentes, inclou un complex model matemàtic (realitzat a partir de dades de temperatura de l’aire i de moviments dels insectes, així com de les estimacions de taxes d’emissions florals de tres molècules habituals als aromes florals: linalol, β-mircè,  β-ocimè  que analitza els patrons de dispersió dels aromes florals i si aquests poden ser destruïts o alterats per reaccions químiques amb els contaminants. El model matemàtic genera –per mitjà de variacions en les concentracions dels contaminants- simulacions de l’impacte sobre els senyals florals. En aire no contaminat, les molècules són poc afectades (destrucció de només  c. 20% després de disseminar-se a més d’un quilòmetre), mentre que en les condicions de contaminació habituals a les àrees urbanes de l’est dels Estats Units, són destruïdes el 75% de les molècules dels aromes florals abans de dispersar-se a només 200-300 m des de la font de producció.
 
Així, les rutes de provisió d’aliment per als pol•linitzadors i la capacitat d’atracció de nuclis poblacionals aïllats de les espècies vegetals per als serveis dels pol•linitzadors es veurien fortament afectades, en especial en condicions de fragmentació d’hàbitats com ocorre en molts països fortament transformats com ara el nostre. Per descomptat que (el mateix estudi ho reclama) calen estudis addicionals per determinar si la declinació observada recentment de moltes poblacions de pol•linitzadors és deguda, almenys en part, a flors que “no flairen com flors”. Però és un nou toc d’atenció sobre els efectes, sovint complexos i a llarg termini, que els canvis ambientals d’origen antròpic poden provocar sobre els fràgils sistemes de mutualisme. En el marc del projecte de recerca en curs del nostre equip, a més de la variació en la composició d’aromes florals, també tenim present el possible efecte de la il•luminació urbana i de polígons industrials sobre l’activitat de pol•linitzadors nocturns o crepusculars que, un cop pertorbada, podria resultar en un empobriment dels serveis d’encreuament sexual.

 
Bibliografia

Bartomeus, I., M. Vilà & L. Santamaria (2008) Contrasting effects of invasive plants in plant-pollinator networks. Oecologia  155 (4): 761-770. (enllaç a l'article)

 
Blanché, C. & M. Bosch. (2007) Conservation issues from research on Pollination Ecology: A W. Mediterranean view. Bocconea 21: 45-64

Michener, C.D. (2000). Bees of the world. John Hopkins University Press, Baltimore.

McFrederick, Q.S. J. C. Kathilankal & J. D. Fuentes (2008). Air pollution modifies floral scent trails. Atmospheric Environment 42:2336-2348. (enllaç a l'article)

Nou volum de “BIOdiversitat”

 Acaba de publicar-se el darrer volum de la revista electrònica BIOdiversitat, que edita el Servei de Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge de la Generalitat Valenciana. Els números de 2008 inclouen articles sobre BCP (Fase IV del Projecte Semclimed, Banc de llavors forestals, Flora aquàtica amenaçada, al volum 6, primer trimestre; Seguiment i eradicació de plantes aquàtiques invasores, La silene d'Ifac primera espècie amb pla de recuperació, Cens de Campanula mollis, 14 noves microreserves, al volum 7, eixint de fer)

 

  •  Més informació

Web de la revista BIOdiversitat  

Noves dades sobre la savina turífera, a la xarxa

El web del DMAH de la Generalitat de Catalunya ha fet públic l'estudi La savina turífera (Juniperus thurífera) al Parc Natural de l'Alt Pirineu: distribució, població i estat de conservació, realitzat per Pere Aymerich. Es tracta d'un completíssim treball (114 pàgines) sobre la biologia i estat de conservació (VU) d'aquesta espècie arbòria descoberta recentment a Catalunya, que té més del 90% de la seva extensio catalana al Parc Natural de l'Alt Pirineu.

El treball, que es pot descarregar en format pdf, forma part de la Biblioteca Digital del DMAH, i posa a disposició dels ciutadans els estudis encarregats per l'administració, per primera vegada en el cas de la flora de Catalunya. És una iniciativa que aplaudim des del portal del BioC, amb l'única prevenció de si és convenient o no indicar amb detall la localització precisa d'espècies amenaçades a través d'instruments d'àmplia difusió com ho és internet.

 

  • Més informació

Enllaç al pdf del treball