Seseli farrenyi

Per Ana Rovira

Seseli farrenyi Molero &  J. Pujadas, Lagascalia 9: 31 (1979)

(Foto: M. Bosch, 1998)

Seseli farrenyi Molero & Pujadas (Apiaceae) és un tàxon estudiat per l’equip del BioC amb finançament del projecte AMB97-0375 (Bases para la gestión de la biodiversidad: Biología de la reproducción y efectos del cambio climático sobre especies amenazadas, DGICYT) i del programa RED (Generalitat de Catalunya). L’espècie va ser dedicada pels seus descobridors a Joan Enric Farreny i Sistach,  jove botànic mort en accident de muntanya a la dècada dels 70 (cf. nota necrològica en pdf : pàg. 3)

DESCRIPCIÓ

És una herba perenne de 6–30 cm d’alçada, glabra, glauco-pruïnosa, ramificada des de la base. Les fulles oval-oblongues, 2-3 pinnatisectes, amb folíols aguts, d’oval-lanceolats fins a linear-lanceolats, estan disposades en entrenusos curts de la tija que li donen l’aparença d’una roseta basal.
Inflorescència formada per umbel•les compostes. Invòlucre nul o amb una bràctea no persistent. Cada umbel•la porta 5(3-9) radis angulosos i glabres, que acaben en una umbèl•lula de 11(3-16) flors blanques, pentàmeres i regulars, que desenvolupen un fruit en esquizocarp ovoide, papiloso-tuberculat quan és jove i glabre a la maduresa. Mericarps amb 5 costelles prominents i 6 vites oleíferes. Les branques florides porten umbel•les compostes de diferents rangs (3-6), que van apareixent de forma simpòdica i seqüencial. (Figura 1)

Figura 1. Estructura de les umbel•les i umbèl•lules a les inflorescències de les Apiaceae

En conjunt, el brot florífer és format per una umbel•la primària que es ramifica simpòdicament en 4-8 branques floríferes secundàries, i així successivament, fins que finalitza el període de floració.

Nombre cromosòmic: n=9 (Fernández Casas et al., 1980)

TAXONOMIA

Seseli farrenyi ha estat considerat per alguns autors com a subspècie de S. elatum (O. de Bolòs et J. Vigo, Fl. Països Catalans 2: 425 (1990). Tanmateix, els especialistes en el gènere han confirmat la seva identitat específica (Pardo, 1981; Arenas & García Martín, 1993) i també la recent monografia de Flora Iberica (Aedo & Vargas, 2003), reconeix S. farrenyi i S. elatum com a espècies diferents.

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

S. farrenyi és un endemisme del territori ruscínic, de distribució litoral molt restringida, limitada exclusivament al Cap de Creus (Alt Empordà, Girona). Únicament se’n coneixen 3 poblacions (dues a Ses Estenedors i l’altre a Es Camallerús, Figura 2) que reuneixen un total de c. 2000 individus (Lopez-Pujol et al. 2002), i ocupen un àrea de 0,47 Km2 dins del Parc Natural del Cap de Creus (UTM 31 TEG2685).

Figura 2. Situació del Cap de Creus a la Mediterrània Occidental i localització de les 3 poblacions conegudes (SES: Ses Estenedors, ECI i EC2: Es Camallerús)

 

HÀBITAT

Viu en sòls arenosos lleugerament àcids, en escletxes, esquists o roques metamòrfiques properes al mar (20-70 m s.m.). Espècie característica de comunitats subhalòfiles de Crihtmo-Limonietea definint la variant de Seseli farrenyi (Franquesa, 1995) de l’associació  Armerietum ruscinonensis (Br.-Bl., 1947).  L’ acompanyen Armeria ruscinonenis, Limonium tremolsii, Limonium virgatum, Polycarpon polycarpoides, Helichrysum stoechas  Plantago coronopus, Echinops  ritro,  Daucus gingidium, Reichardia  picrioides, Sedum sediforme, Juniperus oxycedrus, Festuca ovina, i Dactylis hispanica entre d’altres (Figura 3) . Les característiques edàfiques es donen a conèixer a López-Pujol (2000).

Figura 3. Penya-segats del Cap de Creus amb S. farrenyi (Foto: M. Bosch, 1998)

 

FENOLOGIA I DESENVOLUPAMENT FLORAL

Presenta una floració llarga i continuada al llarg de tot l’estiu, des de finals de maig fins a l’agost. Alguns anys, depenent de les pluges de tardor, pot presentar floracions extemporànies,  prolongant-se fins l’octubre (Rovira et al., 2004). (Figura 4). La producció de fruits és màxima durant els mesos d’agost i setembre, després declina ràpidament a causa de la dispersió forta pels vents de tramuntana i a la no viabilitat de les flors tardanes.

 

Figura 4. Fenologia de la floració i de la fructificació de S. farrenyi

Les umbel•les de diferents rangs o ordres (vegeu Figura 1) maduren seqüencialment cada 10-15 dies, mentre que totes les del mateix rang ho fan pràcticament al mateix temps. Dins de cada umbel•la, les umbèl•lules es desenvolupen simultàniament i, dins de les umbèl•lules, les flors maduren de forma centrípeta presentant una marcada proteràndria.

La combinació d’aquests mecanismes, proteràndria i maduració seqüencial,  produeix una alternança de fases sexuals molt poc encavalcades, que dóna lloc a un sistema reproductiu de marcada al•logàmia (vegeu Figura  5).

Figura 5. Fases de maduració de les umbel•les de S.  farrenyi: B, botó floral; M1, fase masculina primerenca, estams erectes; M2, fase masculina tardana, estams dehiscents; F1, fase femenina amb estigmes receptius; F2, estigmes pol•linitzats, formació del fruit.

 

POL•LINITZACIÓ, REPRODUCCIÓ I ESTRATÈGIA VITAL

Planta al•lògama (P/O 9,968 ± 668) autocompatible (Rovira et al., 2004), de pol•linització molt generalista com a conseqüència de la poca especialització floral.

És visitada per vespes, abelles petites, formigues, mosques, sirfids, escarabats i paparres. Els escarabats/coleòpters, en particular els del grup dels Mordellidae,  són els pol•linitzadors més freqüents (27% del total de les visites), seguits pel conjunt de les formigues (Formicidae) (23,8%) i les petites abelles (Halictidae) (10,4%). Les flors reben també visitants amb altres activitats (predació de les flors com a font d’aliment, ubicació de llocs de posta d’ous).

Les proves d’exclusió d’insectes fetes al camp, confirmen la dependència de Seseli farrenyi dels pol•linitzadors. Es varen embossar 50 umbel•les a l’atzar en estat de botó floral tancat, ja sia com a individus sencers o en forma individual (Figures 6A i 6 B). Es va dissenyar una estructura rígida en forma de cúpula recoberta per una roba de malla de tul, per tal de resistir els episodis de fortíssims vents (tramuntana) tan freqüents a la zona. Al cap d’un mes es van recol•lectar els fruits junt amb els d’umbel•les control no embossades. Les diferències en la producció de llavors (2-4% per a les umbel•les embossades i 70-80%  per a les umbel•les control, de pol•linització oberta) reflecteixen la forta dependència vers els pol•linitzadors; a més, la producció de granes a les bosses tancades, per autopol•linització, demostra que no hi ha mecanismes d’autoincompatibilitat.

 

 A

 B

Figura 6: Experiències d’embossament per als tests d’exclusió d’insectes realitzades al camp. A) Embossament d’umbel•les individuals. B) Els impediments pràctics (força de la tramuntana, atacs de gavines) van recomanar embossaments en gàbies més sòlides (Fotos M. Bosch, 1999)

 

Es van realitzar complementàriament experiments de pol•linització manual en condicions controlades (Figura 7)  a l’hivernacle de la Facultat de Farmàcia (UB), a partir d’individus obtinguts de llavors col•lectades a les poblacions silvestres, que presentaven unes taxes de germinació elevades quan les plantes tenien mes d’un any.

Figura 7.  Estudi dels sistemes reproductius de S. farrenyi als hivernacles de la  Facultat de Farmàcia de la UB.

Es van estudiar les taxes d’agamospèrmia, autogàmia passiva, geitonogàmia i al•logàmia. La major producció de llavors es va obtenir per al•logàmia, seguida de la geitonogàmia. La producció va ser molt baixa per autogàmia passiva i nul•la per agamospèrmia. La baixa producció de llavors en les umbel•les control, deguda a una menor presència de pol•linitzadors dins de l’hivernacle, va corroborar la importància que tenen els pol•linitzadors en la reproducció d’aquesta espècie.

El llarg període de floració i l’emissió seqüencial de les inflorescències (4-5 mesos) pot ser una estratègia per assegurar la producció de llavors davant les freqüents fluctuacions del clima mediterrani i en particular a les dures condiciones ambientals del Cap de Creus.

DIVERSITAT GENÈTICA

S’ha estudiat la diversitat genètica de les 3 poblacions mitjançant estudis d’electroforesi de 14 loci al•loenzimàtics, que han detectat un elevat polimorfisme en comparació amb d’altres espècies endèmiques (P= 83,3%, A= 3,0 i He=0,29) ( López Pujol et al., 2002). La diversitat genètica ha resultat més gran a l’interior de les poblacions que entre poblacions, amb elevats valors de flux gènic( Nm = 5.85). Bona part dels loci mostraven desviacions de l’equilibri de Hardy-Weinberg (indicadors de dèficit d’heterozigots, cf. Figura 8); aquest fenomen suggereix l’existència de compartimentació de la diversitat genètica en rodals o veïnatges genètics establerts tant en l’espai (certa estructuració en subpoblacions, amb escassa dispersió de pol•len i afavoriment d’encreuaments entre individus genèticament propers) com en el temps (els encreuaments possibles només es donen durant un curt període de temps, atès que l’estratègia de roseta fa que molts individus no floreixin tots els anys (floreixen i fructifiquen anyalment només un 10-25% dels individus)  i que la mida efectiva (Ne) de la població sigui inferior al seu cens (N). Aquesta hipòtesi es veu reforçada a través de l’anàlisi jeràrquica de Fst. La població més petita presenta menors nivells de polimorfisme al•loenzimàtic (A, P, He)

 A

 B

Figura 8. Dèficit d’ heterozigots (per consanguinitat  –inbreeding– o subdivisió de la població) revelat a través d’un predomini d’homozigots (només alguns individus amb 3 bandes, A) o  el seu domini absolut (només bandes úniques, B), als zimogrames de S. farrenyi (Fotos; J. López-Pujol, 1999)

 

DIVERSITAT FITOQUÍMICA

Muckesnsturm et al. (1997) han revelat la presència d´una sèrie de compostos de naturalesa terpenoide en aquesta espècie.

DEMOGRAFIA

Malgrat que les llavors presenten un elevat índex de germinació en condicions experimentals (75%), al camp una roseta pot trigar d’un a quatre anys en emetre inflorescències i cada any floreixen una mitjana del 27%  dels individus (un cop fructificades les plantes moren, és a dir, es comporten com a monocàrpiques).

Les dades demogràfiques (censos) confirmen que S. farrenyi es troba en una fase de declinació vinculada, en part, a la fragmentació de les seves poblacions. Es coneixen tres nuclis poblacionals a l’extrem oriental del Cap de Creus, amb uns 1200, 700 i 90 individus, respectivament, tots dintre del quadrat 31TEG28. El dos primers presenten una estructura relativament fragmentada, però el tercer grup ha patit una forta declinació des del moment de la seva descripció (Molero & Pujadas, 1979). Dels 500 individus inicialment comptabilitzats a la població de Ses Estenedors  (Punta de S’Infern) per Molero & Pujadas (l.c), es va passar als 90 individus l’any 1999 (Rovira et al., 2003). Els pocs individus trobats inicialment entre les dues poblacions estudiades (SES i EC), possiblement són interpretables com a restes romanents d’una població contínua que ja s’ha perdut completament. Les similituds genètiques entre ambdues (Lopez-Pujol et al., 2002) confirmen aquesta hipòtesi de fragmentació recent.

CONSERVACIÓ

Amenaces

Les principals amenaces són el trepig i la artificialització de l’hàbitat, degudes al fet que les poblacions es troben en el camí d’accés a les cales freqüentades per banyistes i pescadors. La població petita (SES), situada al camí d’accés a una cala, des de la declaració del Cap de Creus com a Parc Natural, és al bell mig de la via seguida per molts visitants i excursionistes, coincidint amb la seva extinció aparent (no ha estat retrobada des de l’any 2004).

El vent de tramuntana, molt freqüent en aquesta àrea, contribueix a l’assecament de flors i fruits. El Parc Natural ha sofert diversos incendis de gravetat en els darrers deu anys. La petita mida poblacional i els fenòmens de fragmentació incrementen el risc de continuar el procés de declinació observat.

Avaluació

Categoria UICN: EN: A2(ac) +A3(cd), B2ab(i,ii,iii,iv,v), C1

Avaluacions prèvies: S. farrenyi ja va ser considerada vulnerable (V) al Libro Rojo editat per C. Gómez Campo (Bou et al. in Gómez Campo, 1987) i amenaçada (EN) a l’estudi previ sobre la flora endèmica de Catalunya (Saez et al., 1998).
A nivell estatal és considerada en perill (EN) a la Lista Roja de  la flora vascular española (Aizpuru et al., 2000) i, a l’Atlas y Libro Rojo de la Flora Vascular Amenazada de España (Rovira et al., 2003), on apareix avaluada com a EN A2ac; B1(i,ii,v)+2ab(i,ii,v) (segons criteris UICN de 2001)

Mesures de conservació

  • Adoptades.-  Ex situ: Es conserven unes poques granes en banc de germoplasma a la UB. In situ: una part important dels efectius es troba a l’interior del Parc Natural del Cap de Creus (Reserva Natural Integral (RNI) del Cap de Creus).

  • Proposades.- Ex situ: cultiu i micropropagació en jardins botànics; conservació de granes en bancs de germoplasma (recol•lecció mínima de 119 granes per capturar el 95% dels al•lels, cf. López-Pujol, 2000). In situ: Definir i delimitar camins d’accés a les cales prou separats de les poblacions; establir un programa de seguiment de les poblacions; promoure la inclusió en programes d’educació ambiental. Reforçar el nivell de protecció legal (incloure al CNAE).

Protecció legal

  • De l’espècie.-  PEIN (Decret 328/1992, DOGC), Protegida (Annex III, per a l’EIN Cap de Creus); Catàleg de flora amenaçada de Catalunya (172/2008), Annex 1, catalogat com a “en perill d’extinció”
  • De l’Hàbitat.- Les comunitats de penya-segats litorals, riques en tàxons endèmics, rars o amenaçats  on viu S. farrenyi fan part de l’Hàbitat d’Interès Comunitari (HIC) 1240 (“Penya-segats de les costes mediterrànies colonitzats per vegetació, amb ensopegueres (Limonium spp.) endèmiques”, Directiva Hàbitats: Directiva 97/62/CE) corresponents a l’Hàbitat 18221 del sistema CORINE

 

BIBLIOGRAFIA

Aedo, C. & P. Vargas (2003). Seseli L. In: S. Castroviejo et al. (Eds.), Flora Iberica, vol. 10 (Araliaceae-Umbelliferae), Real Jardín Botánico, CSIC. Madrid: 202-215

Aizpuru, I. et al. (Eds). (2000).  Lista roja de flora vascular española (valoración segun categorias UICN). Conservación Vegetal 6 (extra): 11-38.

Arenas, J.A. & F. García Martín (1993). Atlas carpológico de la subfamilia Apioideae Drude (Umbelliferae) en España peninsular y Baleares. Ruizia 12: 1-464
Bou, J., E. Dorda, J.M. Pizarro, J. Pueche, J. Fernández-Casas & A. Susanna (1987). Seseli farrenyi. In: C. Gómez Campo (Ed.), Libro Rojo de Especies Vegetales Amenazadas de España Peninsular e Islas Baleares. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, ICONA, Madrid.: 550-551
Franquesa, T, . (1995). El paisatge vegetal de la península del Cap de Creus. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.
Fernández Casas, J., J. Molero & J. Pujadas. (1980); Números cromosomáticos de plantas occidentales, 35-37. Anales del Jardín Botánico de Madrid 36: 391-393.
López-Pujol, J. (2000). Diversitat  isoenzimàtica  en  dues espècies  endèmiques  de  Catalunya: Petrocoptis montsicciana  i Seseli farrenyi. Màster Experimental en Ciències Farmacèutiques, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona. Barcelona.
Lopez-Pujol, J., Bosch, M., Simon, J. & Blanche, C. (2002). Allozyme diversity and population structure of the very narrow endemic Seseli farrenyi (Apiaceae). Botanical Journal of the Linnean Society 138: 305-314.
Muckensturm, B., F. Diyani, J.P. Reduron & M. Hildenbrand (1997). 7-Demethylplastochromenol-2 and 2-Demethylplastoquinone-3 from Seseli farrenyii. Phytochemistry 45 (3): 549-550.
Molero, J. & Pujadas, J. (1979). Aportaciones a la flora catalana. Lagascalia 9: 29-38.
Pardo, C. (1981) Estudio sistemático del género Seseli L. (Umbelliferae) en la Península Ibérica. Lazaroa 3: 163-188.
Rovira, A.M,  J. Molero, M. Bosch, J. López-Pujol, J. Simon & C. Blanché (2003). Seseli farrenyi Molero & J. Pujadas. In: A. Bañares, G. Blanca, J. Güemes, J. C. Moreno & S. Ortiz (eds.) Atlas y Libro Rojo de la Flora Vascular Amenazada de España. Ed. Dirección General de Conservación de la Naturaleza. Madrid.: 846- 847.
Rovira, A. M. & al. (2004).  Pollination ecology and breeding system of the very narrow coastal endemic Seseli farrenyi (Apiaceae). Effects of population fragmentation. Nordic Journal of Botany 22(6): 727-740 (2004)
Saez, L., Rosello, J. A. & Vigo, J. (1998). Catàleg de plantes vasculars endèmiques, rares o amenaçades de Catalunya. I: Tàxons endèmics. Acta Botanica Barcinonensia 45: 309-321.
  • Més informació: Parc Natural del Cap de Creus
  • Actualització de dades [25/2/2011] a:  J. López-Pujol, M. C. Martinell, S. Massó, C. Blanché, J. Molero (2010). Seseli farrenyi: un endemisme empordanès en vies d’extinció?. Collectanea Botanica (Barcelona) 29: 51-58  Enllaç al PDF

CITACIÓ / PDF / HANDLE


 

FITXES ANTERIORS DE “La Planta del Mes” aparegudes al Portal BioC

 

 

 

BioC Films

 Des d'avui, el portal BioC inaugura una nova secció, BioC Films, que recull materials cinematogràfics relacionats amb la conservació de la biodiversitat i, en particular, amb la conservació de les plantes. Es presenta en un format de fitxes, redactades per Eduard J. Chifré, biòleg i gran afeccionat al cinema, que s'incorpora a l'equip de redacció del Portal i al qual agraïm la col·laboració. A les fitxes hi trobareu les dades bàsiques del film, una breu sinopsi i els temes que s'hi tracten, i que poden ser utilitzats com a materials didàctics o de difusió de conceptes i exemples bàsics en conservació de plantes.

BioC Films

Eduard J. Chifré


“Dersu Uzala”

 Títol original            “Dersu Uzala”
Director:            Akira Kurosawa
Protagonitzada per:      Yuri Solomin i Maksim Munzuk
Música:            Isaac Schwartz
Fotografia:            Fyodor Dobronravov, Yuri Gantman i Asakazu Nakai
Nacionalitat:            Japó/URSS
Any:                1974
Durada:            137 minuts

Sinopsi
Dersu Uzala és un caçador que fa de guia, a principis del segle XX, d’un destacament rus, comandat pel capità Vladimir Arseniev. Aquest oficial feia estudis topogràfics i cartogràfics en la taiga siberiana. La pel•lícula mostra el respecte que Dersu Uzala té per la natura i la cura amb la que utilitza els recursos naturals. El film també narra les relacions de respecte i amistat que s’estableixen entre el militar i el caçador.

Aplicacions didàctiques del film
La pel•lícula permet tractar temàtiques relacionades amb la taiga siberiana, la vida en els boscos, l’explotació sostenible dels recursos naturals, el respecte per la natura, l’amistat i el tracte entre persones de diferents orígens i condicions socials, la vida en la taiga en contraposició a la vida en la ciutat, la manera de fer front a condicions ambientals extremes, el comportament dels caçadors sense escrúpols, etc.
El film també permet treballar la figura del director Akira Kurosawa així com el que aquesta pel•lícula va representar per a la seva carrera professional.


“Quan el riu creix”

 Títol original:            “The river”
Director:            Mark Rydell
Protagonitzada per:     Mel Gibson, Sissy Spacek, Scott Glenn
Música:            John Williams
Fotografia:            Vilmos Zsigmond
Nacionalitat:            EEUU
Any:                1984
Durada:            122 minuts

Sinopsi
La pel•lícula narra els conflictes existents entre petits grangers i un gran terratinent el qual els vol prendre les terres per tenir més aigua i construir una gran central hidroelèctrica.

Aplicacions didàctiques del film
És una pel•lícula molt adient per a treballar problemàtiques relacionades amb l’agricultura, com és el cas de l’escassedat de l’aigua, els conflictes entre els grans i els petits propietaris de terres, els preus de venda de les collites, la pèrdua dels conreus a causa del desbordament d’un riu, el comportament dels bancs amb la gent del camp en situacions de crisi, la unió dels petits propietaris per fer front als grans terratinents, els accidents laborals en el camp, etc. El film també permet veure la duresa de la feina en el camp d’una família de tipus mitjà dels EEUU, així com els esforços que han de fer per no perdre les seves terres.


“Els darrers dies de l’Edèn”

 Títol original             “Medicine man”
Director:            John McTiernan
Protagonitzada per:     Sean Connery i Lorraine Bracco
Música:            Jerry Goldsmith
Fotografia:            Donald McAlpine A.S.C.
Nacionalitat            EEUU
Any:                1992
Durada:            107 minuts

Sinopsi
En un lloc de la Selva Amazònica dos científics (S. Connery i L. Bracco en la pel•lícula), descobreixen una substància contra el càncer produïda per unes formigues vermelles. No obstant, un incendi provocat per construir una carretera en la selva destrueix les formigues perdent-se així la possibilitat de produir un remei contra aquesta malaltia.

Aplicacions didàctiques del film
Amb aquesta pel•lícula podem estudiar temàtiques relacionades amb la biodiversitat, la destrucció de la selva amazònica, el canvi climàtic, la vida a la selva i fins i tot debatre sobre la consideració dels descobriments científics com a patrimoni de la humanitat.
El film també mostra la preocupació dels científics per preservar la vida dels indígenes de la Selva, car un descobriment com el que han fet pot ocasionar que el lloc on viuen s’ompli de nouvinguts la qual cosa pot provocar la mort dels indígenes per malalties que els hi pugui transmetre la gent de l’exterior i per les quals no tenen en el seu organisme cap defensa. També cal remarcar alguns diàlegs de la pel•lícula que mouen a la reflexió com és el cas de “Bona raça (es refereix a la gent dels països desenvolupats) no és sinònim d’intel•ligència, molt sovint són incompatibles”.


“Quan rugeix la Marabunda”

 Títol original            “The naked jungle”
Director:            Byron Haskin
Protagonitzada per:      Charlton Heston i Eleanor Parker
Música:            Daniele Amfitheatrof
Fotografia:            Ernest Laszlo
Nacionalitat:            EEUU
Any:                1954
Durada:            95 minuts

Sinopsi
A sudamèrica, l’amo d’una plantació (Charlton Heston) i la seva esposa (Eleanor Parker), els quals acaben de casar-se per poders, han de fer front a una plaga de formigues, anomenada “La Marabunda” que destrueix tot el que troba al seu pas.

Aplicacions didàctiques del film
Es un film que ens permet treballar temàtiques com els efectes de les plagues en els conreus, el seu origen, la manera de combatre-les, la problemàtica dels monocultius, la biologia i l’etologia de les formigues, etc.
La pel•lícula també ens ofereix suport didàctic per a tractar qüestions vinculades amb el colonialisme a sudamèrica, les relacions entre els amos de les plantacions i els indígenes que les treballen, els canvis en el medi natural provocats per les actuacions dels humans, etc.


“Rapa Nui”

 Títol original            “Rapa Nui”
Director:            Kevin Reynolds
Protagonitzada per:      Jason Scott Lee, Sandrine Holt i Esai Morales
Música:            Stewart Copeland
Fotografia:            Stephen F. Windon
Nacionalitat:            EEUU
Any:                1994
Durada:            107 minuts

Sinopsi
La pel•lícula, en la qual Kevin Costner participa en la seva producció, descriu el conflicte que es dóna a l’illa de Pasqua, “Rapa Nui” (El melic del món), entre els diversos clans que hi viuen. En el film sobresurt l’enfrontament existent entre el grup dels “Orelles Llargues” (dominadors de l’illa durant els darrers vint anys) i el dels “Orelles Curtes” (sotmesos pels “Orelles Llargues”) i que són els constructors de les escultures anomenades “Moais”.
En la pel•lícula també es narra com es provoca la desforestació de l’illa a conseqüència de la tala indiscriminada de tots els seus arbres, per a poder fer rodets de fusta per a portar els "Moais", des del lloc on es construeixen fins la vora del mar.

Aplicacions didàctiques del film

És un film adequat per a treballar problemàtiques relacionades amb la desforestació, l’impacte ecològic de la tala indiscriminada d’arbres o bé l’ús no sostenible dels recursos naturals.
Altres temàtiques que ens permet tractar aquesta pel•lícula tenen a veure amb els “Moais”: la seva construcció, el seu significat, la seva localització, etc.

 

“Terra, la pel•lícula del nostre planeta”

 Títol original            “Earth”
Director:            Alastair Fothergill i Mark Linfield
Música:            George Fenton
Guió:                 Alastair Fothergill i Mark Linfield
Producció:            Sophokles Tasioulis i Alix Tidmarsh
Nacionalitat:            Gran Bretanya (BBC) i Alemanya
Any:                2007
Durada:            96 minuts

Sinopsi
És un documental que ens mostra els canvis estacionals relacionats amb la fauna i la flora que es donen en el nostre planeta al llarg d’un any. El film posa èmfasi en les vicissituds per les que passen, durant aquest període de temps, una família d’ossos polars, una balena geperuda i la seva cria, així com una elefanta i el seu petit.

Aplicacions didàctiques del film
Tot i que una gran part d’aquest documental tracta temàtiques relacionades amb els animals, també narra fenòmens relacionats amb la vegetació. En aquest sentit el film ens permet treballar temes com els boscos tropicals, la sabana, la tundra, la taiga, les coníferes que limiten amb la taiga, els boscos de fulla ampla d’Europa i Nord d’Amèrica, etc.
Per altra banda el documental permet estudiar molts temes relacionats amb la fauna com és el cas del comportament de diverses espècies animals (ossos polars, balenes, elefants,  lleons, pingüins, etc.). Cal destacar aquí les imatges del film relacionades amb les migracions dels elefants a l’Àfrica a la recerca d’aigua i les que mostren una manada de lleons caçant elefants a la nit.
Aquesta producció també ens pot facilitar l’estudi de problemàtiques relacionades amb el canvi climàtic com és el cas del desgel dels pols.

 


“L’aldea maleïda”

 Títol original:            “La aldea maldita”
Director:            Florián Rey
Protagonitzada per:     Carmen Viance, Pedro Larrañaga, Amelia Muñoz, Víctor Pastor i Pilar Torres
Guió:                Florián Rey
Fotografia:            Alberto Arroyo
Nacionalitat:            Estat Espanyol
Any:                1930
Durada:            58 minuts

 

Sinopsi
La cinta descriu les dificultats per les que passen els habitants d’un poblet de Castella al qual anomenen “Aldea Maleïda” perquè durant els darrers tres anys els seus pobladors han perdut les collites a causa de factors meteorològics desfavorables. L’argument de la pel•lícula té el seu nucli central en la vida del matrimoni format pels camperols Juan Castilla i la seva dona Acacia.

Aplicacions didàctiques del film
La pel•lícula permet treballar temàtiques relacionades amb la situació en la que es trobava el camp, en moltes zones de l’Estat Espanyol, pels volts de 1930. Temàtiques com la pobresa en el sector primari, l’emigració en el camp, la pèrdua de conreus causada per fenòmens meteorològics adversos, els cacics rurals, etc, es poden treballar amb el suport didàctic d’aquest film.

“La selva esmeralda”

 Títol original:            “The emerald forest”
Director:            John Boorman
Protagonitzada per:         Powers Boothe, Meg Foster, Yara Vaneau, William Rodríguez,
Estee Chandler, Charley Boorman
Música:            Brian Gascoigne i Junior Homrich
Fotografia:            Philippe Rousselot
Nacionalitat:            Gran Bretanya
Any:                1985
Durada:            110 minuts

 

Sinopsi

El film ens explica les vicissituds per les quals passa un pare buscant el seu fill que ha estat segrestat per una tribu de la selva de l’Amazones. La pel•lícula ens narra els conflictes que es donen entre diferents tribus que habiten la Selva així com les relacions que aquestes mantenen amb la gent que viu fora de l’àmbit selvàtic. La cinta també ens descriu la degradació de l’ecosistema amazònic causada per tots aquells que volen fer-se rics malbaratant els seus recursos.

Aplicacions didàctiques del film

Aquesta pel•lícula ens permet treballar temàtiques relacionades amb la Selva Amazònica, com és el cas de la destrucció dels seus arbres per fer-hi carreteres, el canvi climàtic, la pèrdua de la biodiversitat, la manera de viure de les tribus amaçòniques, les relacions que mantenen aquestes tribus entre elles i amb la societat que viu fora de la Selva, etc.

“Foc a l’Amazones”

 Títol original            “Fire on the Amazon”
Director:            Luís Llosa
Protagonitzada per:      Sandra Bullock, Craig Sheffer, Juan Fernández i Judih Chapman
Música:            Roy J. Ravio
Fotografia:            Pili Flores-Guerra
Nacionalitat:            EEUU
Any:                1993
Durada:            87 minuts

Sinopsi
La pel•lícula narra els conflictes que es donen, en una zona de la selva boliviana, entre els nadius que hi viuen i els grangers pel fet que aquests estan destruint els arbres per fer pastures. La cinta també mostra com els defensors de la selva utilitzen la resistència passiva per protegir aquest ecosistema d’empresaris sense escrúpols que el volen destruir per afavorir els seus interessos econòmics.

Aplicacions didàctiques del film
El film ens ofereix la possibilitat d’estudiar temàtiques com la desforestació, la defensa del medi ambient en la Selva, els incendis forestals provocats per obtenir terres de pasturatge, el canvi climàtic i la seva relació amb la destrucció de l’ecosistema selvàtic, la pèrdua de la biodiversitat, etc. Altres problemàtiques com la defensa de la selva dels grans poders econòmics mitjançant la utilització de la resistència passiva també es poden treballar amb aquesta producció cinematogràfica.


“Casta invencible”

 Títol original:            “Sometimes a great notion”
Director:            Paul Newman
Protagonitzada per:     Paul Newman, Henry Fonda, Lee Remick, Michael Sarrazin,
Richard Jaeckel, Linda Lawson, Cliff Potts
Música:            Henry Mancini
Fotografia:            Richard Moore
Nacionalitat:            EEUU
Any:                1971
Durada:            113 min

Sinopsi
Es tracta d’una pel•lícula dirigida per Paul Newman que descriu les peripècies per les que passa una família de llenyataires d’Oregon, els Stamper, durant una vaga duta a terme pel seu col•lectiu professional que ells no segueixen.

Aplicacions didàctiques del film
Aquesta cinta ens permet treballar temàtiques relacionades amb les empreses familiars vinculades al negoci de la fusta, les vagues en aquest àmbit professional, els accidents laborals vinculats amb la feina de la tala d’arbres, la vida de les famílies dels llenyataires, el transport dels troncs dels arbres tallats pel riu, etc. El film també ens permet treballar la figura de Paul Newman tant en el seu vessant d’actor com en el de director.


 

El BioC al curs de demografia de la SEBCP

Els membres del BioC M. Carmen Martinell i Jordi López-Pujol han assistit del 29 de setembre al 3 d'octubre al curs de demografia vegetal "Estudios demográficos de flora amenazada: Utilidad de la demografía en la conservación de especies" organitzat per la SEBCP i el Jardí Botànic de València, que ha tingut lloc a València amb el suport de la Generalitat Valenciana. El curs ha comptat amb 30 alumnes i ha tingut una durada de 40 h, tant de treball acadèmic com de treball de camp, visitant els treballs de conservació que tenen lloc al País Valencià