Conservació de poblacions, als Seminaris BIOC

Com a continuació de la sèrie de Seminaris BioC que organitza el nostre equip de recerca, el proper dia 6 de maig tindrà lloc el seminari "Figures de conservació de flora a escala de població".

El seminari es proposa fer un repàs de les categories infraespecífiques (UG, unitats de gestió; ESU, evolutionary significant units; DPF, discrete population fragments, etc.) que poden identificar poblacions o grups de poblacions com a prioritats de gestió i conservació, sobretot després que la Ley de Biodiversidad així ho permet (en sintonia amb normes d'altres països). La metodologia de treball consistirà en l'aportació per part dels assistents d'informacions sobre aquest tipus de figures, que finalitzarà amb la producció d'un full/resum que serà distribuït posteriorment entre els participants.

La sessió tindrà lloc:

  • Dimecres 6 de maig
  • Hora: 10:30-11:30 h
  • Lloc: Sala de Reunions, Unitat de Botànica, Facultat de Farmàcia. 

 
La sessió és oberta a la participació de les persones interessades.

Creu de Sant Jordi 2009, a la Fundació Carl Faust

La Generalitat de Catalunya ha acordat la concessió de la Creu de Sant Jordi a 27 personalitats i 15 entitats que s'han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la tasca de defensa de la seva identitat i de restauració de la seva personalitat o més generalment en el pla cívic i cultural. D'entre les entitats, ha estat reconeguda la Fundació Carl Faust (FCF), que regeix el Jardí Botànic MariMurtra, de Blanes.

La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona o entitat per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 (si bé les primeres distincions no es van donar fins l'any següent) amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya.

 
Templet de Linné, al Jardí Botànic MariMurtra de Blanes, creat per Carl Faust (1874-1952) i avui regit per la Fundació que duu el seu nom i que ha rebut la Creu de Sant Jordi 2009
 
 

A la convocatòria del 2009, el reconeixement a la Fundació Carl Faust ha estat motivat segons la resolució per:

Entitat que, d'acord amb el valuós llegat del seu fundador, ha mantingut durant sis dècades a Blanes el Jardí Botànic Marimurtra, un dels més notables de la Mediterrània. En reconeixement a aquesta tasca, que comporta, entre altres activitats, el desenvolupament d'un programa ambiciós de recerca científica i de conservació de flora endèmica o amenaçada, molt convenient a Catalunya.

Juntament amb la FCF, només una altra entitat científica (el Museu Geològic del Seminari de Barcelona) ha rebut aquest guardó.  El lliurament tindrà lloc el dia 21 d'abril en un acte solemne al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. La nostra enhorabona a la FCF!
 
Més informació
 

 

Sant Jordi 2009

Amb motiu de la Diada de Sant Jordi, des del Portal BioC volem aprofitar l'ocasió per donar a conèixer alguns llibres apareguts recentment aquest 2009 i que s'afegeixen a les novetats editorials que habitualment anem comunicant a l'apartat de notícies o de E-Flaixos. En aquesta ocasió, tenim el goig de poder recomanar una excel·lent producció botànica de publicacions sobre flora balear, valenciana, aragonesa, catalana i dels Pirineus, entre d'altres.
 
 
  • Títol: Flora Il.lustrada de Mallorca
  • Autor: Elspeth Beckett
  • Any: 2009
  • Edita: Editorial Moll
  • Col·lecció:Manuals d'Introducció a la Naturalesa  
  • Lloc de Publicació: Palma
  • ISBN: 9788427308695
  • Pàgines:232
  • Format:30x21cm.
  • Pes:810 gr.
  • Enquadernació: Rústega
  • Preu: 35 €

 Segons informació de l'editorial:

El 1999 publicàvem Illustrated Flora of Mallorca, una guia assequible a tota aquesta diversitat botànica. Exhaurida de fa temps, Elspeth Beckett ha volgut corregir-la i ampliar-la notablement abans de fer-ne la segona edició, i a partir d’aquesta hem preparat Flora il·lustrada de Mallorca, acurada versió al català que facilitarà a la nostra societat el coneixement de la riquesa natural que l’envolta

 

 

Més informació i adquisició

Web d' Editorial Moll

 

 


 

  • Títol: Les Balears, Illes de Natura
  • Autor (textos): Miquel Frontera
  • Autor (fotografies): Diversos
  • Any: 2009
  • Edita: Caixa de Balears, Sa Nostra 
  • Preu: no comunicat

 Comentari al weblog de Biel Perelló

Les Balears, Illes de Natura amb un format de 32×24 cm. i 224 pàgines ens presenta els hàbitats naturals mes significatius de l'arxipèlag i la seva biodiversitat: cims de les muntanyes, barrancs i torrents, penya-segats, coves i avencs, boscos i garrigues, conreus i pastures, zones humides, platges i dunes, litoral rocós, illes i illots, fons marins i prats de posidònia… Hi han col.laborat una trentena de fotògrafs de natura, la majoria de l'AFONIB, que han aportat unes 150 fotografies que no deixaran ningú indiferent.

Els textos que acompanyen les imatges són del biòleg Miquel Frontera i el pròleg és del Doctor en biologia i socioecòleg Ramon Folch. L'edició ha anat a càrrec de "Sa Nostra", Caixa de Balears amb la coordinació i direcció de Eva Mulet i Bartomeu Tomàs. Cal comentar que "Sa Nostra" ja havia dedicat el seu calendari d'enguany a la fauna i els hàbitats naturals de les Illes.

 

Més informació
Bloc de Miquel Àngel Dora


  • Títol: Flors del Puig Major
  • Idioma: Català / Espanyol / Anglès / Alemany (edició plurilíngüe)
  • Autor: Govern de les Illes Balears, Conselleria de Medi Ambient
  • Any: 2009
  • Pàgines: 100
  • Edita: Ed. Perifèrics, Palma
  • Impressió:  Gráficas Mallorca, Palma
  • ISBN: 978-84-95572-64-6
  • Preu: 15,00€

Flors del Puig Major amb un format de 25×22 cm. i 96 pàgines, és el cinquè volum de la col·lecció Galeria Balear d'Espècies patrocinada per la Conselleria de Medi Ambient. El llibre ens acosta als peculiars ambients del Puig Major (1.445 m.), a l'alta muntanya mallorquina on hi trobam reductes d'una flora singular, de plantes adaptades a ambients freds i humits, amb una altíssima presència d'endemismes alguns dels quals ja només existeixen al Puig Major.

Els espectaculars paisatges que il·lustren el llibre són del fotògraf Marcos Molina, i entre la dotzena de fotògrafs participants hi trobam alguna imatge del desaparegut Climent Picornell. Els textos han estat redactats per Eva Moragues, Joan Mayol i Llorenç Sáez.

Més informació:


  • Títol: Guía imprescindible de las flores del Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido
  • Autor: José Luís Benito
  • Any: 2009
  • ISBN-13: 978-84-613-1776-9
  • Enquadernació:Rústica
  • Mida: 23,5 x 17,0 cm
  • Preu: 24 €

 Segons el web de l'autor :

 En 96 páginas se ilustran a todo color 150 de las especies más características del espacio natural más importante y conocido del Pirineo Aragonés.

Las especies están ordenadas por ambientes: bosques y matorrales, claros de bosque y megaforbios, pastos, prados, humedales, roquedos, gleras y alta montaña. Usando un lenguaje accesible y claro, pero con rigor, de cada especie se habla de alguna característica singular, con anécdotas, usos medicinales o populares,  por qué de su nombre científico o popular, etc. De todas ellas se explica en qué ambiente vive (ecología, altitud mínima y máxima) y se concretan algunos lugares donde se puede ver.

 

Més informació i adquisició

Bloc de José Luis Benito (www. jolube.es


  • Títol: Manual para la determinación de la flora valenciana, 4ª ed.
  • Autors: Gonzalo Mateo i Manuel B. Crespo
  • Any: 2009
  • Editorial: Libreria Compas, València
  • ISBN: 84-86776-73-2
  • ISBN-13: 9788486776732.
  • Pàgines: 507.
  • Enquadernació: Rústica.
  • Mida: 23 x 16,5 cm.
  • Preu: 27 €

 

Més informació i adquisició

Web de Libreria Compas


  • Títol: Med Check-List, vol 2. Compositae. A critical inventory of vascular plants of the circum-mediterranean countries.
  • Autors: W. Greuter & E. von Raab-Straube (eds.)
  • Any: 2009
  • Pàgines : 798
  • Editorial : KOELTZ SCIENTIFIC BOOKS
  • Idioma : Anglès
  • Preu: No comunicat

 Segons que recorda el web d'OPTIMA, organització que ha promogut el llistat,

Med-Checklist is a critical, synonymic checklist of genera, species and subspecies present in the Mediterranean area, with country-by-country distributions. It has provided a nomenclatural standard for many other works. Volumes 1, 3 and 4 (1984-1989) were published jointly by the Conservatoire et Jardin Botaniques de la Ville de Genève and the Botanischer Garten & Botanisches Museum Berlin-Dahlem, under the auspices of OPTIMA. After a lengthy interruption, vol. 2, entirely devoted to the Compositae family, is now in preparation.

i així ha continuat durant molt de temps de llarga espera (pràcticament vint anys). Ara, els distribuïdors anuncien que s'acosta el final d'aquesta magna obra de la Botànica mediterrània:

The present volume treats the single Compositae family with 278 genera, 4337 species and 2384 additional subspecies. Med – Checklist was planned to comprise 6 volumes, of which volumes 1-4 have now been published. Volume 5 (remainder of Dicotyledons) and volume 6 (Monocotyledones) are still to come.

  • Títol: Plantes vasculars del quadrat UTM 31TCG36, Isona (Estanys de Basturs)
  • Autors: Josep.A. Conesa i Joan Pedrol.
  • Data d'edició: 2008
  • Pàgines: 87
  • Edita: Institut d'Estudis Catalans. Secció de Ciències Biològiques  Barcelona
  • ISBN: 978-84-92583-03-4
  • Col·lecció: ORCA : catàlegs florístics locals ; 17
  • Preu: 6,10 €

 

 

 

Més informació i adquisició

Portal de Publicacions de l'IEC

 

 


  • Títol:Atlas corològic de la flora vascular dels Països Catalans volum 15
  • Autors: compilació a cura de Xavier Font i Castell, Josep Vigo i Bonada
  • Data d'edició: 2008
  • Descripció física: [Mapes 3603-3878] ; 24 cm
  • Edita: Institut d'Estudis Catalans. Secció de Ciències Biològiques 
  • ISBN: 978-84-92583-25-6 (v. 15) ; 978-84-7283-625-9 (o.c.)
  • Col·lecció: ORCA: Atlas corològic ; 15
  • Preu: 15,10 €

 

 

 

Més informació

Adquisició i Portal de Publicacions de l'IEC

Web del Projecte ORCA

 

 


  • Títol: Tradicions, costums i creences de la Catalunya Septentrional
  • Autors: Joan Muntané, Núria Muntané i Joan Muntané
  • Any: 2009
  • Pàgines: 231
  • Edita: Institut d'Estudis Ceretans
  • Lloc de Publicació: Puigcerdà
  • ISBN: 978-84-033111-7-9
  • Preu: 20 €

 Primer llibre d'un col·lecció prevista de cinc, que inclou els resultats de les recerques etnobotàniques a la Cerdanya, el Capcir i el Conflent de Joan Muntané al llarg de més de 20 anys, amb la col.laboració dels seus dos fills i de l'il·lustrador J. Carbonell. El llibre va ser presentat divendres passat a Puigcerdà com a novetat de Sant Jordi.

 

 

 

 

 

 


  • Títol: Varietats hortícoles a la Conca de la Tordera per a una alimentació saludable
  • Autors: Amparo Ardanuy, Núria Membrives i Núria Torrelles
  • Any: 2009
  • Edita: Fundació Carl Faust
  • Lloc de Publicació: Blanes
  • Pàgines: 79
  • ISBN: 978-84-612-9630-9
  • Preu: 5 €

L'obra és el primer volum de la sèrie Quaderns Botànics Marimurtra que inicia les publicacions de divulgació científica promogudes per la Fundació Carl Faust. El volum ha comptat amb la col·laboració de diversos pagesos de la Tordera que encara conreen varietats tradicionals locals i ambn l'assessorament dels professors A. Turné i F. Casañas. Es presenten les diverses varietats en forma de fitxa, acompanyades de dades pràctiques de conreu i amb una recepta gatronòmica per a cadascuna, amb la col·laboració del cuiner blanenc P. Povill. D'aquesta manera s'aconsegueix fer de la conservació de les varietats tradicionals una activitat lúdica i agradable, perfectament inserida en la societat del s. XXI. El llibret va ser presentat dissabte passat a Blanes per la Consellera de Salut M. Geli i el President del DIPSALUT, J. Marigó.
 
Més informació
 

 

Conservació de la flora balear

 

Dins del cicle de Sessions Científiques de la ICHN, tindrà lloc el proper dia 28 d'abril la conferència "Conservació de la flora amenaçada a les Illes Balears", a càrrec d'Eva Moragues, de la Conselleria de Medi Ambient de les Illes Balears.

L'acte es celebrarà a l'Aula Magna de la Facultat de Biologia de la UB (Barcelona), a les 12 h del migdia.

Seminari de conservació de flora rupícola

 El Departament de Medi Ambient del Govern d'Aragó organitza el I Seminario de Conservación de Flora Rupícola, per reunir científics, investigadors i gestors que puguin posar en contacte les experiències de gestió i els darrers avenços en biologia i ecologia de plantes rupícoles.

El Seminari tindrà lloc els dies 7 i 8 de maig a Bierge (Osca) i la inscripció és gratuïta (data límit: 30 d'abril)

 

Més informació

Inscripció i programa (Web del Govern d'Aragó)

Estada de F. Màrquez al nostre laboratori

Francisco Márquez García, del Departamento de Producción Forestal y Pastos, Finca la Orden-Valdesequera de la Consejería de Economía, Comercio e Innovación (Junta de Extremadura) visita el nostre laboratori d'isoenzims, sota la supervisió de Jordi López-Pujol.

F. Márquez realitza la seva estada al laboratori del BioC en el marc dels treballs de diversitat isoenzimàtica que formen part de la seva tesi doctoral, que es centra en la biologia de la conservació de l'endemisme extremeny Centaurea tentudaica.

Esperó de Bolòs

FITXES ANTERIORS DE “La Planta del Mes” del Portal BioC

Maria Bosch


Delphinium bolosii C. Blanché & Molero, Candollea 38: 710 (1983)

 

Tàxon dedicat al Prof. Oriol de Bolòs i Capdevila pels seus autors i estudiat per l’equip del BioC des del el seu descobriment l’any 1980, dins de diversos projectes de recerca entre els quals destaca Conservación de procesos en especies disploides de Delphinium del Mediterráneo Occidental, finançat pel Plan Nacional de I+D del Ministeri d’Educació i Ciència i diversos convenis amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (Bosch et al., 2006)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Figura 1. Individus de Delphinium bolosii, en flor (esquerra) i amb roseta de fulles i tija florífera incipient (Fotos: M. Bosch)

Descripció


Herba perenne, rizomatosa, que pot assolir fins a 165 cm d’alçada, formadora de rosetes. Les fulles basals i caulinars són palmatisectes amb pecíols amplexicaules i lacínies foliars més amples que a D. fissum, espècie propera. La inflorescència és un raïm lax simple o amb 1-2 raïms axil·lars, que conté (15) 40 (100) flors blau-violades, clarament esperonades, de 22-26 mm. El fruit presenta 3 fol·licles glabres que contenen llavors petites negres, amb esquames imbricades amples. Nombre cromosòmic 2n=18 (cf. Blanché & Molero, 1983; Blanché, 1991; Bosch, 1999).

Figura 2.- Inflorescència en flor de D. bolosii (Foto: M. Bosch)

 

Figura 3.- Raïm fructificat (fol·licles) de l’esperó de Bolòs (Foto: M. Bosch)

 

Figura 4.- Llavors amb esquames amples de D. bolosii (Foto: M. Bosch)

 

Taxonomia


Delphinium bolosii és una espècie de la família de les Ranunculàcies, que va ser descrita l’any 1983 per dos membres de l’equip BioC, els Drs. Cèsar Blanché i Julià Molero. Pertany a un grup d’espècies i subspècies d’origen oriental -la sèrie Fissa del subgènere Oligophyllon– que s’estén per tota la regió Mediterrània i que troben en la Península Ibèrica un extrem de la seva àrea de distribució (Blanché, 1991). Els estudis citogenètics han permès veure que D. bolosii és una espècie singular (Blanché et al., 1997), un disploide de 2n=18 cromosomes, fenomen molt rar dins del gènere i de la tribu (vegeu més dades sobre disploïdia a Delphinium a la “Planta del Mes” del matapoll) . Està molt emparentat amb D. fissum subsp. fissum per l’est i amb D. fissum subsp. sordidum, per l’oest (aquesta darrera es troba en poblacions petites i aïllades a la Península Ibèrica), i amb una espècie descrita recentment de les serres de Terol, D. mansanetianum, totes elles, però, de 2n=16 cromosomes.

SINONÍMIA


Delphinium fissum subsp. bolosii (C. Blanché & Molero) J. Vigo
Delphinium fissum subsp. fontqueri Ascaso & Pedrol
Delphinium elatum subsp. montanum (DC.) P. Fourn. sensu Bolòs & Vigo pro parte


Distribució geogràfica

L’esperó de Bolòs és un endemisme estricte de Catalunya. Es coneix de cinc localitats: la primera es va descobrir l’any 1980 a Ulldemolins (Priorat), on recentment s’ha trobat un segon nucli (a mig km de l’anterior). La segona, prop de Rubió de Baix (la Noguera), que inicialment va ser descrita per Ascaso i Pedrol com a D. fissum subsp. fontqueri i, posteriorment, després de la confirmació cromosòmica, transferida a D. bolosii. Una d’extingida, a Sant Llorenç del Munt (Bages), que data d’una citació antiga del 1912 de Cadevall, que més tard es va atribuir, erròniament a D. elatum (espècie que correspon a un grup d’esperons d’alta muntanya pirinenca i alpina) i que pertany, de fet, a l’esperó de Bolós com testimonia el plec conservat a l’herbari BC.  Molt recentment, els agents forestals de Balaguer han descobert dues petites poblacions a la Noguera, una a Alòs de Balaguer, a uns 5 Km de la de Rubió de Baix i la segona, encara més petita, prop de la presa de Camarasa, c. 1 km riu avall de l’anterior, en relleixos força inaccessibles. En total, doncs, es coneix en l’actualitat de  3 quadrats UTM de 10 x 10 km de costat: CF27, CG24 i CG34 (DG11 correspon a la població extinta).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Figura 5.- Localitats de Rubió de Baix (esquerra) i Alòs de Balaguer (dreta) de D. bolosii (Fotos: M. Bosch)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Figura 6.- Localització dels dos nuclis poblacionals de l’esperó de Bolòs a Ulldemolins (Priorat). (Fotos: M. Bosch)

 

 

 

 

Hàbitat


Pel que fa a l’ecologia es troba en terrasses calcàries a peu de cingles o en fons de barranc, entre 300-600 m. Creix en clarianes de boixedes subnitròfiles (enriquides amb espècies termòfiles) a la Noguera o entre les bardisses de Rubus ulmifolius, al domini del carrascar, al Priorat.

 

 

Figura 7.– Població encimbellada en cingleres inaccessibles de la vall del Segre, a la Noguera (Foto: M. Bosch)

 

Pol·linització, reproducció i estratègia vital


Pel que fa als pol·lnitzadors, malgrat que la seva morfologia floral complexa suggereix una pol•linització especialitzada, s’han detectat força pol·linitzadors diferents: himenòpters (abellots, xilocopes i abelles solitàries), lepidòpters (especialment freqüent l’esfíngid Macroglossum stellatarum en la població de Rubió i la llimonera Gonopteryx cleopatra, a Ulldemolins) i dípters (bombílids i sírfids). S’ha observat que alguns visitants florals (com ara Bombus terrestris i Alastor atropos) foraden les corol·les per assolir el nèctar amagat a l’esperó, fenomen anomenat robatori de nèctar. A vegades malmeten força les flors. S’ha estudiat l’efecte d’aquests robadors en la producció de llavors, que sembla que no és massa important. Més aviat és la manca de disponibilitat d’aigua la que pot tenir un efecte més notable en els experiments realitzats. L’any 2005, en què la sequera va ser molt important, es va afectar substancialment la producció mitjana de llavors per fol•licle en les dues poblacions analitzades (Rubió i Ulldemolins).

També s’ha estudiat l’efecte de l’abundància local (nombre d’individus) i l’abundància relativa d’espècies  (especialment important per la població del Priorat, on l’esperó creix mesclat amb esbarzers del gènere Rubus) en la pol·linització (Orellana et al., 2009), analitzant el nombre de visites, el pol·len dipositat en els estigmes (l’eficàcia dels pol·linitzadors) i producció de llavors (com a mesura de l’èxit reproductiu). Els resultats obtinguts ens mostren un cert efecte de competència del pol·len d’esbarzer (Rubus), que provoca la reducció del nombre de visites, de la quantitat de pol·len (augmenta l’heterospecífic) i s’incrementa la proporció d’avortament de les llavors.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Figura 8.– Pol·linitzadors de Delphinium bolosii (I):  Xylocopa violacea (esquerra), Macroglossum stellatarum (dreta) (Fotos: M. Bosch).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Figura 9.- Pol·linitzadors de Delphinium bolosii (II): Gonopteryx cleopatra (esquerra) i Bombus terrestris (dreta). (Fotos: M. Bosch)

 

 

Figura 10.– Pol·linitzadors de Delphinium bolosii (III): Bombylius sp. (Foto: M. Bosch)

 

Els estudis dels sistemes reproductius en condicions d’hivernacle (Bosch et al., 2001), mitjançant encreuaments experimentals i pol•linitzacions manuals (cf. Figura 11), han permès veure que es tracta d’una espècie autocompatible i fonamentalment al•lògama. També s’han dut a terme hibridacions experimentals amb les espècies més properes (D. fissum subsp. fissum i subsp. sordidum) per valorar les barreres genètiques, que són molt febles (produeixen més del 50 % de llavors) (Bosch, 1999). És força sorprenent, tenint en compte que presenten diferent nombre cromosòmic. L’aïllament d’aquestes espècies és, doncs, bàsicament geogràfic.

Figura 11.– Experiments d’embossaments de flors i pol·linització manual de D. bolosii duts a terme al Servei d’Hivernacles i Vivers de la Facultat de Farmàcia (Foto: M. Bosch)

 

Diversitat genètica

S’ha estudiat la diversitat genètica d’aquesta espècie mitjançant l’electroforesi d’isoenzims (Bosch et al., 1998; Orellana et al., 2007a), assajant 20 enzims que han proporcionat 15 loci interpretables. S’ha comparat la diversitat amb la de les espècies properes de la sèrie Fissa. Comparant-la amb altres plantes de trets similars, és relativament baixa, la qual cosa indica un cert empobriment genètic, però D. bolosii té major diversitat genètica que la resta del seu grup (vegeu Taula 1), potser lligada a una millor adaptació pel fenomen de la disploïdia (el parell extra de cromosomes -2n=18 vs. 2n=16-  li confereix avantatges adaptatius, i, de fet, multitud de caràcters micromorfològics son de dimensions un xic més grans). La majoria dels tàxons propers analitzats presenten poblacions molt petites, aïllades i molt empobrides genèticament.

 

Espècie

N

P

A

Ap

Ho

He

D. bolosii

307

40

1,6

2,29

0,101

(0,041)

0,138

(0,053)

D. fissum ssp. fissum

103

13,3

1,7

2,29

0,053

(0,032)

0,071

(0,039)

D. fissum ssp. sordidum

178

13,3

1,3

2,25

0,012

(0,009)

0,044

(0,032)

D. mansanetianum

26

6,7

1,2

2,50

0,013

(0,009)

0,013

(0,009)

Taula 1.- Paràmetres de diversitat isoenzimàtica de Delphinium bolosii i espècies afins, avaluats per electroforesi

 

S’ha realitzat un estudi de l’estructura espacial de la diversitat genètica, per valorar la seva distribució i l’extensió de la reproducció vegetativa deguda a la fragmentació de rizomes. Es va fer analitzant tots els genotips d’una parcel·la de 4 x 5 m (un total de 100 individus). Es van obtenir 9 genotips multilocus (2 d’ells, molt freqüents). Els resultats obtinguts (Figura 12) indiquen una certa reproducció vegetativa, però limitada a poca distància. Aquest tipus d’estudis són molt interessants si es planteja desenvolupar, per exemple, un pla de reintroducció a la població extingida, per reproduir l’estructura genètica amb precisió.

 

 

Figura 12. Representació de la distribució espacial de genotips de D. bolosii en una parcel·la de seguiment (4 x 5 m) a la població de Rubió de Baix (La Noguera). Cada símbol representa un dels 9 genotips diferents identificats a la parcel·la estudiada (i encerclats en vermell, individus de genotip idèntic agrupats, que s’atribueixen a multiplicació vegetativa).

 

A més, aquesta tècnica ens permet trobar marcadors (loci polimòrfics), que seran útils a l’hora de recol•lectar les llavors amb una estratègia de captura de diversitat genètica representativa que garanteixen els nivells de diversitat genètica adients en els plans de conservació ex-situ.

S’ha analitzat la relació entre l’heterozigosi i diferents components de la fitness o adaptabilitat, com ara l’alçada de la tija florífera, el diàmetre de la roseta, la mida de la fulla més gran, la producció de flors, de fruits, de llavors, el pes de les llavors, etc. (Orellana et al., 2007b), per si l’existència d’individus amb més alta diversitat genètica permet explicar per què unes rosetes acaben florint i d’altres no (com alguns estudis en d’altres tàxons suggerien). Fent una anàlisi de components principals s’ha vist que alguns paràmetres estan correlacionats entre ells i s’ha reduït de 8 a 3 variables. No s’ha detectat correlació de cap dels paràmetres amb l’heterozigosi, i, per tant, els individus heterozigots (en principi més variables per tenir més al•lels) no són els que s’adapten millor o que tinguin una major potencialitat per sobreviure, o els que floreixin més. L’explicació alternativa caldria cercar-la en la història individual de cada organisme o en la disponibilitat de recursos.

 

Demografia

L’esperó de Bolòs ha estat objecte de seguiment demogràfic des de l’any 2001, per valorar l’estructura i la dinàmica poblacional i les seves taxes de germinació. És un dels tàxons que ha format part de l’estudi demogràfic del projecte AFA (Bosch et al., en premsa). Per al seguiment demogràfic hi ha fenofases molt difícils d’estimar perquè, tractant-se d’un tàxon amenaçat, no es poden desenterrar els rizomes i no es pot saber amb detall la duració de la latència dels rizomes (sí que hem observat que alguns individus han estat en dormició com a mínim 5 anys, rebrotant al sisè). Des de fa 8 anys s’està duent a terme un cens total d’individus de les poblacions de Rubió i Ulldemolins, en els quals hem detectat una major fluctuació a la població de Rubió (vegeu gràfic). També és remarcable destacar que és una espècie molt sensible a la disponibilitat de recursos hídrics. L’any 2008, després de diversos anys de sequera s’ha recuperat molt notablement el nombre d’individus reproductors en ambdues poblacions. En canvi, l’any 2007, la davallada notable d’individus en la població de Rubió pot estar relacionada amb l’esclarissada i tala que es va dur a terme per activitats d’escalada l’any 2006. Com a resultat de l’estudi demogràfic, en el marc del projecte AFA, s’han aconseguit fer projeccions de l’evolució de la població a través de l’anàlisi de matrius de transició de fenofases (cosa que permet aplicar, per primer cop, el criteri E de la UICN a una espècie de flora de Catalunya). Les projeccions a 100 anys no són molt encoratjadores: la població de Rubió, que és la que més fluctua, hauria desaparegut del tot, segons aquestes dades.

 

Figura 13.– Variació del cens total a les dues poblacions estudiades durant els anys 2001 a 2008.

 

Conservació

AMENACES

Pel que fa a l’estat de conservació, s’han detectat oscil•lacions interanuals brusques del nombre d’individus reproductors, que representen una amenaça d’origen biòtic intrínsec i amenaces per causes naturals (com ara pluges torrencials fortes que causen esvorancs i destrucció del substrat de la població, o despreniments en les terrasses, sobretot a Rubió) que tenen relació directa amb oscil•lacions climàtiques.
Les amenaces antròpiques provenen de:    

a)    activitats agràries (condicionament de finques molt properes a la població d’Ulldemolins per a vinyes, millora de camins, desbrossament, instal•lació de dipòsits d’aigua, efecte dels plaguicides sobre els pol•linitzadors, etc.),
b)    activitats turístiques, que podrien augmentar la freqüentació de persones a les poblacions (prop de Rubió hi ha un càmping, actualment clausurat; també les ruïnes de Rubió de Baix, que s’estan restaurant) i activitats com l’escalada esportiva. De fet, la preparació per aquestes activitats l’any 2006, va comportar la neteja de la vegetació a la base de les parets, obertura de boixos i abocament de les restes vegetals sobre la població, que van malmetre alguns individus. Va caldre l’actuació dels agents forestals per aturar l’activitat (es van posar en contacte amb els escaladors) i es van desmuntar les vies.

AVALUACIÓ

Va ser  considerada En perill (EN) al Libro Rojo editat per Gómez Campo (1987) i en una avaluació prèvia de la Flora Endèmica de Catalunya (Sáez et al., 1998).

A nivell estatal va ser avaluat com a En perill (EN) B1+2cde, C1 (criteris UICN del 1994) a la Lista Roja de la Flora Vascular Española (Aizpuru et al., 2000) i confirmat com a En perill (EN) B1ab(iii,iv,v)+2ab(iii,iv,v); C1 (criteris UICN 2001) a l’Atlas y Libro Rojo de la Flora Vascular Amenazada de España (Bosch et al., 2003), categoria que es manté a la darrera Lista Roja del 2008 (Moreno, 2008).


MESURES DE CONSERVACIÓ

Accions realitzades

•    Protecció legal: Inclosa al CNEA (Catálogo Nacional de Especies Amenazadas, Real Decreto 439/1990) i al CFAC (Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya, Decret 172/2008, de 26 d’agost)
•    Estudis experimentals de conreu a la UB i al Jardí Botànic de Barcelona
•    Llavors conservades en els bancs de germoplasma de la UPM i de la UB
•    Redacció d’un pla de recuperació per l’equip del BioC per al DMAH

Mesures proposades

•    Inclusió a la Directiva Hàbitats (annex II)
•    Aprovació i execució del preceptiu pla de recuperació
•    Creació de reserves naturals de flora a les poblacions
•    Aprovació i execució d’un Pla de reintroducció per a la població extingida
•    Continuació del seguiment demogràfic de les poblacions
•    Conservació de granes en bancs de germoplasma (repetir incorporacions)
•    Conreu en jardí botànic
•    Control del desenvolupament de la vegetació circumdant (bardissa o boix) que envaeix les poblacions
•    Educació, formació i divulgació (agents forestals, naturalistes locals i públic en general)

Bibliografia

Aizpuru et al. 2000. Lista roja de la flora vascular española (valoración según categorías UICN). Conservación Vegetal 6 (extra): 11-38.

Blanché, C. 1991. Revisió biosistemàtica del gènere Delphinium L., a la Península Ibèrica i a les Illes Balears. Arxius de la Secció de Ciències 98, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.

Blanché, C., J. Molero, M. Bosch & J. Simon. 1997. La dysploidie dans la tribe Delphinieae (Ranunculaceae). Bocconea 5: 535-547.

BOE. 1990. Real Decreto 439/1990, de 30 de marzo, por el que se regula el Catálogo nacional de Especies Amenazadas (B.O.E. núm. 82/1990, de 5 de abril de 1990; págs. 9486-9471).

Bosch, M. 1999. Biologia de la reproducció de la tribu Delphinieae a la Mediterrània occidental. Arxius de la Secció de Ciències 120, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.

Bosch, M.,  J. Simon, J. Molero & C. Blanché. 1998. Reproductive biology, genetic variation and conservation of the rare endemic dysploid Delphinium bolosii (Ranunculaceae).  Biological Conservation 86(1): 57-66.

Bosch, M., J. Simon, C. Blanché & J. Molero. 2001. Breeding systems in the tribe Delphinieae (Ranunculaceae) in the Western Mediterranean area. Flora 196: 101-113.

Bosch, M., J. López-Pujol, J. Molero, A. M. Rovira, J. Simon & C. Blanché. 2003. Delphinium bolosii C. Blanché & Molero. In A. Bañares, G. Blanca, J. Güemes, J. C. Moreno & S. Ortiz (eds.) Atlas y Libro Rojo de la Flora Vascular Amenazada de España. Pp. 670-671. Dirección General de Conservación de la Naturaleza. Madrid. 1072 págs.

Bosch, M., J. Molero, A. Rovira, J. Simon, J. López-Pujol, M. R. Orellana & C. Blanché. 2006. Recovery plans for Delphinium bolosii and Thymus loscosii: Results from three-year studies and conclusions. Bocconea 19: 89-101.

Bosch, M., M. R. Orellana, J. López-Pujol, A. Rovira, M. C. Martinell, C. Blanché, F. Domínguez & M. J. Albert. (en premsa). Delphinium bolosii C. Blanché & Molero. In J. M. Iriondo, M. J. Albert, L. Jiménez-Benavides, F. Domínguez-Lozano & A. Escudero [eds.] Poblaciones en Peligro: Viabilidad Demográfica de la Flora Vascular Amenazada de España. Pp. 145-147. Dirección General de Medio Natural y Política Forestal (Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino). Madrid, 244 págs.

DOGC. 2008. Decret 172/2008, de 26 d’agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya. DOGC Núm. 5204-28.8.2008

Gómez Campo, C. (ed.) 1987. Libro rojo de especies vegetales amenazadas de España peninsular e Islas Baleares. ICONA, Ministerio de Agriculatura, Pesca y Alimentación, 676 pàgs.

Moreno, J. (coord.). Lista Roja 2008 de la flora vascular española. Dirección General de Medio Natural y Política forestal (Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino) y Sociedad Española de Biología de la Conservación de Plantas. Madrid, 86 págs.

Orellana, M. R., J. López-Pujol, C. Blanché & M. Bosch. 2007a. Genetic diversity in the endangered dysploid larkspur Delphinium bolosii and its close diploid relatives in the series Fissa of the Western Mediterranean area. Biological Journal of Linnean Society 92(4): 773-784.

Orellana, M.R., J. López-Pujol, C. Blanché & M. Bosch. 2007b. Relationships between heterozygosity and fitness in the Iberian threathened larkspur Delphinium bolosii. Flora 202: 161-168.

Orellana, M. R., A. Rovira, C. Blanché & M. Bosch. 2009. Effects of local abundance on pollination and reproduction in the narrow endemic Delphinium bolosii (Ranunculaceae). Orsis 23: 27-46.

Sáez, Ll., J. A. Rosselló & J. Vigo. 1998. Catàleg de plantes vasculars endèmiques, rares o amenaçades de Catalunya, I. Tàxons endèmics. Acta Botanica Barcinonensia 45: 309-321.

Citació / pdf / handle

 


 

ACTUALITZACIÓ 12/6/2017

 

Des de la redacció inicial d’aquesta fitxa (2009), s’ha ampliat força el coneixement de l’esperò de Bolòs. S’ha redescobert la poblció de Sant Llorenç del Munt (Notícia BioC; Blanché & Bosch, 2015), s’han detectat d’altres nuclis secundaris o s’ha ampliat notablement a barrancs veïns l’àrea de la població d’Ulldemolins, al Priorat (Notícia BioC). D’aquesta manera, s’ha incrementat notablement el cens total de l’espècie, que segueix essent objecte de seguiment demogràfic per part del BioC (Notícia BioC).

 

Igualment, s’han detectat valors més elevats de diversitat genètica (tant cromosòmica, amb la troballa de poblacions amb 2n=16 cromosomes, com isoenzimàtica o de DNA cloroplàstic, Blanché et al., 2014; López-Pujol et al., 2014) que permeten comprendre millor l’evolució del grup i que identifiquen la població de Sant llorenç com a reservori genètic i com a baula al voltant de la qual s’articula la diversitat de l’esperó de Bolòs.

 

Blanché, C. & M. Bosch (2015) – L’esperó de Bolòs, retrobat cent anys després.Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 65: 53

Blanché, C., Bosch, M., López-Pujol, J., Massó, S., Simon, J., Rovira, A. M. & Molero, J. (2014) Caracterització biològica i citogenètica de la població retrobada de l’esperó de Bolòs (Delphinium bolosii) al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. A: VIII Monografies de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Diputació de Barcelona. Barcelona: 197-207

López-Pujol, J., Bosch, M., Massó, S., Molero, J., Simon, J., Rovira, A. M. & Blanché, C. (2014) Estudi preliminar de variabilitat isoenzimàtica de Delphinium bolosii al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. A: VIII Monografies de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Diputació de Barcelona. Barcelona : 208-218


ACTUALITZACIÓ 30/6/2017

 

L’any 2017 és realment una bona ocasió per detectar nous nuclis poblacionals aprofitant-ne la visibilitat. Acabem de rebre l’amable comunicació que s’ampliaria la zona coneguda del marge esquerre del riu Segre, a la zona dels estrets entre Artesa de Segre i Camarasa, cap a noves clapes al bosc de ribera a la banda d’Alòs de Balaguer. La troballa, resultat de les campanyes de Ferran Turmo per la comarca de la Noguera, es pot observar al web Biodiversidad Virtual.

 

Igualment cal afegir una iniciativa de coneixement i difusió de l’espècie, com és la selecció per al concurs de Planta/Animal de l’any que es promou a través del web Los Porqués de la Naturaleza (Vegeu Notícia BioC 22/6/2017)

 

 

Més informació


FITXES ANTERIORS DE “La Planta del Mes” aparegudes al Portal BioC

Nou article sobre pol·linització de Delphinium

 Acaba de distribuir-se el volum 23 de la revista Orsis (2008) que conté l'article dels membres del BioC:

Orellana, M.R, A. Rovira, C. Blanché & M. Bosch. Effects of local abundance on pollination and reproduction in the narrow endemic endangered species Delphinium bolosii (Ranunculaceae). Orsis, 23: 27-46

 

L'article que forma part dels treballs de la tesi doctoral de M.R. Orellana i del projecte REN 03-1815 GLO dirigit per M. Bosch ,  i ha comptat també amb el suport del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, analitza el procés de pol·linització de l'espècie amenaçada Delphinium bolosii i l'efecte de la mida dels nuclis poblacionals sobre l'eficàcia dels insectes pol·linitzadors, així com la deposició de pol·len d'espècies competidores que viuen en contacte amb l'esperó de Bolòs a les localitats de la Noguera i del Priorat. El treball indica les conseqüències de la proliferació d'esbarzers (Rubus ulmifolius), en expansió a causa de l'abandonament de les pràctiques agrícoles tradicionals

Per a més detalls, podeu consultar el resum de l'article si seguiu llegint la notícia:

 

 

RESUM.- Efectes de l’abundància local en la pol·linització i reproducció de l’espècie endèmica de distribució restringida i amenaçada Delphinium bolosii (Ranunculaceae)

Els efectes de l’abundància local, en termes de mida de parcel·la (nombre d’individus) i puresa (abundància relativa), en les interaccions de pol·linització s’han estudiat mitjançant l’avaluació de la quantitat i la qualitat dels serveis de pol·linització i la consegüent producció de llavors en l’espècie endèmica de distribució restringida, amenaçada i autocompatible Delphinium bolosii. Els visitants més freqüents van ser lepidòpters (especialment Macroglossum stellatarum i dues espècies de Gonopteryx) i himenòpters (abelles petites). Les diferències en la freqüència relativa de visites a les plantes que es van observar entre poblacions són possiblement degudes a l’abundància local intrínseca de fauna d’insectes. Les parcel·les amb un nombre elevat d’individus van atreure més pol·linitzadors, de manera que les seves plantes van ser visitades més sovint. A escala individual, no es va detectar efecte de la mida; però la proporció de visites va ser significativament diferent entre les dues poblacions estudiades. El mateix patró es va trobar per a les càrregues pol·líniques estigmàtiques i la producció de llavors. Els efectes de la puresa es van analitzar comparant les parcel·les pures que només contenien D. bolosii amb una parcel·la mixta, que contenia altres plantes com l’espècie veïna Rubus ulmifolius, un arbust invasor. Malgrat que es va observar competència interespecífica per les visites dels pol·linitzadors, el pol·len conespecífic dipositat no variava entre parcel·les pures i mixtes. No obstant això, es van detectar efectes negatius en alguns paràmetres reproductius com una major proporció d’avortament de les llavors (50%) i una davallada de l’índex S/O (llavors viables/primordis seminals) dels individus en les parcel·les mixtes. Aquests resultats poden ser útils en el desenvolupament de mesures de conservació, especialment en una de les poblacions,en què R. ulmifolius és abundant degut a l’abandonament dels terrenys de conreu propers.

Paraules clau: competència, conservació, serveis de pol·linització, puresa, producció de llavors, mida, càrregues pol·líniques estigmàtiques.