Finançament de la recerca en BCP: AGAUR 09

L’AGAUR (Agència per a la Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca) de la Generalitat de Catalunya, ha resolt durant el mes de juliol  diverses convocatòries de projectes de recerca relacionats amb la conservació de la flora.  Així, la convocatòria SGR, de suport a grups de recerca consolidats de tot Catalunya ha atès una xifra important, de més de 35 milions d’euros per a més de 1200 grups de recerca reconeguts a escala nacional. D’entre els reconeguts com a grups de qualitat, destaquem que el GReB (al qual pertany el BioC) ha rebut suport financer per al període 2009-2014, juntament amb altres grups amb activitats relacionades amb la Biologia de la Conservació de Plantes que esmentem a continuació:

 SGR 2009 (Grups reconeguts i finançats)

  • Briòfits – UAB – Montserrat Brugués (42.600 €)
  • Efectes de les pertorbacions en els ecosistemes terrestres –UAB- Francisco Lloret (46.800 €)
  • Biologia evolutiva de plantes mediterrànies – CREAF – Maria Mayol (57.200 €)
  • Biodiversitat i Biosistemàtica vegetals/GReB – UB – Julià Molero (58.240 €)
  • Geobotànica i Cartografia de la vegetació – UB – Josep M. Ninot (46.800 €)
  • Ecofisiologia i efectes ecològics dels canvis ambientals globals – CREAF – Josep Peñuelas (83.200  €)
  • Dinàmica d’ecosistemes forestals i ecologia del foc – CREAF – Javier Retana (49.920 €)
  • Ecologia dels sistemes agrícoles – UB – F. Xavier Sans  (44.720 €)

SGR 2009 (Grups reconeguts)

I ha estat reconegut amb la distinció de grup consolidat, sense finançament, entre d’altres:

  • Malherbologia i Ecologia Vegetal – UdL – Jordi Recasens

El GreB, grup al qual pertany l’Equip de Recerca en Biologia de la Conservació de Plantes (BioC), figura, doncs, al catàleg de grups consolidats per la Generalitat de Catalunya, cosa de la qual ens felicitem i representa per a nosaltres un reconeixement de la  qualitat de la recerca, juntament amb els altres investigadors del grup, que ens estimula a seguir endavant.


ACOM 2009

Dins de la convocatòria ACOM 2009 (Ajuts a Recerca d’abast comarcal), han rebut 5.000 euros de finançament els projectes “Projecte de seguiment sobre l’efecte de l’evolució natural de l’hàbitat de Polygala vayredae Costa (endemisme de la Garrotxa) cap a ambients més tancats de boscos i planifolis”, presentat per la Fundació d’Estudis Superiors d’Olot i coordinat per Xavier Oliver i “L’intercanvi de llavors com a mecanisme per a la conservació de l’agrobiodiversitat. Estudi de cas al Pallars”, presentat per l’Ajuntament de Baix Pallars i coordinat per Victòria Reyes.

Més informació:

 

Incendi al Parc Natural dels Ports

Vuitanta quatre vehicles de Bombers de la Generalitat i diversos mitjans aeris van treballar durant diversos dies  en l’extinció de l’incendi que començà el dilluns dia 20 de juliol al Parc Natural dels Ports, començant al Barranc dels Covars, a l’Horta de Sant Joan (Terra Alta). Segons les darreres informacions s’han cremat unes mil cent quaranta hectàrees, que afecten un parc amb una molt notable riquesa florística. Durant les tasques d’extinció es va produir la mort de cinc bombers.
Més informació

NOVETATS EN LA INVESTIGACIÓ DE LES CAUSES (Actualització gener de 2010):

Dos excursionistes són acusats d’haver causat l’incendi, segons investigacions dels Mossos d’Esquadra, en comptes de la caiguda del llamp que s’atribuí en un primer moment.

Alteració de poblacions de Stachys maritima

 Segons que ha pogut saber el Portal BioC, durant la realització d'una campanya d'observació de Stachys maritima Gouan al nord de Catalunya, s'ha pogut comprovar la destrucció i alteració de dues de les seves poblacions en les darreres setmanes.

 

 

Figura 1. Individu de Stachys maritima sota runa abocada prop de Torroella

Stachys maritima és una espècie legalment protegida a Catalunya pel Decret 172/2008 (annex 1, en perill d'extinció). No obstant això, diverses activitats lligades a la gestió de residus han afectat recentment almenys dues de les seves poblacions.

Al Baix Empordà (Figura 1), s'han produït diversos abocaments de runa als nuclis poblacionals dels sorrals interiors al peu del Montgrí.

 

D'altra banda, a la localitat on l'espècie és present prop de l'Escala (Alt Empordà), els amuntegaments de sorra i runa de procedència desconeguda, tot i que semblen provenir d'actuacions d'acondicionament de l'entorn, han colgat pràcticament en la seva totalitat el nucli poblacional existent (Figura 2).

Novament, podem constatar que la simple presència d'un tàxon als llistats legals no es cap garantia de conservació efectiva si no va acompanyada d'altres mesures de protecció activa, més encara, si el seu hàbitat és sotmès a una pressió tan forta com la que pesa sobre els sistemes litorals de zones turístiques. Segons el Decret 172/2008, les espècies, que com Stachys maritima, fan part de l'Annex 1 (art. 5) han de disposar d'un pla de recuperació.

 

 

Figura 2.- Monticles de runa i sorra abocats sobre la població de Stachys maritima de St. Martí d'Empúries (L'Escala)