Nova publicació: “Poblaciones en peligro”

S’està distribuint des del MMARN aquests dies (data de pulicació oficial, 1 de setembre de 2009) l’esperat volum “Poblaciones en peligro...”, que ha significat la continuació en profunditat dels treballs del Projecte AFA (dins de l’Inventario Nacional de Biodiversidad) sobre avaluació demogràfica de plantes amenaçades.

Aquest volum, del que són autors membres de 20 equips de recerca de tot l’estat, abasta 37 espècies que han estat objecte del seguiment de llur dinàmica poblacional, 8 de les quals dels Països Catalans, que són avaluades, per primera vegada, en base al criteri E de la UICN (2001)

POBLACIONES EN PELIGRO: VIABILIDAD DEMOGRAFICA DE LA FLORA VASCULAR AMENAZADA DE ESPAÑA
Autors: Iriondo, J. M., Albert, M. J., Jiménez-Benavides, L., Domínguez-Lozano, F. & Escudero, A. [eds.]
Edita: Dirección General de Medio Natural y Política Forestal (Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino.
Lloc de Publicació: Madrid
Any: 2009
ISBN: 9788480147460
Pàgines: 241


Un cop analitzada la informació de la caracterització demogràfica de les poblacions, s’han comprovat les dades referdes a canvis en la mida poblacional com a producte del balanç de mortalitats i reclutaments escaiguts durant el seu seguiment dinàmic durant 3 anys i se n’ha avaluat la probabilitat d’extinció en un futur. Així, en consonància amb els criteris A i E de la UICN, les dades obtingudes permeten aplicar els paràmetres més prescriptius per a la correcta catalogació de cada tàxon avaluat.

A més, fruit del treball de seguiment de tants tàxons diferents, s’ha pogut avaluar una metodologia, que també recull el llibre, que pot ser d’aplicació en moltes de le espècies que resten per analitzar i que constitueix un primer pas cap a la preparació de Llibres Vermells de segona generació, amb dades sobre dinàmica poblacional no escomesos de manera regular amb anterioritat.

El llibre presenta els resultats en forma de fitxes monogràfiques signades pels diversos autors. Les espècies dels Països Catalans cobertes pel llibre (un total de 8, 4 de les quals catalogades com a CR) es citen a continuació. Noteu que l’avaluació és feta per a poblacions (les projeccions de futur fruit de les matrius de transició no són pas les mateixes per a cada població, la qual cosa permet racionalitzar i prioritzar els esforços de conservació amb base científica). Igualment, s’ha de destacar que s’inclou la referència a la avaluació segons el criteri E de la UICN, que es dóna per primera vegada per a tàxons de la nostra flora:

Anarrhinum fruticosum Desf
Categoria segons Lista Roja 2008: CR A4ac; B1ab(i,ii,iii,iv,v)+2ab(i,ii,iii,iv,v); C2a(i,ii); D
Serra de Crevillent (Alacant)
VALORACIÓ UICN (2001)- Reducció projectada de l’abundància en el termini de 10 anys amb una probabilitat p=90% és del 0%. El criteri A3b li confereix la categoria de “Quasi Amenaçat”. Probabilitat d’extinció estimada per a l’interval de 100 anys superior al 70%. El criteri E li confereix la categoria “Vulnerable”

Arenaria bolosii (Cañigueral) L. Sàez & Rosselló
Categoria segons Lista Roja 2008: CR B1ab(iii) + 2ab(iii)
Puig de Maçanella (Mallorca)
VALORACIÓ UICN (2001)-Reducció projectada de l’abundància en el termini de 10 anys amb una probabilitat p=90% és del 5% . A3b: “Quasi amenaçat”. Probabilitat d’extinció estimada per als interval de 10 i 20 anys és del 0% i per a 100 anys, del 100 %. El criteri E li confereix la categoria “Vulnerable”

Euphorbia fontqueriana Greuter
Categoria segons Lista Roja 2008: CR B1ab(iii,v)+2ab(iii,v); C2a(ii)
Puig de Maçanella (Mallorca)
VALORACIÓ UICN (2001)-Reducció projectada de l’abundància en el termini de 10 anys amb una probabilitat p=90% és del 23% . A3b: “En Perill”. Probabilitat d’extinció estimada per als interval de 10 anys és del 4%, per a  20 anys és del 47% i per a 100 anys, del 100 %. El criteri E li confereix la categoria “En Perill”

Thymus webbianus Rouy
Categoria segons Lista Roja 2008: CR B1ab(iii)+2ab(iii)
Endemisme diànic (Penyal d’Ifac i Serra Gelada)
VALORACIÓ UICN (2001)-Reducció projectada de l’abundància en el termini de 10 anys amb una probabilitat p=90% és del 0% . A3b: “Quasi amenaçat”. Probabilitat d’extinció estimada per als intervals de 10, 20 i 100 anys és del 0 % (Benidorm), i del 0,5 % a 100 anys (Calp). El criteri E li confereix la categoria “Quasi amenaçat”

Delphinium bolosii C. Blanché & Molero
Categoria segons Lista Roja 2008: EN B1ab(iii,iv,v)+2ab(iii,iv,v); C1
Endemisme del Priorat i la Noguera (Catalunya)
VALORACIÓ UICN (2001)
-Ulldemolins (Priorat): Reducció projectada de l’abundància en el termini de 10 anys amb una probabilitat p=90% és del 0,4%. El criteri A3b li confereix la categoria de “Quasi Amenaçat”. Probabilitat d’extinció estimada per a l’interval de 10 i 20 anys és del 0%, per a l’interval de 100 anys és del 78%. El criteri E li confereix la categoria “Vulnerable”
-Rubió de Baix (Noguera): Reducció projectada de l’abundància en el termini de 10 anys amb una probabilitat p=90% és del 69%. El criteri A3b li confereix la categoria de “En Perill”. Probabilitat d’extinció estimada per a l’interval de 10 i 20 anys inferior als límits establerts i a  100 anys, del 100 %. El criteri E li confereix la categoria “Vulnerable”

Linaria orbensis Carretero & Boira
Categoria segons Lista Roja 2008: EN A4c; B1ac(iv)+2ac(iv)
Endemisme de la Marina Alta
VALORACIÓ UICN (2001)
-Orba: Reducció projectada de l’abundància en el termini de 10 anys amb una probabilitat p=90% és del 54%. El criteri A3b li confereix la categoria de “En Perill”. Probabilitat d’extinció estimada per a l’interval de 10anys és del 27%, per a  20 anys, del 47% i per a  100 anys, del 89 %. El criteri E li confereix la categoria “En Perill”

Limonium geronense Erben
Categoria segons Lista Roja 2008: VU A3b; B1ab(i,ii,iii,iv,v) + 2ab(i,ii,iii,iv,v); C2a(i); E
Endemisme del Cap de Creus i de la Serra de l’Albera
VALORACIÓ UICN (2001)
-Cap Norfeu: Reducció projectada de l’abundància en el termini de 10 anys amb una probabilitat p=90% és del 10%. El criteri A3b li confereix la categoria de “Vulnerable”. Probabilitat d’extinció estimada per a l’interval de 10 i 20 anys inferior als límits establerts i a  100 anys, del 100 %. El criteri E li confereix la categoria “Vulnerable”

Verbascum fontqueri Benedí & J.M. Montserrat
Categoria segons Lista Roja 2008: VU B1ac(iii,iv) + 2ac(iii,iv); D2; E
Endemisme de les comarques centrals valencianes
VALORACIÓ UICN (2001)
-Llombai: Reducció projectada de l’abundància en el termini de 10 anys amb una probabilitat p=90% és del 0%. El criteri A3b li confereix la categoria de “Quasi Amenaçat”. Probabilitat d’extinció estimada per a l’interval de 10 i 20 anys inferior als límits establerts i a  100 anys, del 62 %. El criteri E li confereix la categoria “Vulnerable”
-Real de Montroi: Reducció projectada de l’abundància en el termini de 10 anys amb una probabilitat p=90% és del 10%. El criteri A3b li confereix la categoria de “Quasi amenaçat”. Probabilitat d’extinció estimada per a l’interval de 10 i 20 anys inferior als límits establerts i a  100 anys, del 100 %. El criteri E li confereix la categoria “Vulnerable”
-Picassent: Reducció projectada de l’abundància en el termini de 10 anys amb una probabilitat p=90% és del 0%. El criteri A3b li confereix la categoria de “Quasi Amenaçat”. Probabilitat d’extinció estimada per a l’interval de 10 i 20 anys inferior als límits establerts i a  100 anys, del 90 %. El criteri E li confereix la categoria “Vulnerable”

Alterades dues poblacions de Silene sennenii

El passat 20 de novembre de 2009, en el curs de les tasques de camp d’enguany de seguiment de l’espècie endèmica Silene sennenii, han estat observades dues actuacions, a les poblacions de Baseia i del Riu Manol, que han afectat mig centenar d’individus d’aquesta espècie protegida i el seu hàbitat, a la comarca de l’Alt Empordà.

(Foto J. López-Pujol)

 

A la població de Baseia (la segona més gran de les existents) hi havia 50 individus situats a un marge de carretera que ha estat segat, suposem que per tasques de manteniment de la carretera. Alguns dels individus han sobreviscut de moment a l’actuació, però l’alteració de l’hàbitat els podria afectar a mig termini. A més, la destrucció dels individus adults en fase de disseminació de llavors ha compromès la dispersió en l’espai i en el temps de la producció anual de diàspores acumulada pels pocs individus que romanien en aquest fragment. Es dóna la circumstància que, l’any passat, un altre nucli de la mateixa població, que contenia prop del 20% dels efectius totals va ser destruït per la construcció del nou camí d’accés a un parc de plaques solars.


Marge segat a la població de Baseia (Foto 20/11/2009)

 

A la població del Riu Manol (terme municipal de Vilatenim), s’ha instal•lat una línia elèctrica que creua perpendicularment aquesta població linial. Per instal•lar aquesta línia s’ha segat i arranjat un tram del marge del camí. L’actuació no ha afectat directament cap dels individus censats de Silene sennenii, però suposa una reducció en l’hàbitat disponible i una fragmentació de la continuïtat en la població, que ja de per si es trobava en un estat crític.


Talús alterat a la població del Riu Manol (20/11/2009)

 

D’aquestes dues actuacions, preocupa el fet que s’hagin pogut dur a terme sense cap coneixement de l’existència de l’espècie a l’indret, per part dels responsables (seria molt més greu en cas contrari). En tractar-se d’una espècie inclosa al Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya (annex I, “En perill d’extinció”), li és d’aplicació l’article 5.2, que textualment diu:

5.2 En els tràmits d’avaluació d’impacte ambiental referits a projectes que puguin tenir incidència en la conservació de l’espècie, s’ha de tenir en consideració l’impacte sobre les espècies o subspècies dels annexos 1 i 2 d’aquest Decret tot evitant-ne l’impacte o adoptant les mesures correctores. Quan aquestes no siguin possibles, cal adoptar les mesures de compensació que siguin adients, de manera que quan aquestes acabin l’estat de conservació de l’espècie o subspècie sigui igual o superior a la situació inicial.

Per tant, o bé no s’ha avaluat l’impacte de l’actuació (amb la qual cosa s’hauria autoritzat incomplint l’article 5.2) o bé s’ha avaluat com a assumible (que esdevindria més greu). Si es demostra que hi ha hagut infracció de la normativa, serien d’aplicació les sancions previstes a l’article 6 del Decret 172/2008.

Des del BioC veiem amb preocupació les reiterades actuacions sobre espècies contingudes al decret (vegeu, per exemple, notícies BioC de 29 de maig i de 3 de juliol) en el primer any des de la seva publicació i l’escassa eficàcia de les mesures que s’hi contenen.

MÉS INFORMACIÓ

  • Bibliografia produïda per l’equip BioC sobre Silene sennenii


López-Pujol, J., J.Font, J. Simon & C. Blanché
.  2007. Can the preservation of historical relicts permit the conservation of endangered plant species? The case of Silene sennenii (Caryophyllaceae), a narrow endemic and threatened species of the Iberian peninsula. Conservation Genetics 8 (4): 903-912.

Martinell, M.C., A. Rovira, S. Massó, C. Blanché & M. Bosch. 2009. ESTADO DE CONSERVACIÓN DE DOS POBLACIONES DE SILENE SENNENII. POLINIZACIÓN, ÉXITO REPRODUCTIVO Y VARIABILIDAD GENÉTICA. IV Congreso de la Sociedad Española de Biología de la Conservación de Plantas (Almería, 15-18 de setembre de 2009). Llibre electrònic de resums.

Martinell, M.C.,  L. Guasch, M. Bosch & C.Blanché. 2008. POL•LINITZACIÓ NOCTURNA I DIÜRNA DE L’ENDEMISME CATALÀ SILENE SENNENII. I Jornades Catalanes de Conservació de Flora (Blanes, 2 i 3 de juny de 2008). Llibre de Resums.

Martinell, M.C., L. Guasch, M. Bosch, S. Dötterl & C. Blanché. 2008.  Diurnal and nocturnal pollination of Silene sennenii. Workshop: Silene: from populations to genes. ( Monte Verità, Ascona (Suïssa), 4 al 9 de maig de 2008). Llibre de resums.

Es crea la Comissió Assessora de Conservació de flora

Per resolució de 26/10/2009 de la Directora General de Medi Natural, s’ha creat la Comissió Assesora de Conservació de la Flora a Catalunya del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. S’equipara així el Principat al País Valencià i a les Illes Balears, que ja disposaven d’aquest organisme en les respectives normatives de conservació de flora.

La necessitat de creació d’una Comissió Assesora de Flora Amenaçada havia estat una de les conclusions de les I Jornades Catalanes de Conservació de Flora, celebrades a Blanes al juny del 2008. Després de diversos contactes entre el Comité Científic de les I JCCF i la DG de Medi Natural, la resolució de la Directora General, Núria Buenaventura, reconeix la conveniència de creació d’aquesta Comissió per al desplegament de les activitats derivades de l’aprovació del Decret 172/2008, del Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya.

La Comissió està integrada pels següents membres:

Jordi Ruiz Olmo, Cap del servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de Companyia
Manel Pomarol Clotet, Cap de la secció de Protecció i Foment de Fauna i Flora
Pere Aymerich Boixader
Enric Ballesteros Sagarra, Centre d’Estudis Avançats de Blanes -CSIC
Cesar Blanché Vergés, Facultat de Farmàcia,Universitat de Barcelona (President)
Josep Antoni Conesa Mor, Universitat de Lleida
Joan Font Garcia, Universitat de Girona
Xavier Llimona Pagès, Institut d’Estudis Catalans
Núria Membrives Fernàndez, Jardí Botànic Marimurtra
Josep Maria Montserrat Martí, Jardí Botànic de Barcelona
Llorenç Saez Gonyalons, Universitat Autònoma de Barcelona
Ignasi Soriano Tomàs, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona
Alfonso Susanna de la Serna, Institut Botànic de Barcelona, CEAB-CSIC
Maria Pery Ventosa, Cap del Servei de Parcs del DMAH
Artur Lluent Vallet, tècnic de Forestal Catalana, SA (Secretari)
Núria  Gázquez Prat, tècnica del Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de Companyia

Les funcions que són assignades a la Comissió són:

a) Assessorar al DMAH en matèria de conservació de flora a Catalunya
b) Elaborar els informes que consideri en aquelles qüestions que afectin la conservació de flora
c) Emetre informes tècnics sobre els processos de catalogació i descatalogació d’espècies del catàleg de flora amenaçada de Catalunya

La Comissió es va constituir l’endemà de la seva creació i pot esdevenir un instrument útil d’assessorament d’experts a l’administració per aconseguir una més gran eficàcia en les accions de conservació i assegurar un espai de contacte fructífer entre investigadors i gestors de la biodiversitat.

Regulació de l’escalada per protegir la flora

El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya regularà a partir d’aquest mes de desembre l’escalada en espais protegits de la demarcació de Lleida per fer compatible aquesta  modalitat esportiva amb la conservació del patrimoni natural. Aquesta és una iniciativa que s’ha consensuat amb el col•lectiu escalador, i s’aplicarà a la serra de Mont-roig i la del Monteró per protegir la fauna i, de manera destacada, per primera vegada, la flora.

Després de dos anys de preparació, la nova normativa es començarà a aplicar a partir del 30 de novembre en un primer àmbit situat a la Noguera, i després s’anirà estenent a les zones de Catalunya on l’escalada i la protecció de les aus i les plantes sigui conflictiva. La regulació es gestionarà des d’una comissió de seguiment formada per Govern i excursionistes. Les noves limitacions s’informaran a través d’Internet i mitjançant cartells als llocs regulats.

Segons que informa el diari El Punt, les primeres limitacions s’aplicaran a la Serra del Mont-roig (Noguera) considerada la zona de més afluència d’escaladors i utilitzada per l’aprenentatge a les comarques de Lleida, i on hi ha una alta presència de falcó pelegrí, voltors o àguiles cuabarrada, i de plantes rupícoles com Petrocoptis montsicciana i Delphinium bolosii. També hi haurà limitacions a la Serra del Monteró i alguns enclavaments de l’àrea meridional de la demarcació.


Població de Delphinium bolosii, encimbellada a la vall del Segre (Foto: M. Bosch)


El Punt
afegeix que a la Serra del Mont-roig, després d’estudiar totes les vies d’escala una per una, el 90% es deixaran per escalada lliure, perquè no afecten cap espai de nidificació d’aus ni creixement de plantes. El 10% restant patirà limitacions. En concret, hi estarà prohibida l’escalada de gener a juliol, durant l’època de cria de les aus. Al dispensari de Camarasa estarà prohibida l’escalada esportiva –més agressiva-, per l’alta presència de plantes rocalloses úniques, tot i que s’hi mantindrà la clàssica, ja que és un dels llocs típics d’aprenentatge. Malgrat tot, durant el proper any es prohibirà l’accés d’escaladors a aquest espai per poder recuperar la població de plantes rupícoles. Les restriccions totals només ha calgut aplicar-les en tres punts que, segons Medi Ambient, tenen poc interès per l’escalada.

El president del Centre Excursionista de Lleida, Joan Ramon Segura, ha destacat el paper protector dels escaladors que són alhora uns «defensors del medi ambient». Per iniciar la regulació, s’han buscat tots els nius de rapinyaires i zones amb plantes protegides on alhora s’hi faci escalada. Segura ha detallat que la normativa «serà flexible, gràcies a la comissió de seguiment en què hi participaran els escaladors».

El director dels Serveis Territorials de Medi Ambient a Lleida, Joan Farré, ha destacat el consens a què s’ha arribat amb les entitats excursionistes. «S’havia de fer així, és la manera òptima de regular, ja que així no és una prohibició, una obligació, sinó que es té en compte la sensibilitat que ja tenen els escaladors», ha dit Farré, que ha explicat que gran part de la informació que té el Departament de Medi Ambient de les aus rapinyaires i les plantes rupícoles prové dels escaladors.

Àmbit d’ampliació i zonificació

El DMAH precisa al seu web que l’escalada es regularà a la serra de Mont-roig (terme municipal de Camarasa i de les Avellanes i Santa Linya) i la serra de Monteró (terme municipal de Camarasa) per criteris de protecció de fauna, i al dispensari de Camarasa (terme municipal de Camarasa), Rubió de Baix (terme municipal de la Foradada), Santa Maria del Salgar (terme municipal de la Foradada) i Castell de Malagastre (terme municipal d’Artesa de Segre).

En els treballs d’identificació de les zones també s’han establert tres categories:

• Zona de màxim interès per a la flora protegida: no hi és permesa l’obertura de noves vies d’escalada i ni l’escalada en cap moment de l’any. Aquesta categoria inclou zones amb presència de les dues espècies de flora amenaçada Petrocoptis montsicciana i Delphinium bolosii, les quals viuen a les parets verticals de roca calcària i/o a la seva base.
• Zona d’interès per a la conservació d’aus: no hi és permesa l’obertura de noves vies sense autorització i se’n regula temporalment l’escalada per adequar-la a l’època de cria. Es tracta de zones amb presència d’aus protegides per la legislació vigent com l’àguila cuabarrada, l’àguila daurada, l’aufrany, el voltor i el falcó pelegrí.
• Zona lliure: hi és permesa l’escalada tot l’any i l’obertura de noves vies no cal de cap mena d’autorització.

L’acord de regulació comporta la creació d’una comissió tècnica formada per un  representant de la FEEC, 2 representants d’associacions d’escaladors i 2 del Departament de Medi Ambient i Habitatge. A més, es preveu que en els pròxims mesos s’establiran les col•laboracions necessàries amb els agents del territori per assolir la màxima difusió possible de l’acord i es durà a terme una campanya de sensibilització i d’informació.

 Més informació

Notícia 11/11/2009 – Agència Catalana de Notícies
Notícia 11/11/2009 – Diari El Punt
Nota de premsa 11/11/2009– Web del DMAH
Esborrany del projecte de regulació 1/11/2009– Web. Espacio, Amor y Locura
Esperó de Bolós – Fitxa de Delphinium bolosii – Portal BioC


COMENTARI A LA NOTÍCIA

De fet, malgrat el to de la notícia tal com apareix als mitjans de comunicació, no és la primera vegada que hi ha regulacions de l’escalada a Catalunya en el marc d’accions de conservació de flora, i diversos parcs naturals tenen reglaments específics de regulació (Els Ports o Montserrat, per exemple, derivats de diversos informes o estudis científics sobre la necessitat de protecció de plantes en perill, com ara Aquilegia paui o Erodium rupestre, respectivament), però sí que és un primer intent seriós d’abordar la problemàtica a zones de la Noguera on l’escalada es practica de manera molt intensa.

La pràctica d’esports de muntanya, i en particular de l’escalada, són activitats que fomenten el contacte, el coneixement i l’estimació de la natura però tenen, com a efecte colateral, l’alteració de l’hàbitat de diverses espècies de flora molt sensibles (Müller et al., 2004). Així, i en relació a l’àrea inclosa en aquestes mesures aprovades, de l’afectació a les poblacions de Petrocoptis montsicciana ja havíem advertit anteriorment en diverses ocasions i la pròpia visita de tècnics del DMAH i escaladors al Prepirineu així ho havia comprovat el passat mes de juny. Els efectes de l’obertura de vies d’escalada sobre Delphinium bolosii havien estat comunicat també fa un cert temps (Blanché et al., 2007). Ambdues espècies són protegides al Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya (Decret 172/2008) i, a més són incloses al Catálogo Nacional de Especies Amenazadas i, el clavell de roca (Petrocoptis montsicciana = P. pardoi), a l’annex II de la Directiva Hàbitats de la UE.

Des del Portal BioC valorem molt positivament aquesta mesura, tot reconeixent-la com a primer pas d’un conjunt d’accions de conservació de més abast com ara:

a) L’extensió de mesures similars a d’altres espècies amenaçades per motius idèntics en d’altres territoris
b) El seguiment de l’efectivitat de les mesures empreses
c) L’avaluació, en l’àmbit de la recerca en Biologia de la Conservació de Plantes, de l’afectació de l’escalada sobre la flora en casos en els quals es disposi de dades deficients. De fet, no totes les espècies sofreixen necessàriament el mateix impacte (per exemple, Ballester et al. 2009 indiquen la necessitat de regular l’escalada a les poblacions de Silene hifacensis, segons el Pla de Recuperació del clavell d’Ifac al País Valencià, mentre que Ariño & Gómez Bolea 2008 conclouen que la caragola de Montserrat (Erodium rupestre) no pateix una pressió significativa per aquesta activitat esportiva, encara que els llocs més freqüentats presenten una certa nitrificació)

Més informació:

-Ariño, X. & A. Gómez Bolea (2008)
Impacte de la freqüentació humana sobre Erodium foetidum subsp. rupestre a la Muntanya de Montserrat. I Jornades Catalanes de Conservació de Flora, Llibre de Resums. Blanes (La Selva).

-Ballester G., V.I. Deltoro, P.P. Ferrer, S. Fos, A.J. Navarro & J. Pérez (2009)
Estado de ejecución del Plan de Recuperación de Silene hifacensis Rouy ex Willk. en la Comunidad Valenciana. IV Congreso de la Sociedad Española de Biología de la Conservación de Plantas. Libro electrónico de resúmenes. Almeria.

-Blanché, C., M.C. Martinell, A. Rovira, M. R, Orellana & M. Bosch (2007)
Efectos de la escalada en una población de Delphinium bolosii (Ranunculaceae), especie incluída en el C.N.E.A. III Congreso de Biología de la Conservación de Plantas, Llbro de Resúmenes. Puerto la Cruz (Tenerife)

-Müller, S.W. H.-P. Rusterholz & B. Baur (2004)
Rock climbing alters the vegetation of limestone cliffs in the northern Swiss Jura Mountains
Canadian Journal of Botany 82: 862–870

Regulació de l’escalada a Montserrat 18/3/2009 – Web del Parc Natural de Montserrat

 

Conservació basada en l’evidència: banc de dades

Internet permet accedir lliurement a la informació continguda a ConservationEvidence.com, amb articles sobre els resultats pràctics de les accions de conservació (casos), resums d’articles publicats en diverses revistes de conservació, plans de recuperació, programes de recerca, etc.

ConservationEvidence.com és mantingut per la Universitat de Cambridge.

Després d’algunes dècades d’estudi de casos pràctics en Medicina, com a base de comparació d’experiències per a l’ensenyament, alguns autors (Pullin & Knight 2001, Sutherland 2000, Sutherland et al. 2004) van suggerir que el mateix concepte es podria introduir en la ciència de la conservació. L’objectiu era que l’anàlisi, la comprovació i la disseminació de l’efectivitat de les accions específiques dutes a terme arribessin a esdevenir una rutina en la pràctica de la conservació. Aquest va ser el punt de partida de ConservationEvidence.com, un banc de dades sobre evidències de l’efectivitat en conservació i del Centre for Evidence Based Conservation (CEBC), que duu a terme revisions sistemàtiques.

El lloc web ConservationEvidence.com, d’accés lliure, és gestionat pel Department of Zoology, University of Cambridge (Anglaterra), sota la supervisió del Prof. William Sutherland.

Més informació:
Web de ConservationEvidence.com
 
Referències:
Pullin A.S. & Knight T.M. (2001) Effectiveness in conservation practice: pointers from medicine and public health. Conservation Biology 15, 50-54.
Sutherland W. J. (2000) The Conservation Handbook: research, management and policy (: 111-113). Blackwell, Oxford.
Sutherland W.J., Pullin A.S., Dolman P.M. & Knight T.M. (2004) The need for evidence-based conservation. Trends in Ecology and Evolution 19, 305-308.

Accions de conservació de flora al País Valencià

Diverses accions de conservació dutes a terme durant l’any passat han estat resumides al volum 8 de la publicació electrònica BIOdiversitat, que edita el Servei de Biodiversitat de la Generalitat Valenciana i fan referència al  reforç poblacional de Limonium mansanetianum, al pla de propagació de Dictamnus hispanicus i al seguiment de la falguera invasora Azolla filiculoides.

Reforç poblacional de Limonium mansanetianum
BIOdiversitat 8: 5-6

L’ensopeguera de Mansanet, endèmica d’una xicoteta extensió del sud-est de València (als termes municipals de Xàtiva, Manuel i Vilanova de Castelló, on a penes aconsegueix un quilòmetre quadrat d’extensió) és objecte d’una actuació de reforçament poblacional en el marc del Projecte SEMCLIMED.

La primera actuació s’ha dut a terme a la localitat de Salinas, al terme municipal de Manuel, una de les poblacions on un alt percentatge d’individus va desaparéixer recentment a causa de moviments de terra que van sepultar gran part de la colònia. L’activitat ha consistit en la introducció de 558 exemplars en una àrea total de 198 m2, quedant així la població augmentada en un 15,7 % respecte de la seua àrea d’ocupació en aquest nucli, i en un 7,7 % respecte de la grandària poblacional total. La producció de planta es va realitzar a les instal•lacions del CIEF. Es va utilitzar llavor procedent de la mateixa població que s’havia de reforçar.

L’altre punt d’actuació es va realitzar al paratge conegut com a Font Amarga, al terme municipal de Vilanova de Castelló. En aquest enclavament, la principal amenaça la constitueix el trànsit rodat (quads, motos, cotxes, bicicletes) que ha provocat una gran compactació del sòl i una alta fragmentació de la vegetació gipsícola. La zona no està coberta amb cap figura de protecció, per la qual cosa s’ha valorat la seua declaració com a microreserva. S’han introduït 1.424 plantes, també a partir de llavors recol•lectades de la població que s’havia de reforçar.

Pla de propagació de Dictamnus hispanicus
BIOdiversitat 8: 10-11

Tècnics de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana porten a terme des de l’any 2004 un programa d’investigació al CIEF (Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal de la Generalitat Valenciana) sobre la germinació i propagació del gitam (o timó reial), emprat en la fabricació de licors tradicionals, amb l’objectiu principal de millorar les poblacions naturals mitjançant diferents mesures de gestió.

Presència de la falguera invasora Azolla filiculoides al País Valencià
BIOdiversitat 8: 16

La falguera aquàtica flotant Azolla filiculoides, originària de les regions tropicals d’Amèrica, ha estat localitzada recentment en dos canals de la marjal del Grau de Castelló, on cobreix per complet la superfície de l’aigua, i també a la marjal de Rafalell i Vistabella i a la desembocadura del barranc el Carraixet, on apareix dispers.

Més informació i descàrrega

 

Noves revistes en BCP: Open Access

S’acaba d’incorporar una nova revista científica d’interès en BCP a la filosofia de publicacions internacionals amb rigor i avaluació prèvia, però que són d’accés lliure a Internet:  JPE –Journal of Pollination Ecology

Journal of Pollination Ecology compta amb un comitè d’editors de prestigi reconegut (Stephen Buchmann, EEUU; Amots Dafni, Israel; Adrian Dyer, Australia; Connal Eardley, Sudàfrica;  Caroline Gross, Austràlia; Shuang-Quan Huang, Xina;  Peter Kevan, Canada; Jeff Ollerton, Regne Unit;  Simon Potts, Regne Unit; Axel Ssymank, Alemanya i Jane Stout, Irlanda) que són garantia del sistema peer-review dels manuscrits que s’hi sotmetin i la xarxa n’assegura la ràpida disseminació, sense els costos que té -cada cop més- la subscripció tradicional a les revistes científiques (tant en paper com les electròniques).

El primer article que estrena la nova revista on-line és relacionat precisament amb els serveis dels pol·linitzadors locals a les espècies al·lòctones:

Nienhuis, Caroline & Stout, Jane (2009, Octubre)
Effectiveness of native bumblebees as pollinators of the alien invasive plant Impatiens glandulifera (Balsaminaceae) in Ireland
JPE 2009 vol. 1: 1-11 

Més informació

Pot convenir recordar que fins i tot algunes editorials “tradicionals” han fet el pas i ja disposen de la seva finestra gratuïta a la xarxa, igualment amb avaluació prèvia dels articles. En el camp de la Biologia de la Conservació, per exemple, Bentham Publ. té The Open Conservation Biology Journal, de l’aparició del qual el 2007 ja vam informar des del Portal BioC i que ja ha arribat al seu volum núm 3.

Més informació

Col·loqui de Botànica, a Andorra

S’ha convocat la IX edició del Col·loqui de Botànica Pirenaico-Cantàbrica, que tindrà lloc del 7 al 9 de juliol de 2010 a Ordino (Andorra).

L’organització del IX Col·loqui corre a càrrec del Centre d’Estudis de la Neu i la Muntanya d’Andorra (CENMA) de l’Institut d’Estudis Andorrans, en col·laboració amb el Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal de la Universitat de Barcelona i el Comú d’Ordino.

Més informació

Web del Col·loqui (inscripcions, programa, resums)

Millores al Portal BioC

El Portal BioC acaba de complir dos anys de funcionament des que l’octubre del 2007 va començar a funcionar amb regularitat. S’hi han publicat, des d’aleshores, més de 250 notícies, una cinquantena d’ofertes de treball, articles d’opinió i un bon grapat de recursos i eines útils per a la recerca en Biologia de la conservació de plantes. Els articles més consultats són les fitxes de la planta del mes (fruit de la recerca del propi equip de recerca) i els serveis (recursos, ofertes de treball, etc.) que ens fan considerar que és un instrument útil per als lectors i ens animen a continuar aquesta aventura de comunicació de l’activitat científica.

En aquest segon aniversari comencem a introduir-hi algunes innovacions i millores que esperem que resultin en un mes bon funcionament del portal. Des d’avui, per exemple, hem renovat el programari que sosté el portal, passant de la versió 1.0 de Joomla a la versió 1.5, hem resolt alguns problemes tècnics interns de la gestió d’arxius, hem renovat el sistema de sindicació/RSS i també hem pogut incorporar amb eficàcia el sistema de traducció de Google (que, en la versió anterior, havia donat problemes d’estabilitat). En les properes setmanes anirem polint diversos altres aspectes funcionals i de presentació i demanem disculpes per endavant als lectors si alguna vegada es produeix algun error que anirem subsanant. En qualsevol cas, us agrairem qualsevol comentari sobre funcionament defectuós d’algun mòdul o les observacions que creieu oportunes per millorar les prestacions del Portal.