Retallada de fons per a la recerca

Després dels avisos de la tardor passada, al llarg de les darreres setmanes s’han conegut les denegacions i retallades als projectes de recerca del Ministeri, que és la font principal de finançament de la investigació en BCP, atesa la manca d’inversió de la Generalitat de Catalunya en la matèria. Avui sabem l’abast de la retallada.

Tot i que la ministra va declarar que no es retallarien els pressupostos de recerca, el resum de la convocatòria d’enguany ha representat una reducció de prop de 50 milions d’euros, segons que informa el diari El País.

Més informació

Notícia 27/07/2010 – Diari El País
Adéu Garmendia? 14/07/2010– Bloc de Juli Peretó
Entrevista a Joan J. Guinovart 15/10/2009 – Web de TV3

Lectura de la tesi de M.C. Martinell

Silene sennenii, una de les espècies estudiades a la tesi de M.C. Martinell (Foto: J. López-Pujol)

Divendres passat va llegir la tesi doctoral la investigadora del BioC M.Carmen Martinell (vegeu notícia de 26/07/2010 al Portal BioC), i va obtenir la màxima qualificació.

La tesi ha estat duta a terme en el marc del projecte de recerca subvencionat per Ministerio de Educación y Ciencia [CGL2007-60475/BOS], i ha comptat amb la col·laboració de la Direcció General de Medi Natural del DMAH (Generalitat de Catalunya), que actua com a Ens promotor-observador del projecte, així com amb l’estreta cooperació dels espais on viuen les espècies estudiades: Parc Natural dels Ports, Consorci de l’Alta Garrotxa i Delegació territorial del DMAH a Girona.

M.C. Martinell, durant el treball de camp

 

Tesi doctoral de flora amenaçada a la UB


M. Carmen Martinell, durant la defensa de la tesi (
Foto: Jordi López-Pujol)

Divendres passat va tenir lloc a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona l’acte de lectura i defensa de la tesi doctoral de la investigadora del BioC M. Carmen Martinell, Biología de la conservación de especies amenazadas de distribución restringida en Cataluña, dirigida pels Drs. Maria Bosch i Cèsar Blanché, que va obtenir la màxima qualificació (Excel·lent cum laude).

La tesi inclou l’estudi de Biologia de la Conservació de tres espècies amenaçades i d’àrea molt petita a Catalunya, que són Aquilegia paui, Silene sennenii i Dichoropetalum schotii, des del punt de vista de la biologia reproductiva, la diversitat genètica i la demografia. Amb una orientació decididament pràctica, la tesi conclou amb un annex que resumeix tota la informació bàsica per a la redacció dels plans de recuperació corresponents, atès que totes tres espècies formen part de Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya (Decret 172/2008). El tribunal que va jutjar la tesi era format per Julià Molero (Universitat de Barcelona, president), José M. Iriondo (Universidad Rey Juan Carlos, secretari) i Luis Navarro (Universidade de Vigo, vocal).

 

 

IX Col·loqui de Botànica pirenaico-cantàbrica

Del 7 al 9 de juliol ha tingut lloc a Ordino (Andorra) el IX Col·loqui de Botànica pirenaico-cantàbrica, organitzat pel Centre d’Estudis de la Neu i la Muntanya d’Andorra (CENMA), l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA) i la Universitat de Barcelona (UB).

La primera jornada del Col·loqui va comptar amb la conferència Comparacions entre la flora dels Pirineus i la d’altres muntanyes peninsulars, a càrrec del Dr. Josep Vigo i amb les sessions matinals de florística i taxonomia i, a la tarda, les d’Etnobotànica. El segon dia va ser dedicat a les excursions (al Circ de Tristaina i al parc natural de Sorteny) i al sopar conjunt, mentre que el tercer va acollir la conferència La connaissance et la conservation de la flore et des habitats naturels en France: le rôle des Conservatoires botaniques nationaux. Quelques exemples pyréneens, a càrrec de Gerard Lagier, seguida de les sessions de Conservació i d’Ecologia, mentre que la tarda es va dedicar a la sessió temàtica LTER (Long Term Ecological Research).

El col·loqui va comptar amb uns 150 participants i 70 comunicacions, dues de les quals, a càrrec d’investigadors del BioC (vegeu-ne més informació a Notícies BioC).

De l’apartat de conservació de flora, destaquem les comunicacions sobre estudis a escala d’espais protegits, com ara els 15 anys de seguiment de la flora al Parc Nacional dels Pirineus (D. Penin et al., C-18), a la comarca del Ripollès (B. Tenas & X. Oliver, P-24) el programa de conservació de flora vascular del Parc Nacional dels Picos de Europa (A. Mora, P-21), el programa d’inventariació de les mulleres d’Andorra (A. Moles & F. Moli, P-32) i de les zones humides d’Andorra (J.J. Lazare & S. Riba, P-33) , la priorització mitjançant l’índex Pri-Con de la flora de Ponferrada (C. Acedo et al., P-22), les característiques de micro-reserves de flora a Palència (A. Rodríguez et al., C-20), o de la flora del P.N. Comunal de les Valls de Comapedrosa (J. Nicolau, P-31) i l’avaluació dels efectes de la freqüentació a la tartera del Pedraforca (Q. Tor & I. Soriano, P-34)

Sobre diversitat genètica, cal esmentar l’estudi de variació isoenzimàtica de Dichoropetalum schottii a tots dos costats dels Pirineus (C. Blanché et al, P-27) i la comunicació sobre estat actual i innovacions als mòduls CromoCat i GenoCat del BDBC (J. Simon et al., C-3).

Dades sobre seguiment d’espècies en particular es van presentar a les comunicacions sobre Allium pyrenaicum (X. Oliver et al., C-19) , Echium cantabricum (A. Rodríguez et al., P-26), Saponaria bellidifolia (N. Lavaupot et al., CP-28) i Potamogeton praelongus (J.L. Benito et al., P-29)

Finalment, en l’apartat de Conservació ex-situ, destaquem els presentacions sobre el Banc de granes del CBN de Pirineus i Migdia-Pirineus (J. Garcia et al., C-21), la preparació de paquets de mescles de llavors autòctones pirinenques per a revegetació (S. Malaval, P-23), o els estudis sobre germinació d’Aster pyrenaeus (A.I. Garcia et al., P-25)

Més informació

El BioC, al Col·loqui d’Andorra

Els membres del BioC han contribuït amb dues comunicacions científiques al  IX Col·loqui de Botànica pirenaico-cantàbrica, organitzat pel Centre d’Estudis de la Neu i la Muntanya d’Andorra (CENMA), l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA) i la Universitat de Barcelona (UB), que ha tingut lloc del 7 al 9 de juliol a Ordino (Andorra).

Joan Simon va presentar la comunicació oral Projecte CromoCat: 10 anys (1999-2009), de la qual són autors Joan Simon, Sergi Massó & Cèsar Blanché i, a la sessió de pòsters es va presentar la comunicació Estructura i diversitat genètica de les poblacions pirinenques de Dichoropetalum schottii (Bess.) Pimenov & Kljuikov (Apiaceae): avaluació per a l’establiment de prioritats en conservació a càrrec de Cèsar Blanché, M.Carmen Martinell, Jordi López-Pujol, Sergi Massó, Maria Bosch, Anna Rovira i Joan  Simon.

A continuació us oferim els resums de les comunicacions

Projecte CromoCat: 10 anys (1999-2009)

Joan Simon, Sergi Massó & Cèsar Blanché
BioC, Laboratori de Botànica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona (GReB, IRBio)

El banc de dades cromosòmiques de flora silvestre dels Països Catalans (CromoCat) va iniciar la recopilació d’informació citogenètica l’any 1999 i en l’actualitat consta de 50.510 registres, documentats per 7.078 referències bibliogràfiques i que cobreix 4.231 tàxons (el 86,5% de la flora vascular dels PPCC). Els recomptes procedents del territori representen el 25,5% del total de dades. 
A partir de l’any 2006, el projecte ha incorporat un nou mòdul (GenoCat) que agrupa les dades de diversitat genètica molecular, que permeten completar una base de dades global de diversitat genètica – el tercer component de diversitat biològica establert al CBD, en general força oblidat. En l’actualitat, GenoCat consta de 1.224 referències, que cobreixen 1.185 tàxons, el 22,4 % de la flora dels PPCC.
La captura de dades de Catalunya, per als dos mòduls, és finançada pel DMAH de la Generalitat de Catalunya i és consutable en línia a través del Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya

En aquesta comunicació, a) es donen a conèixer les dades originades en poblacions del Principat d’Andorra (87 registres); b) es descriuen les innovacions en el programari per a una nova versió basada en un sistema de biblioteca d’enllaços i d’interaccions amb els usuaris segons criteris Web 2.0; i c) s’identifiquen les futures necessitats de recerca en citogenètica dels PPCC. Aquestes necessitats es refereixen a 749 tàxons dels quals no es disposa de cap mena d’informació i que constitueixen una prioritat per documentar els nivells de diversitat genètica de la flora vascular, com a base per a la seva conservació.


Estructura i diversitat genètica de les poblacions pirinenques de Dichoropetalum schottii (Bess.) Pimenov & Kljuikov (Apiaceae): avaluació per a l’establiment de prioritats en conservació*

Cèsar Blanché1, M.Carmen Martinell1, Jordi López-Pujol2, Sergi Massó1, Maria Bosch1, Anna Rovira1 & Joan  Simon1
1BioC, Laboratori de Botànica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona (GReB, IRBio)
2BioC, Institut Botànic de Barcelona, ICUB-CSIC (GReB)

Dichoropetalum (=Holandrea =Peucedanum) schottii és un tàxon d’afinitats mediterraneo-orientals que, a través dels Alps, ateny el seu extrem occidental de distribució als Pirineus. Se’n coneix una única localitat ibèrica (Mare de Déu del Mont, La Garrotxa) amb una reduïda mida poblacional (c. 250 individus), per la qual cosa ha estat avaluat a l’estat espanyol com a CR segons categories UICN (2001). A l’estat francès és conegut d’una desena de localitats dels Pirineus Orientals. L’espècie és protegida a Catalunya i al Llenguadoc-Rosselló.

S’han estudiat els nivells de variació al·loenzimàtica de la població ibèrica i s’han comparat amb els de 3 altres poblacions pirinenques. S’ha identificat un total de 8 genotips diferents.  Els paràmetres de variació genètica (P99, A, He) per a 8 loci indiquen valors més baixos a la població garrotxina (25,0; 1,37; 0,100, respectivament) que no pas a la resta de poblacions dels Pirineus (37,5-50; 1,50; 0,112-0,134), congruents amb la mida poblacional més petita i amb la situació marginal excèntrica respecte a una àrea de distribució d’afinitats montanes mediterraneo-orientals.

Comparant les dades obtingudes amb les de l’estructuració de la diversitat a poblacions de tota l’àrea de distribució [incloent-hi poblacions de França (Alps), Itàlia/Eslovènia (Carst) i Grècia (Pindus)] es conclou que el nucli pirinenc en conjunt pot ser distingit com una fracció significativa de la variació genètica. El nucli pirinenc es pot caracteritzar per la presència d’al·lels privats i per un origen relativament recent, a partir d’una estirp procedent de les muntanyes mediterrànies orientals. El conjunt de poblacions pirinenques és identificable com a unitat funcional de conservació, per a la qual es proposen mesures de conservació, tant in situ com ex-situ.

*Finançat pel projecte CGL2007-60475/BOS i amb la col·laboració del DMAH-Generalitat de Catalunya i del Conservatoire Botanique Méditerranéen.

 

Ha mort André Baudière

Ahir va morir, a l’edat de 77 anys, professor de Botànica i de Biogeografia de la Universitat Paul Sabatier de Tolosa de Llenguadoc, André Baudière, segons que ens han fet saber Anna M. Cauwet i Joan Vallès. Actualment Professor emèrit, ha estat un dels millors coneixedors de la flora i la vegetació de la Catalunya del Nord i dels Pirineus Orientals durant el darrer mig segle.

El professor Baudière ha estat reconegut pels estudis sobre el límit superior del bosc (per exemple, La Limite superieure de la foret et sa valeur de seuil : colloque de Perpinyà, 16 d’abril de 1981 / col·loqui organitzar per Gerard Soutade, André Baudiere i Joan Becat i publicat pel Centre de Perpinyà) i, en general pels estudis de la vegetació de muntanya pirinenca, (per exemple [Baudiere, A. (1974), Contribution à l’etude structurale des forets des Pyrenees orientales: hetraies et chenaies acidiphiles. Colloques phytosociologiques 3: 17-44] o l’estudi sobre les comunitats de Xatardia scabra [A. Baudière et J. Serve, 1975, Anales Inst. Bot Cavanilles 32 (2): 537-556]). Com a coneixedor de la flora nord-catalana, comptem amb diverses contribucions seves o amb col·laboració amb d’altres autors, com ara amb A-M- Cauwet [Cauwet-Marc, A.M. & A. Baudière (1988), Apports récents à la connaissance de la flore et de la végetation de la partie orientale des Pyrénées, Homenaje a P. Montserrat: 483-490], amb l’estudi crític de botànics precedents -com ara l’obra de Companyó-  i amb una activa participació en l’organització d’excursions i activitats de camp de societats naturalistes i científiques franceses i d’àmbit pirinenc (a Andorra, al Puigmal, etc.)

La seva especialitat en vegetació d’alta muntanya i glaciarisme el portà a estudiar també les formacions vegetals d’altres massissos, com ara de Sierra Nevada, que després tingueren influència en cercles d’estudiosos de la Geologia [cf. Soutade, G. et Baudière, A. (1970). Végétation et modelés des hauts versants septentrionaux de la Sierra Nevada (Andalousie). Annales de Geographie 436: 709-736]

Finalment, cal destacar el seu compromís amb la conservació de la natura, bé a través  de l’estudi dels canvis observats en la vegetació [per exemple, Baudière A. & T. Gauquelin. (2005) Evolution actuelle de la végétation des milieux supraforestiers oriento-pyrénéens. Actes du VII colloque de botanique pyrénéo-cantabrique, Bagnères de Bigorre, Juillet 2004. Bull. Soc Hist. Nat. Toulouse 141-2 : 5-14], bé a través d’un especial interès en la divulgació i la publicació de textos amb els resultats de la seva recerca a la muntanya pirinenca. Podem citar com a exemple el prefaci del llibre, i l’edició, de Baudiere, A., Senegas, J. and Mahoux, B. (eds) (1988), A la decouverte de la flore du Haut-Languedoc montagnard, Parc Naturel Regional de Haut-Languedoc, Saint-Pons, editada pel Parc Natural de l’Alt Llenguadoc.

 

Ell seu compromís cívic el dugué a la participació en diverses societats científiques i darrerament, en els òrgans de gestió del Parc Natural dels Pirineus i en el seu Comitè Científic.

Les exèquies tindran lloc demà dilluns dia 19 a l’església de L’Union (Alta Garona).

Més informació

 

 

Vídeo de rèptils dispersadors en 3D

Un dels compromisos dels projectes de recerca és la divulgació dels resultats obtinguts. Amb aquest motiu, el grup de recerca de Luis Navarro (Universidade de Vigo) ha preparat un vídeo sobre el paper dels llangardaixos en la dispersió de llavors a les petites illes atlàntiques, que il·lustra un dels temes d’actualitat en la recerca en Biologia de la Reproducció de plantes.

 

Títol: La importancia de los lagartos en los ecosistemas insulares
Luis Navarro, Esther Bernárdez, José Sagüillo and Ivan Rodríguez-Arós

 

Segons el web de Divulgare, a través del qual es difon la producció en aquest video de animación 3D el laboratorio de Ecología y Evolución de plantas y el Grupo Divulgare de la Universidad de Vigo pretenden mostrar el papel, desconocido para el gran público, de los lagartos, como modeladores del paisaje vegetal en los ecosistemas insulares. Estos reptiles modifican su dieta en ambientes insulares incorporando muchos frutos carnosos. Al ingerir estos frutos, dispersan sus semillas con un resultado fantástico para las plantas. El video muestra los resultados de un proyecto de investigación que el laboratorio de Ecología y Evolución de plantas de la Universidad de Vigo ha realizado en el Parque Nacional de las Islas Atlánticas de Galicia (España) con financiación del Organismo Autónomo de Parques Nacionales.

El vídeo és ofert lliurement com a material divulgatiu i docent i ha estat seleccionat per la revista The Scientist per a la fase final de votacions sobre el millor vídeo i el millor web.

Més informació:

Institucions culturals, per la defensa cívica de Catalunya

La recent sentència del Tribunal Constitucional ha sacsejat la societat catalana i, a mesura que passen els dies, van publicant-se les reaccions de defensa de la dignitat del país per part de diverses institucions, també científiques i culturals. En aquest context, reproduim la declaració de l’Institut d’Estudis Catalans, màxima acadèmia del país, que inclou també la societat filial Institució Catalana d’Història Natural, de la qual som membres diversos investigadors del BioC.

La declaració comença dient que L’Institut d’Estudis Catalans, acadèmia nacional de les ciències i les humanitats, entén que és políticament insòlit i inadmissible que el Tribunal Constitucional s’atorgui el dret de decidir sobre la constitucionalitat de l’Estatut d’autonomia de Catalunya menyspreant la decisió del poble de Catalunya, el qual, en plebiscitar l’Estatut, li va conferir un caràcter constituent per al territori de Catalunya. i, en seu paràgraf final conclou que L’Institut d’Estudis Catalans expressa el seu rebuig més enèrgic davant la resolució del Tribunal Constitucional, que desnaturalitza l’Estatut d’autonomia de Catalunya, i crida la ciutadania a defensar cívicament i amb tota la fermesa el dret del poble català a decidir democràticament el seu futur.

D’entre les activitats previstes per a la defensa cívica dels drets de Catalunya, destaca la manifestació  organitzada per l’entitat cultural Òmnium Cultural, per al proper dia 10 de juliol a Barcelona.

Més informació

 

Tesi doctoral sobre Antirrhinum, a València

Ahir dia 1 es va llegir la tesi doctoral d’Elena Carrió González, titulada “La hibridación en el origen y la extinción de especies en el género Anthirrhinum (Scrophulariaceae): el caso de las rupícolas amenazadas A. charidemi, A. subbaeticum y A. valentinum”. La tesi ha estat dirigida pel Dr. Jaime Güemes i ha actuat com a tutor el Dr. Josep A. Rosselló, tots dos de la Universitat de València.

El treball aborda la problemàtica de l’origen de les espècies dels conillets de l’est ibèric sota el prisma de la filogeografia i de l’existència de processos d’hibridació remota i/o recent. Igualment, estudia la possible incidència del risc d’hibridació de l’endemisme A. valentinum, en regressió ens els darrers 50 anys,  amb l’espècie en expansió A. controversum, que ha arribat a colonitzar els terrenys pròxims de l’endèmica. A través d’encreuaments experimentals es demostra que existeix la possibilitat real d’hibridació i d’ulteriors introgressions. Aquest fenomen ha estat observat, en petita proporció, en poblacions del conillet dels Ports, Antirrhinum pertegasii.

La tesi va ser qualificada amb la màxima nota (Excel·lent cum laude). L’acte va tenir lloc a l’Auditori Joan Plaça del Jardí Botànic de la Universitat de València.

 

Nou Seminari del BioC

Avui dia 2 de juliol ha tingut lloc la sessió d’aquest trimestre i de final de curs corresponent als Seminaris del BioC, que en aquesta ocasió ha anat a càrrec de Sergi Massó, amb el títol “Bancs de dades de biodiversitat: el Mangrove Database and Herbarium.”

El debat posterior s’ha centrat en l’estructura i el funcionament de les bases de dades de biodiversitat i en les conclusions que poden ser aplicables als mòduls CromoCat i GenoCat que el BioC coordina dins del Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya.

Els Seminaris BioC són una activitat de debat i d’anàlisi en profunditat de temes de recerca en BCP entre els membres de l’equip, que també són oberts a les persones interessades i que es duen a terme des de l’octubre de 2008. A partir del mes de setembre es reprendran les sessions de seminaris, que s’aniran donant a conèixer a través del Portal BioC.