El Ministeri treu el projecte de LESPE a l’estiu

Segons que hem sabut, gràcies al web de José Luis Benito (Jolube), el Ministeri de Medi Ambient ha tret a tràmit de participació pública durant l’estiu (del 3 d’agost al 10 de setembre), el projecte de decret del llistat d’espècies amenaçades d’Espanya, que ha de contenir la llista total d’espècies protegides de l’estat i, al seu interior, el nou “nucli dur” d’espècies més protegides, el Catàleg d’espècies amenaçades-CEAE, que substitueix l’antic CNAE (vegeu article al Portal Bioc sobre aquestes figures previstes a la Ley de Biodiversidad 42/2007).

Més informació

El pla de recuperació de Borderea chouardii, revisat

Acaba de publicar-se al Diari Oficial d’Aragó, el nou decret amb la revisió del Pla de Recuperació de Borderea chouardii. Aquesta espècie de la Ribagorça, a tocar de la ratlla administrativa de Catalunya i Aragó, va ser la primera de l’estat que va comptar amb un pla de recuperació (1994) que ara és revisat, després de quinze anys de recerca i de pràctica de la conservació, amb una estructura més moderna i derivada de la Llei 42/2007 (en aplicació de la qual ja ha estat publicat prèviament el Pla de recuperació de Silene hifacensis)

Més informació:

Primera reunió de la Comissió de Conservació de Flora

Abans d’ahir dilluns dia 20 va tenir lloc la primera reunió de treball de la Comissió Assessora de Conservació de Flora de Catalunya, creada per resolució de la Directora general de Medi Natural del DMAH de la Generalitat de Catalunya de 26 d’octubre de 2009 (vegeu notícia al Portal BioC)

A la reunió es van examinar noves propostes d’inclusió d’espècies al Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya (incloent-hi  plantes vasculars, líquens, fongs i briòfits), els primers projectes de plans de recuperació i de conservació d’espècies del Catàleg i un esborrany d’estratègia per a la conservació ex-situ de la flora catalana amenaçada. Els representants del DMAH van presentar les iniciatives per al 2011, que comprenen l’extensió de les espècies del catàleg a grups d’algues, la creació d’un banc de dades específic de conservació de flora i la redacció d’una estratègia catalana de conservació de flora, que assumeix les conclusions de les II Jornades Catalanes de Conservació de Flora celebrades a Barcelona el juny passat.

Els treballs de la comissió continuaran internament fins a la propera reunió, prevista per a finals d’any.

Isabel Mateu, directora del Jardí Botànic de València

La professora de la UV Isabel Mateu ha pres posessió del seu càrrec aquesta setmana, després que ha estat nomenada nova directora del Jardí Botànic de la Universitat de València, en substitució d’Antoni Aguilella, que ho ha estat durant els darrers vuit anys.

Més informació

Tesi doctoral sobre filogènia i filogeografia, a la UV

El proppassat divendres dia 17 va tenir lloc a la Universitat de València la lectura i defensa de la tesi doctoral de Raúl Cosín que duia per títol “Aplicación de los espaciadores ribosomales nucleares transcritos en la filogenia y filogeografía de especies mediterráneas de distribución restringida”, que ha obtingut la màxima qualificació.

La tesi, que ha estat dirigida per Josep.A Rosselló i  Maria Mayol i s’ha dut a terme al Jardí Botànic de la UV, ha estudiat el complex de Rosmarinus officinalis s.l. (incloent-hi R. tomentosus i R. eriocalyx), el parell Buxus balearica-B. sempervirens i el complex de Cephalaria squamiflora a través de l’anàlisi dels polimorfismes de l’espaiador transcrit intern (ITS), una regió de material genètic que actua com a  marcador en filogènia i filogeografia.

Aquest tipus de treballs premeten la comprensió dels patrons de diversitat a escala geogràfica i les relacions de parentiu entre les espècies, que són les bases per a la presa de decisions correctes en la pràctica de la conservació de plantes (prioritzacions, estratègies de captura de mostres per a conservació ex situ, guies per a reintroduccions o reforçaments, etc.)

Els principals resultats posen de manifest l’existència d’un important polimorfisme intragenòmic per a l’ITS per als tres casos i suggereixen l’existència de múltiples loci ribosòmics, variació que caldrà tenir en compte en futurs estudis filogenètics. També es revela que aquesta regió ITS té prou variació a escala infraespecífica per esbrinar les relacions filogenètiques en espècies o complexos d’espècies amb un estret parentiu, així com en espècies de distribució restringida.

Dels casos estudiats, cal remarcar que Rosmarinus officinalis i R. tomentosus apareixen com a llinatges monofilètics, i a l’interior del primer, no es detecta diversitat genotípica en tota l’àrea de distribució, de manera que les variacions locals no justifiquen cap reconeixement taxonòmic, ni tan sols per a R. officinalis subsp. palaui, que ha estat descrita de les Balears.

Pel que fa al parell de Buxus sempervirens (àrea extensa)- Buxus balearica (àrea restringida), es detecta una clara divisió de les seqüencies obtingudes entre poblacions de la Mediterrània occidental i de l’oriental i es conclou que les poblacions orientals de B. balearica són probablement relictes d’una distribució anterior molt més àmplia.

Idèntica divisió entre poblacions mediterrànies orientals i occidentals és reportada per al grup de Cephalaria squamiflora, i, a escala occidental, s’ha pogut establir l’origen de les poblacions ancestrals de l’antic massís proto-ligúric (Balears/Sardenya/Còrsega…), com a resultat de la divisió en diverses microplaques, sense arribar, però a suportar la divisió del complex en cinc espècies independents. La proposta de la tesi és el reconeixement de dues úniques espècies, C. squamiflora (occidental) i C. balearica (oriental).

 

Simposi sobre fronteres en biodiversitat, a Barcelona

Els propers dies 1 i 2 d’octubre tindrà lloc a Barcelona el simposi internacional “Frontiers in Biodiversity: a Phylogenetic Perspective”, organitzat, entre d’altres institucions per l’IRBiO de la Universitat de Barcelona. L’acte tindrà lloc a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans.

Més informació
Programa, inscripcions i comunicacions – Web del Simposi

Ajuts per a estades de curta durada

El programa SYNTHESIS, sota el patrocini del VII Programa Marc de la Unió Europea, obre un període de sol·licituds per a estades curtes (fins a 15 dies) per a investigadors de la UE amb destí a les principals col·leccions de biodiversitat participants (herbaris i grans infrastructures). El termini finalitza el dia 17 d’octubre.

A continuació s’inclou la informació sobre la convocatòria

SYNTHESYS – Funding available for short research visits
New Call Deadline; 17th October 2010, (17:00 UK time).

The SYNTHESYS Office is pleased to announce the start of the new SYNTHESYS project and has now opened its second Call for proposals under the European Commission’s FPVII European-funded Integrating Activities funding scheme.
SYNTHESYS funding is available to provide scientists (Users) based in European Member, Associate and Candidate States to undertake short visits to utilise the infrastructure (comprising the collections, staff expertise and analytical facilities) at one of the 16 partner institutions (see full list below) for the purposes of their research.
Taxonomic Access Facilities (TAFs)
The 16 partner institutions are organised into 10 national TAFs. TAF Users will be hosted by a TAF staff member (Host).
The 10 TAFs represent an unparalleled resource for taxonomic research offering:
-collections amounting to over 324 million natural history specimens, including 3.3 million type specimens
-internationally renowned taxonomic and systematic skill base
-chemical analysis, molecular and imaging facilities.

Proposals for funding are welcomed from high-calibre researchers seeking access for short-term visits (average duration 15 days).  SYNTHESYS is able to meet the Users’ costs for:
o Research costs*
o International travel
o Local accommodation while based at the TAF
o A per diem to contribute towards living costs and travel to/from international departure points
* Research related costs including bench fees and consumables (including molecular biology at some TAFs). 
See www.synthesys.info for more information or contact synthesys@nhm.ac.uk 
———————————————————–
SYNTHESYS Partners
AT-TAF Naturhistorisches Museum, Wien
BE-TAF Royal Belgian Institute of Natural Sciences; Koninklijik Museum voor Midden-Afrika
DE-TAF Museum fur Naturkunde; Botanischer Garten und Botanisches Museum
ES-TAF Museo Nacional de Ciencias Naturales; Real Jardín Botánico Naturales
DK-TAF The Natural History Museum of Denmark
FR-TAF Museum National d’Histoire Naturelle
GB-TAF Natural History Museum; Royal Botanic Gardens, Kew; Royal Botanic Garden Edinburgh
HU-TAF Hungarian Natural History Museum
NL-TAF University van Amsterdam; Nationaal Herbarium Nederland; National Natural History Museum Naturalis
SE-TAF Naturhistoriska Riksmuseet
The SYNTHESYS Partners are inviting applications from researchers based in the Member States of the EU:
Austria, Belgium, Bulgaria, Cyprus, Czech Republic, Denmark (including Greenland), Estonia, Finland, France (including Guadeloupe, Martinique, Guyane, La Réunion), Germany, Greece, Hungary, Ireland, Italy, Latvia, Lithuania, Luxembourg, Malta, Netherlands, Poland, Portugal, Romania, Slovakia, Slovenia, Spain, Sweden, United Kingdom.
Plus the Associated Countries of the EU: Albania, Bosnia and Herzegovina, Croatia, Faroe Islands, FYR Macedonia, Iceland, Israel, Liechtenstein, Montenegro, Norway, Republic of Serbia, Switzerland and Turkey

Nous resultats sobre mutualismes amenaçats

 
Estat de floració diürna de Silene sennenii (Foto J. López-Pujol)

La prestigiosa revista Plant Ecology, editada per Springer, ha publicat recentment els resultats de la recerca de l’equip del BioC, amb la col·laboració de l’expert de la Universitat de Bayreuth, Stephan Dötterl,  sobre la pol·linització nocturna de l’endemisme amenaçat Silene sennenii.

Martinell, M.C.,  S. Dötterl, C. Blanché, A. Rovira, S. Massó & M. Bosch (2010)
Nocturnal pollination of the endemic Silene sennenii (Caryophyllaceae): an endangered mutualism?
Plant Ecology  (2010)
Publicat en línia: maig de 2010 – DOI 10.1007/s11258-010-9785-y

La publicació fa part dels treballs del projecte CGL2007-60475/BOS (finançat pel MCINN).

A continuació us oferim el resum de l’article :


Silene sennenii
és una espècie endèmica d’àrea molt restingida del NE de la península Ibèrica, amb només cinc poblacions conegudes. El seu hàbitat, severament afectat per l’ús urbà, industrial i agrícola, és altament vulnerable i fa de S. sennenii un tàxon seriosament amenaçat.

Se n’ha estudiat l’ecologia de la pol·linització i s’ha comparat entre poblacions. Les flors de S. sennenii es distingeixen per diversos caràcters morfològics i fisiològics, incloent-hi l’emissió nocturna d’aromes, que són relacionats amb la pol·linització nocturna. Encara que és visitda per insectes tant de dia com de nit, els experiments d’exclusió selectiva d’insectes demostren que aquesta espècie és pol·linitzada principalment a la nit. Tanmateix, s’observen diferències en les taxes de visites i d’èxit reproductiu entre poblacions, la qual cosa indica que el sistema constituït per la planta i els pol·linitzadors mostra proves de disrupció en algunes poblacions. S’analitzen les causes i les conseqüències d’aquesta disrupció, en particular en relació amb la mida poblacional, la qualitat de l’hàbitat i la diversitat genètica. Els resultats són discutits des de la perspectiva de la vulnerabilitat dels mutualismes establerts i de les conseqüències per a la supervivència de l’espècie.

Més informació
Enllaç a l’article: Web de Plant Ecology (Springer)

Màsters en Biologia de la Conservació de Plantes

Aquestes setmanes finalitzen els terminis d’inscripció als màsters de biodiversitat impartits a les nostres universitats especialitzats en tècniques aplicables a la Biologia de la Conservació de Plantes. El Portal BioC us en destaca l’oferta formativa més rellevant:

Màster en Biodiversitat – Universitat de Barcelona
60 crèdits ECTS – 3 itineraris: “Biodiversitat Animal”, “Biodiversitat Vegetal”, “Conservació i Gestió de la Biodiversitat”
Més informació: Web del màster a la UB 

Màster en Teledetecció i SIG – Universitat Autònoma de Barcelona- CREAF
70 crèdits ECTS- “De les imatges de satèl•lit a la publicació de cartografia a Internet”
Més informació: Web del màster al CREAF

Màster en Ecologia terrestre. Gestió de la biodiversitat – Universitat Autònoma de Barcelona
60 crèdits ECTS – Dos especialitats: “Ecologia Terrestre” i “Gestió i Diversitat de Fauna i Flora”
Més informació: Web del màster a la UAB

Master en Biodiversitat: Conservació i Evolució – Universitat de València
60-120 crèdits ECTS – 5 especialitats, entre les quals, “Biodiversitat i conservació vegetal” i
“Biodiversitat i evolució”
Més informació: Web del màster a la UV

Màster en Biologia de les Plantes en Condicions Mediterrànies – Universitat de les Illes Balears
90 crèdits ECTS – Inclou assignatures específiques de gestió de recursos naturals.
Més informació: Web del màster a la UIB

Màster en Biodiversitat – Universitat d’Alacant
60 crèdits ECTS – Impartit pel CIBIO, inclou assignatures específiques de Biologia de la Conservació de Plantes.
Més informació: Web del Màster a la UA

Banalització i homogeneïtzació de la flora catalana

El número d’aquest estiu (Juliol de 2010) de la Revista Omnis cellula inclou un article de Joan Pino, investigador del CREAF (UAB), on analitza els canvis en el paisatge i en la substitució de les espècies de flora a Catalunya en els darrers anys.

El treball subratlla que “l’augment de les taxes de canvi i de l’artificialització del paisatge característics de territoris humanitzats, com és el cas de Catalunya, poden comportar una substitució progressiva de les espècies més exigents per d’altres de més generalistes, de caràcter antropòfil i sovint exòtiques. Cal esperar, doncs, una banalització progressiva de la flora a escala local i una pèrdua dels trets diferencials d’aquesta escala regional i global”, segons que afirma Pino.

Les dades analitzades per l’article provenen de diverses fonts. D’una part, d’inventaris florístics de 250 parcel·les de la plana del Vallès, que suggereixen que l’augment de la fragmentació del paisatge i de la freqüentació associada comportaran una banalització de la flora forestal, que s’enriquirà especialment en espècies de marcat caràcter antropòfil. L’anàlisi de factors a través de regressió múltiple indica que la freqüentació té un efecte molt més important que la reducció de la mida del bosc: això fa concloure a Joan Pino que, en un context altament humanitzat, bona part dels efectes de la fragmentació sobre la biodiversitat no són directes, sinó causats per l’increment de la pressió antròpica associada.

En segon lloc, l’anàlisi dels canvis ocorreguts en les cobertes de paisatge, des del vol fotogràfic de 1956 fins al 1999 pel que fa a riquesa florística i de comunitats vegetals va permetre identificar zones amb taxes de canvi de naturalitat nul, progressiu o regressiu. Aplicant aquesta anàlisi a la zona del Delta del Llobregat, es conclou que les plantes d’interès local o europeu es distribueixen principalment en àrees que han recuperat naturalitat des de 1956 o s’han mantingut naturals, mentre que les la riquesa d’espècies exòtiques ha resultat ser més elevada a les àrees de canvi regressiu i molt més baixa a les altres.

Un tercer estudi, tenint en compte l’amplitud ecològica de les espècies, també del Delta del Llobregat, pròpies d’aiguamolls i maresmes. Els treballs de Pino i col·laboradors observen que les plantes més especialistes (amb menys amplitud ecològica) es restringeixen a àrees on no hi ha hagut canvi de naturalitat i que les àrees més canviants són més facilment colonitzades per espècies de distribució i requeriments ecològics amplis.

Finalment, l’autor explora una quarta font informativa, la relació entre riquesa florística i els percentatges d’àrees urbanitzades/recobriments forestals analitzada a partir de les dades del Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya (BDBC) a escala de quadrats de 10 x 10 km, que certifica, com era d’esperar, que la riquesa d’espècies ruderals i exòtiques augmenta amb la urbanització i disminueix amb el recobriment de boscos i matollars, mentre que la riquesa d’endemismes té el capteniment exactament contrari.

Les dades que ha aplegat Joan Pino permeten projectar la tendència a l’increment de la flora cosmopolita i plurirregional, de caràcter ruderal o exòtic, que augmentarà l’homogeneïtat florística entre zones del territori, així com entre Catalunya i d’altres territoris. De fet, aquesta anàlisi ajuda a sostenir amb dades les tendències que hom pot observar al llarg dels anys en diversos punts del país, convertint les intuïcions personals escadusseres en projeccions documentades científicament.

Més informació

Pino, J. (2010). Canvis en el paisatge i homogenïtzació florística a Catalunya. Omnis cellula 24: 16-21
Omnis cellula – Web de la Societat Catalana de Biologia