Més ofertes de treball

A la pestanya Ofertes de Treball del Portal BioC van apareixent regularment ofertes de treball en l’àmbit de la Biologia de la Conservació de Plantes. Durant el més d’octubre s’han presentat 9 ofertes (053 a 062) que van des de beques per a dur a terme la tesi doctoral fins a places de professor visitant per un any a la Universitat de Hawaii.

Més informació

Curs ICHN sobre plans de recuperació de flora

Els propers dies 8-12 de novembre, la ICHN organitza un curs sobre “Plans de recuperació i de conservació de flora“, coordinat per L. Sàez. El curs, en el qual participen professors que són membres del BioC (MC. Martinell, J. López-Pujol i C. Blanché), tindrà lloc a la Facultat de Biologia de la UB, els vespres de 18 a 21 h.

Més informació

Avaluació de la flora mundial de Kew i la UICN

Malgrat que aquests dies la premsa es fa ampli ressò de l’informe de la UICN sobre l’estat de conservació dels animals del planeta, ha passat més desapercebuda l’avaluació duta a terme pels científics de Kew Gardens, el Natural History Museum de Londres i la pròpia UICN, amb motiu de l’any internacional la biodiversitat. Aquesta anàlisi, realitzada sobre una representació de les 380.000 espècies de plantes del planeta revela uns nivells d’amenaça per a la flora mundial equivalents als dels mamífers.

 

L’informe, que ha estat presentat a la cimera de Nacions Unides per a la Biodiversitat que té lloc aquests dies a Nagoya (Japó) ha emprat el sistema de selecció d’una mostra de les espècies de flora (anomenat SRLI = Sampled Red List Index),  en nombre de c. 7.000,. D’aquestes, 1500 han estat avaluades segons els criteris de la UICN (2001) i el resultat, després de la verificació d’anàlisis i simulacions diverses, ha estat extrapolat al conjunt de la flora (vascular) mundial. Cal tenir present el volum de dificultat per avaluar gairebé 400.000 espècies de plantes enfront de “només” 10.000 ocells, 5.000 mamífers o 6.000 amfibis.

 

Distribució de l’amenaça per a la flora mundial segons l’informe SRLI (2010) (Font:UICN)

Les conclusions més rellevants de l’estudi són:

1. Aproximadament un terç de les espècies (33%) del mostratge SPLI són insuficientment conegudes per ser avaluades (categoria DD). Això demostra la magnitud de la tasca a la qual s’enfronten els botànics i biòlegs de la conservació: massa plantes són encara tan poc conegudes que no podem saber si són amenaçades o no.

2. De les plantes que han estat acuradament avaluades, més d’una cinquena part (22%) qualifiquen com a amenaçades (categoria VU i superiors)

3. Les plantes són més amenaçades que els ocells, igualment amenaçades que els mamífers i menys amenaçades que els amfibis o els coralls.

4. Les gimnospermes (incloent-hi coníferes i cicadòfits) és el grup de plantes més amenaçat.

5. L’hàbitat més amenaçat és el bosc plujós tropical

6. La major part de les plantes amenaçades es troba als tròpics

7. El procés d’amenaça més potent és la pèrdua d’hàbitats induïda per l’home, principalment la conversió d’hàbitats natural per a usos agrícoles i ramaders.

 

Més informació

 

La força de You Tube en conservació

Durant els mesos anteriors a l’estiu va tenir lloc una agressiva campanya a través de YouTube, impulsada per Greenpeace contra Nestlé, l’empresa fabricant de les conegudes barretes KitKat. L’organització ecologista ha emprat criteris publicitaris per denunciar l’origen de l’oli de palma emprat en la fabricació de barretes i ha forçat una rectificació per part de la multinacional Nestlé. Aquest és un exemple que pot ser emprat com a material docent.

La campanya, organitzada a partir de vídeos curts penjats a YouTube, denunciava que l’oli de palma provinent d’Indonèsia era obtingut de plantacions que comportaven la destrucció dels boscos originaris i animava els internautes a escriure missatges a l’empresa. La força de la contra-publicitat, a escala global, al cap de seixanta dies de campanya, ha comportat el compromís de Nestlé de canviar de proveïdors (reconegut al propi Web de Greenpeace). La nota de premsa que el Web de KitKat/Nestlé- Espanya ha penjat al seu web va més enllà encara i presenta una planificació a diversos anys vista de canviar totalment la política d’aprovisionament de recursos naturals de l’empresa i del seu compromís pel medi ambient. Els reptes globals de conservació de la biodiversitat tenen, de vegades, solucions amb eines globals, com ara Internet.

 

Més informació

Diagnosi ambiental de les aigües catalanes

Acaba de fer-se públic el resultat de la Diagnosi ambiental del medi aquàtic a Catalunya, presentat per l’ACA amb la col·laboració de diversos investigadors de la UB, després del control de més de 3.000 a tot el país. Més de la meitat de masses d’aigua tenen la qualificació d’inferior a bona i això afecta seriosament la conservació de flora associada a aiguamolls i altres hàbitats aquàtics.

Segons la valoració de la premsa (Notícia AVUI 22/10/2010), “el 52% dels rius de Catalunya no assoleixen el nivell de qualitat que exigeix la directiva marc de l’aigua de la Unió Europea. Tampoc no arriben als nivells mínims exigits per la normativa europea el 61% dels aiguamolls litorals i badies analitzades, el 55% de les masses d’aigües subterrànies, el 46% dels estanys, el 42% de les aigües costaneres i el 13% dels embassaments, segons l’informe Valoració de l’estat de les masses d’aigua a Catalunya (2007-2009), presentat ahir per experts de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), dependent del Departament de Medi Ambient i Habitatge”

 

Més informació

Collserola, nou Parc Natural

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat  avui, com a acord de govern, el Decret que declara la serra de Collserola Parc Natural, que inclou les reserves naturals parcials de la Font Groga i de la Rierada-Can Balasc. La declaració final del parc natural ha seguit un difícil procés que feia tèmer que no veiés la llum abans d’acabar la legislatura.

Els objectius del Decret, segons el Govern “són conservar els valors naturals, evitar que la pressió urbanística malmeti l’entorn i fer compatibles les activitats econòmiques i socials que s’hi desenvolupen”. El nou parc natural té una extensió de 8.295 hectàrees i inclou dues reserves naturals parcials, de protecció superior.

Més informació 

Aprovat el pla especial de la ZV de la Garrotxa


S’ha aprovat el Pla especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa per acord de govern GOV/161/2010, de 14 de setembre. Segons nota de premsa del DMAH, “aquest pla té com a objecte la protecció de l’espai natural i la definició detallada dels usos permesos en cada zona. Ha estat elaborat per la Junta de Protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa, que ha estat reforçada per un programa de participació pública i institucional”.

 

 

El projecte del pla especial integra tant les aportacions resultants del procés de participació pública i institucional, d’exposició al públic, d’audiència als ens locals i dels informes del Consell de Protecció de la Natura, del Centre de la Propietat Forestal i l’informe de l’Institut Geològic de Catalunya. De l’extens articulat del pla, destaquem l’art. 28, destinat específicament a la conservació de flora i, en particular els punts 4 i 5, que reproduïm a continuació:

Art.28 […]

“4. Espècies estrictament protegides. D’acord amb el que estableixen el Decret 328/1992, de 14 de desembre, i el Decret 172/2008, de 26 d’agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, són espècies estrictament protegides a la Zona Volcànica: Isopyrum thalictroides, Galanthus nivalis, Aconithum pyrenaicum, Oplismenus undulatifolius, Asplenium marinum i Carex grioletii.

D’acord amb la legislació específica, resten prohibides la recol·lecció, la tallada i el desarrelament d’exemplars de boix grèvol (Ilex aquifolium), de les espècies esmentades i d’altres espècies vegetals estrictament protegides a Catalunya que es trobin dins l’àmbit de la Zona Volcànica, o d’alguna de les seves parts, incloses les llavors, i també llur comercialització.

5. Així mateix, cal evitar actuacions que puguin comportar efectes negatius significatius sobre les espècies següents: Anemone ranunculoides, Anogramma leptophylla, Caltha palustris, Carex acutiformis, Carex depauperata, Carex riparia, Cheilanthes marantae, Cheilanthes pteridioides (incloses les subsp. acrostica i maderensis), Corydalis solida, Luzula pilosa, Mannia fragrans (briòfit), Narcissus moleroi, Narcissus poeticus, Narcissus pseudonarcissus, Ophioglossum azoricum, Polygonatum multiflorum, Polygonum amphibium, Potamogeton densus, Pyracantha coccinea (només exemplars espontanis autòctons) i Scilla lilio-hyacintus.”

Més informació

Enllaç al text del Pla Especial (ACORD GOV/161/2010, de 14 de setembre, pel qual s’aprova definitivament el Pla especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa. DOGC Pàg. 75229) – Web del DOGC

Notícia 15/10/2010 – Web del DMAH

Espècie amenaçada amenaça per hibridació?

Acaba d’aparèixer publicat en línia al Biological Journal of the Linnean Society un sorprenent article de M.A. Conesa, M. Mus i J.A. Rosselló que estudia la hibridació entre Lotus fulgurans i L. dorycnium a les Illes Balears: ens trobariem davant d’un cas en què l’espècie amenaçada seria la que introdueix genotips en el tàxon comú?

CONESA, M.A., M. MUS & J.A. ROSSELLÓ (2010). Who threatens who? Natural hybridization between Lotus dorycnium and the island endemic Lotus fulgurans (Fabaceae). Biological Journal of the Linnean Society 101 (1) September 2010: 1-12(12)

Més informació:

 

RESUM

In contrast to its creative role in plant evolution, hybridization may be a cause for concern in efforts to preserve rare and endangered species. Threats can be more acute when population sizes are unequal and when barriers to introgression are weak. Lotus fulgurans is an endangered Balearic Islands endemic shrub related to the widespread Mediterranean species Lotus dorycnium. Both species are morphologically distinct when they grow together. However, morphologically intermediate individuals have been observed on the island of Minorca, in a single, narrowly localized, and apparently stable hybrid zone. Morphological and molecular markers suggest that gene flow between these two Lotus species is recurrent and polytopic. Contrary to expectations, the genetic integrity of the endangered L. fulgurans does not appear to be greatly compromised as interspecific gene flow is apparently unidirectional and biased towards L. dorycnium, and is restricted to three populations and a small number of individuals.

Semàfor vermell

Semàfor vermell

Cèsar Blanché

El projecte de pressupost general de l’Estat inclou una retallada del 28% en el capítol 6 (inversions directes) referent als centres i instituts de recerca de Catalunya. Aquesta és una més de les notícies que darrerament estan posant contra les cordes el futur de la recerca al nostre país.


Aquesta notícia, que publica el diari AVUI (15/10/2010), s’afegeix a les que el Portal BioC ja ha anat anunciant (vegeu notícia de 31/07/2010) i que, després de les conseqüències de la crisi econòmica per ella mateixa i, més tard,  de l’adopció de mesures anti-crisi dels governs acaben, en la concreció del dia a dia, en una continuada retallada dels recursos que es destinen a R+D. I, encara més concretament, en el nostre àmbit d’actuació, es tradueixen en limitacions de molta gravetat no pas a qualsevol programa de desplegament i progrés, sinó al propi manteniment dels projectes en curs i a la mateixa supervivència econòmica de les persones que es dediquen a la recerca en  conservació de flora i, en general, a l’estudi de la biodiversitat.

Primerament va ser la retallada general de retribucions del 5% per al personal funcionari (que ha acabat afectant també a tot altre personal contractat, investigador o tècnic de centres universitaris o de recerca) que té la correspondència equivalent als centres privats (fundacions, empreses), seguida d’un retall en els incentius anomenats de “productivitat” (endarreriment inaudit de les avaluacions de recerca que ha hagut de ser publicat oficialment al BOE!). Pel volts de l’estiu s’han anat coneixent els resultats de les resolucions de projectes de recerca sol·licitats al Plan Nacional de I+D d’enguany, amb un increment substancial de denegacions i de reduccions (de més del 50% del pressupost sol·lcitat), així com la pràctica denegació de tota mena de beques i contractes de personal que hi anaven associats. Si això darrer sembla implicar “només” la interrupció per un cert temps de la possible incorporació de nous investigadors, en realitat encobreix la desaparició de contractes per a investigadors ja formats que, a manca de llocs estables de treball, sobreviuen a través de contractes de 1 a 3 anys associats a projectes de recerca: si aquests desapareixen, van al carrer.

En paral·lel, les dificultats de finançament dels centres de recerca (que venien d’abans de la crisi i que aquesta només ha agreujat) ja havien promogut mesures restrictives una mica més estructurals. Plans de contenció i de congelació de pressupostos han estat generals en els darrers 2-3 anys i molts projectes de creixement ja estaven reduïts a la mínima expansió (finançament mínim de l’IRBiO , moderació del pla director del Jardí Botànic Marimurtra o ralentització de la creació de noves places al CSIC, per posar només alguns exemples). Però en els últims temps, les frenades a tots els àmbits posen en perill la pròpia supervivència del nostre sistema, almenys de la manera com l’hem conegut. Un parell d’exemples:

(1) La política de pre-jubilacions (inicialment pensada com a manera d’afavorir el rejoveniment del sistema universitari i de recerca, però que ha resultat en l’extracció del sistema de professionals “sèniors” i l’absorció de les dotacions de places, reconvertides en cap nova incorporacio o, com a molt, en la substitució per un nombre molt inferior de professors associats, precaris, temporals i, de cap manera capaços de substituir investigadors amb possibilitats de crear equips i arriscar en nous projectes). A part que sembla (no ho sap ningú, i la incertesa afegeix certes dosis de pressió addicionals) que la manca de pressupost faria deturar en sec el programa de renovació anunciat, la “retirada” de personal acumulada durant els darrers 3 anys ha comportat que la resta de personal que roman als centres universitaris ha d’incrementar la càrrega docent fins a límits insostenibles (les teòriques 240 h  de classe ja suposen, per a alguns professors de la UB fins a 360 h; com que els dies només tenen 24 h, o bé es retalla temps de la recerca –i es perd finançament, personal, oportunitats, progrés…- o bé s’augmenta –directament- la taxa de baixes i malalties professionals (caiguda de cabell, estress, arrítmies, hipertensió etc.). No és un recurs retòric, són casos reals d’investigadors en Botànica dels darrers quinze dies.

(2) Les conseqüències d’un mal finançament per a Catalunya o d’una gestió poc eficient dels recursos de la Generalitat, recauen especialment sobre les disciplines on la relació entre recerca i societat es vehiculen a través de l’administració catalana. Els retards en els pagaments acordats són a l’ordre del dia (a data d’avui, mitjans d’octubre de 2010, no s’ha pogut cobrar treballs realitzats el gener del 2009), malgrat els compromisos solemnes dels governs (de l’estat i de Catalunya) que, precisament aquests terminis, s’escurçarien (per llei!). Els recursos destinats a conservació de flora pel govern en els darrers dos anys (després de la publicació del decret 172/2008 en què la Generalitat s’obliga a protegir 150 plantes) han estat “manllevats” als destinats a d’altres partides del DMAH, però la suma total ha estat igual (o inferior, ara ningú recorda la “retenció” de fons per destinar-los a pagar les despeses per pal·liar la “sequera”), amb un resultat net negatiu. Ara toca el futur del personal contractat: en un moment determinat dels governs de CiU es va apostar per reforçar la inversió de l’estat, bàsicament a través del CSIC, en centres “mixtos” amb entitats catalanes (era una manera de “fer veure” que hi havia recerca a Catalunya sense tenir-hi fons propis dedicats). Lamentablement, les polítiques de recerca i les inversions depenien de l’estat, que alimentava el sistema; ara, la retallada implicarà la no renovació de contractes, per exemple via CSIC, que, en extingir-se deixaran uns quants investigadors (doctors formats i amb experiència internacional) literalment al carrer. Naturalment, la Generalitat no pot fer front a aquestes despeses, però tampoc a les que s’havia compromès amb tota formalitat (Llei d’Universitats, per exemple): després d’impulsar una campanya de creació de professors i investigadors propis de la Generalitat (catedràtics contractats, professors agregats) ara no es disposa dels mitjans per pagar-los i comença a difondre’s la idea que en pocs anys, si volen sobreviure, els actuals ocupants d’aquestes places hauran d’optar per estroncar la via catalana i presentar-se a places de professor titular (oposicions i concursos) per obtenir un lloc de treball alternatiu…que pagaria l’estat. La iniciativa privada (fundacions, caixes, empreses) tampoc es troba en el millor moment per complementar des de la societat civil la manca d’inversions de les administracions, tot i diversos esforços molt notables, que atenuen  -gràcies a Déu- els efectes, però no tenen prou força per capgirar la situació.

No cal seguir desgranant el reguitzell de sirenes d’alarma que van sonant amb insistència i en nombre creixent (n’hi ha força més). Cal, en canvi, encendre el semàfor vermell per deturar aquesta deriva preocupant i, com a mínim, mantenir el potencial científic aconseguit després de molts anys d’esforços, que s’ha anat consolidant a base de molt d’esforç personal i institucional però en un equilibri força inestable. Una reculada sonada és molt fàcil (productivitat científica, abast de projectes, renovació del talent, etc. presenten els primers símptomes d’erosió), en uns moments on, paradoxalment, des de tota mena d’instàncies s’assegura que cal invertir més que mai en formació, en ciència, en tecnologia, com a eina estratègica per sortir de la crisi i promoure una autèntica societat del coneixement. Els països del nostre entorn occidental (Alemanya, França, per exemple) no han pas optat per les retallades (recordem que la ciència és universal). Si la competència era dura, es pot tornar devastadora si no comptem amb un suport suficient. Aquestes setmanes properes són les de discussió del pressupost de 2011 i d’eleccions a Catalunya. Abans de final d’any, doncs, podrem veure si el semàfor és verd ( o, com a mínim, carabassa, i podem passar vigilant molt) o bé si resta vermell i hem de baixar del cotxe i…anar a peu. El que fa ràbia és que als altres carrers tinguin verd…

Més informació


pdf/handle/citació

Nou acord mundial de bioseguretat

En el marc de les activitats de 2010 Any Internacional de la Biodiversitat, es celebra a Nagoya (Japó) aquests dies la 5ena reunió de les parts (5 COP) del Conveni per a la Diversitat Biològica (CBD) de les Nacions Unides.

El primer fruit de la reunió ha estat l’aprovació d’un nou protocol de bioseguretat, que amplia el Protocol de Cartagena, fins ara vigent i establert ara fa deu anys, que rep el nom de Nagoya-Kuala Lumpur Supplementary Protocol on Liability and Redress to the Cartagena Protocol on Biosafety.

Més informació