Noves dades cromosòmiques sobre flora mediterrània

Ha estat publicat fa unes setmanes el volum 20 de la revista Flora Mediterranea que conté una contribució dels membres del BioC sobre noves dades cariològiques d’espècies endèmiques o amenaçades de Catalunya (Stachys maritima, Seseli farrenyi i Petrocoptis montsicciana). La revista és editada per la societat científica OPTIMA,  que agrupa més de 800 especialistes dedicats a l’estudi de la flora de la regió mediterrània.

J. Simon, M. Bosch, A. Rovira & C. Blanche (2010) Mediterranean Chromosome Number reports (Nos 1725-1727). In:  Kamari, G., Blanche, C. & Siljak-Yakovlev, S. (eds): Mediterranean chromosome number reports – 20. ― Flora Mediterranea 20: 275-277

Més informació

E-Flaixos en BCP, 18

Informacions en format breu arribades al BioC sobre Biologia de la Conservació de Plantes i referides a Ofertes de Treball, Congresos/Jornades i Notícies de publicacions.

Podeu consultar els E-Flaixos anteriors (1-17) fent clic aqui

CONGRESSOS I JORNADES

Ecoflor 2011

La VII edició de la reunió de la Xarxa Ecoflor tindrà lloc els dies 3 i 4 de febrer a Toledo

 


2011 “Fundación Amurga International Conferences on Insular Biodiversity “

Organised by the Fundación Amurga and the Jardín Botánico Canario “Viera y Clavijo” -Unidad Asociada CSIC (JBCVCSIC). 14-18 de març

PUBLICACIONS

Flora Mediterranea 20 (2010)

Flora Montiberica 47 (2011)

OFERTES DE TREBALL

S’han incorporat recentment diverses ofertes de treball en Biologia de la Conservació de Plantes (BCP) amb terminis de presentació que expiren aviat. Podeu consultar-les a la pestanya Ofertes de Treball del Portal BioC

 

Nou text de Biologia de la Conservació, lliure en pdf

Segons que informa la secció europea de la SCB, com a conseqüència derivada del proppassat any internacional de la Biodiversitat, Oxford University Press ha posat a disposició lliure un nou llibre de text de Biologia de la Conservació, que serà un material útil com a material docent i de disseminació general  :

Sodhi, N. S. & P. R. Ehrlich (Eds.) Conservation Biology for All. Oxford University Press  (2010)

Cliqueu a llegir-ne més si voleu accedir a la descàrrega en pdf i al prefaci i contingut de l’obra.

 

DESCÀRREGA (PDF)

Enllaç (llibre de 350 pagines i 6,4 MB) lliure a:
http://s3.amazonaws.com/mongabay/conservation-biology-for-all/Conservation-Biology-for-All.pdf

PREFACI

Foreword by Georgina Mace:

2010 was named by the United Nations to be the International Year of Biodiversity, coinciding with major political events that set the stage for
a radical review of the way we treat our environment and its biological riches. So far, the reports have been dominated by reconfirmations that people and their lifestyles continue to deplete the earth?s biodiversity. We are still vastly over-spending our natural capital and thereby depriving future generations. If that were not bad enough news in itself, there are no signs that actions to date have slowed the rate of depletion. In fact, it continues to increase, due largely to growing levels of consumption that provide increasingly unequal benefits to different groups of people.
It is easy to continue to delve into the patterns and processes that lie at the heart of the problem. But it is critical that we also start to do everything we can to reverse all the damaging trends. These actions cannot and should not be just the responsibility of governments and their agencies. It must be the responsibility of all of us, including scientists, wildlife managers, naturalists, and indeed everyone who cares so that future generations can have the same choices and the same opportunity to marvel at and benefit from nature, as our generation has had. We all can be involved in actions to improve matters, and making conservation biology relevant to and applicable by all is therefore a key task.
It is in this context that Navjot Sodhi (Department of Biological Sciences, National University of Singapore AND *Department of Organismic and Evolutionary Biology, Harvard University (*Address while the book was prepared)) and Paul Ehlrich (Department of Biology, Stanford University) have contributed as editors of this important book. Covering all aspects of conservation biology from the deleterious drivers, through to the impacts on people, and providing tools, techniques, and background to practical solutions, the book provides a resource for many different people and contexts. Written by the world’s leading experts you will find clear summaries of the latest literature on how to decide what to do, and then how to do it. Presented in clear and accessible text, this book will support the work of many people. There are different kinds of conservation actions, at different scales, and affecting different parts of the biosphere, all laid out clearly and concisely.
There is something in here for everyone who is, or wishes to be, a conservation biologist. I am sure you will all be inspired and better  informed to do something that will improve the prospects for all, so that in a decade or so, when the world community next examines the biodiversity accounts, things will definitely be taking a turn for the better.

CONTINGUT

Introduction Navjot S. Sodhi and Paul R. Ehrlich       
1: Conservation biology: past and present Curt Meine
2  Biodiversity  Kevin J. Gaston
3: Ecosystem functions and services Cagan H. Sekercioglu
4: Habitat destruction: death by a thousand cuts William F. Laurance
5: Habitat fragmentation and landscape change Andrew F. Bennett and Denis A. Saunders
6: Overharvesting Carlos A. Peres
7: Invasive species Daniel Simberloff
8: Climate change Thomas E. Lovejoy
9: Fire and biodiversity David M. J. S. Bowman and Brett P. Murphy
10: Extinctions and the practice of preventing them Stuart L. Pimm and Clinton N. Jenkins
11: Conservation planning and priorities Thomas Brooks
12: Endangered species management: the US experience David. S. Wilcove
13: Conservation in human-modified landscapes Lian Pin Koh and Toby A. Gardner
14: The roles of people in conservation C. Anne Claus, Kai M. A. Chan, and Terre Satterfield
15: From conservation theory to practice: crossing the divide Madhu Rao and Joshua Ginsberg
16: The conservation biologist’s “toolbox” principles for the design and analysis of conservation studies Corey J. A. Bradshaw and Barry W. Brook

E-Flaixos en BCP, 17

En format breu, el Portal BioC informa de diverses novetats en Biologia de la Conservació de Plantes (BCP) referides a congressos, publicacions, novetats a la xarxa, documents d’interès i cursos especialitzats.
Podeu consultar els E-Flaixos anteriors (1-16) fent clic aqui

CONGRESSOS

Planta Europa

S’ha obert el termini d’inscripcions a Planta Europa Conference 2011, organitzat per l’Acadèmia Polonesa de Ciències, que tindrà lloc a Cracòvia del 23 al 27 de maig de 2011. Es poden sol·licitar ajuts per assistir-hi.


PUBLICACIONS

Nou volum de Ciberespècies

Ha estat publicat recentment (desembre de 2010) el nou volum de Ciberespècies, el butlletí electrònic que edita del Servei de Protecció d’espècies del Govern Balear, que inclou diverses referències a projectes de conservació de flora (recuperació del teix, pla de recuperació de les saladines de Magalluf, etc.)


Botany/Botanique

El Canadian Journal of Botany, que es publica des de 1929, ha emprès una actualització estratègica de la publicació.  A partir d’ara, la revista s’anomenarà Botany.


NOVETATS A INTERNET

Actualització d’informació sobre conservació de flora al web de Medi Natural (Generalitat de Catalunya)

S’ha reestructurat l’apartat i s’hi ha incorporat recentment nova informació (incloent-hi el sistema d’informació geogràfica que inclou dades per a 120 espècies de flora).

Bloc de l’Observatori de la Recerca

L’observatori de la recerca de l’IEC (OR-IEC) ha obert un nou bloc amb l’objectiu de difondre i comentar la informació disponible al portal web MERIDIÀ (Mesurament de la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació) i establir un canal de comunicació amb la comunitat científica dels territoris de llengua i cultura catalanes.


DOCUMENTS

ICHN, 2010 – Fongs,  líquens i briòfits que mereixen mesures de conservació a Catalunya

Reforçar la custòdia del territori per millorar la biodiversitat, 2010

El Departament de Medi Ambient i Habitatge i la Xarxa de Custòdia del Territori han elaborat un document que recull les conclusions i recomanacions de la Comissió per al Desenvolupament de la Custòdia del Territori a Catalunya per millorar la biodiversitat a Catalunya.En el document, la comissió presenta els resultats dels seus treballs des que es va crear, l’octubre del 2008, en 24 pàgines que en resumeixen l’activitat i proposa 37 recomanacions concretes per impulsar la custòdia del territori


CURSOS

Filogenias y Genealogías de DNA: Reconstrucción y Aplicaciones (9a edición)
5 al 15 de juliol de 2011

Organització: IRBio i la Universidad de Barcelona.
Directors: Julio Rozas i Marta Riutort
Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona, Barcelona

 

Earthwatch project amb la col·laboració del BioC


Earthwatch Project ha publicat un fulletó informatiu (Seed bank of two species in danger of extinction) sobre l’activitat que Viviane Lopes, sota el patrocini de British American Tobacco, va dur a terme al Jardí Botànic Marimurtra per a la conservació ex situ de Dichoropetalum schottii i Silene sennenii, dues espècies que fan part del projecte de recerca actualment vigent del BioC, que va donar suport i assessorament a la tasca descrita.

Podeu fullejar el document fent clic aquí

Oberta la inscripció a les Jornades de Menorca

Segons que ens informa Pere Fraga, la pàgina web de les II Jornades de Botànica a Menorca: Plantes i IIles Mediterrànies ja és operativa. Hi podeu fer les inscripcions, consultar les actualitzacions del programa i veure altres informacions útils. Les Jornades tindran lloc a Mercadal, del 26 al 30 d’abril de 2011 i són organitzades en el marc del projecte LIFE-Reneix.

Treball dirigit d’Elisabet Aguilar

El proppassat divendres dia 21 de gener va tenir lloc a la Sala de Reunions del Laboratori de Botànica de la Facultat de Farmàcia (UB), l’acte de lectura i presentació del Treball Dirigit d’Elisabet AguilarConservació de la flora litoral amenaçada dels Països Catalans. Estudis preliminars: catalogació i assaigs de germinació“.

El treball, dirigit per J. Simon i C. Blanché, suposa l’inici de la tasca investigadora d’E. Aguilar al si del BioC, i ha consistit en la preparació d’una base de dades específica i de l’establiment dels protocols d’assaigs de germinació de plantes dispersades en ambients marítims per poder testar hipòtesis de sistemes de dispersió i d’estructura genètica poblacional.

Reestructuració de Medi Natural al Govern

Com a resultat de la reestructuració de conselleries al Govern de Catalunya després de les darreres eleccions, les competències de l’antic DMAH (Departament de Medi Ambient i Habitatge) han estat distribuïdes ara en dos departaments diferents. El procés va culminar en el Consell de Govern de dimarts passat, amb el nomenament de Josep Escorihuela com a nou Director General de Medi Natural i Biodiversitat.

Una part de les competències mediambientals de l’antic DMAH ha estat atribuïda al Departament de Política Territorial i Obres Públiques (ara també de Sostenibilitat i denominat de nou com a “Territori i Sostenibilitat”), que dirigeix el nou conseller Lluís Recoder (CDC). En aquest àmbit, en Consell de Govern del 18 de gener ha nomenat el fins ara professor de la UAB i responsable dels informes sobre canvi climàtic a Catalunya, Josep Enric Llebot, secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat.

Les competències equivalents a l’antiga direcció general de Medi Natural han estat segregades a una altra conselleria, que, dirigida per Josep M. Pelegrí (UDC), passa a denominar-se d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. En aquest nou departament, el nomenament del Consell de Govern del 18 de gener per a l’àrea que engloba la conservació de flora ha estat per a Josep Escorihuela i Mestre, com a director general de Medi Natural i Biodiversitat, provinent de responsabilitats de pesca de la pròpia administració de la Generalitat.

Més informació

La hibridació en Narcissus x perezlarae

Ens ha arribat la tesi doctoral de Isabel Marques, centrada en l’estudi del complex Narcissus x perezlarae que aporta una visió integrada molt sòlida sobre els processos d’hibridació natural en aquest grup de narcisos i, en especial, sobre les poblacions alacantines d’on hauria desapegut un dels parentals (N. cavanillesii) i amb un capítol dedicat específicament a conseqüències per a la conservació. La tesi, que duu per títol Evolutionary outcomes of natural hybridization in Narcissus (Amaryllidaceae): the case of N. x perezlarae s.l., ha estat duta a terme a la Universidade de Lisboa i ha estat dirigida pels Drs. Javier Fuertes Aguilar, Gonzalo Nieto Feliner i M. Amelia Martins-Louçao. Va ser llegida a mitjans de 2010.

El treball empra diverses aproximacions metodològiques i nivells d’estudi, tot i que és orientat principalment a escala molt fina, per a un híbrid amb progenitors morfològicament i filogenèticament força separats, amb l’objectiu d’establir-ne la història evolutiva i la possible projecció d’evolucio futura.

A través de l’estudi de seqüències de DNA de cinc regions, estudis citològics (cromosòmics i de mida del genoma), encreuaments experimentals i modelització de nínxols, l’autora conclou que, en realitat, es tracta de dos tàxons híbrids: N. x perezlarae s.s. (N. cavanillesii x N. miniatus) i N. x alentejanus (N. cavanillesii x N. serotinus) i que ambdós s’han format diverses vegades i independentment, és a dir, de manera politòpica, essent N. cavanillesii el progenitor maternal en la majoria de casos. L’origen de les poblacions híbrides “òrfenes” de N. x perezlarae alacantines, centenars de quilòmetres lluny de les poblacioins existents de N. cavanillesii són explicades a partir de la hipòtesi de l’existència antiga de N. cavanillesii al País Valencià, que hi hauria estat extirpat a través de processos demogràfics associats a la hibridació.

La citometria de flux mostra mida genòmica intermèdia entre els dos parentals i la variació d’aquest paràmetre permet ponderar la contribució relativa de cada parental a la combinació híbrida de cada població. La identificació de les barreres pre-zigòtiques que caldria vèncer per fer possible la hibridació rau en l’asincronia del moment de floració i, en especial, en la fidelitat dels pol·linitzadors, tot i la baixa especificitat. Els estudis de fitness duts a terme sobre els parentals i les F1 suggereixen l’existència de barreres post-zigòtiques que redueixen la fertilitat i condueixen a la disminució de les granes produïdes (seed set); tanmateix, la producció d’un nombre més elevat de fulles i de bulbils més grans i més nombrosos confereixen avantatges en la primera colonització per part dels híbrids que poden compensar la pèrdua de fertilitat.

Als capítols finals, la tesi explora la filogènia de Narcissus a escala de tot el gènere i dedica un apartat monogràfic a les conseqüències per a la conservació dels tàxons (són protegits per la legislació europea i portuguesa), en especial s’hi avalua el risc real d’hibridació, particularment a les poblacions  òrfenes de la Marina  (Dènia, Xàbia, Gata, Pedreguer)  on aquest risc hi és confirmat. En canvi, un dels parentals, N. cavanillesii, sembla veure’s afavorit per la coexistència de poblacions simpàtriques, probablement per l’efecte de l’increment de visibilitat/atractivitat per als pol·linitzadors, amb la conseqüència d’un increment de l’èxit de la pol·linització.

Com en moltes de les tesis doctorals actuals, els capítols s’organitzen com a publicacions, algunes de les quals en premsa o en preparació. De les ja publicades, podem destacar l’apareguda a la prestigiosa revista Evolution:

  • Marques, I.; Nieto Feliner, G.; Draper, D.; Martins-Loução, A.; Fuertes Aguilar, J. 2010. Unraveling cryptic reticulate relationships and the origin of orphan hybrid disjunct populations in Narcissus. Evolution 64: 2353–2368. Accés al pdf

Un nou Polycarpon descrit de Menorca

Polycarpon dunense (Foto: Flora Montiberica)

Acaba d’aparèixer el volum 47 (2011) de la revista Flora Montiberica que, entre d’altres novetats, publica la descripció d’una nova espècie de la flora dels Països Catalans. Es tracta de Polycarpon dunense P. Fraga & Rosselló (Caryophyllaceae), descrita d’indrets sorrencs litorals de l’illa de Menorca.

El nou tàxon es coneix en l’actualitat de només tres localitats de la costa nord de Menorca i, tot i que l’avaluació del nombre d’individus és de diversos milers, el caràcter anual i la pressió sobre les dunes on creix per les activitats d’extracció de sorra, fa que els autors advoquin per alguna mesura legal de protecció de la nova espècie.


Resum de l’article

FRAGA, P. & J.A. ROSSELLÓ (2011)  Polycarpon dunense (Caryophyllaceae), a new psammophilous species from Minorca (Balearic Islands). Flora Montiberica 47: 29-35

 

A new annual species, Polycarpon dunense P. Fraga & Rosselló (Caryophyllaceae), is described from the coastal sand dunes of northern Minorca (Balearic Islands). Polycarpon dunense is diploid (2n=16) and can be distinguished from the related taxa by a combination of characters including a small size and a prostrate habit, a glaucous leaf colour, leaf succulence, ovate leaf shape, narrower leaf size, smaller bract length, obtuse sepal apex, and smooth seed ornamentation.

Key words: Endemism, Minorca, Balearic Islands, Western Mediterranean.


Més informació

mm