E-Flaixos en BCP, 20

E-Flaixos recull notícies curtes d’actualitat en temes de Biologia de la Conservació de Plantes (BCP), en format resumit que arriben al Portal BioC. En el vintè lliurament d’aquesta secció trobareu l’oferta de recerca participativa en orquídies del Ripollès, novetats de publicacions electròniques (Flora Montiberica, Bouteloua), l’anunci de cursos d’estiu sobre mutualismes a Jaca i plantes sagrades a la UB,  i l’accés a quatre vídeos emesos per televisió d’interès botànic.

Podeu accedir als E- Flaixos anteriors (1-19), fent clic aquí

  • Orquídies: recerca participativa

Les orquídies del Ripollès a l’abast de tothom (1/4/2011)

Dins el marc del programa de recerca participativa de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), enguany s’inicia un nou projecte d’estudi que se centrarà en el coneixement de les orquídies del Ripollès. Aquesta és una activitat oberta a la participació de qualsevol persona interessada en el coneixement d’aquest grup de plantes, sigui quin sigui el seu grau de coneixements o el temps de dedicació de que disposi, i inclou des de sortides de camp a diferents activitats de formació (reconeixement d’espècies, fotografia de la flora, bases de dades, etc.).
A partir de l’experiència de la Delegació de la Garrotxa de la ICHN i conjuntament amb experts i entitats del Ripollès, es vol iniciar aquest projecte de recerca amb l’objectiu de contribuir a un millor coneixement del patrimoni natural del Ripollès mitjançant la participació de totes aquelles persones a les quals interessi treballar en favor de la natura.

El proper divendres 1 d’abril, a les 20 h, al Molí Petit de Sant Joan de les Abadesses, se celebrarà una reunió oberta a tothom que estigui interessat a participar en l’estudi de les orquídies del Ripollès. Durant aquesta reunió s’exposarà la metodologia a aplicar i s’establirà un programa de treball en funció de les característiques de les persones que participin en aquest estudi.

  • Publicacions


Flora Montiberica 47 (2011)

Amb data 11 de gener s’ha publicat el volum 47 de la revista Flora Montiberica. El volum inclou la descripció de nous híbrids aragonesos de Sideritis (G. Mateo), d’una nova espècie descrita de Menorca (Polycarpon dunense Fraga & Rosselló, cf. notícia del BioC), una nova espècie detectada al País Valencià (Anarrhinum laxiflorum Boiss, per Güemes et al.) i  sengles articles d’Aragoneses et al. i de Ferrer & Guera amb dades corològiques valencianes.

Més informació, sumari i pdf – Web de Flora Montiberica

Bouteloua 7 i 8 (2011)

Amb data 27 de març s’han publicat els volums 7 i 8 de la revista Bouteloua, de la qual és ànima Daniel Guillot. Els continguts del sumari i els pdf corresponents es poden baixar gratuïtament des de

Més informació, sumari i pdf – Web de Flora Montiberica

  • Cursos d’estiu

Universidad de Zaragoza


zEntre el 1-3 de juliol, l’equip de Begoña Garcia ha organitzat un curs a Jaca sobre  “INTERACCIONES BIOTICAS EN MONTAÑA. SU PAPEL EN EL MANTENIMIENTO DE LA DIVERSIDAD FRENTE A CAMBIOS GLOBALES”.  S’hi tractaran temes relacionats amb conceptes i patrons generals, mètodes d’estudi, i casos pràctics i aplicats relacionats amb pol·linització, dispersió, herbivoria, facilitació, etc. Segons B. Garcia: El curso comprende 22 charlas en total, mas o menos la mitad impartidas por investigadores nacionales y la otra mitad extranjeros. Es una oportunidad de lujo poder juntarlos en un escenario tan estupendo como Pirineos a principios de verano.

Més informació

Web del curs – Universidad de Zaragoza

Universitat de Barcelona

 

jul

Des de temps ben remots, la humanitat ha tingut en els vegetals un dels recursos principals per a la seva subsistència. Però si bé els usos alimentaris, medicinals o tèxtils estan molt ben documentats, no ho està tant —o és menys conegut— el bagatge simbòlic, mític, màgic i religiós que han nodrit les plantes en pobles i cultures al llarg de la història. L’objectiu del curs és mostrar com diferents plantes han arrelat en l’imaginari col·lectiu i han passat a ser objecte de veneració, sovint associades a cultes divins i esdevenint motiu de reverència, admiració, atracció, misteri, avidesa i, fins i tot, terror. De caràcter interdisciplinari, el curs serà impartit per professorat provinent de diversos camps —la botànica, l’antropologia, la farmàcia, la història i la psicologia—, i combinarà coneixements propis de les ciències experimentals amb coneixements humanístics. El curs és coordinat per C. Benedí, C. Blanché i J. Simon.

 

Web del curs – Els Juliols, UB

 

 

  • Actualitat de televisió

Reportatge C33 Thalassa: El somni de Carl Faust

33

El 25/2/2011, C33 va emetre un reportatge dedicat a Carl Faust, fundador de Marimurtra: El somni de Carl Faust

Sumari:
Carl Faust va ser un empresari alemany establert a Catalunya a principis del segle XX que, un cop jubilat, va invertir tota la seva fortuna per fer realitat el seu somni vital: crear un jardí botànic a Blanes, que va batejar amb el nom de Marimurtra. Motivat per la seva fascinació per la Costa Brava i la seva passió per la ciència, va voler crear un espai on científics d’arreu del món poguessin dedicar-se a la investigació envoltats d’un ambient idíl•lic entre la naturalesa i el mar. El paper de Faust com a mecenes de joves científics va ser fonamental en els inicis de la biologia marina a les nostres costes.

Veure el vídeo: Enllaç al programa Thalassa – Canal 33

Les plantes són intel·ligents?

Reportatge del programa Redes (TVE2) emès el 16/1/2011
Redes – Las raíces de la inteligencia de las plantas

Sumari:
Stefano Mancuso, botànic, Universitat de Florència: “ Las plantas no tienen cerebro, las plantas no tienen ni una sola neurona… pero ahora sabemos que las plantas perciben lo que sucede a su alrededor, se defienden contra sus depredadores, engañan a sus presas, e incluso se comunican entre ellas. ¿Cómo lo hacen? ¿Tienen sentidos como nosotros? ¿Hablan entre ellas?” – Entrevista d’Eduard Punset amb Stefano Mancuso

Veure el vídeo – Web de RTVE (Redes)


Vídeos divulgatius

A través de la xarxa ECOFLOR, hem rebut del company L. Navarro el següent anunci dels vídeos de divulgació que han preparat

v

Estrategias adaptativas: Hipótesis de la “Alarma contra ladrones”

Realitzat en animació 3D, tracta d’explicar l’estratègia adaptativa que promou la bioluminiscència en algues dinoflagelades.

Veure el vídeo
– Vimeo

Invasiones biológicas: el caso del visón americano

Animació en Flash dirigida al públic infantil, que pretén mostrar algunes de les consequències que pot tenir la invasió dels nostres ecosistemes pel visó americà.

Veure el vídeo – Vimeo

S’inaugura el Museu Blau, a Barcelona

Ahir diumenge 27 de març va tenir lloc a Barcelona, a la zona del Fòrum, la inauguració de la nova seu del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (“Museu Blau”), de gairebé 9.000 metres quadrats. El Museu, que inclou també l’Institut Botànic i el Jardí Botànic, va obrir les portes a les 12:00 sota la denominació “NAT”.

Les sales del nou Museu inclouen l’arbre filogenètic de la vida, amb espais dedicats als microorganismes, les algues, les plantes i els fongs, amb materials dels museus municipals i d’altres recopilats especialment per a l’exposició permanent, a més d’un mòdul dedicat a la conservació de la flora.

El nou museu, ubicat a la zona Fòrum, va ser inaugurat per l’Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu i la Directora del Museu, Anna Omedes i va comptar amb més de 6.000 vistants en el seu primer dia.

Més informació

LIFE-Basses, millor projecte de l’any 2010

lifeEl projecte LIFE Basses (Basses temporals de Menorca) ha estat seleccionat com un dels millors projectes de l’any 2010 (Best LIFE Nature projects), d’entre els 59 candidats proposats. El projecte, liderat pel nostre company Pere Fraga, rebrà la distinció el proper 25 de maig en un acte que tindrà lloc a Brusel·les, durant la celebració de  la Setmana Verda europea. Enhorabona a tot l’equip.

 

Més informació

Demà s’inaugura el nou Arboretum de Lleida

arbDemà, dia 16, tindrà lloc la inauguració del nou Arboretum-Jardí Botànic de Lleida que, promogut per la UdL, té caràcter d’equipament del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida. La instal·lació té 7 hectàrees d’extensió i 1.700 arbres i 90.000 arbustos d’arreu del món. El nou jardí, la construcció del qual s’inicià el 2007, durà el nom del botànic i farmacèutic Pius Font i Quer, nascut a Lleida.

 

Foto: Lleida espai urbà

 

 

Més informació

Avaluació dels efectes del canvi climàtic sobre la flora

El proppassat dimecres va ser presentat institucionalment el llibre Impactos, Evaluación y Vulnerabilidad al Cambio Climático de la Biodiversidad Española. 1: Flora y Vegetación. L’obra, publicada pel MMARM i que en part ha utilitzat dades generades pel projecte AFA, seguint el costum adquirit de fa un temps pel ministeri, es troba disponible en pdf a la seva pàgina web:

 

En paraules de Ricardo Gómez, Cap del Servei de Vida Silvestre de la Subdirección General de Biodiversidad: “Como veréis, los resultados no son muy esperanzadores para nuestra flora amenazada, razón de más para que tratemos de redoblar esfuerzos. Espero que en un futuro próximo los medios económicos disponibles estén un poco más cerca de las necesidades reales para la conservación de la flora

El projecte també comprèn un lloc web específic en format wiki, amb accés a les dades arxivades, allotjat a la Universitat d’Extremadura i consultable fent clic aquí

 

S’amplia el debat sobre invasores i jardins

A la columna E-OPINIÓ del portal BioC ens fèiem ressò de l’article publicat per Hulme (2011) sobre el paper que poden haver jugat els jardins botànics en l’expansió d’espècies invasores. El tema, prou candent, ha encès un viu debat a la xarxa. Jordi López Pujol ha escrit una resposta a l’opinió que figura a continuació de l’article, amb informació sobre el seu coneixement de l’expansió d’al·lòctones a la Xina. També hi reproduïm les intervencions al debat de responsables de diversos jardins botànics del món, com ara Michael Kiehn, Arne Witt, Christopher P. Dunn o Peter Raven, trameses a través de la xarxa GPCIN.

Enllaç a la versió actualitazda del debat a E-OPINIÓ

Publicat el Pla de Recuperació del pinsapo

Pinsapo de las Escaleretas (Foto: Junta de Andalucía)

El Boletín oficial de la Junta de Andalucía (BOJA 25, 2011) ha publicat amb data 5/2/2011 l’Acord del Consell de Govern de la Junta que aprova el pla de recuperació de diverses espècies de fauna i del pinsapo (Abies pinsapo), que es troba a l’Annex V de l’acord.

 

 

El pla inclou una recopilació de les accions empreses fins al moment, els objectius, els indicadors i les accions de conservació, força extenses, així com els treballs d’investigació que hi han d’anar associats.

El pressupost i el programa d’execució detallat, tanmateix, no s’indiquen i només es preveu que estos planes serán ejecutados mediante programas de actuación que concretarán en el tiempo y el espacio las actuaciones necesarias para el desarrollo de las medidas previstas, los cuales serán aprobados por Orden.

L’Annex V, que conté el Pla de Recuperació del Pinsapo, fa també referència a l’avet de Masjoan, cultivar híbrid originat a Catalunya i considerat com a amenaça per a les poblacions naturals. Així, l’Art. 4.6. indica que la presencia del híbrido Abies x masjoanis (Abies alba x Abies pinsapo) que, procedente de producciones catalanas, está llegando a los viveros de la zona rondeña, es decir, justo en la zona de distribución natural del pinsapo. I, per tant, que Ello representa un peligro potencial de contaminación genética pues este nuevo híbrido produce piñas estériles y fértiles.

Més informació

Ha mort Juliette Contandriopoulos

Juliette Contandriopoulos (n. 1922), que havia estat professora de la Universitat de Marsella, ha mort fa pocs dies, el 27 de febrer de 2011, a l’edat de 89 anys.  El funeral tindrà lloc el proper dia 8 de març a les 10:30 h a la parròquia de Marsella Sud-Est de l’església reformada.

Contandriopoulos formà part de l’escola citobiogeogràfica de C. Favarger i treballà en flora mediterrània oriental. Tingué una relació especial amb el nostre país, col·laborant amb M. Àngels Cardona en la recerca sobre la flora de les illes balears i participant en un memorable curs de citogenètica vegetal celebrat a Barcelona l’any 1972, que hom pot considerar la introducció d’aquesta disciplina a la Botànica catalana.

Més informació

Plantes invasores: noves visions


Plantes invasores: noves visions

Cèsar Blanché

Les invasions per plantes al·lòctones són considerades, no sense detractors, com un dels factors d’amenaça importants per a la flora. Diversos articles recents aporten noves dades, també controvertides, que permeten matisar algunes “veritats” que semblaven ben establertes.

En primer lloc, el paper dels jardins botànics. Tothom reconeix que, a més de les funcions de manteniment de col·leccions, d’estudi taxonòmic o d’educació, en els darrers temps els jardins botànics han adquirit un paper de primer ordre en el compromís per la conservació de la biodiversitat vegetal, principalment en el camp de la conservació ex situ.

Foto de grup del segon congrés mundial de jardins botànics, celebrat al Jardí Botànic de Barcelona (Foto: J.M. Montserrat)

Potser per això sobta l’alerta que Hulme (2011) proclama en un recent article publicat a TREE, on discuteix el paper dels jardins botànics en la propagació de les invasions de plantes. A partir d’exemples documentats (d’Amèrica, Àsia i Àfrica i principalment d’illes), posa de manifest que els jardins botànics, sovint en punts calents (hotspots) de biodiversitat mundial, han estat implicats en el cultiu pioner i / o  la introducció de les pitjors espècies invasores a tot el món.

Així, per citar només dos dels casos reportats, Acacia mearnsii s’ha escampat per 2,5 milions d’hectàrees a partir de diversos jardins botànics de Sudàfrica o Eichhornia crassipes (el jacint d’aigua) ha envaït enormes extensions de l’illa de Java a partir del Jardí Botànic de Bogar. De fet, existeixen protocols de prevenció i de control de les plantacions als jardins botànics, però no s’ha oblidar el perill latent: el 96% de les 450 espècies invasores considerades més perilloses es conreen als jardins botànics (i no tots apliquen els mateixos criteris de rigor en aquest aspecte de bioseguretat). L’article acaba recomanant una xarxa global més forta dels jardins botànics per fer front a les invasions biològiques amb implicació en tasques de divulgació, d’intercanvi d’informació i de creació de capacitats per prevenir que els problemes del passat no ocorrin en el futur.

Ailanthus altissima, Opuntia ficus-indica i Pennisetum villosum s’escampen pels vessants de Collserola propers a la ciutat de Barcelona (Foto: C. Blanché)

Dos articles més obren un nou angle de visió sobre la problemàtica de les espècies invasores, en aquest cas destacant els efectes beneficiosos (!) d’unes plantes considerades devastadores i amenaçadores. Així, Schlaepfer i col·laboradors, a Conservation Biology (2011),  afirmen que les espècies al·lòctones poden també proporcionar beneficis per a la conservació que inclouen, per exemple, la provisió de recursos d’hàbitat i nutrients per a les espècies rares, servir com a substituts funcionals de tàxons extingits o fornir funcions desitjables de l’ecosistema. Els autors especulen que les espècies no natives podrien contribuir a assolir objectius de conservació en el futur,  ja que poden ser més efectives que les natives per a conservar i proporcionar serveis dels ecosistemes a les zones on el clima i l’ús del territori estan canviant ràpidament i, fins i tot, que poden convertir-se en nous tàxons i àdhuc en endèmiques. En tot cas,  la gestió d’espècies al·lòctones i la seva possible integració en els plans de conservació dependrà dels objectius de conservació que s’estableixin en el futur, sense oblidar que, si bé una fracció de les espècies no natives segueix causant danys biològics i econòmics, hi ha una proporció d’espècies no natives que es consideren benignes o fins i tot desitjables, proporció que, segons els autors  augmentarà lentament, sota un punt de vista que de segur que durà a controvèrsia. A. Goodenough (2010)  acaba de publicar a Community Ecology un revisió dels conceptes de “nadiu=bo, no nadiu=dolent” que aporta més dades a aquesta discussió.

  • Bibliografia citada

Goodenough, A. E. 2010. Are the ecological impacts of alien species misrepresented? A review of the “native good, alien bad” philosophy. Community Ecology 11:13-21
Hulme, P.E. 2011. Addressing the threat to biodiversity from botanic gardens. Trends in Ecology and Evolution, in press (enllaç)
Schlaepfer, M. A., D. F. Sax & J. D. Olden. 2011. The potential conservation value of non-native species. Conservation Biology, in press (enllaç)

pdf/handle/citació

 


 

Plantes invasores: noves visions – Resposta

Jordi López-Pujol

És indubtable que els jardins botànics han contribuït (i encara ho fan) a la introducció i dispersió d’una gran quantitat d’espècies al•lòctones invasores, i alguns dels exemples que apareixen al treball de Hulme (2011) són paradigmàtics, com ara el del jacint d’aigua (Eichhornia crassipes). Tot i això, l’autor reconeix que la majoria de casos de propagació de plantes invasores a partir de jardins botànics van tenir lloc durant el segle XIX o durant la primera meitat del segle XX, i destaca el paper cada vegada més actiu d’aquests en la conservació de la flora autòctona. De totes maneres, i tal i com conclou l’autor, la majoria de jardins botànics del món encara no disposen de mecanismes per a l’avaluació del risc de les espècies al·lòctones que s’hi cultiven, i només una minoria s’han autoimposat codis de bones pràctiques enfocats al control i/o substitució de les espècies invasores.

En un treball recentment publicat sobre invasions biològiques a la municipalitat de Beijing (Xina), Wang i col·laboradors (2011) apunten a la presència d’alguns dels jardins botànics més grans de la Xina (el municipal de Beijing i el de l’Institut de Botànica de l’Acadèmia Xinesa de Ciències, AXC) com a una de les principals raons per les que el districte de Haidian és el que compta amb el nombre més elevat tant d’espècies naturalitzades com invasives de tota la municipalitat. De fet, el jardí de l’AXC fou el lloc on es va naturalitzar una de les invasores més agressives que hi ha avui dia a Beijing, Euphorbia dentata (Wang et al., 2011), i això succeí fa relativament poc (durant la dècada dels noranta del segle passat). La introducció deliberada i l’aclimatació d’espècies amb potencial en horticultura era fins fa poc una de les principals funcions (sinó l’única) dels jardins botànics xinesos. Els jardins pequinesos també tenen el dubtós honor d’haver contribuït a la rarificació d’algunes de les espècies més emblemàtiques del país; el cas més conegut és el de l’Abies beshanzuensis var. beshanzuensis del qual, dels set únics individus descoberts als anys 60, tres es varen trasplantar a Beijing, on varen morir poc després (Farjon, 1990). No obstant això, les coses han canviat en positiu en els darrers anys, i la majoria de jardins botànics de Beijing, però també de tota la Xina, a banda d’entrar a formar part de la xarxa BGCI (Botanic Gardens Conservation International), participen activament en programes de conservació de la flora nativa (Huang, 2010), i s’han convertit en molts casos en autèntics baluards per a la preservació d’una de les flores més interessants del planeta.

Vista del Jardí Botànic de Beijing (municipal) (Foto: J. López-Pujol)

De totes maneres, el principal focus d’entrada d’espècies al·lòctones invasores a la municipalitat de Beijing el constitueix avui dia la importació d’espècies emprades en l’expansió dels espais verds de la ciutat (jardins residencials, zones verdes, parcs urbans, vegetació viària) i no pas els jardins botànics. La campanya de les “Olimpíades Verdes” iniciada a principis de la passada dècada de cara a l’organització dels jocs del 2008 va suposar la creació d’uns 700 espais verds només als districtes centrals de la ciutat (amb una extensió d’unes 9.000 ha, es varen plantar de més de 30 milions d’arbres; UNEP, 2009). Com a part de la mateixa campanya també es van revegetar les vores de les desenes d’autopistes que circumval·len i/o neixen de la ciutat, però també dels principals rius i vies de ferrocarril. Tot i aquest esforç, en principi lloable, cal tenir en compte que més de la meitat de les espècies vegetals que hi ha a les zones verdes artificials de la municipalitat són exòtiques (Zhao et al., 2010) el que suposa un perill latent d’invasions que podria manifestar-se ben aviat. Un dels casos més remarcables és l’arbust d’origen nord-americà Rhus typhina, una espècie que ha esdevingut invasora (Wang et al., 2008) però que s’ha emprat de forma extensiva en la reforestació de nombroses zones muntanyoses de la municipalitat, i fins i tot s’ha plantat al Parc Olímpic de la capital xinesa (Wang et al., 2011).

Individus de Rhus typhina a la municipalitat de Beijing (Fotos: H.-F. Wang)

Bibliografia citada

Huang, H. 2010. Ex situ plant conservation: a key role of Chinese botanic gardens in implementing China’s Strategy for Plant Conservation. BGjournal, 7(2): 14-19.
Hulme, P.E. 2011. Addressing the threat to biodiversity from botanic gardens. Trends in Ecology and Evolution, in press.
Farjon, A. 1990. Pinaceae. Drawings and descriptions of the genera. Koeltz Scientific Books, Könisgstein (Germany).
UNEP (United Nations Environment Programme) 2009. Independent environmental assessment: Beijing 2008 Olympic Games. UNEP, Nairobi
Wang, G.M., Jiang, G.M., Yu, S.L., Li, Y.H. & Liu, H. 2008. Invasion possibility and potential effects of Rhus typhina on Beijing Municipality. Journal of Integrative Plant Biology, 50: 522–530.
Wang, H.-F., López-Pujol, J., Meyerson, L. A., Qiu, J.-X., Wang, X.-K. & Ouyang, Z.-Y. 2011. Biological invasions in rapidly urbanizing areas: a case study of Beijing, China. Biodiversity and Conservation (On-line first; DOI: 10.1007/s10531-011-9999-x).
Zhao, J., Ouyang. Z.Y., Zheng, H., Zhou, W., Wang, X., Xu, W. & Ni, Y. 2010. Plant species composition in green spaces within the built-up areas of Beijing, China. Plant Ecology, 209: 189–204.

pdf/handle/citació


 

ALTRES OPINIONS EMESES DURANT El 7 MARÇ SOBRE L’ARTICLE DE HULME (2011) EN EL DEBAT OBERT ELECTRÒNICAMENT AL SI DE LA XARXA GIPCN.

Michael Kiehn

Dear colleagues,

having been involved in alien species issues for quite a while now (as botanist working on tropical islands, as director of a botanic garden, and as member of CBD consultation processes related to mitigation of negative impacts of IAS), I would very much like to express a few thoughts as regards the recent discussion about botanic gardens as source of invasive plants:
(a) in general, it is important to clearly distinguish between botanic gardens as such (gardens with curated scientific collections open to the public, as defined, e.g., by P. Wyse-Jackson – these gardens in most cases are members of national BG-networks or of BGCI, and often also part of national conservation activities)  and other plant collections sometimes called “Botanical Gardens”;
(b) there is no doubt that botanic gardens, in the past, have been sources of invasive plant species in many parts of the world;
(c) we have to clearly bear in mind that these BG-activities took place IN THE PAST, which means that BGs today should not be blamed for this perpetually (this is really contraproductive, backwards oriented, and only creates negative motions in all directions, especially as the “real” BGs have totally shifted their attitudes towards new plant introductions into their collections – see below);
(d) documented cases of BG-caused IAS-introductions (and, especially, of the mechanisms how the introduced plants became invasive) are very useful to understand processes of IAS introductions in order to avoid similar events for now and for the future; Botanic Gardens are, because of this (negative) experience with introductions of potential IAS in the past “under controlled conditions”, perhaps the best experts to help mitigating effects of new potential IAS in the future, and they make collective efforts to make this knowledge widely available;
(e) the Botanic Gardens´ community, in recent years, has clearly and actively demonstrated its awareness about the potential problems related with plant introductions. This is not only documented in several publications and activities under the umbrella of BGCI, but also by policies and guidelines published and implemented by individual gardens (e.g. Chicago BG), networks (e.g., of Austria or of the German speaking countries), or regional BG-organisations (as the EU-consortium of Botanic Gardens);
(f) from my perspective, actual problems related to newly introduced potentially invasive plants do not come from botanic gardens, but through horticultural trade – and I am convinced that it is most urgent there to raise awareness related to the potential problems.

a.o. Univ.-Prof. Dr. Michael Kiehn – Director, Botanical Garden, University of Vienna, Vienna, Austria

Arne Witt

As an invasion biologist I can confirm, having worked in Africa, SE Asia and Australia, that many botanical gardens have been the source of invasive plant species and many continue to be a source.  I have also visited a number of botanical gardens in Europe and can confirm that I have seen many known invasive plants and in some cases also potentially invasive animals being actively nurtured within these institutions – with climate change many of these species will jump the proverbial garden fence and invade natural landscapes.
Afraid that I cannot comment on the Lyon Arboretum and am sure that some botanic gardens in Europe, and other parts of the world, may be actively addressing the issue of IAS but I would hazard a guess and say that globally most are not.  In my opinion botanical gardens and the colonial Accilimization Societies were responsible for introducing a large number of invasive species to many parts of the world.  The fact that some botanical gardens are addressing the issue should be commended but lots more needs to be done.

Arne Witt (CABI-Africa)

Christopher P. Dunn

I have been sent a pre-publication version of this article and have been in constant correspondence with several directors of public gardens that boast major conservation programs and which are all members of BGCI and have ratified the “Voluntary Codes of Conduct.”
I take considerable umbrage with the Lyon Arboretum (University of Hawaii) being implicated as the guilty party for introduction of several taxa in 1920.  If the dates of introduction in the paper were accurate, then it should be the Hawaii Sugar Planters Association that is “to blame,” as it was their property at the time.  There was no Lyon Arboretum until 1953. when the HSPA deeded the land to the University of Hawai’i.  In fact, in 1953, it was called the Manoa Arboretum.  It was not renamed the Harold L. Lyon Arboretum until 1957.
What is really irksome is that a colleage of mine (Sarah Reichard at the University of Washington) has shown conclusively, using published and herbarium records, that these taxa attributed to the Lyon Arboretum were in Hawai’i prior to 1900.
Despite some of the good and valid points made by the author, he unfortunately has seen fit to perpetuate some unfortunate fallacies.
He also seems unaware of major organized efforts by botanic gardens in Europe, and other parts of the world, to take a leadership role and tackle the invasive species issue head-on.

Christopher P. Dunn, PhD – Director, Lyon Arboretum, Honolulu

Peter Raven

Dear Michael,
A good analysis, but nonetheless I, along with many others, have concluded that the collections of plants in botanical gardens do continue to pose a threat in quite a few circumstances of providing additional invasives by the very nature of their collections and the places they are held.  It is of great importance, in my opinion, to monitor existing collections carefully, not to grow species that are potentially invasive except under controlled conditions, and keep developing our commitment to such measures.  If we appear passive and defensive, which you do not do although your remarks could be interpreted in some quarters that way, we will run the danger of neglecting our obligations and adding to the problem.  Awareness may not be enough, and actions based on commitment will always be necessary.  There are just so many species that can be spread by birds and other means and carried far beyond the gardens that we need to be alert.  I believe all of us will be familiar with some botanic gardens where reproduction of potentially weedy species is unchecked.  By demonstrating to the whole community that we hold such values and are working actively to implement them, we will be doing a real service.  That’s why in the St. Louis meeting on the subject convened by Kew and the Missouri Botanical Garden we included and worked carefully with the horticultural and landscape architecture communities as well as garden clubs.  I fully agree with your assessment that the horticultural industry is the major source of problems today, but botanic gardens are in a really good position to affect their practices, as many of us are trying to do.

Clearly this is an “is the glass half full, or half empty?” kind of situation, but for example to grow new relatives or strains of Lonicera or Rhamnus in botanical gardens today is dangerous, and to grow other invasives, even when contained and if not clearly labeled, a practice that is widespread in contemporary botanic gardens, is dangerous and should be avoided.  What has happened in the past carries many valuable lessons for us today, in my opinion.

Peter H. Raven, President Emeritus, Missouri Botanical Garden, St. Louis, MO, USA

 

 

 

 

 

 


 

  • Més bibliografia addicional recent sobre invasions biològiques

Rebuda a través de GIPCN (Global Island Plant Conservation Network)

>> Simberloff D 2011. How common are invasion-induced ecosystem impacts? Biological Invasions, in press. DOI 10.1007/s10530-011-9956-3

compiles well documented examples of invasion-induced ecosystem impacts. Mostly well known examples but a useful synthesis. A number of examples from islands.

>> Schaefer H et al. 2011. Testing Darwins naturalization hypothesis in the Azores. Ecology Letters, in press. doi: 10.1111/j.1461-0248.2011.01600.x

show that “that introduced plant species are more likely to become invasive in the absence of closely related species in the native flora of the Azores, verifying Darwins naturalization hypothesis”.

>> Tassin, J. 2010. Le réchauffement climatique vat-il conduire les petites îles à être englouties sous les invasions biologiques? VertigO 10(3): http://vertigo.revues.org/10471

discusses the role of climate change in promoting biotic invasions on islands (in French). Part of a special issue on climate change impacts on islands of an open-access journal.

>> Shiels AB 2011. Frugivory by introduced black rats (Rattus rattus) promotes dispersal of invasive plant seeds. Biological Invasions (2011) 13:781–792.

E-Flaixos en BCP, 19

Informacions en format breu arribades al BioC sobre Biologia de la Conservació de Plantes (BCP) i referides a Ofertes de Treball, Congresos/Jornades, Notícies de publicacions i novetats legislatives.

Podeu consultar els E-Flaixos anteriors (1-18) fent clic aquí

BEQUES I PROJECTES

 

Beca predoctoral FCF/UAB

La Fundació Carl Faust col·laborarà amb el National Institute of Health, dels Estats Units, i amb la Universitat Autònoma de Barcelona en el projecte The Genetic basis of Natural Ionomic Variation per al qual es busca un becari.

Projectes de la Fundaciuó Hermès

Dos projectes de 100.000 euros  sota el lema “Biodiversity and local knowledge: Promoting innovation in producer/consumer interfaces”

Beca predoctoral en pol·linització i conservació (Suècia)

Projecte: “Mitigating decline of wild plant pollination in agricultural landscapes”
Center for Environmental and Climate Research at Lund University, Sweden.

Més informació: Ofertes de Treball BioC (Ref. 78)



 

CONGRESSOS I JORNADES

International Conference Plants & Mediterranean Islands (Menorca)

Allargat el període d’inscripció fins al 31 de març

V Congreso de Biología de la Conservación de Plantas (Menorca)

Primera circular disponible


Activitats de la ICHN / Delegació del Bages_Sortides naturalistes guiades

Dissabte 12 de març. La ruta Jubierre i la llacuna de Sariñena (Monegros, Osca).


Jornada “Gestão e Conservação de Habitats e Flora Associada”


Tindrà lloc el 23/3/2011 organitzada pel Instituto Politécnico de Coimbra, Sociedade Portuguesa de Botânica, la Associação Lusitana de Fitossociologia, Naturlink i la Escola Superior Agrária de Coimbra,

 


PUBLICACIONS

Publicacions de la UICN

Species Survival Commission newsletter (Gener i Febrer 2011)

 

IUCN Science Bulletin – Febrer de 2011

The IUCN Science Bulletin is a quick summary of some of the vast amount of peer-reviewed literature that relates to IUCN’s Programme. This is not intended to be a complete overview but rather a sampler of what is being published.

Relict Species: Phylogeography and Conservation Biology

Phylogeography and Conservation Biology
Habel, Jan Christian; Assmann, Thorsten (Eds.)
2010, XV, 449 p. 91 illus., 10 in color., Hardcover

Springer-Verlag Berlin Heidelberg
ISBN: 978-3-540-92159-2

Nota de l’editor: This book provides an overview of the importance of research on relict species and presents conclusions and findings on the conservation of these species. There are relict species and populations from nearly all plant and animal groups and they contribute substantially to biodiversity across the globe. Current diversity patterns are influenced by both historic and recent ecological conditions. Relict species are of particular importance, as they usually suffer more severely from human activities than do non-relict populations; the situation is also potentially critical, as many relict species and populations have the potential to colonize large areas when the climate changes.

The more than 27 contributions in this book highlight the history and status of today’s relict species and populations and apply molecular genetics, morphometry, modelling and conservation biology to describe the past and present situations and to predict future trends of relict species’ distribution.



NOVETAT LEGISLATIVA


Cymodocea nodosa
s’incorpora a la llista d’espècies protegides al Conveni de Barcelona

Entrada en vigor de les Enmiendas a las listas de los Anexos II y III del Protocolo sobre zonas especialmente protegidas y la diversidad biológica en el Mediterráneo (Boletín Oficial del Estado nº 302, de 18 de diciembre de 1999), adoptadas en Marrakech el 5 de noviembre de 2009 mediante Decisión IG.19/12

Més informació