Mes: juny de 2011

Nova estratègia reproductiva al corniol dels Ports

La prestigiosa revista Plant Systematics and Evolution acaba de publicar en línia (31 de maig de 2011) l’article de M.C. Martinell, A. Rovira, C. Blanché i M. Bosch, membres del BioC “Shift towards autogamy in the extremely narrow endemic Aquilegia paui and comparison with its widespread close relative A. vulgaris” en què es donen a conèixer els resultats sobre la recerca en sistemes reproductius i pol·linització del corniol dels Ports, amb una nova estratègia d’autogàmia, inesperada en una planta amb morfologia floral tan (aparentment) especialitzada en la pol·linització per insectes: no hi rep ni un sol visitant floral.

Corniol dels Ports (Aquilegia paui). Foto: M.C. Martinell

Aquests resultats són congruents amb els baixos nivells de diversitat genètica detectats i hom assumeix que l’autogàmia es converteix, així, en un mecanisme d’aïllament respecte al corniol comú (Aquilegia vulgaris) que viu a poca distància, al mateix Massís del Port i aporta informacions rellevants per a la gestió d’aquest endemisme del sud de Catalunya, totes les poblacions del qual són preservades al Parc Natural del Port i legalment protegides per decret 172/2008. L’estudi s’ha dut a terme amb el suport del projecte de recerca CGL2007-60475 del MEC i del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Podeu accedir al resum i a l’enllaç amb l’article (Notícia BioC)

Canvi cap a l’autogàmia al corniol dels Ports

La prestigiosa revista Plant Systematics and Evolution acaba de publicar en línia (31 de maig de 2011) l’article de M.C. Martinell, A. Rovira, C. Blanché i M. Bosch, membres del BioC “Shift towards autogamy in the extremely narrow endemic Aquilegia paui and comparison with its widespread close relative A. vulgaris” en què es donen a conèixer els resultats sobre la recerca en sistemes reproductius i pol·linització del corniol dels Ports, amb una nova estratègia d’autogàmia, inesperada en una planta amb morfologia floral tan (aparentment) especialitzada en la pol·linització per insectes: no hi rep ni un sol visitant floral.

Corniol dels Ports (Aquilegia paui). Foto: M.C. Martinell

Aquests resultats són congruents amb els baixos nivells de diversitat genètica detectats i hom assumeix que l’autogàmia es converteix, així, en un mecanisme d’aïllament respecte al corniol comú (Aquilegia vulgaris) que viu a poca distància, al mateix Massís del Port i aporta informacions rellevants per a la gestió d’aquest endemisme del sud de Catalunya, totes les poblacions del qual són preservades al Parc Natural del Port i legalment protegides per decret 172/2008. L’estudi s’ha dut a terme amb el suport del projecte de recerca CGL2007-60475 del MEC i del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

A continuació s’ofereix el resum i l’enllaç a l’article:

RESUM

Martinell, M.C., A. Rovira, C. Blanché & M. Bosch (2011). Shift towards autogamy in the extremely narrow endemic Aquilegia paui and comparison with its widespread close relative A. vulgaris (Ranunculaceae). Plant Systematics and Evolution. DOI: 10.1007/s00606-011-0463-x. Enllaç

Aquilegia paui is an extremely narrowly endemic species from the northeastern Iberian Peninsula. It is restricted to a few populations with a reduced number of individuals living in summit rock cliffs. It is studied and compared to the widespread Aquilegia vulgaris to assess differences in their breeding system and pollination ecology, expected by their differences in flower morphology and by their habitat divergence. Pollinator exclusion experiments showed the capacity of A. paui to reach a full seed set in the absence of pollinators, whereas A. vulgaris notably reduced its reproductive success under these conditions. At the same time, no insect visits were detected in A. paui, whereas A. vulgaris was frequently visited, mainly by bumblebees and flies. Thus, an evolutionary shift toward autogamy in A. paui is discussed in relation to enhanced reproductive assurance. Additionally, we address reproductive isolation mechanisms that nowadays keep A. paui and A. vulgaris separated in spite of their ability to intercross and the existence of contact areas.

 

Més informació

Trasllat de Silene sennenii al Jardí Botànic

Míriam Aixart, David Beltran i Sergi Massó, al Jardí Botànic de Barcelona, durant la cessió de les plantes de Silene sennenii (Foto: C. Blanché)

Avui s’ha traslladat un centenar d’individus de Silene sennenii, que han estat objecte de recerca al Servei d’Hivernacles i Vivers (SHV) de la Facultat de Farmàcia (UB) cap al Jardí Botànic de Barcelona, on seran mantinguts als vivers d’aquesta institució per a la continuació de la conservació ex situ d’aquesta espècie, estudiada pel BioC.

Es tracta d’individus que provenen de granes germinades de les poblacions de Baseia, Castell de Sant Ferran i el riu Manol,  a l’Alt Empordà, que han estat objecte d’estudis de germinació, transplantament i biologia reproductiva, així com d’individus produïts al viver del SHV i que han format part dels treballs de la tesi doctoral de M.C. Martinell i del màster de S. Massó, inscrits en la recerca del projecte subvencionat pel Ministerio de Educación y Ciencia CGL2007-60475/BOS.

Un cop finalitzats aquests estudis, en compliment de la legislació vigent sobre espècies protegides a Catalunya i d’acord amb la Direcció General de Medi Natural, que actua com a observador-promotor del projecte, les plantes han de tenir un destí útil per a la conservació de l’espècie i poder ser emprades per conservació ex situ o disposar de materials per a estudi o eventuals reintroduccions. Atès que el Jardí Botànic Marimurtra ja disposa d’exemplars d’aquesta espècie, s’han dipositat al Jardí Botànic de Barcelona -diversificant, doncs, el risc- on es mantindran els orígens separats de les diverses poblacions.

M.C. Martinell, J. López-Pujol, C. Blanché i S. Massó en el moment del comiat de les plantes del SHV de la Facultat de Farmàcia (Foto: C. Blanché)

Conferència de B. Oxelman sobre filogènia de Silene


El prof. B. Oxelman durant la conferència que ha impartit avui a la Facultat de Farmàcia de la UB (Foto C. Blanché)

Avui ha tingut llloc a la Facultat de Farmàcia de la UB una sessió científica a càrrec del Dr. Bengt Oxelman, de la Universitat de Gothenburg, que ha impartit la conferència “Reticulate phylogenetics in Sileneae (Caryophyllaceae)“, convidat pel Grup de Recerca en Biosistemàtica i Biodiversitat (GReB), que dirigeix J. Molero, professor de la UB i membre del BioC. La presentació del conferenciant i la moderació de la sessió han anat a càrrec d’ A. Susanna, director de l’Institut Botànic de Barcelona.

En la seva conferència, el Prof. Oxelman ha revisat les diverses aproximacions metodològiques a l’estudi filogenètic, prenent com a exemple la tribu de les Sileneae, sota el prisma de l’evolució reticulada i del paper de l’hibridació en la gènesi de noves espècies, diferenciant els resultats en forma d’arbres filogenètics d’espècies (species trees) dels de gens (gene trees).

Segons la seva opinió, els reptes actuals per al progrés dels estudis filogenètics han d’afrontar:

  • Models d’especiació més realistes
  • Tenir en compte les estimacions de mides poblacionals
  • Aconseguir volums de dades suficients
  • Millorar les capacitats computacionals

Durant el torn de debat i preguntes s’ha presentat la qüestió de la consideració de Petrocoptis com a entitat inclosa o no dins del gènere Silene. Segons les dades del Prof. Oxelman, les dades moleculars actuals separen nítidament Petrocoptis com a gènere independent (fins i tot, les filogènies basades en cpDNA permeten apuntar una data de separació de c. 16 milions d’anys). Tal com s’ha destacat durant el debat, aquesta qüestió presenta una derivada en la legislació sobre conservació, confirmant el manteniment de la nomenclatura dels tàxons combinats sota Petrocoptis i, per tant, la congruència de la informació científica amb la circumscripció dels noms que apareixen als llistats d’espècies protegides (directiva Hàbitats, LESPRE) d’aquest gènere, dues de les quals es troben al nostre país, P. montsicciana i P.pardoi.