Presentat el Portal GBIF d’Andorra

El web del CENMA ha informat fa pocs dies que ja  incorpora les dades sobre biodiversitat al Global Biodiversity Information Facility (GBIF) en una versió específicament destinada a Andorra, amb més de 84.000 registres sobre biodiversitat andorrana, que ja es podien consultar a l’aplicació Sistema d’Informació de Biodiversitat d’Andorra (SIBA). Al mateix temps, des d’avui també es pot consultar el web www.gbif.ad , la qual explica l’objectiu principal del GBIF i remet als enllaços necessaris per poder-ho consultar.

Més informació

Una nova Brimeura de Mallorca

Imatge de plantes de B. duvigneaudii subsp. occultata Sàez et al de la gorja de Coma Freda (Foto X. Rotllan a Orsis, amb llicència CC)

Acaba de ser descrit un nou tàxon del grup de Brimeura duvigneaudii de la Serra de Tramuntana, a Mallorca, per l’equip d’investigadors format per Llorenç Sáez, Joan Rita, Gabriel Bibiloni, Cristina Roquet i Javier López Alvarado i publicat al volum de 2011 de la revista Orsis. Es tracta de la nova susbp. occultata, que és avaluada sota la màxima categoria de risc de la UICN: CR B1ab(iii)+2ab(iii); D, atès que compta amb única població amb menys de 50 individus.

 

 

La descripció de la nova subspècie fa part de la revisió del conjunt del grup, que és endèmic del NE de l’illa de Mallorca

Llorenç Sáez, Joan Rita, Gabriel Bibiloni, Cristina Roquet i Javier López Alvarado (2011) Systematics of the narrow endemic species Brimeura duvigneaudii (Hyacinthaceae). Orsis 25: 55-69

RESUM

We carried out a morphological study of Brimeura duvigneaudii (Hyacinthaceae), a narrow endemic species limited to northeastern Mallorca (Balearic Islands). Morphological analyses showed noticeably variability which is correlated with geographic distribution and some ecological factors. These data led us to propose a new subspecies of Brimeura duvigneaudii, which is described from the middle range of Serra de Tramuntana. The new taxon (Brimeura duvigneaudii subsp. occultata) differs from B. duvigneaudii subsp. duvigneaudii in several vegetative (leaf anatomy and leaf width) and flower features (corolla size, corolla lobe length and shape, scape length). Data on the local distribution and ecology of the new taxon are reported. The new subspecies is restricted to a karst gorge and it is in danger of extinction, due to its small population size. In adition, controversial taxonomy of Brimeura amethystina and B. fontqueri (= B. amethystina subsp. fontqueri) iis clarified, and they are confirmed as synonyms on the basis of morphological analyses.

Més informació

Campanya a Croàcia i a Itàlia

Trsat, Rijeka. Localitat de Dichoropetalum schotti (Foto: S. Massó)

Els membres del BioC Jordi López-Pujol i Sergi Massó han realitzat durant aquest mes de juliol una campanya de camp per tal de mostrejar noves localitats de dues espècies que són objecte de recerca de l’equip des de fa uns anys: Dichoropetalum schottii i de Stachys maritima a Croàcia i al sud d’Itàlia, dins del conjunt de recol·leccions que es van iniciar el 2009 als Alps Marítims, a la regió de Trieste-Eslovènia i als Balcans (Pindus, Grècia).

 

A Croàcia s’han recollit mostres de D. schotti a la zona nord del país (àrea de Rijeka) amb l’ajuda de la Institució Pública per a la Gestió d’Àrees Protegides del nord de Croàcia (en la persona de Marko Randić), mentre que la cerca al sud del país (illa de Mljet i península de Pelješac) no ha pogut ésser retrobada. A Itàlia, on l’espècie probablement sigui més abundant, però, les coses han anat molt millor i s’han recol·lectat mostres tant dels Abruzzi (Gran Sasso) com del Parc Nacional del Pollino (situat entre la Basilicata i Calàbria) gràcies a la inestimable col·laboració del Dr. Fabio Conti, de la Università di Camerino.

Instal·lacions de la Università di Camerino al Parco Nazionale del Gran Sasso e Monti della Laga (Foto: S. Massó)

Pel que fa a S. maritima, a Croàcia s’ha constatat la seva absència de dues localitats on havia estat citada (al s. XIX i principis del s. XX). A Itàlia, on es creia que l’espècie era relativament abundant,  únicament s’ha pogut localitzar a dues platges, situades a les afores de Ravenna (Emilia-Romagna) i a la zona de Lesina (Puglia) a causa del greu deteriorament de l’hàbitat que està patint aquesta espècie al país transalpí.

Platja de Salerno, molt degradada i calcinada recentment, on Stachys maritima no ha pogut ser retrobada (Foto: J. López-Pujol)

Platja de Lesina, amb molts residus, on encara es pot trobar l’estaquis de mar (Foto: J. López-Pujol)

Les mostres seran emprades per a l’extracció de material genètic amb destí als estudis sobre biogeografia i fragmentació de poblacions petites del projecte CGL2007-60475/BOS finançat pel Ministeri d’Educació i Ciència, que es duu a terme en col·laboració amb l’Institut Botànic de Barcelona. Els resultats  permetran interpretar correctament la posició marginal i perifèrica de l ‘única població ibèrica de D. schotti (a la Garrotxa) així com els patrons de diversitat genètica de S. maritima a la regió mediterrània.

L’Estat espanyol signa el Protocol de Nagoya

Segons que informa el secretariat del CBD des de Mont-real , el 21 de juliol de 2011 Espanya es va convertir en la part número 40 del Conveni sobre la Diversitat Biològica a signar el Protocol de Nagoya sobre l’Accés als Recursos Genètics i la Participació Justa i Equitativa en els beneficis Derivats de la seva Utilització en el Conveni sobre la Diversitat Biològica (CDB) i en la part número 25 en haver signat el Protocol de Nagoya Kuala sobre Responsabilitat i Compensació Suplementari al Protocol de Cartagena sobre Seguretat de la Biotecnologia. La UE en conjunt ja va signar els Protocols fa unes setmanes. Cal recordar que el consentiment per a l’ús dels recursos genètics d’un territori de l’estat  espanyol és competència de les Comunitats Autònomes, (art. 68 de la Llei 42/2007 de Biodiversitat i Patrimoni Natural).

Més informació

El BioC, present a Gran Canaria

En el decurs del recentment celebrat “I Encuentro Nacional de Conservación Genética en Plantas”, que ha tingut lloc fa uns dies a Las Palmas de Gran Canaria (vegeu Notícia BioC), dos membres del nostre equip han presentat dues comunicacions científiques: Algunas piezas básicas para la preparación de una estrategia de conservación genética de la flora (C. Blanché & J. Simon) i CromoCat y GenoCat: dos bases de datos genéticas con estrategias diferentes (J. Simon & C. Blanché). Us n’oferim els resums a continuació:

 

Algunas piezas básicas para la preparación de una estrategia de conservación genética de la flora (C. Blanché & J. Simon)

RESUM

Se examinan los elementos normativos (ESA, UE, españoles y autonómicos), los convenios internacionales (CBD, convenios post-2010) y los logros científico-técnicos recientes como base para el establecimiento de principios para la conservación de diversidad genética de plantas y se señala la interpretación del concepto “Estado de Conservación Favorable” (ECF, FCS) como elemento clave para la traslación de información científica a la normativa jurídica.
Se presentan las estrategias adoptadas por algunos países europeos (Suecia, Reino Unido), sus bases conceptuales y su desarrollo práctico, así como una propuesta para Cataluña, que incluye, en una primera etapa, la sinergia de proyectos de investigación, de conservación ex situ y de sistemas de información, en desarrollo del anteproyecto de ley catalana de biodiversidad.
En general, a pesar del reconocimiento por el CBD en 1992 de la diversidad genética como uno de los tres niveles de biodiversidad, se aprecia una muy escasa traslación a los programas de conservación y, todavía, restringida habitualmente a recursos genéticos forestales o agrícolas.
En el momento de desarrollar estrategias y planes para la conservación de la flora a partir de a) la aprobación de planes de actuación 2010-2020 (2050) a escala internacional y b) del despliegue legislativo en España (Ley 42/2007 y normas derivadas: CEAE/LESPRE, Inventario de Biodiversidad, Plan Estratégico de PN y BD, etc.) se señalan los márgenes de actuación realistas en los que pueden plantearse objetivos susceptibles de integrarse en un documento estratégico para la conservación genética de la flora.

*Financiado parcialmente por el proyecto CGL2007-60475/BOS (MEC)

Presentació de la comunicació (Foto: J. Simon)

 

CromoCat y GenoCat: dos bases de datos genéticas con estrategias diferentes (J. Simon & C. Blanché)

RESUM

Se exponen los datos cromosómicos de la flora silvestre de los Países Catalanes (CROMOCAT) que ha recopilado información citogenética desde 1999. Actualmente la base de datos contiene 51.098 registros, documentados con 7.115 referencias bibliográficas y cubre un total de 4.235 taxones que representa el 86,5% de la flora vascular de los PPCC. A partir del año 2006, el proyecto ha incorporado un nuevo módulo (GENOCAT) que agrupa los datos de marcadores moleculares y que permite completar una base de datos global de diversidad genética. En la actualidad, GenoCat consta de 3.012 referencias, que cubren 1.325 taxones, el 26,3 % de la flora de los PPCC.
Se explicitan los dos modelos que fundamentan la estructura de datos en CromoCat y GenoCat y se describen las innovaciones en el software para una nueva versión basada en un sistema de biblioteca de enlaces interactivos en función de los usuarios según criterios Web 2.0.
Se discute finalmente la conveniencia de implementar futuros sistemas integrados de manejo de conocimiento sobre diversidad genética, a través del uso intensivo de la información fácilmente convertible en conocimiento, mediante metadatos, esquemas de visualización, modelado, análisis y presentación de grandes volúmenes de información en formato wiki.
La captura de datos de Cataluña, para los dos módulos, es financiada por el DMAH de la Generalitat de Cataluña y es consultable en línea a través del Banco de Datos de Biodiversidad de Cataluña (http://biodiver.bio.ub.es/biocat  / homepage.html).

 

Presentació de la comunicació (Foto: C. Blanché)

“Encuentro de Conservación Genética”,a Las Palmas

Del 14 al 17 de juliol ha tingut lloc a Las Palmas de Gran Canaria el “I Encuentro Nacional de Conservación Genética en Plantas”, organitzat por la Sociedad Española de Biología de la Conservación de Plantas (SEBICOP) i el Departamento de Biología de la ULPGC.

 

 

A la reunió, que ha agrupat una cinquantena d’especialistes, s’han abordat aspectes legislatius de desenvolupament de la normativa que permetin traduir els principis i la informació disponibles en diversitat genètica de plantes a disposicions que puguin significar la conservació d’efectiva d’aquest component de la biodiversitat, sovint negligit.

Sessió inaugural, presidida (d’esquerra a dreta) per lL. Cuesta, representant del Col·legi de Biòlegs de Canàries, F. Real, Vicerector de Recerca de la ULPGC, el Prof. Pedro A. Sosa del Departamento de Biologia de la ULPGC i organitzador de la trobada i Ángel Bañares, representant de la SEBICOP (Foto C. Blanché)

També s’han analitzat les possibilitats i la informació ja disponible per promoure un sistema de bancs de dades i de DNA coordinats, amb dades de diversitat genètica a disposició de l’administració, dels investigadors i de la ciutadania en general. Finalment, una bona part de les sessions s’ha dedicat a la discussió de casos d’estudi de diversos centres de recerca i de diverses administracions, que han plantejat els reptes conceptuals i teòrics que cal desenvolupar en aquest àmbit científic, al mateix temps que les aplicacions de la genètica de la conservació a casos concrets de gestió a la flora mediterrània i macaronèsica.

Visita a les formacions de Pinus canariensis durant l’excursió del I Encuentro (Foto: J. Simon)

La trobada, que ha estat coordinada pel Prof. Pedro Sosa, de la ULPGC, ha acabat amb una sortida de camp a diverses zones de l’illa, on s’han visitat localitats de plantes i de tipus de vegetació emblemàtics de Gran Canària i s’han estudiat sobre el terreny diversos problemes de conservació.

Les conclusions de la reunió seran presentades al congrés de la SEBICOP que tindrà lloc a Menorca durant el mes de setembre.

PROGRAMA I CONTINGUT DE LES SESSIONS

I – Bases de Datos y Herramientas en Conservación Genética
Moderadores: Pilar Catalán y Juli Caujapé-Castells

1. Instrumentos estatales para la conservación de la flora amenazada en España.
Ricardo Gómez Calmaestra
2. Algunas piezas básicas para la preparación de una estrategia de conservación genética de la flora.
C. Blanché y J. Simon
3. Genética de la conservación, Unidades Genéticas Relevantes para la Conservación, y categorías de IUCN de plantas ibéricas amenazadas.
Pilar Catalán, Ernesto Pérez-Collazos y José Gabriel Segarra-Moragues
4. BANMAC: recopilando herramientas y datos para la conservación genética de la flora Macaronésica.
Miguel Ángel González-Pérez, Edna Amada González-González, Isabel Saro, Carolina-Medina-Alcaraz, Elisabeth Rivero Santana y Pedro A. Sosa
5. El sistema de información T4-Demiurge, hacia un estándar para datos genéticos poblacionales.
Juli Caujapé-Castells e Izzat Sabbagh Rodríguez
6. Centro de Caracterización de Recursos Biológicos: Banco de ADN de especies vegetales.
Andrés C. García Montero y Mª Montserrat Martínez-Ortega
7. CromoCat y GenoCat: dos bases de datos genéticas con estrategias diferentes.
J. Simon y C. Blanché
8. La importancia de los bancos de ADN en la conservación: El banco de ADN de la flora canaria.
Ruth Jaén Molina, Águedo Marrero y Juli Caujapé-Castells
9. Flujo genético, adaptación, marcadores moleculares y conservación vegetal.
Juan José Robledo Arnuncio
10. El uso de herramientas de análisis genético a diversas escalas: desde el individuo hasta el paisaje vegetal y la flora regional.
Abelardo Aparicio y Juan Arroyo
11. Genética de la conservación de la flora en hábitats fragmentados.
Ana Juan y Mª. Ángeles Alonso
12. ARRLPs (“Amplified Ribosomal Repeats Length Polymorphisms”) ¿Nuevos marcadores genéticos en plantas?
José A. Galián

II – Casos de Estudio en Conservación Genética
Moderadores: José M. Iriondo y Josep A. Rosselló

13. Actuaciones para la conservación de la flora amenazada en los Parques Nacionales Canarios.
Ángel Bañares, Eduardo Carqué, Manuel V. Marrero y Ángel Palomares
14. Diversidad genética en especies endémicas apomícticas e insulares y estrategias de conservación ex situ: ¿algo más que un asunto banal?
Josep A. Rosselló, M. Rosato y R. Ibáñez
15. Información filogenética, datos genéticos y acciones de conservación. El caso de Navaea phoenicea.
Javier Fuertes Aguilar, Alejandro González Fernández de Castro y Juan Carlos Moreno Saiz
16. ¿Cómo nos pueden ayudar los datos moleculares en la conservación de la flora? El ejemplo de dos endemismos baleares.
Alberto del Hoyo y Josep Antoni Rosselló
17. Variación genética y conservación en Pinos ibéricos.
R. Alia, J. Climent, S.C. Gonzalez-Martinez, I. Kovacevic, M. Heuertz y D. Grivet
18. Expresión de la depresión endogámica bajo diferentes niveles de estrés.
José M. Iriondo, Alfredo García y Adrián Escudero
19. Ecología, diversidad genética y filogeografía del endemismo ibérico Jurinea pinnata (Lag.) DC. (Compositae) sobre dos sustratos edáficos especiales: dolomías y yesos.
E. Salmerón-Sánchez, M.I. Martínez-Nieto, F. Martínez-Hernández, J.A. Garrido, A.J. Mendoza, C. Gil de Carrasco, J.J. Ramos-Miras, R. Lozano, M.E. Merlo y J.F. Mota
20. Biología reproductiva y diversidad genética en Canarias. Implicaciones en las políticas de conservación. Mitos y realidad empírica.
Julia Pérez de Paz, Rosa Febles, Olga Fernández-Palacios y Magui Olangua
21. Detección de las líneas evolutivas amenazadas en Jasione gr. crispa. Cuando la complejidad taxonómica impide la toma de decisiones en conservación. Un caso práctico de intervención in extremis.
Miguel Serrano, Santiago Ortiz, Llorenç Sáez y María Luz González Caamaño
22. Análisis de la variabilidad genética, estructura poblacional y filogeográfica de Convolvulus boissieri Steud. (Convolvulaceae), dolomitófito Bético.
E. Salmerón-Sánchez, J.M. Medina-Cazorla, A. Mendoza-Fernández, F. Martínez-Hernández, F.J. Pérez-García, E. Merlo Calvente y J.F. Mota Poveda
23. Análisis de paternidad como herramienta de la gestión de especies vegetales. Una población de Abies pinsapo como especie de estudio.
José Manuel Sánchez Robles
24. Los atributos de la biodiversidad como base para la conservación genética de la fanerógama marina Cymodocea nodosa en las Islas Canarias.
Pablo Manent Sintes, Filipe Alberto, Juli Caujapé-Castells, Ester Serrão y Nieves González Henríquez.

Més informació

“Declaració de Montserrat” sobre boscos

Segons que informa el Butlletí de Medi Ambient del DTS, “els màxims responsables dels boscos catalans, s’han posat d’acord en elaborar una declaració de principis amb què començar oficialment l’Any Internacional dels Boscos 2011 a Catalunya”

En aquesta declarció, es fixen els missatges clau que es difondran a través de diversos actes que es duran a terme durant tot l’any.

Més informació

Campanya de l’AHIM a Açores

 

Una part dels assistents al Mirador de la Caldeira, a l’illa de Faial (Foto: J. Vicens)

Segons que ens informa J. Vicens, els passats dies 20 i 21 de juny tingué lloc a les Illes Açores la XVII Campanya de recol·lecció de la Associació d’Herbaris Ibero-Macaronèsics (AHIM). Organitzada conjuntament per l’Institut Superior d’Agronomia de Lisboa i el Jardí Botànic de Faial, la base de la campanya fou la ciutat d’Horta a l’illa de Faial. La participació va ser de 23 assistents representant  9 herbaris. Per part de l’Herbari BCN de la Universitat de Barcelona hi acudiren Julià Molero, Anna M. Rovira i Josep Vicens.

Atès que del 15 al 19 de juny es celebrava al mateix jardí el XI Simposi de la Associació Ibero-Macaronèsica de Jardins Botànics, gairebé tots els assistents aprofitaren per assistir el dia 19 a l’excursió de clausura del Simposi a l’illa de São Jorge. A l’endemà es portà a terme l’itinerari de recol·lecció per l’illa de Faial i el dia 21 travessaren a l’illa de Pico, destacable pel seu cim volcànic de 2351 m que és el sostre de Portugal.

La campanya resultà molt profitosa, recol·lectant un bon nombre de mostres que es dipositaran a l’Herbari BCN. Resulten especialment interessants les espècies endèmiques de les illes, que es pogueren collir gràcies a l’autorització obtinguda pels organitzadors. Ells mateixos també ens assessoraren per a que la recol·lecció fos respectuosa, sense malmetre les poblacions. Aprofitem aquí per agrair l’esplèndida organització.

A banda dels endemismes, les Açores donen la oportunitat de herboritzar espècies de tot el món que s’han establert a l’arxipèlag i que, en nombrosos casos, han esdevingut invasors que han desplaçat la flora autòctona.

Flora Valentina, una joia

Flora Valentina, una joia

Cèsar Blanché

Fa uns dies donàvem a conèixer la publicació del primer volum (2011) de Flora Valentina,  la nova flora del País Valencià, dirigida per Gonzalo Mateo, Benito Crespo i Emili Laguna (Notícia BioC 27/6/2011). Ara tenim ocasió d’oferir una recensió i una opinió més detallades sobre aquesta excel·lent obra.

Continua llegint «Flora Valentina, una joia»

La UE signa el Protocol de Nagoya

En una cerimònia celebrada a Nova York fa un parell de setmanes, van tenir lloc signatures del Protocol de Nagoya sobre l’Accés als Recursos Genètics i la Participació Justa i Equitativa dels Beneficis derivats de la seva Utilització (ABS) del Conveni sobre la Diversitat Biològica (CDB) per part dels països d’Alemanya, Àustria, Bulgària, República Txeca, Dinamarca, Finlàndia, Alemanya, Hongria, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos, Suècia, Regne Unit i la Unió Europea.

Més informació