Final del projecte del BioC

Dichoropetalum schottii a Orizzoli (Itàlia), 1200 m (Foto: J. Molero)

Aquest 31 de juliol ha finalitzat el període de treball de camp del projecte de recerca del BioC sobre biogeografia i fragmentació de poblacions petites del (CGL2007-60475/BOS finançat pel Ministeri d’Educació i Ciència). Els reports de les darreres campanyes realitzades (Itàlia i Croàcia) són donades a conèixer a la pestanya Notícies BioC.

Més informació

Campanya de prospecció a Itàlia 2011

Figura 1.- D. schottii a Orizzoli, 1200 m (Foto: J. Molero)

Durant els dies 22 al 27 de juliol, els membres del Bioc Julià Molero i Ana Rovira han dut a terme una campanya de prospecció de Dichoropetalum (=Holandrea) schottii i Stachys maritima al NW i CW d’Itàlia per a estudis de biologia reproductiva i de diversitat genètica en les seves àrees de distribució global.

Les mostres seran emprades per a l’extracció de material genètic amb destí als estudis sobre biogeografia i fragmentació de poblacions petites del projecte CGL2007-60475/BOS finançat pel Ministeri d’Educació i Ciència (de fet, es tracta de la darrera campanya del projecte que ha finalitzat el dia 31 de juliol), que es duu a terme en col·laboració amb l’Institut Botànic de Barcelona. Els resultats  permetran interpretar correctament la posició marginal i perifèrica de l’única població ibèrica de D. schotti (a la Garrotxa) així com els patrons de diversitat genètica de S. maritima a la regió mediterrània. A continuació podeu veure el reportatge que ens han tramès els autors.

 

Per J. Molero & A. Rovira

Julià Molero i Ana Rovira visitaren els Apenins ligurs ( Monte Orama, Monte Crociglia, Ottone, Prov de Piacenza, a l’E de Gènova) per tal de recollir mostres en silica gel per a estudis de diversitat genética de D. schottii, a més de fer observacions sobre la seva biologia reproductiva. Les poblacions de D. schottii en aquest indret estan localitzades però són abundants on es troben: en herbeis i prats oberts de sòls remenats i profunds, calcaris (Fig. 1: Orizzoli, 1200 m), o pedregosos, en pendents de sols crioturbats ( Fig. 2: Monte Crociglia, 1350 m).

Figura 2.- D. schottii a Monte Crociglia, 1350 m (Foto: J. Molero)

Va ésser especialment profitosa  la observació de pol·linitzadors al migdia en aquesta darrera localitat (Figs. 3 i 4): la fauna pol·linitzadora inclou especialment dípters (mosques), vespes i àpids, insectes xucladors de nèctar; les inflorescències blanques d’aquesta umbel·lífera amaguen depredadors insospitats , mimètics amb el color de les inflorescències, que esperen la seva oportunitat, com l’aràcnid que es mostra a la Fig. 3.

Figura 3. Fauna visitant de D. schottii, I (Foto: J. Molero)

Figura 4. Fauna visitant de D. schottii, II (Foto: J. Molero)

També visitàrem el parc regional litoral de Miriaglino (Viarèggio, al W de Pisa) d’on estava  citada d’antic Stachys marítima. Aquest parc és un exemple exitós de conservació d’una flora, fauna i paisatge d’uns ecosistemes litorals dunars tan fràgils, sotmesos a una fortíssima pressió antròpica pel turisme de platja regional, comparable al turisme que suporta Lloret o el mes controlat de  L’Escala; es realment una llàstima que una acció similar no s’hagi pogut dur a terme a la Costa Brava o a altres indrets del litoral català, exceptuant casos com ara la petitíssima reserva de Torredembarra. Una recerca a fons dels sistemes dunars i post-dunars que es va dur a terme durant tot el dia, prospectant prop del 60 % de la superfície, només va permetre localitzar una petita població de 9 individus (Figs. 5 i 6), constatant una vegada més la raresa evident en el litoral mediterrani de les poblacions d’aquesta espècie, cada vegada més fraccionades i en franca regressió.

Figura 5.- Sistemes dunars de Miriaglino amb Stachys maritima (Foto: J. Molero)

 

Figura 6.– L’estaquis de mar en flor al Parc de Miriaglino (Foto: J. Molero)

Nous webs de la SEBICOP

La Sociedad Española de Biología de la Conservación de Plantas (SEBICOP) ha remodelat recentment el seu espai web, completant aixi la renovació que havia sofert igualment el seu bloc, mantingut per Emili Laguna.

 

 

 

El nou espai web -que manté l’adreça anterior- incorpora, a part de les funcions pròpies d’una societat científica, les prestacions de l’antiga pàgina de Conservación Vegetal (enllaços a legislació, publicacions, etc.), així com una pàgina principal de notícies i en bànners a la dreta, enllaços d’interès com ara el directe al bloc de la SEBCP, a l’Atlas y Libro Rojo o a la pàgina de voluntaris de flora, que facilita una connexió participativa entre investigadors i associacions i ciutadans compromesos en la conservació de flora.

Més informació:

Captura de pantalla de la pàgina principal del nou web de la SEBICOP