Mes: gener de 2012

SCB, 100 anys (1912-2012)

Enguany es celebra el centenari de la Societat Catalana de Biologia. Els actes commemoratius comencen amb un acte inaugural que tindrà lloc el dimecres 18 de gener de 2012, a les 18.00 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (c/del Carme, 47, 08001 Barcelona).

Inaugurarà l’acte el Sr. Salvador Giner, president de l’IEC, i a continuació el Sr. Francesc Piferrer, editor i vocal de la SCB, presentarà el volum 63 de Treballs de la SCB, commemoratiu del centenari. Hi intervindran el Sr. Josep M. Camarasa: «La SCB, de la fisiologia experimental a la genòmica. Cent anys de biologia a la societat catalana»; el Sr. Ellis Rubinstein, president de l’Acadèmia de Ciències de Nova York: «Science academies in the 21st century. Can they address the world’s challenges in novel ways?», i el Sr. Jordi Camí, director del PRBB: «Reflexions sobre el present i futur de la recerca a Catalunya».

Clourà l’acte el M. Hble. Sr. Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.

Més informació

J. López-Pujol, al Corriere della Sera

El nostre company del BioC, Jordi López-Pujol, va ser entrevistat ahir al prestigiós diari milanès Corriere della Sera, amb motiu de la seva recerca sobre la flora de la Xina. Amb el subtítol Un ricercatore catalano svela i segreti dei rifugi preistorici, la secció de ciència del rotatiu italià es fa ressò de les investigacions de J. López-Pujol durant la seva estada a la Xina, en particular els articles publicats a Mountain Research and Development i al Journal of Biogeography sobre els refugis d’endemismes de la flora xinesa.

Més informació

Entrevista 23/12/2011 – Corriere della Sera

Sergi Massó, nou becari a la UB

El nostre company del BioC Sergi Massó ha obtingut una plaça de becari de docència i recerca (BDR) a la Secció de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la UB, on gaudirà d’un contracte de quatre anys per poder dur a terme la tesi doctoral, que serà dirigida pels Drs. Jordi López-Pujol (també membre del BioC i recentment incorporat també a la UB) i Roser Vilatersana (Institut Botànic de Barcelona).

S. Massó és llicenciat en Biologia i màster en Biodiversitat per la UB i ha col·laborat anteriorment amb el BioC en la recerca sobre diversitat cromosòmica de la flora catalana (CromoCat), en biologia reproductiva i de la conservació de Silene sennenii (tema sobre el qual va tractar el seu treball de màster experimental en Ciències farmacèutiques) així com en filogeografia de Carduncellus dianius (que va constituir el treball de fi de màster). Ha cursat una estada semestral a la Universitat Lliure de Brussel·les (vegeu notícia BioC) i, en l’actualitat està duent estudis sobre diversitat genètica i biogeografia de Dichoropetalum schottii i Stachys maritima, a la regió mediterrània, sota la direcció de Jordi López-Pujol.

Filogeografia i filogènia de Myrtus

Acaba de publicar-se a la revista Journal of Biogeography l’article From Mediterranean shores to central Saharan mountains: key phylogeographical insights from the genus Myrtus, dels investigadors provençals Jérémy Migliore, Alex Baumel, Marianick Juin i Frédric Médail. A partir de dades moleculars i del registre fòssil es reconstrueixen els esdeveniments que han originat la diversitat actual de la murtra, incloent-hi diverses poblacions genèticament diferenciades, de la flora dels Països Catalans.

 

L’estudi ha partit del mostratge de 173 poblacions de Myrtus communis (incloent-hi poblacions del País Valencià, de Catalunya, de Mallorca i de Menorca) i de 23 de M. nivellei (relicte dels massissos centro-saharians). Els autors hi han identificat 102 haplotips nuclears (71 ITS, 43 ETS) i 14 haplotips cloroplàstics, que han permès la reconstrucció de la filogènia i datació, així com de la filogeografia, respectivament, juntament amb l’anàlisi (gens freqüent) de restes fòssils. Els principals resultats s’ofereixen al resum que transcrivim a continuació:

J. Migliore, A. Baumel, M. Juin & F. Médail (2011, en línia)
From Mediterranean shores to central Saharan mountains: key phylogeographical insights from the genus Myrtus
Journal of Biogeography (2011) doi:10.1111/j.1365-2699.2011.02646.x

ABSTRACT

Aim The Mediterranean region is often regarded as a crossroads where species of various origins meet. However, the biogeographical relationships between this region and contiguous Saharan, Macaronesian and Irano-Turanian regions have not been investigated in detail. The aim of this study was to characterize the phylogeography of the circum-Mediterranean species Myrtus communis and to investigate the origin of isolated central Saharan populations of Myrtus nivellei.


Location The distribution ranges of M. communis from Macaronesia to the Irano-Turanian region (173 sampled populations) and of M. nivellei in the mountains (Hoggar, Tassili n’Ajjer, Immidir, Tibesti) of the central Sahara (23 populations).

Methods Nuclear ribosomal DNA (nrDNA) sequences of Myrtaceae were used to root the phylogeny of Myrtus, and to date its crown node, according to a detailed review of the palaeobotanical records used for multiple fossil calibration. Chloroplast DNA (cpDNA) sequences were analysed through the determination of genetic diversity indices and by statistical phylogeography.

Results Both cpDNA and nrDNA markers indicated east–west genetic differentiation within M. communis. During the late Miocene, a key vicariance event affected the previous circum-Mediterranean distribution of Myrtus, leading to the isolation of eastern populations. During the late Miocene or early Pliocene, two clades diverged: one is now scattered in the Mediterranean Basin and adjacent regions, whereas the other evolved in the western Mediterranean region. The differentiation of lineages during the Plio-Pleistocene occurred mainly in the western part of the Mediterranean Basin, which has been at the origin of migrations towards Macaronesian islands and Saharan mountains. This is one of the first plant phylogeographical studies to report migrations from the Mediterranean to the Sahara.

Main conclusions The genus Myrtus has persisted in the Mediterranean region since at least the Neogene and its biogeography reflects the cumulation of the species’ responses to successive palaeoenvironmental changes. The current distribution of the genus Myrtus in the Mediterranean Basin and in isolated areas, such as the Macaronesian islands and Saharan mountains, can be explained by the striking ability of this plant not only to persist locally in various refugia, but also to migrate.

Més informació

Enllaç a la revista (Journal of Biogeography)- http://wileyonlinelibrary.com/journal/jbi 1
Web del projecte Myrtus – http://sites.google.com/site/jmiglioremyrtus/