Neonicotinoides, causa del declivi de pol·linitzadors

Bombus hortorum pol·linitzant Delphinium montanum (Fotos: M. Bosch, vegeu Bosch, 2011, Esperó de muntanya, a la Planta del Mes del Portal BioC)

Segons que acaba de publicar la revista Science, investigadors de les universitats britàniques de Stirling i Lancaster i simultàniament, i de manera independent, també investigadors francesos de l’INRA i el CNRS, han identificat, a través d’estudis experimentals, els neonicotinoides com a component dels plaguicides que serien responsables de la disminució alarmant del nombre de borinots (Bombus terrestris), amb efectes letals sobre els serveis de la pol·linització, de manera paral·lela a l’efecte del declivi de les plantes sobre els propis pol·linitzadors. Per l’impacte de la notícia, ràpidament se n’han fet ressò els mitjans de comunicació, inclosos els més prestigiosos com ara la BBC.

Penelope R. Whitehorn, Stephanie O’Connor, Felix L. Wackers & Dave Goulson (2012)

Neonicotinoid Pesticide Reduces Bumble Bee Colony Growth and Queen Production

Science DOI: 10.1126/science.1215025 [publicat en línia 29/3/2012]

Abstract

Growing evidence for declines in bee populations has caused great concern due to the valuable ecosystem services they provide. Neonicotinoid insecticides have been implicated in these declines as they occur at trace levels in the nectar and pollen of crop plants. We exposed colonies of the bumble bee Bombus terrestris in the lab to field-realistic levels of the neonicotinoid imidacloprid, then allowed them to develop naturally under field conditions. Treated colonies had a significantly reduced growth rate and suffered an 85% reduction in production of new queens compared to control colonies. Given the scale of use of neonicotinoids, we suggest that they may be having a considerable negative impact on wild bumble bee populations across the developed world.

Més informació


Mickaël Henry, Maxime Beguin, Fabrice Requier, Orianne Rollin, Jean-François Odoux, Pierrick Aupinel, Jean Aptel, Sylvie Tchamitchian &Axel Decourtye (2012)

A Common Pesticide Decreases Foraging Success and Survival in Honey Bees

Science DOI: 10.1126/science.1215039 [publicat en línia 29/3/2012]

Abstract

Nonlethal exposure of honey bees to thiamethoxam (neonicotinoid systemic pesticide) causes high mortality due to homing failure at levels that could put a colony at risk of collapse. Simulated exposure events on free-ranging foragers labeled with an RFID tag suggest that homing is impaired by thiamethoxam intoxication. These experiments offer new insights into the consequences of common neonicotinoid pesticides used worldwide.

Més informació

Eurovegas: col·lisió de drets?

Eurovegas: col·lisió de drets?

Cèsar Blanché

Aquestes darreres setmanes, els mitjans de comunicació van plens de notícies sobre el projecte de construcció d’Eurovegas, un macro-complex lúdic (joc, hostaleria, residencial) al delta del Llobregat. A més del vessant econòmic i social, mereix també una mirada des del punt de vista ambiental.

Continua llegint «Eurovegas: col·lisió de drets?»

Nou Seminari BioC

Avui ha tingut lloc a la Facultat de Farmàcia de la UB una nova sessió dels seminaris BioC. La sessió d’avui ha comptat amb la participació del Dr. M. Ren, de l’Acadèmia de Ciències de la Xina, que ha exposat les seves línies de recerca en Biologia reproductiva (moviments estaminals, en particular en Ruta), en invasions biològiques a la Xina i en diversitat genètica i filogeografia molecular (plantes de dolines gegants càrstiques a la Xina), després de presentar també el Jardí Botànic de Wuhan,

Monografia sobre Vella pseudocytisus subsp. paui

El Consejo de Protección de la Naturaleza de Aragón acaba de publicar la monografia Biología de la Conservación de Vella pseudocytisus subsp. paui, una planta amenazada de Aragón, editada per F. Domínguez, D. Guzmán i J.C. Moreno, que recull tota la informació acumulada, força voluminosa, sobre el “crujiente”, arbust endèmic de la zona de Terol, que té quatre localitats conegudes. L’obra conté nombroses informacions útils i pràctiques sobre metodologia de treball en biologia de la conservació d’espècies llenyoses mediterrànies.

 

 

 

 

 

Autors: Felipe Domínguez, David Guzmán & Juan Carlos Moreno (Eds)

Títol: Biología de la Conservación de Vella pseudocytisus subsp. paui, una planta amenazada de Aragón

Serie Investigación vol. 56

Pàgines: 308

Any de publicació: 2011

Edita: Consejo de Protección de la Naturaleza de Aragón, Saragossa

ISBN 978-84-89862-79-1

Al llarg de més de 300 pàgines s’agrupen 12 capítols i diversos annexos, signats per 19 autors, tant aragonesos com de l’equip de la UAM (l’estudi d’aquest tàxon és la tesi doctoral de Felipe Domínguez), que inclouen introduccions de tipus geobotànic i de conservació a l’Aragó, seguides dels següents articles signats:

  • M.B. Crespo – Filogenia y taxonomia de Vella L.
  • F. Domíngez, M. Fernández-Mazuecos, J.E. Hernández Bermejo, J.M. Herranz & J.C. MorenoVella pseudocytisus L. en España y el Norte de África
  • D. Goñi & A. Campo – Distribución, censo y hàbitat potencial
  • F. Domínguez, J.C. Moreno & H. Sainz Ollero – Aproximación a la biologia reproductiva
  • E. Pérez-Collazos & P. Catalán – Genética de poblaciones
  • F. Domínguez, J.C. Moreno & N. Pérez – Dinámica demogràfica
  • M. Génova & J. Sánchez – Longevidad: estudiós dendrocronológicos
  • J. Cosculluela & J. García – Cultivo en vivero y propagación
  • D. Guzmán & G. Sanz – Reintroducción
  • F. Domínguez, D. Guzmán & J.C. Moreno – Síntesis y conclusiones

Es tracta d’una espècie emblemàtica per a la conservació de la flora aragonesa, tot i que pot sobtar pels elevats valors de cens:  presència en 36 quadrats UTM d’1×1 km i una població total estimada mitjana de >1.700.000 individus (:126-127). Aquest tàxon disposa d’un Pla de Recuperació del govern aragonès des de 2003 (:289-ss). Al llarg dels darrers 25 anys ha acumulat atenció i finançament més o menys continuat, que ha permès desenvolupar tasques de recerca i de gestió que situen Vella pseudocytisus subsp paui als nivells de coneixement d’altres tàxons emblemàtics en la biologia de la conservació ibèrica com ara Abies pinsapo o Borderea chouardi, per posar-ne dos exemples.

El volum aplega contribucions des d’àmbits molt diversos i amb focus des del nivell de subespècie, de l’espècie global i també del gènere. En aquest darrer nivell, en relació a la flora catalana, volem destacar la justificació documentada i força definitiva de la restitució de Boleum asperum al gènere Vella (=V. aspera) que figura a la contribució de M.B. Crespo, en base a l’existència d’un únic grup monofilètic (a partir de caràcters moleculars –ITS- i morfològics).

Sens dubte, l’experiència de treball de molts anys sobre aquest tàxon recollida al llibre conté nombroses informacions útils i pràctiques sobre metodologia de treball en biologia de la conservació i gestió d’espècies mediterrànies que poden servir de guia en d’altres casos similars d’altres espècies amenaçades, en particular d’arbusts llenyosos, no sempre de fàcil maneig.

S’ampliarà el Parc Nacional d’Aigües Tortes

Segons declaracions d’ahir del Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Lluís Recoder, el departament estudia d’ampliació del Parc Nacional de St. Maurici i Aigües Tortes.

El parc té una superfície de 14.000 ha i l’objectiu de la Generalitat és incrementar-la un mínim de 5.000 ha en aquelles zones on hi hagi  consens territorial. Amb aquest procés el Departament de TES busca no només protegir els valors naturals de la zona, sinó també respondre a les demandes del territori i reconèixer i donar impuls al paper de dinamització socioeconòmica dels parcs respecte els municipis de l’entorn.

Caldrà veure de quina manera es fan compatibles les prioritats de conservació amb les econòmiques, un repte que tenen gairebé tots els ENP del territori.

Més informació

Foc a diversos ENP

Aquesta setmana s’han declarat diversos incendis forestals que han cremat alguns espais naturals del país. A hores d’ara continua cremant l’incendi de Castanesa, a la Ribagorça, amb més de mil hectàrees cremades i n’hi ha hagut també a Gerri de la Sal, les Valls de Valira -Calbinyà i Viu de Llevata-Baix Pallars . S’ha controlat igualment l’incendi de Santa Cristina d’Aro-Solius-Tossa de Mar que ha afectat més de 400 hectàrees, en bona part a l’ENP Massís de Cadiretes-Ardenya. Al Parc Nacional d’Aigües Tortes i al Parc Natural de l’Alt Pirineu s’ha declarat l’alerta de manera preventiva.

El foc de Solius-Santa Cristina (Baix Empordà) durant la nit de divendres (Foto: Jaume Blanché)

Els focs s’han estès amb facilitat a causa de l’estat general de sequera i del fort vent que ha bufat aquests dies. A hores d’ara es desconeix l’afectació sobre les poblacions de flora amenaçada d’aquests espais naturals.

Més informació

El MNHN, node del Pla de Museus

El Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, ha presentat avui el nou Pla de Museus de Catalunya, que consta de quatre grans “constel·lacions” d’acord amb el seu àmbit: història de l’art, història de la societat, contemporaneïtat, i ciències naturals.

L’àmbit de Ciències Naturals és liderat pel Museu Nacional d’Història Natural que ha d’englobar els museus locals i les col·leccions (i, per tant, els herbaris, i els jardins botànics) i que preveu, fins i tot, la incorporació dels Espais Naturals Protegits, entesos com a “patrimoni”

Segons la nota de premsa la Constel.lació (aquesta és la terminologia emprada al Pla de Museus) del  Museu Nacional de Ciències Naturals “engloba els museus i centres que tenen com a motiu conductor les ciències i el patrimoni natural, així com els espais naturals protegits”. El Pla de Museus, encarrega al  consorci del nou Museu Nacional de Ciències Naturals, constituït el desembre de 2011:

  • La definició d’un programa amb una major vinculació del discurs amb els espais i parcs naturals de Catalunya
  • La creació d’una xarxa territorial que inclogui museus i espais naturals
  • La millora de públics
  • Que el desplegament del consorci suposi un increment dels recursos propis i l’increment del % de la despesa assignada a activitats (la que no tingui caràcter estructural)

 

 

 

Àmbit territorial de la Constel·lació de Ciències Naturals (Font: Generalitat de Catalunya)

Més informació

Celebrat el VI Seminari de la Garrotxa

El proppassat dia 18 de febrer va tenir lloc a Olot, la VI edició del Seminari sobre Patrimoni Natural de la comarca de la Garrotxa, que organitza la Delegació de la Garrotxa de la ICHN. Les comunicacions van versar sobre els diversos grups d’organismes que s’estudien a la comarca, incloent-hi la flora, on es van destacar novetats comarcals i casos-exemple de gestió d’espais.

 

Més informació

Atles de briòfits amenaçats, en línia

Ja es poden consultar a internet les primeres fitxes del llibre vermell de briòfits. L’Atlas y Libro Rojo de los Briófitos Amenazados de España (ABRa) es un projecte finançat per la Dirección General de Medio Natural y Política Forestal del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, coordinat des de la Universitat de València per Ricardo Garilleti. Hi participen equips científics de tot l’estat i té el suport de la Sociedad Española de Briología.

 

Microbryum fosbergii – VU (Foto: ABRa)

Garilleti, R. & B. Albertos (coords.) 2011+. Atlas de los briófitos amenazados de España. Universitat de València. http://www.uv.es/abraesp

El comité científic del projecte ha seleccionat, per a una primera fase, 102 espècies, pertanyents a les categories CR, EN, VU i DD per a desenvolupar les primeres fitxes que poden ser consultades directament des d’aquest enllaç.

La coordinació general del projecte és a càrrec de Ricardo Garilleti (Universitat de València) i el comité científico és format per Montserrat Brugués (Universitat Autònoma de Barcelona), Marta Infante (Museo de Ciencias Naturales de Álava), Juana María González-Mancebo (Universidad de La Laguna), Juan Guerra (Universidad de Murcia), Francisco Lara (Universidad Autónoma de Madrid), Felisa Puche (Universitat de València) i Rosa M. Ros (Universidad de Murcia).

Més informació