Acaben de ser distribuïdes les conclusions de les III Jornades de Conservació de Flora, que han tingut lloc a Lleida entre el 14 i el 16 de juny proppassats. Aquestes conclusions destaquen la importància de la conservació de les plantes no vasculars i de la flora messícola i d’ambients agraris, que no han merescut prou atenció fins ara, així com la necessitat de treballar conjuntament en la preparació d’una estratègia catalana de conservació de flora. A continuació us oferim la transcripció integra de les conclusions:
CONCLUSIONS DE LES III JORNADES DE CONSERVACIÓ DE FLORA
Reunits a Lleida més de 100 investigadors, professionals del sector privat i de les administracions competents en conservació de flora, d’espais naturals, d’organitzacions naturalistes, jardins botànics, universitats, centres de recerca i persones i altres organitzacions compromeses en la conservació de la biodiversitat vegetal,
Reconeixem
Els progressos aconseguits en els dos anys transcorreguts des de la celebració de l’anterior edició de les Jornades (2010) en matèria d’estudi i coneixement, avaluació planificació, coordinació i execució d’accions de conservació de la flora, en especial pel que fa als fongs (inclosos els líquens) i plantes no vasculars amb la imminent publicació d’una ampliació del Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya, al mateix temps que
la minva de diversitat vegetal derivada de la pèrdua de l’extensió i de la qualitat dels hàbitats naturals, del canvi global i de l’explotació excessiva de recursos naturals, tant al nostre país com a tot el món, que segueix creixent, i de la insuficiència dels recursos (econòmics, de personal, legislatius, de coneixement, etc.) dedicats a mitigar els efectes d’aquesta pèrdua de diversitat, que han de ser incrementats en la línia dels compromisos fets públics pels governs i els acords internacionals
I, com a conclusió dels debats, ponències i comunicacions presentades, l’assemblea general de participants a les III Jornades de Conservació de Flora ha adoptat les següents
Resolucions
1. Reconèixer la necessitat urgent d’estendre la conservació efectiva al conjunt de la flora és a dir als grups de plantes no vasculars (molses i hepàtiques), fongs (incloent-hi líquens) i algues, que tradicionalment han merescut escassa atenció i que formen part igualment del nostre patrimoni natural. Les espècies i poblacions amenaçades de tots els grups de vegetals en sentit ampli són mereixedores de mesures de protecció amb els corresponents recursos de recerca, conservació, legislació i educació ambiental.
2. Mitigar el declivi observat en les espècies messícoles vinculades als sistemes agrícoles cerealistes, a través d’un pla d’acció específic que inclogui: a) el diagnòstic i l’avaluació a través d’una llista vermella sectorial; b) la valoració d’àrees d’espais agrícoles que puguin ésser catalogades amb objectius de conservació; c) l’establiment de propostes per a minimitzar l’impacte de la intensificació agrícola i pràctiques associades, incloent-hi la identificació de parcel•les amb gestió de qualitat; d) el desenvolupament de mesures agroambientals derivades de la nova PAC focalitzades en la preservació d’espècies de la flora messícola i e) la creació de programes de conservació in-situ i ex-situ específics per a la flora silvestre pròpia dels agrosistemes.
3. Donar suport als treballs de redacció d’una Estratègia Catalana de Conservació de Flora, que ha estat encarregada per la Generalitat de Catalunya a la Institució Catalana d’Història Natural, a través de la participació i aportació de propostes, com a instrument que ha de permetre la coordinació i la millor efectivitat en l’aplicació de mesures de conservació de les plantes amb el millor coneixement disponible i amb el compromís de tant de les persones implicades com amb un ampli suport de la societat catalana.
4. Acordar la celebració d’unes IV Jornades de Conservació de Flora l’any 2014, per a les quals s’han rebut diversos oferiments d’organització i de possibles seus, que seran estudiades pel Comitè Científic i que comptaran amb el suport, manifestat explícitament, del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.
Lleida, 16 de juny de 2012
Més informació
El tomàquet va aconseguir superar el risc d’extinció a través de la poliploïdia. Es tracta d’una investigació d’un consorci internacional de més de 300 científics de tretze països, entre ells investigadors catalans, del Centre de Regulació Genòmica (CRG) i del CSIC a València. Els resultats d’aquest treball es van publicar al maig a Nature i descriu les principals característiques del genoma del tomàquet domèstic (Solanum lycopersicum) en comparació del silvestre (Solanum pimpinellifolium) i la patata (Solanum tuberosum).
Com cal abordar la conservació d’una espècie que presenta fenòmens d’hibridació? Jordi López-Pujol i un equip de co-autors de l’Institut Botànic de Barcelona responen a aquesta pregunta a partir de l’anàlisi del cas de Centaurea podospermifolia, un endemisme de les muntanyes de Cardó i Els Ports, que acaba de publicar-se a 
