Carla Cordomí s’incorpora al BioC

S’ha incorporat com a col·laboradora de l’equip de Biologia de la Conservació de Plantes (BioC)  Carla Cordomí, estudiant de Farmàcia que ha obtingut una beca de col·laboració de la Universitat de Barcelona. Les tasques que ha de desenvolupar estan relacionades a) amb la documentació de diversitat genètica de la flora catalana (mòduls CROMOCAT i GENOCAT del Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya) i  b) amb les activitats d’innovació docent en Botànica que duen a terme els membres de l’equip vinculats al Grup d’Innovació Docent GIBAF, que inclou bona part dels membres del BioC.

Les tasques de la Carla Cordomí estan sota la direcció del nostre company Joan Simon.

Nou projecte: Orquídies d’Osona

Seguint la línia dels treballs que s’han fet a la Garrotxa i també els que s’estan duent a terme a comarques com el Ripollès i el Solsonès, la Delegació d’Osona de la ICHN- GNO, en la reunió del 28 de setembre passat, va decidir tirar endavant el projecte Atles d’Orquídies de la comarca d’Osona, que s’obre com a projecte de recerca participativa a tots els interessats.

Segons un comunicat de premsa de la ICHN, per aquest motiu s’ha convocat una reunió específica sobre el projecte pel proper divendres 26 d’octubre, a les 19 hores, a la sala habitual de reunions del GNO, a l’edifici de la Torre dels Frares de la UVic. L’objectiu de la reunió serà valorar quanta gent està interessada a participar en el projecte, parlar sobre la implicació que pot tenir cadascú i en funció d’això definir la metodologia i també el període que ens marquem de treball (3, 4 anys…).

Segons els organitzadors, “el projecte és obert a TOTHOM que hi estigui interessat, independentment dels seus coneixements i de la seva disponibilitat”.

Més informació

Nova actualització de la Llista Vermella UICN

La Llista Vermella mundial de la UICN (IUCN Red List) ha estat actualitzada novament amb data 17 d’octubre. Ara, el total d’espècies llistades a la IUCN Red List és de 65.518, de les quals 20.219 es troben en risc d’extinció. La campanya de comunicació de la UICN destaca, per a la flora, les palmeres de Madagascar al llindar de l’extinció i l’efecte sobre la supervivència de les comunitats humanes locals.

El comunicat de premsa destaca que el 83 % de les palmeres de Madagascar es troben en risc d’extinció, col·locant la supervivència de les comunitats locals també en risc i il·lustra la nota amb diversos exemples de les 192 espècies de palmes avaluades per experts de Kew Gardens i amb un destacat de frases, entre les quals reproduïm les de Jane Smart, Directora Global de l’ IUCN Biodiversity Conservation Group:The figures on Madagascar’s palms are truly terrifying, especially as the loss of palms impacts both the unique biodiversity of the island and its people,” “This situation cannot be ignored.

Més informació

Com causa les extincions el canvi climàtic?

Es van fent prediccions repetidament que el canvi climàtic serà el responsable de moltes extincions d’espècies en el proper segle. Però quines són les causes reals d’aquestes extincions? Una revisió de A. Cahill i col·laboradors de l’Stony Brook University de Nova York demostra que cap de les extincions locals a causa del CC reportades fins ara té relació amb una manca de tolerància a l’augment de temperatura. En canvi, hi ha diversos estudis que hi impliquen clarament les alteracions d’interaccions entre espècies.

 

L’estudi, publicat en linia aquesta setmana als Proceedings of the Royal Society, repassa els casos publicats d’extincions locals atribuïdes al CC (un total de 136). De les documentades de manera fefaent (7), totes són d’animals i cap correspon a una planta. Sí que apareixen vegetals, en canvi, quan s’analitzen els estudis que documenten el declivi en abundància a causa del CC, com ara Aloe dichotoma al desert del Namib, atribuït a estrès hídric (dessecació) (Foden et al., 2007, enllaç a la font). I, encara, canvis en relacions mutualístiques, en aquest cas, associades a oscil·lacions climàtiques, com ara la fallida reproductiva de figueres (Ficus sp.) de Borneo pels efectes de l’oscil·lació de El Niño, que han resultat en l’extinció local dels pol·linitzadors (Agonidae, Hymnoptera) (Harrison, 2000, enllaç a la font)

Potser més interessant encara és la revisió de les causes proximals de cada cas i de com actuen sobre els organismes, de manera que l’article ens permet una primera aproximació de síntesi de com està actuant el canvi climàtic sobre la biodiversitat.

Cahill, A.E., M. E. Aiello-Lammens, M. C. Fisher-Reid, X. Hua, C. J. Karanewsky, H.Y. Ryu, G. C. Sbeglia, F. Spagnolo, J. B. Waldron, O. Warsi & J.J. Wiens (2012)
How does climate change cause extinction?
Proceedings of the Royal Society B (Biological Sciences).  Published online before print October 17, 2012, doi: 10.1098/rspb.2012.1890

RESUM / ABSTRACT

Anthropogenic climate change is predicted to be a major cause of species extinctions in the next 100 years. But what will actually cause these extinctions? For example, will it be limited physiological tolerance to high temperatures, changing biotic interactions or other factors? Here, we systematically review the proximate causes of climate-change related extinctions and their empirical support. We find 136 case studies of climatic impacts that are potentially relevant to this topic. However, only seven identified proximate causes of demonstrated local extinctions due to anthropogenic climate change. Among these seven studies, the proximate causes vary widely. Surprisingly, none show a straightforward relationship between local extinction and limited tolerances to high temperature. Instead, many studies implicate species interactions as an important proximate cause, especially decreases in food availability. We find very similar patterns in studies showing decreases in abundance associated with climate change, and in those studies showing impacts of climatic oscillations. Collectively, these results highlight our disturbingly limited knowledge of this crucial issue but also support the idea that changing species interactions are an important cause of documented population declines and extinctions related to climate change. Finally, we briefly outline general research strategies for identifying these proximate causes in future studies.

Més informació

Els herbaris, font de granes per a conservació

Un equip de botànics belgues, coordinats per Sandrine Godefroid, ha aconseguit la germinació de granes conservades a les col·leccions antigues d’herbari, pertanyents a tàxons extingits al territori. Així es destaca el paper valuós dels herbaris, també com a font de material per a la recuperació d’espècies amenaçades. L’article ha estat publicat a la prestigiosa revista Taxon.

 

 

Sala de col·leccions de l’herbari BCN (Foto: Cedocbiv)

 

 

 

Godefroid, S., A. Van de Vyver, P.  Stoffelen, E.Robbrecht, Elmar & T. Vanderborght (2011)
Testing the viability of seeds from old herbarium specimens for conservation purposes
Taxon 60: 565-569

 

 

RESUM/ABSTRACT

Plant collections in herbaria are potentially valuable seed sources for conservation and recovery. This paper explores the feasibility of “resurrecting” 26 extinct taxa from the Belgian flora by analysing the viability of seeds from old herbarium specimens that had been stored for 23 to 158 years. Seed viability was estimated by performing germination tests according to standard procedures. Germination was achieved for eight seeds from three herbarium specimens of a single species, Bupleurum tenuissimum, aged 101, 125 and 144 years. Seed maturity, storage conditions and seed senescence were the main factors influencing the viability of the investigated seeds.

Més informació

“Biodiversitat a Catalunya”, nou llibret digital

La publicació digital ‘Biodiversitat a Catalunya: el repte de la conservació’ presenta un conjunt d’activitats, actuacions i projectes promoguts o participats per la Generalitat de Catalunya a favor de la conservació de la biodiversitat.Els exemples, en forma de resposta al repte de conservar la biodiversitat, s’agrupen en tres àmbits: el coneixement, la conservació i l’ús sostenible.

S’ha editat en 4 idiomes (català, castellà, anglès i francès). El volum, editat al setembre de 2012, s’ha difós al Congrés Mundial de Conservació de la UICN (Corea del Sud, 6-15 de setembre de 2012).

Més informació

Conservació ex situ al País Valencià: nou llibre

Acaba de publicar-se el llibre Manual para la conservacion de germoplasma y el cultivo de la flora valenciana amenazada, editat per la Generalitat Valenciana i coordinat per P. Ferrer , I. Ferrando, C. Gago i E. Laguna, una valuosíssima recopilació metodològica i de fitxes monogràfiques sobre conservació ex situ de les espècies en perill i vulnerables de la flora del País Valencià. El llibre es pot obtenir gratuïtament en pdf.

És una novetat bibliogràfica que posa a disposició de tots els interessats en la flora dels Països Catalans, ibèrica i mediterrània una obra –amb la qualitat formal i de contingut “marca de la casa” dels nostres col·legues valencians capitanejats per Emili Laguna- de primera magnitud, com a guia per a la conservació ex situ, tant en la part de manual de tècniques, com en la part de monografies. En consonància amb els temps d’austeritat que corren, el llibre és disponible gratuïtament per descàrrega des del web de la Generalitat Valenciana (enllaç al pdf fent clic aquí), que és el mecanisme de difusió previst per a l’obra.

 

FERRER-GALLEGO, P.P., I. FERRANDO, C. GAGO & E. LAGUNA (Eds.) 2012. Manual para la conservacion de germoplasma y el cultivo de la flora valenciana amenazada. Coleccion Manuales Tecnicos Biodiversidad, 3. Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient. Generalitat Valenciana. València.
Pàgines: 239
Preu: distribució gratuïta (descàrrega pdf)
ISBN: 978-84-482-5757-6
Dipòsit legal: V-2010-2012

 

Portada de l’obra, amb il·lustració dels tramusos valencians (Lupinus mariae-josephae) al CIEF

Sens dubte, i durant molt de temps, caldrà recòrrer a aquest nou estàndard que és una fita de primera magnitud per a la conservació de les plantes dels Països Catalans i guia per a biòlegs de la conservació, estudiosos, responsables de l’administració i de jardins botànics, naturalistes i estudiants interessats en conservació ex situ de la flora mediterrània.

El llibre compta amb un pròleg de Gianluigi Bacchetta Professor de Botànica Ambiental i Aplicada de la Universitat de Càller i director del Centro Conservazione Biodiversitá (CCB) de Sardenya (Itàlia), del qual reproduïm diversos paràgrafs amb la valoració de l’obra:

[…] “El Servicio de Espacios Naturales y Biodiversidad, y el Centro para la Investigacion y Experimentacion Forestal de la Generalitat Valenciana (CIEF) y, en concreto, los tecnicos e investigadores que trabajan en el Centro, han actuado de forma ejemplar respetando los dictamenes de los convenios, las directivas comunitarias y las estrategias sobre conservacion de la biodiversidad, dedicandose de forma coherente a la conservacion de la flora amenazada de la Comunitat Valenciana. La presente obra es el resultado de numerosos añoos de duro trabajo de campo y laboratorio, y el fruto de un gran esfuerzo coral que siempre ha marcado el reto de los equipos coordinados por Emilio Laguna y Antoni Marzo”

“No se trata simplemente de un manual, estamos frente a un volumen que aborda el tema de la conservacion del germoplasma y del cultivo de la flora amenazada de forma exhaustiva. La primera parte del mismo aporta una generosa cantidad de datos dificiles de hallar en la bibliografia habitual. En particular, la informacion referida al cultivo, la viverizacion y las colecciones de plantas vivas denota la gran experiencia y el altisimo nivel alcanzado por el CIEF en el ambito mediterraneo y mas alla de él.”

“La segunda parte, que constituye el corazon de la obra, presenta mas de 60 fichas sobre especies amenazadas de la flora valenciana, en las cuales, de forma muy completa, destacan los datos biologicos, asi como los de germinacion y conservacion de semillas. En especial, es de resaltar el estudio y ensayo de cultivo de todas las plantas tratadas en el volumen, algunas de las cuales han sido estudiadas ex situ por primera vez.”

“Ademas de la importancia del contenido, cabe subrayar la ortodoxia terminologica, nomenclatural y taxonomica empleada, solo comparable con las obras cientificas de
mayor prestigio internacional.”

Les espècies que tracta monogràficament el llibre es presenten en format de fitxes fàcilment consultables i entenedores, com la que reproduïm

 

Exemple d’una de les fitxes monogràfiques incloses a l’obra (Medicago citrina), A.

 

Exemple d’una de les fitxes monogràfiques incloses a l’obra (Medicago citrina), B

 

Més informació

En perill d’extinció:
Achillea santolinoides
Ajuga pyramidalis
Allium subvillosum
Anarrhinum fruticosum
subsp. fruticosum
Apium repens
Boerhavia repens
Erodium celtibericum
Garidella nigellastrum
Halimium atriplicifolium
Kernera saxatilis
subsp. boissieri
Limonium bellidifolium
Limonium dufourii
Limonium lobatum
Limonium perplexum
Nymphaea alba
Odontites valentinus
Parentucellia viscosa
Reseda hookeri
Salsola soda
Silene cambessedesii
Silene hifacensis
Solenopsis laurentia

Espècies vulnerables
Antirrhinum valentinum
Astragalus alopecuroides
subsp. grosii
Astragalus oxyglottis
Biarum dispar
Campanula mollis
Carex elata
Centaurea lagascae
Cheirolophus lagunae
Clematis cirrosa
Commicarpus africanus
Diplotaxis ibicensis
Ferula loscosii
Ferulago ternatifolia
Festuca triflora
Genista umbellata
subsp. umbellata
Gypsophilla bermejoi
Halopeplis amplexicaulis
Helianthemum caput-felis
Helianthemum guerrae
Kosteletzkya pentacarpa
Leucanthemum arundanum
Leucojum valentinum
Limonium densissimum
Limonium mansanetianum
Lupinus mariae-josephae
Medicago citrina
Petrocoptis pardoi
Pinguicola dertosensis
Sideritis chamaedryfolia
subsp. littoralis
Sideritis glauca
Silene diclinis
Teucrium lepicephalum
Thalictrum maritimum
Thymus lacaitae
Thymus webbianus
Vaccinium myrtillus
Vella lucentina
Vitaliana primulifolia

L’esperó de muntanya, retrobat al Pedraforca

D. montanum al Pedraforca (estiu de 2009). Foto: J. Torra

Després de diversos anys de no retrobar l’esperó de muntanya (Delphinium montanum) al massís del Pedraforca, Joel Torra, investigador de la Universitat de Lleida, n’ha pogut trobar un únic individu. La darrera observació documentada al massís data de 1984.

Segons que ens comunica Maria Bosch, la troballa data del 22 d’agost de 2009 i correspon a un sol exemplar, situat a la primera part del descens, baixant del Pollegó Superior del Pedraforca.

Un cop més, la disseminació d’informació sobre plantes rares i amenaçades permet fixar l’atenció sobre aquestes poblacions no retrobades i així mantenir l’actualització del coneixement corològic i demogràfic de tàxons que, com l’esperó de muntanya, són amenaçats i legalment protegits (aquesta espècie és inclosa al Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya, en la categoria de “Vulnerable” (Annex 2))

Més informació