BioC, 15 anys

L’equip de Biologia de la Conservació (BioC) ha complert quinze anys en aquest 2012 que ara acaba. Tot i que la col·laboració científica entre els seus membres es remunta a més de 30 anys, el primer projecte conjunt explícitament dedicat a la Biologia de la Conservació de Plantes data de 1997, de manera que enguany s’ha complert el quinzè aniversari, que també és el cinquè del Portal BioC, que es va iniciar el 2007.

Amb aquest motiu, el logotip de l’equip incorpora les dates d’aquesta efemèride.

Presentat el llistat d’espècies exòtiques catalanes

Ahir es va presentar a Barcelona el resum del projecte EXOCAT, que conté la relació de les espècies exòtiques presents a Catalunya. En són autors els membres del CREAF Jara Andreu, Joan Pino, Corina Basnou, Moisès Guardiola i J.Luis Ordóñez. El projecte ha estat promogut pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, que ha finançat també la publicació del llibret amb el resum del projecte.

Pel que fa a la flora, EXOCAT reconeix 588 espècies exòtiques (el llibret n’inclou una llista completa), de les quals se’n reconeixen 63 (un 11%) com a invasores. L’anàlisi dels orígens d’aquestes espècies identifica la jardineria com a font numèricament més important i Amèrica, com a regió de procedència més nombrosa.

Jara Andreu, Joan Pino, Corina Basnou, Moisès Guardiola i J.Luis Ordóñez (2012). Les espècies exòtiques de Catalunya  Resum del projecte EXOCAT 2012. CREAF i Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Barcelona.

Més informació

Premi GBIF a joves investigadors

GBIF ha obert una nova convocatòria del Premi Internacional per a joves investigadors, adreçada a estudiants universitaris matriculats en un màster universitari o programa de doctorat. Els premis tenen per objecte incentivar la recerca en informàtica de la biodiversitat.

Segons el comunicat de difusió des de la coordinació de GBIF-Espanya, establerta al Jardí Botànic de Madrid, s’informa que en la evaluación de las propuestas se tendrán en cuenta, entre otros, la relevancia de la investigación y cómo los datos proporcionados por GBIF son incorporados en el estudio. El premio consistirá en dos becas de 4.000 euros, una para estudiantes de máster y otra para estudiantes de doctorado. Esta convocatoria se canaliza a través de los nodos nacionales del GBIF. En el caso de GBIF España está abierta a estudiantes matriculados en cursos de máster y programas de doctorado de universidades españolas. El plazo de recepción de candidaturas está abierto hasta el 1 de marzo de 2013

Més informació

Diversitat genètica d’endemismes extrems

La prestigiosa revista Plant Systematics and Evolution ha publicat en línia l’article dels membres del BioC Jordi López-Pujol, M. Carmen Martinell, Sergi Massó i Cèsar Blanché, juntament amb Llorenç Sàez (UAB), sobre la mínima diversitat genètica detectada a Coritospermum (=Ligusticum) huteri, endemisme extrem del cim del Puig Major, a l’illa de Mallorca. L’article també aborda la revisió dels casos d’espècies endèmiques extremes publicats a la bibliografia mundial.

 

 

 

 

Coritospermum huteri, en un tancat per prevenir l’efecte dels herbívors gestionat pel Govern de Balears (Foto: C. Blanché)

Amb un mostratge molt complicat (que va requerir la participació d’equips d’escaladors experts) a la zona culminal del Puig Major, s’han detectat nivells baixíssims de diversitat genètica en aquesta espècie (P = 8.3 %, A = 1.08, He = 0.022), limitada a tan sols 2 al·lels en un únic locus variable que ofereixen un total de 3 genotips multilocus (l’heterozigot i els dos homozigots). La distribució en l’espai de l’estructura genètica poblacional confirma les hipòtesis sobre l’efecte destructiu de les explosions als anys 50-60 per aplanar la zona de cim i la necessitat de millorar els nivells de diversitat dels individus reintroduïts dins del pla de conservació del Puig Major del Govern de Balears. La baixa diversitat es relaciona també amb les restriccions l’efecte fundador i de la condició d’endèmica extrema. Finalment, l’article revisa els casos de endemismes extrems (ENE: extremely narrow endemics) reportats a la bibliografia mundial.


López-Pujol, J.,  M. C. Martinell, S. Massó,  C. Blanché & L.  Sàez (2012)
-The ‘paradigm of extremes’: extremely low genetic diversity in an extremely narrow endemic species, Coristospermum huteri (Umbelliferae).Plant Systematics and Evolution. Online First, DOI 10.1007/s00606-012-0732-3

 

Més informació

Un endemisme de Mallorca estudiat pel BioC

En aquests darrers dies abans d’acabar l’any, la prestigiosa revista Plant Systematics and Evolution ha publicat en línia l’article dels membres del BioC Jordi López-Pujol, M. Carmen Martinell, Sergi Massó i Cèsar Blanché, juntament amb Llorenç Sàez (UAB), sobre la mínima diversitat genètica detectada a Coritospermum (=Ligusticum) huteri, endemisme extrem del cim del Puig Major, a l’illa de Mallorca.

 

 

L’article exposa els resultats de les anàlisis genètiques dutes a terme durant les campanyes de l’any 2009, finançades pel projecte CGL2007-60475/BOS, sobre biologia de poblacions petites, que s’afegeixen a les que s’han fet sobre Silene sennenii, Aquilegia paui i Dichoropetalum schottii. Els treballs de laboratori van comptar, a més, amb la col·laboració de Moisés Soto, del Jardín Viera y Clavijo.

 

 

López-Pujol, J.,  M. C. Martinell, S. Massó,  C. Blanché & L.  Sàez (2012) -The ‘paradigm of extremes’: extremely low genetic diversity in an extremely narrow endemic species, Coristospermum huteri (Umbelliferae).Plant Systematics and Evolution. Online First, DOI 10.1007/s00606-012-0732-3

Abstract
Low levels of genetic diversity in endemic species are generally attributable to the small size of their populations. This lack of genetic variability will, predictably, be more evident in those species that occur in only one or a very few localities with a total population consisting of a few dozen individuals, or sometimes fewer (i.e. ‘extremely narrow endemics’, ENEs). We used allozyme electrophoresis to survey the genetic variability of Coristospermum huteri, an endemic species from the island of Majorca (Balearic Islands, W. Mediterranean Basin) with a single natural population of about 100 individuals. As expected, allozyme variability was virtually nil for this species (P = 8.3 %, A = 1.08, He = 0.022), which seems to be a general rule for ENEs (mean He = 0.057). A founder effect associated with a dispersal event from the continent is probably behind the lack of genetic diversity in this highly threatened species. Preservation of the mountain summit where the plant is found (Puig Major) is essential for the survival of C. huteri, and would also guarantee the conservation of other ENEs and rare and threatened species.


Més informació

Encàrrec al BioC per a l’esperó de Bolòs

El BioC acaba de rebre, a través de la Fundació Bosch i Gimpera,  l’encàrrec del Servei d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona d’emetre un informe pericial sobre la identitat taxonòmica de la troballa de l’esperó de Bolós (Delphinium bolosii) al Parc de Sant Llorenç de Munt, que hi va ser descobert fa poques setmanes. El dictamen haurà d’avaluar el nombre cromosòmic, la morfologia de les granes, aixi com els nivells de diversitat genètica i la posició filogeogràfica de la nova població, a través de marcadors moleculars (isoenzims i cp-DNA) i de recomanar mesures de gestió a partir de l’estudi de la localitat en el moment fenològic idoni.

L’encàrrec reconeix l’experiència de treball de l’equip des de fa anys (cf. Bosch, 2009, Fitxa del Mes de Delphinium bolosii)

 

 

 

Foto: M. Bosch

Més informació

Tesi de M. Sanz sobre filogeografia d’Artemisia

Aquest matí ha tingut lloc a la Facultat de Farmàcia de la UB, la lectura i defensa de la tesi doctoral Estudios filogenéticos y filogeográficos en el género Artemisia (Anthemideae, Asteraceae), de Maria Sanz González.

El treball, dirigit pels Dr. Joan Vallès (UB)  i Roser Vilatersana (Institut Botànic de Barcelona), ha obtingut la màxima qualificació (Apte cum laude).

La tesi doctoral presentada ha adoptat el sistema actual d’aplec d’articles científics per estructurar-ne el contingut, que són:

-Molecular phylogeny and evolution of floral characters of Artemisia and allies (Anthemideae, Compositae): evidence from nrDNA ETS and ITS sequences

-Temporal origins and diversification of Artemisia and allies (Anthemideae, Asteraceae)

-Southern isolation and northern long-distance dispersal shaped the phylogeography of the widespread, but highly disjunct European high mountain plant Artemisia eriantha (Anthemideae , Asteraceae)

-Glacial survival in and recent long-distance dispersal to the Iberian Mountains: phylogeographic history of Artemisia umbelliformis (Asteraceae) inferred from AFLP fingerprinting and cpDNA haplotypes

Centenari de la Flora de Catalunya

Aquest matí, ha tingut lloc a la Facultat de Biologia de la UB la sessió organitzada pel CeDocBiV, la Institució Catalana d’Història Natural i l’Institut Botànic de Barcelona sobre: L’obra de Joan Cadevall, en el centenari de la Flora de Catalunya.

Han intervingut a l’acte Josep M Camarasa, Àngel M Hernàndez, Neus Ibàñez, Joan Vallès i Josep Vigo, moderats per Ramon M. Masalles, tot recordant l’efemèride dels cent anys de publicació del primer volum de la Flora de Catalunya, l’any 1912.

Alhora, i fins a les festes de Nadal, el vestíbul de l’edifici Margalef de la Facultat de Biologia acollirà una petita exposició sobre el tema.

 

Joan Cadevall i Diars (Foto: Diari de Terrassa)

Més informació

Diversitat genètica de plantes alpines

Acaba d’aparèixer la versió en línia Online First) de Population Ecology de l’article de Jordi López-Pujol i col·laboradors sobre comparació de diversitat genètica de plantes alpines als extrems de llurs àrees de dispersió (Rússia i Corea).

Chung, M.Y., J. López-Pujol, M-O. Moon, J. M. Chung, C. S. Kim, B-Y. Sun, K-J. Kim & M. G. Chung (en linia) Comparison of genetic diversity in the two arctic–alpine plants Diapensia lapponica var. obovata (Diapensiaceae) and Empetrum nigrum var. japonicum (Empetraceae) between Sakhalin in Russian Far East and Jeju Island in Korea, the southernmost edge of their distribution range. Population Ecology (novembre de 2012)

Més informació

E-flaixos en BCP, 22

E-Flaixos recull notícies curtes d’actualitat en temes de Biologia de la Conservació de Plantes (BCP), en format resumit, que arriben al Portal BioC. En aquesta secció trobareu informació sobre la publicació del darrer volum de Biodiversity and Conservation on destaquen sengles articles sobre i) el desenvolupament de criteris UICN adaptats a l’avaluació de categories de les llistes vermelles per a plantes de mida petita i que ocupen poca superfície, com ara briòfits, ii) la determinació del declivi de pol·linitzadors a través de col·lleccions de museus o iii) la identificació dels boscos més rars i més amenaçats del món.

Podeu accedir als E- Flaixos anteriors (1-21), fent clic aquí

González-Mancebo, J.M., G. M. Dirkse, J. Patiño, F. Romaguera, O. Werner, R.M. Ros & J.L. Martín (2012)Applying the IUCN Red List criteria to small-sized plants on oceanic islands: conservation implications for threatened bryophytes in the Canary Islands. Biodiversity and Conservation 21 (14): 3613-3636

Un equip de botànics i tècnics de gestió de la biodiversitat de Canàries, juntament amb experts en briòfits de Múrcia, Holanda i Bèlgica s’han enfrontat a l’aplicació dels criteris UICN d’avaluació de categories de les llistes vermelles per a plantes de mida petita i que ocupen poca superfície, i arriben a la conclusió que cal fer-hi algunes adaptacions, que poden ser d’interès per a d’altres casos similars en d’altres territoris i grups de plantes.

Els investigadors apliquen quatre modificacions substancials per adaptar els criteris UICN a plantes petites (en aquest cas, briòfits) i, encara, a territoris petits (illes). Les quatre modificacions, de manera resumida, són:
i)    Reducció de la malla de l’àrea d’ocupació (AOO) de 4 km2 a 0,25 km2 (0,5 x 0,5 km)
ii)   Selecció de nous llindars de AOO a aquesta escala més petita: 80 quadrats per a les NT (50% de l’àrea de distribució) i reducció d’1/4 per a les altres categories: 20 quadrats per a les VU, 5 per a les EN i 1 per a les CR
iii)   Adaptació de la “mida de la localitat” a la mida de l’hàbitat (en hàbitats molt reduïts)
iv)  Adaptació dels llindars d’extensió de presència (EOO) a la petita superfície de les illes, per correcció de l’extensió d’hàbitats amenaçats a cada estatge de vegetació.

Més informació


Colla, S.R., F.Gadallah, L.Richardson, D.Wagner & D. Gall (2012). Assessing declines of North American bumble bees (Bombus spp.) using museum specimens. Biodiversity and Conservation 21 (14): 3585-3595

Els abellots del gènere Bombus, un dels grups de pol·linitzadors més important, ha sofert un declivi poblacional poc documentat geogràficament i en el temps. Un equip nordamericà ha pogut determinar el risc d’extinció i la datació del declivi de 21 espècies d’aquests insectes a través de l’anàlisi dels espècimens de les col·leccions de museus des del s. XIX.

Més informació

 

Bombus hortorum pol·linitzant Delphinium montanum (Fotos: M. Bosch, vegeu Bosch, 2011, Esperó de muntanya, a la Planta del Mes del Portal BioC)



Gillespie, T.W., B. Lipkin, L. Sullivan, D. R. Benowitz, S. Pau & G. Keppel (2012) The rarest and least protected forests in biodiversity hotspots. Biodiversity and Conservation 21 (14): 3597-3611

Els autors intenten identificar les regions del món on focalitzar esforços de conservació en boscos, a través de SIG i anàlisi de sensors remots. Conclouen que els boscos més rars i menys protegits a l’interior dels hotspots de diversitat es troben en illes o arxipèlags, com ara  San Félix-San Ambrosio, Tubuai, Maldives o Yap. A la regió mediterrània s’identifiquen boscos de Creta i d’altres punts de la mediterrània oriental.

Més informació