Nature contempla la ciència en una Catalunya independent

La prestigiosa revista Nature, amb autoritat tan reconeguda pel valor dels seus articles en tota mena de fòrums, publica avui un article on examina el paper de la ciència al Quebec, Escòcia i Catalunya en un horitzó d’independència a partir de la propera celebració del referèndum previst per a Escòcia

Scottish science is ready to go it alone. Scientists in restless territories such as Scotland, Quebec and Catalonia should embrace change, Colin Macilwain suggests.

L’article reconeix, per exemple, que “A Catalunya -que contempla celebrar el seu propi referèndum sobre la independència- els investigadors miren cada vegada més a Brussel·les, enlloc de Madrid, per buscar suport”, o que els investigadors catalans reben tres vegades més ajudes i subvencions de l’European Research Council que no pas els seus col·legues espanyols.

En moments crítics per al país, la comunitat científica comença a manifestar-se de manera clara a favor del procés de sobirania, en sintonia amb el gruix del país, amb passes com ara la creació d’una agrupació sectorial de l’ANC de recerca i universitats (Recerca per la independència) i Nature no fa més que donar a conèixer el que està passant en realitat.

Més informació

Zakri A.H., cap del nou pannell mundial per a la Biodiversitat

Segons que informa l’agència AFP, els membres de la  Intergovernmental Platform on Biodiversity and Ecosystem Services (IPBES), en la seva primera reunió plenària, van elegir ahir el Prof. Zakri Abdul Hamid com a director (chairman). L’IBPES ve a ser una plataforma de Nacions Unides, equiparable al Pannell Internacional sobre el Canvi Climàtic, però focalitzada en la pèrdua de biodiversitat.

Zakri, de 64 anys i originari de Malàisia, va ser elegit per tres anys, amb l’encàrrec d’actuar com a portaveu de la comunitat científica internacional en temes de pèrdua de biodiversitat.

 

Zakri A. Hamid, nou chairman de l’IBPES

Més informació

Aclarida la situació d’Euphorbia virgata

El recentment publicat volum de Collectanea Botanica inclou un revelador article de J. Molero, P. Aymerich i A. Rovira que aclareixen els dubtes sobre el complex Euphorbia esula – E. virgata al nordest ibèric. Es tracta d’un grup on també s’incloien les citacions antigues de E. esula subsp. saratoi i que formava part dels tàxons avaluats al Llibre Vermell, sota la categoria DD (“Dades insuficients”).

E. virgata és considerada finalment com a tàxon probablement al·locton, tot i que no invasiu, i manté igualment l’avaluació com a DD.

Molero, J.,  P. Aymerich & A. Rovira (2012)– El complex Euphorbia esula-E. virgata (Euphorbiaceae) al nord-est de la península Ibèrica: precisions corològiques, ecològiques i taxonòmiques. Collectanea Botanica 31:37-49.   doi:10.3989/collectbot.2012.v31.004

 

Euphorbia virgata a Cornudella (Foto: Collectanea Botanica)

 

Destaquem les conseqüències en conservació de flora de les troballes de l’article. Els autors conclouen que “en relació amb l’estatus ibèric d’aquest tàxon, cal comentar que la planta que aquí tractem com a E. virgata va ser inclosa (citada com a E. esula subsp. saratoi) per la seva extrema raresa regional, al «Llibre vermell» de la flora catalana (Sáez et al., 2010), assignant-li la categoria DD («Dades Insuficients»). L’atribució d’aquesta categoria es fonamentava en el fet que es coneixien dues recol·lleccions confirmades (Llers, 1908/1909) i que no s’havia relocalitzat. Les dades exposades en aquest article confirmen que el tàxon és encara present a Catalunya i que, de forma local, fa poblacions nombroses. Això permetria avaluar-ne l’estatus en base a dades poblacionals, però per ara no considerem recomanable modificar la categoria DD, a causa dels dubtes importants sobre el seu caràcter autòcton. En cas que en el futur s’obtinguin evidències d’un caràcter autòcton, hauria de ser catalogada com a un tàxon tècnicament amenaçat, a causa del nombre baix de poblacions i de la seva dinàmica fluctuant. Si, com sembla més probable, es tracta d’una planta al·lòctona, haurà de ser descatalogada de les llistes catalanes de flora d’interès conservacionista. En tot cas, preventivament considerem que no ha de ser inclosa en llistes d’espècies invasores —possibilitat que es podria plantejar, per mimetisme amb les llistes nord-americanes— ja que el caràcter al·lòcton no és segur i en l’actualitat no s’ha observat que a la península Ibèrica es comporti clarament com a planta invasora ni que causi danys en pastures, conreus o hàbitats naturals”

Més informació

Publicat el Catàleg valencià d’arbres monumentals

 

Tot i que sovint no es considera pròpiament normativa de conservació de la biodiversitat, la protecció d’arbres monumentals té efectes positius d’educació ambiental i de posada en valor de la diversitat biològica (silvestre i, de vegades, cultivada) i, de manera col·lateral també pot afectar alguna espècie amenaçada o rellevant, per d’altres motius. Per això, cal destacar la recent publicació del catàleg d’arbres monumentals del País Valencià.

ORDRE 22/2012, de 13 de novembre, de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, per la qual es publica el Catàleg d’arbres monumentals i singulars de la Comunitat Valenciana.

Més informació

Poca diversitat en Silene sennenii

En el darrer volum, editat recentment, de Collectanea Botanica es publiquen els resultats del BioC de l’anàlisi genètica amb nous marcadors moleculars (DNA cloroplàstic, AFLPs i microsatèl·lits) de l’endemisme empordanès Silene sennenii, que validen les dades isoenzimàtiques donades a conèixer l’any 2007 i confirmen els baixos nivells de diversitat genètica d’aquest tàxon.

S. López-Vinyallonga, J. López-Pujol, M. C. Martinell, S. Massó, C. Blanché (2012)– Genetic diversity in Silene sennenii Pau (Caryophyllaceae) assayed through DNA-based techniques. Collectanea Botanica 31: 7-18. doi:10.3989/collectbot.2012.v31.00.

A continuació us oferim el resum i l’accés a l’article

Resum / Abstract
Silene sennenii is a narrow endemic species from the NE of the Iberian Peninsula. It is considered as EN (“Endangered”) according to the IUCN criteria and is under legal protection in Catalonia. In the present work we report an assay using three different approaches for surveying the genetic diversity in this rare, endangered campion: analysis of chloroplast haplotypes, AFLPs and transferability of microsatellites previously developed for Silene latifolia. None of the nine chloroplast regions sequenced showed any variability. Five out of the 21 microsatellite loci tested were polymorphic although more loci are required in order to perform a robust population genetics study. Regarding the AFLP analysis, five out of the 26 pairs of primers tested exhibited moderate levels of variability and therefore they could be useful for further investigating the genetic structure of S. sennenii. Although preliminary, our results based on three different genetic markers are in agreement with the low values of genetic variation already reported for this species employing allozymes.

Més informació

Nou volum de Collectanea Botanica

En els darrers dies de l’any 2012 s’ha publicat el volum 31 de Collectanea Botanica, editada per l’Institut Botànic de Barcelona. Del seu contingut en destaquen alguns articles sobre conservació de flora referits a  diversitat genètica de Silene sennenii (Sara López-Vinyallonga et al., de l’equip del BioC), estructura del sotabosc en plantacions de pins (H.F. Wang i d’altres autors xinesos) o el paper de l’Herbari BC en conservació de la flora catalana (Neus Nualart i l’equip de l’Institut Botànic).

 

 

Igualment són destacables les cartes al director, en aquest volum dedicades a la necessitat d’un llibre vermell sobre la flora xinesa (J. López-Pujol & L. Sàez) o la reflexió sobre el paper de la ciència a la societat (V. Rull)

Enllaç a l’index i accés als articles (pdf)web de Collectanea Botanica