Àlex Aguilar, nou director de l’IRBio

El professor Àlex Aguilar, catedràtic de Biologia Animal de la UB ha estat elegit aquest migdia com a nou Director de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, al qual pertanyen els membres del BioC.

 

 

 

Imatge d’arxiu d’À. Aguilar (Foto: IRBio)

La candidatura d’A. Aguilar estava formada per Miquel A. Arnedo, Julio Rozas,  Josep Ninot,  Lluís Cardona, Xavier Ferrer i Marta Riutort. À. Aguilar substitueix Carles Ribera en el càrrec de director, que ha estat al capdavant de l’Institut en tot el període constituent i durant el primer mandat.

Més informació

Conservació de flora, al Seminari de la Garrotxa

El proppassat cap de setmana ha tingut lloc a Olot la VII edició del Seminari sobre Patrimoni Natural a la Garrotxa. Enguany, les comunicacions relatives a conservació de flora s’han centrat en la falguera Dryopteris remota, que ha estat objecte de tres presentacions.

Us oferim a continuació l’enllaç al llibre de resums i al programa de les sessions.

 

 

 

 

 

 

 

Cartell del VII Seminari, que va tenir lloc el passat dissabte 23 de febrer

 

 

 

 

Comunicacions de flora amenaçada

Primeres dades del seguiment de l’única població de la falguera Dryopteris remota (A. Braun ex Döll) Druce a Catalunya
Xavier Oliver i Joan Font (Delegació de la Garrotxa de la ICHN)

Actuacions de conservació de la falguera Dryopteris remota (A. Braun ex Döll) Druce a l’Alta Garrotxa
Beatriu Tenas i Xavier Oliver (Delegació de la Garrotxa de la ICHN)

Assaig de conservació ex situ de la falguera amenaçada Dryopteris remota (A. Braun ex Döll) Druce a l’Alta Garrotxa
Joan Font, Anna Papió, Xavier Pujol i Xavier Oliver

Més informació

Taula rodona sobre Carl Faust

Segons que informa la Fundació Carl Faust, amb el títol de Carl Faust, mecenes alemany de les ciències de la natura a Catalunya, l’Ateneu Barcelonès ha programat pel dimarts 5 de març, a dos quarts de vuit del vespre, una taula rodona entorn de la figura del fundador del Jardí Botànic Marimurtra, de Blanes. Faust (1874-1952), que va ajudar científics catalans de la vàlua de Pius Font i Quer o Ramon Margalef, ha estat un dels rars mecenes de la ciència al nostre país.


A la taula rodona, que serà moderada pel vicepresident primer de l’Ateneu, Lluís Reales, hi participaran Maria Elvira, professora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona i documentalista de la Fundació Carl Faust, Eva González Sales, experta en art i conservació patrimonial, i Josep Maria Camarasa, biòleg, historiador de la ciència i patró de l’esmentada Fundació.

Un article del BioC, distingit amb la portada

L’article dels membres del BioC,  J. López-Pujol,  M. C. Martinell, S. Massó, C. Blanché & L.  Sàez (2013) -The ‘paradigm of extremes’: extremely low genetic diversity in an extremely narrow endemic species, Coristospermum huteri (Umbelliferae)– ha aparegut publicat en paper en el volum de febrer de 2013 (299) de la prestigiosa revista Plant Systematics and Evolution que l’ha seleccionat, d’entre el contingut, com a tema d’il·lustració per a la portada (on reprodueix una fotografia de C. huteri).

Es dóna la circumstància que també aquest mes, la Facultat de Farmàcia de la UB, on treballen quatre dels cinc autors que signen el treball, ha seleccionat la publicació per formar part del recull d'”articles del mes” del centre.

Portada del volum 299 (2) de Plant Systematics and Evolution (Febrer de 2013)


Captura de pantalla del web de la Facultat de Farmàcia de la UB (accés 20/2/2013)

La Facultat de Farmàcia recopila les publicacions rellevants dels seus membres professors i investigadors en un apartat especial del web de la Facultat denominat “Articles del Mes”, a cura del vicedeganat i la Comissió de Recerca de la Facultat.

Més informació

Nous formularis de participació a l’ECCF

L’Estratègia Catalana de Conservació de Flora (ECCF), coordinada des de la ICHN, ha reprès els seus treballs, amb el rellançament del procés de diagnòstic a través de la participació de tots els agents implicats en la conservació de les plantes al nostre país (en tots els àmbits: estudi, sistemàtica, diagnòstic, gestió i conservació, ús sostenible, educació i sensibilització, formació i capacitació, treball en xarxa), pertanyents als diversos sectors (recerca, ensenyament, gestió, administració, empreses, usuaris de la biodiversitat, sectors públic i privat, professionals, ONGs, grups naturalistes, etc.). A continuació podeu trobar els enllaços als formularis de participació, amb el prec de difusió a totes les persones interessades.

Es tracta de dos formularis. El primer recull informacions sobre persones i entitats que treballen en conservació de plantes (en sentit ampli, incloent-hi fongs, líquens, algues, briòfits i grups afins); el segon pretén identificar totes les accions de conservació dutes a terme fins avui als diversos territoris i per les diverses persones i entitats, tant públiques com privades. Els resultats dels formularis permetran analitzar l’estat de la qüestió, identificar les xarxes existents i detectar els buits que l’ECCF proposarà d’abordar.

Els formularis complimentats s’hauran de retornar a secretaria.eccf@gmail.com abans del dia 8 de març.

·         Enllaç al formulari sobre persones i entitats

·         Enllaç al formulari sobre accions de conservació

Igualment, existeix un formulari de participació genèric obert permanentment per trametre a l’ECCF propostes d’actuació i suggeriments.

 

Aquests acords, així com la precisió del calendari i activitats de l’ECCF, van ser tractats a la reunió del Grup Promotor de l’ECCF, celebrada recentment a la Facultat de Farmàcia de la UB (Foto esquerra, ECCF). A través d’un bànner, situat a la columna dreta del Portal BioC, es mantindrà un enllaç permanent amb l’ECCF per anar seguint els progressos del projecte. Igualment informarem de l’actualitat d’actes i convocatòries que es vagin produint.

 

Més informació

Novetat: publicat el Libro Rojo de briòfits

S’ha publicat recentment el Atlas y Libro Rojo de Briófitos Amenazados de España, amb informacions que eren accessibles parcialment via web i que ara edita en paper el ministeri, a través de l’organisme de Parcs Nacionals.

L’obra, coordinada per R. Garilleti i B. Albertos, inclou les fitxes de 7 briòfits extingits, 65 d’amenaçats i 2 de gairebé amenaçats (NT), juntament amb un catàleg de 40 àrees d’importància per als briòfits (IBrA, aproximació IPAs), que es proposen com a xarxa de base per a la conservació d’aquests vegetals, que fins ara no comptaven amb cap obra ibèrica d’aquestes característiques.

Garilleti, R. & B. Albertos, coords. (2012). Atlas y Libro Rojo de los Briófitos Amenazados de España. 287 págs. Organismo Autónomo Parques Nacionales, Madrid. ISBN 978-84-8014-836-8.

Més informació i ressenya

Nou manual de gestió d’Arundo donax

Arundo donax i A. mediterraneum, en un barranc del Montsià (Foto: C. Blanché)

El Servei de Vida Silvestre de la Generalitat Valenciana acaba de publicar el núm. 4 de la sèrie de manuals tècnics de biodiversitat, dedicat al control, erradicació i gestió de la canya, Arundo donax, segons que informa el Bloc de la SEBICOP. El mateix bloc inclou comentaris de lectors que alerten sobre les cauteles que cal tenir en les accions d’erradicació per no afectar d’altres tàxons propers silvestres que coexisteixen de vegades.

Deltoro Torró, V., Jiménez Ruiz, J. & Vilán Fragueiro X.M. 2012. Bases para el manejo y control de Arundo donax L. (Caña común). Colección Manuales Técnicos de Biodiversidad, 4. Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient. Generalitat Valenciana. València.

El llibre es pot obtenir en versió pdf a:

Descàrrega: http://www.cma.gva.es/web/indice.aspx?nodo=83303&idioma=C

Més informació i comentaris associats:

Dos articles de J. López-Pujol, a JoH

La prestigiosa revista nordamericana Journal of Heredity (editada per l’American Genetic Association), acaba de publicar el seu volum 104 (2) corresponent a març-abril de 2013, que conté dos articles del nostre company Jordi López-Pujol amb l’equip d’investigadors coreans sobfre diversitat genètica i refugis, amb implicacions en la biologia reproductiva i la conservació d’orquídies i falgueres d’aquest país asiàtic.

Els articles són:

M. Y. Chung, J. López-Pujol, M. Maki, M-O. Moon, J. O. Hyun & M. G. Chung (2013)
Genetic Variation and Structure within 3 Endangered Calanthe Species (Orchidaceae) from Korea: Inference of Population-Establishment History and Implications for Conservation. Journal of  Heredity 104(2): 248-262 doi:10.1093/jhered/ess088

M. Y. Chung, J. López-Pujol, J. M. Chung, M-O. Moon & M. G. Chung (2013)
Genetic Diversity in the Homosporous Fern Ophioglossum vulgatum (Ophioglossaceae) from South Korea: Inference of Mating System and Population History. Journal of Heredity 104(2): 263-272 doi:10.1093/jhered/ess087

Podeu trobar a continuació els enllaços als resums respectius:

M. Y. Chung, J. López-Pujol, M. Maki, M-O. Moon, J. O. Hyun & M. G. Chung (2013)
Genetic Variation and Structure within 3 Endangered Calanthe Species (Orchidaceae) from Korea: Inference of Population-Establishment History and Implications for Conservation. Journal of  Heredity 104(2): 248-262 doi:10.1093/jhered/ess088

It is thought that the warm-temperate vegetation of Korea, which at present is limited to southern coastal areas, was founded by individuals from glacial refugia putatively located in southern Japan and/or southern China. Two scenarios of postglacial recolonization can be hypothesized: 1) extant Korean populations are derived from multiple source populations or, 2) they originated from a single source. To test which of these scenarios is more likely, we surveyed patterns of genetic diversity in 3 congeneric terrestrial orchids that are typical of Korean warm-temperate vegetation, Calanthe discolor, C. sieboldii, and C. reflexa. In total, we studied 14 populations with 17 allozyme loci. To complement the study, we also tested the 2 scenarios with previous population-genetics data reported for other warm-temperate plant species native to Korea. Levels of genetic variation in the 3 Calanthe species were substantially higher than those typical of allozyme-based studies in other terrestrial orchid species, which clearly suggest a pattern of postglacial recolonization fitting the first scenario. However, previous studies with native Korean species showed equivocal patterns and suggest conflicting scenarios. The Calanthe species studied here and the previous genetic surveys conducted on other species indicate that the establishment of contemporary warm-temperate vegetation in Korea has been diverse since deglaciation. From a conservation perspective, C. reflexa should be regarded as endangered in Korea, needing special attention to preserve its current genetic diversity and to prevent further decreases in population sizes.

M. Y. Chung, J. López-Pujol, J. M. Chung, M-O. Moon & M. G. Chung (2013)
Genetic Diversity in the Homosporous Fern Ophioglossum vulgatum (Ophioglossaceae) from South Korea: Inference of Mating System and Population History. Journal of Heredity 104(2): 263-272 doi:10.1093/jhered/ess087

It is generally believed that the members of Ophioglossaceae have subterranean, potentially bisexual gametophytes, which favor intragametophytic selfing. In Ophioglossaceae, previous allozyme studies revealed substantial inbreeding within Botrychium species and Mankyua chejuense. However, little is known about the mating system in species of the genus Ophioglossum. Molecular marker analyses can provide insights into the relative occurrence of selfing versus cross-fertilization in the species of Ophioglossum. We investigated allozyme variation in 8 Korean populations of the homosporous fern Ophioglossum vulgatum to infer its mating system and to get some insight into the population-establishment history in South Korea. We detected homozygous genotypes for alternative alleles at several loci, which suggest the occurrence of intragametophytic self-fertilization. Populations harbor low within-population variation (% P = 7.2, A = 1.08, and H e = 0.026) and a high among-population differentiation (F ST = 0.733). This, together with the finding that alternative alleles were fixed at several loci, suggests that the number and size of populations of O. vulgatum might have been severely reduced during the last glaciation (i.e., due to its in situ persistence in small, isolated refugia). The combined effects of severe random genetic drift and high rates of intragametophytic selfing are likely responsible for the genetic structure displayed by this homosporous fern. Its low levels of genetic diversity in South Korea justify the implementation of some conservation measures to ensure its long-term preservation.

Pla de recuperació de l’hàbitat de Silene sennenii

Josep M. Dacosta, tècnic de la Delegació territorial de Girona de Medi Natural, presentant el pla

(Foto: Nació Digital)

Segons que informa del diari Nació Digital, s’han iniciat els treballs de desbrossament i millora de l’hàbitat de la principal població de Silene sennenii, al voltant del Castell de Sant Ferran, a Figueres. Aquest pla, és un projecte impulsat per l’Obra Social La Caixa i la Diputació de Girona dedicat també a fomentar la inserció laboral per persones en risc d’exclusió social.

Silene sennenii és una espècie fortament amenaçada i protegida a Catalunya, que és estudiada de fa anys pel BioC (vegeu Planta del Mes)

Més informació