Kapisen: comunicació en conservació de flora

Acaba de difondre’s el volum 15 de Kapisen, publicació que recull les iniciatives i exposicions del Plant Conservation Action Group de Seychelles, que mira de trobar elements de comunicació amb la societat per difondre els missatges sobre la necessitat de conservació de flora. En el moment actual de preparació dels documents de l’Estratègia Catalana de Conservació de Flora (ECCF), el document conté unes quantes idees per valorar si poden ser d’aplicació a l’àmbit de comunicació de l’ECCF, que coordina el Prof. Ignasi Soriano.

 

 

 

Més informació

Nova llista vermella de la flora d’Itàlia

Acaba de publicar-se la nova llista vermella (Lista Rossa) de la flora d’Itàlia (Lista Rossa della flora italiana)

L’obra, de 64 pàgines és el resultat d’un projecte iniciat el 2012, finançat pel Ministero dell’Ambiente i dut a terme per la Società Botanica Italiana, que ha coordinat un equip de més de 200 botànics de tot el país.

El resultat final és una “Lista Rossa” parcial de la flora d’Itàlia, que inclou totes les 197 espècies protegides a Itàlia (normativa estatal i europees), a més d’altres espècies de flora vascular i, de manera rellevant, també de  líquens, briòfits i fongs, endèmiques o amenaçades, avaluades segons criteris UICN.

L’obra detecta 2 extincions globals i diverses EW i, d’entre les causes d’amenaça, destaca principalment -situació anàloga a la dels Països Catalans- el desenvolupament urbanístic i la destrucció del territori per construcció d’infrastructures.

  • Més informació

Notícia 14/6/2013 – Web de la SEBICOP

Gestió de carreteres compatible amb conservació

A la Delegació de Medi Ambient de Girona s’han aplicat mesures que afavoreixen la conservació d’espècies de flora protegida que consisteixen en vetllar per una correcta gestió del manteniment dels vorals de carreteres, quan en aquest hàbitat s’hi troben les poblacions que s’han de conservar. Ara hem conegut aquesta acció per a Silene sennenii.

Talús de carretera al T.M. de Siurana, on només s’ha segat el fondal de la cuneta sense afectar el lateral i la cresta, on hi ha individus de la silene de Sennen (Foto: J.M. Dacosta)

En concret, el problema sorgia cada any quan es procedia a la sega del voral de la carretera (manteniment general, prevenció d’incendi, etc.), on s’afectaven individus de Silene sennenii en aquesta època de l’any, generalment abans de florir però amb tiges desenvolupades: el resultat era de la destrucció de la tija que impedia la contribució de granes a la següent generació, amb creació de colls d’ampolla genètics, a més de l’afectació general a la vitalitat dels individus segats.

Enguany, per tal de no afectar el talús de la carretera del T.M de Siurana d’Empordà on viu Silene sennenii, la Delegació de Medi Ambient a Girona ha acordat amb l’Administració titular de la carretera que només es segués el fondal de la cuneta i no el vessant del talús, tal com s’havia proposat des de la comunitat científica. Així s’ha efectuat i es mostra en les dues imatges que reproduïm (la de dalt, després de l’acció -juny-, la de baix, abans de la sega -maig). Aquestes mesures, per desgràcia poc freqüents, demostren l’impacte real que les accions de les administracions no directament ambientals poden tenir en conservació de la biodiversitat (i que fan part de la disciplina més àmplia de l’Ecologia viària o Road Ecology, tan desenvolupada en d’altres països).

La continuació en el temps d’aquesta mesura i l’ampliació a d’altres poblacions de flora amenaçada properes a les carreteres i a d’altres demarcacions territorials seria una bona notícia que des del Portal BioC donaríem gustosament.

Talús de carretera al T.M. de Siurana, abans de la sega del voral (Foto: J.M. Dacosta)

Més informació

Exposició: 100 anys de la Flora de Catalunya

El claustre de l’Institut d’Estudis Catalans acull fins al 20 de juny l’exposició «Joan Cadevall i la Flora de Catalunya. Centenari de l’inici de la publicació de l’obra», amb què es commemora l’inici, ara fa cent anys, de la publicació de la Flora de Catalunya en forma de fascicles per part de l’IEC. Es tracta de la primera gran obra de síntesi sobre les plantes vasculars de Catalunya, que va posar al dia els coneixements que es tenien d’aquests vegetals al principi del segle passat.

 

Més informació:

El genoma de Picea abies, seqüenciat

Josep A. Roselló (Foto Inst. de Recerca Cavanilles)

Josep A. Rosselló, professor de la UV i director d’investigació del Jardí Botànic Marimurtra ha participat en l’equip que ha aconseguit la seqüenciació de Picea abies, primera vegada que coneixem el genoma complet d’una gimnosperma i que ens permet descobrir la naturalesa conservada del genoma de tot el grup. La publicació s’ha fet a la prestigiosa revista Nature.

Björn Nystedt, Nathaniel R. Street, Anna Wetterbom, Andrea Zuccolo, Yao-Cheng Lin, Douglas G. Scofield, Francesco Vezzi, Nicolas Delhomme, Stefania Giacomello, Andrey Alexeyenko, Riccardo Vicedomini, Kristoffer Sahlin, Ellen Sherwood, Malin Elfstrand, Lydia Gramzow, Kristina Holmberg, Jimmie Hällman, Olivier Keech, Lisa Klasson, Maxim Koriabine, Melis Kucukoglu, Max Käller, Johannes Luthman, Fredrik Lysholm, Totte Niittylä, Åke Olson, Nemanja Rilakovic, Carol Ritland, Josep A. Rosselló, Juliana Sena, Thomas Svensson, Carlos Talavera-López, Günter Theißen, Hannele Tuominen, Kevin Vanneste, Zhi-Qiang Wu, Bo Zhang, Philipp Zerbe, Lars Arvestad, Rishikesh Bhalerao, Joerg Bohlmann, Jean Bousquet, Rosario Garcia Gil, Torgeir R. Hvidsten, Pieter de Jong, John MacKay, Michele Morgante, Kermit Ritland, Björn Sundberg, Stacey Lee Thompson, Yves Van de Peer, Björn Andersson, Ove Nilsson, Pär K. Ingvarsson, Joakim Lundeberg & Stefan Jansson (2013)

The Norway spruce genome sequence and conifer genome evolution

Nature doi:10.1038/nature12211

Més informació:

LA PRESTIGIOSA REVISTA NATURE PUBLICA UN TREBALL DE RECERCA EN QUÈ HA PARTICIPAT EL DIRECTOR CIENTÍFIC DE LA FUNDACIÓ CARL FAUST (Jardí Botànic Marimurtra)

El treball ha permès la seqüenciació per primera vegada del genoma d’una gimnosperma, concretament de la pícea (Picea abies). Aquesta troballa sobre l’estructura molecular d’una conífera, que acaba de ser publicada a la revista Nature, aporta dades valuoses per a l’estudi evolutiu de les plantes amb llavors i pot tenir importants aplicacions en la indústria forestal de les coníferes.

 

El Dr. Josep A. Rosselló, director científic de la Fundació Carl Faust i professor de la Universitat de València, ha participat en aquesta investigació internacional que publica Nature i que ha estat liderada per Stefan Jansson de l’Umeå Plant Science Centre, de Suècia.

El grup de les coníferes ha dominat els boscos de les regions temperades durant més de dos cents milions d’anys i actualment és un dels grups vegetals de més notable importància ecològica i econòmica. La seqüència del genoma de la pícea (Picea abies) és la primera coneguda no sols de les coníferes ans de cap altra gimnosperma. El nombre de gens que s’ha postulat que presenta P. abies (28.354) és molt semblant al que presenta Arabidopsis thaliana –herba anual que ha esdevingut una de les plantes model en recerca vegetal i que és cultivada al Jardí Botànic Marimurtra per a un altre treball de recerca– la qual presenta, però, un tamany de genoma cent vegades més petit. Les dades conegudes apunten a que el gran tamany del genoma que presenten les coníferes (i, en general, moltes gimnospermes) no és degut a una recent duplicació de tot el seu genoma. Els grans genomes de gimnospermes sembla, en canvi, que s’han originat per una lenta i progressiva acumulació d’elements mòbils (transposons) probablement com a conseqüència de la manca d’un mecanisme eficient de la seva eliminació del genoma. La comparació amb el genoma d’un pi (Pinus sylvestris), un avet (Abies sibirica), el ginebre (Juniperus communis), et teix (Taxus baccata) i una gnetàcia (Gnetum gnemon) ha revelat que la diversitat dels elements mòbils és compartida entre totes les gimnospermes actuals. Diferents aspectes relacionats amb l’estructura dels gens analitzats a P. abies poden tenir importants aspectes aplicats en la indústria forestal de les coníferes.

 

Blanes, 7 de juny de 2013