Coritospermum huteri, un dels tàxons estudiats al projecte (Foto: C. Blanché)
A finals de setembre ha conclòs el projecte de recerca “Genètica de la conservació d’espècies litorals rupícoles endèmiques i amenaçades de la Mediterrània Occidental”, que ha constituït el tema de l’Ajut del programa Beatriu de Pinós (AGAUR, Generalitat de Catalunya), del qual ha estat beneficiari el nostre company Jordi López-Pujol (2011-2013) i en el qual han participat diversos investigadors del BioC i s’hi incorporen també els treballs doctorals de Sergi Massó
El projecte ha donat lloc a diverses publicacions i comunicacions a congressos, en part també finançades pels projectes Biología de la conservación de especies vegetales amenazadas de área extremadamente reducida (Ministeri MEC, CGL2007-60475/BOS, IP C. Blanché) i Patrones poblacionales, evolutivos y filogeográficos en las Cardueae (Compositae) en el Mediterráneo” (Ministeri MEC, CGL2010-18631/BOS, IP R. Vilatersana) que donen a conèixer la genètica de la conservació d’endemismes d’àrea molt reduïda i que es citen a continuació, amb el resum del projecte:
López-Pujol, J., M. C. Martinell, S. Massó, C. Blanché & L. Sàez (2013) -The ‘paradigm of extremes’: extremely low genetic diversity in an extremely narrow endemic species, Coristospermum huteri (Umbelliferae).Plant Systematics and Evolution. Online First, DOI 10.1007/s00606-012-0732-3
Hoyo, A. del, J. López-Pujol, M. Y. Chung & B. Lasso de la Vega (2012). Population genetics and conservation of the extremely narrow Pyrenean palaeoendemic Glandora oleifolia (Boraginaceae) Plant Ecology & Diversity, 5: 501-511.
- Comunicacions a congressos
López-Pujol,J., M. C. Martinell, S. Massó, C. Blanché & L. Sáez (2012) –El paradigma dels extrems: Diversitat genètica extremadament baixa en Coristospermum huteri (Umbelliferae), un endemisme d’àrea extremadament reduïda (O) – III Jornades de Conservació de Flora, Lleida (14-16 de juny de 2012)
S. Massó, J. López-Pujol, J. X. Soler & R. Vilatersana (2011) – Primeros estudios moleculares en Carduncellus dianius, un endemismo diánico-pitiúsico (P). V Congreso de Biología de la Conservación de Plantas. Es Mercadal, Menorca (28 de setembre a l’1 d’octubre de 2011) Notícia BioC
Barres, L., M.C. Martinell & J. López-Pujol. Assajos preliminars per a l’estudi de la diversitat genètica d’Euphorbia margalidiana (Euphorbiaceae) amb electroforesi d’isoenzims (P)– II Jornades Catalanes de Conservació de Flora– 7-8 de juny, Barcelona
Les espècies d’àrea reduïda (“narrow endemics”) són especialment vulnerables a qualsevol afectació (sigui natural o d’origen antròpic), degut a que solen trobar-se al límit de la seva mida poblacional viable (solen presentar un nombre baix de poblacions i, a més, aquestes, solen ésser petites). El projecte consisteix en l’estudi de la diversitat i estructura genètica d’un conjunt d’espècies vegetals presents als Països Catalans (Carduncellus dianius, Euphorbia margalidiana i Ligusticum huteri) que presenten una sèrie de característiques que les fan especialment interessants tant des del punt de vista conservacionista com ecològic i biogeogràfic: (i) són endèmiques d’àrea reduïda, (ii) estan sotmeses a algun grau d’amenaça; (iii) habiten a penya-segats litorals (o massissos calcaris d’influència marítima), i (iv) són insulars (o bé tenen poblacions tant insulars com continentals). L’estudi de la variabilitat genètica d’aquestes espècies ens permetrà, a banda de l’elaboració d’estratègies de conservació (tant in-situ com ex-situ) específiques (i, el més important, amb base genètica), un millor coneixement dels patrons de diversitat genètica tant dels endemismes rupícoles litorals com de les espècies endèmiques mediterrànies en general. En aquest sentit, per als dos tàxons de distribució més restringida i insular (E. margalidiana i L. huteri), es compara la seva variabilitat genètica amb dos tàxons congenèrics d’àmplia distribució, que a la vegada són també els més propers filogenèticament (E. squamigera i L. lucidum subsp. lucidum); aquesta comparació pot oferir valuoses dades sobre els processos d’especialització alopàtrica i/o ecològica que han experimentat (o encara estan experimentant) els primers. Per la seva banda, Carduncellus dianius ens pot servir per testar l’efecte de la insularitat-continentalitat en l’estructura genètica de les espècies mediterrànies.
Acaba d’anunciar-se la publicació imminent de la Flore de la France méditerranéenne continentale, impulsada des del Conservatoire Botanique National Méditerranéen de Porquerolles,i publicada a Edicions Naturalia.
Potenciar la col·laboració científica i la recerca sobre ecosistemes terrestres i aquàtics a l’Equador, amb un èmfasi especial en l’estudi dels efectes del canvi climàtic i les mesures per reduir-ne l’impacte en l’entorn natural. Aquests són els eixos principals del nou conveni signat aquest desembre per la Universitat de Barcelona i la Universitat de Cuenca (Equador), que impulsarà un programa de col·laboració d’experts coordinat pel professor del 
El Prof. Pius Font i Quer va rebre ahir, en el decurs dels actes de la 
Ahir va tenir lloc a Matadepera la 
Com cada any, la Delegació de la Garrotxa de la ICHN organitza el Seminari sobre patrimoni natural de la comarca que tracta temes de flora amenaçada.