Quina planta hi ha a l’ambre de la Dominica?

Fulla de Hymenaea protera inclosa en ambre (Dominican Amber) procedent de la Mina La Cumbre (Santiago, República Dominicana)

Foto: The Singularity / Llicència CC Compartir Igual 3.0, per a Wikimedia

La revista Biological Journal of the Linnean Society, acaba de publicar una nota de J.A. Rosselló (Jardí Botànic de València i Jardí Botànic Marimurtra) on posa en dubte la identificació del DNA fòssil atribuït a la fulla dHymenaea protera (Fabaceae), trobada a l’ambre de la Dominica (cpDNA de c.35-40 milions d’anys). Les anàlisis filogenètiques i la reavaluació dels resultats indiquen que es tractaria més aviat de seqüències modernes d’Arabidopsis thaliana i alerta sobre els possibles errors tècnics produíts i els treballs massa a l’engròs.

Rosselló, J.A. (2013) – The never-ending story of geologically ancient DNA: was the model plant Arabidopsis the source of Miocene Dominican amber?. Biological Journal of the Linnean Society 2013 (en línia)

Més informació

  • Resum / Abstract

Studies characterizing geologically ancient DNA in plants are rare, and all have reportedly obtained plastid DNA sequences from Miocene fossils in a remarkable state of preservation. Recently, a group made the extraordinary claim of having amplified a geologically ancient Miocene plastid DNA fragment (the rbcL gene) from Dominican amber nuggets, and the organismal source of this DNA was identified as Hymenaea protera (Fabaceae), the plant that produced the fossilized Dominican amber. Assuming that the Miocene sequence is error-free, reanalysis of the sequence indicates it is probably a technical artifact or an rbcL pseudogene. Furthermore, BLAST similarity searches and phylogenetic analyses strongly suggest that the putative Miocene sequence retrieved from fossilized amber is in fact a modern contaminant from one of the most widely used model plants, Arabidopsis thaliana.

Avenços de l’ECCF

Sessió de la reunió de l’ECCF (29/10/2013), al Museu Blau (Foto: A. Palou)

El 29 d’octubre passat, el grup promotor de la Estratègia Catalana Conservació de Flora (ECCF) va celebrar una nova sessió de treball per a la elaboració d’aquest document, al Museu Blau de Ciències Naturals de Barcelona. En aquesta ocasió es va comptar amb la presència del Cap de Museus del Departament de Cultura de la Generalitat, Jusèp Boya, que va exposar les possibles línies d’encontre entre el futur Pla de Museus de Catalunya i les iniciatives vinculades amb el patrimoni natural del nostre país i amb la incorporació de dos nous membres del Grup Promotor: Míriam Aixart (Jardí Botànic de Barcelona) i de Pilar Vendrell (DTES). La reunió va seguir amb el repàs de les activitats dels coordinadors d’àmbit, que van avançant en la redacció dels documents de diagnòstic i en el plantejament de les accions concretes que han de marcar el futur desenvolupament de l’estratègia.

Els continguts tractats a la sessió van ser els aspectes transversals de l’àmbit 5 (Xarxa i Observatori de flora) i de l’àmbit 4 (Portal de Flora). Durant la propera setmana es preveuen sessions de treball monogràfiques de l’àmbit 3 (Ús sostenible de la diversitat vegetal”) i de l’administració de la Generalitat en l’àmbit de flora.

Més informació

Modalitats de participació – Web de l’ECCF

Cloenda de les XI Jornades de la SCHF

Dissable passat, dia 26, va tenir lloc la cloenda de les XI Jornades d’Història de la Farmàcia, celebrades a Igualada (Anoia), organitzades per la Societat Catalana d’Història de la Farmàcia (SCHF) i el Centre Comarcal d’Estudis d’Igualada (CECI).

La conferència de clausura va ser a càrrec de Cèsar Blanché, amb el títol Plantes medicinals emprades en l’antiguitat a Catalunya. El projecte Flora Catalana Antiga, dades preliminars“.

El contingut d’aquesta ponència resumeix les aportacions arqueobotàniques de les excavacions arqueològiques a Catalunya dels darrers vint-i-cinc anys al coneixement de l’ús de plantes empades en terapèutica entre el Neolític i el final de l’època romana al nostre país.

Més informació

Comencen les Jornades de Medi Ambient de Balears

Organitzades per la Universitat de les Illes Balears i la Societat d’Història Natural de Balears, s’ha iniciat la celebració de les VI Jornades del Medi Ambient que inclouen diverses comunicacions i presentacions sobre flora amenaçada i projectes de conservació de la biodiversitat. Les Jornades se celebren en format descentralitzat i itinerant i tenen seus a Palma (16, 17 i 18/10/2013), Eivissa (29, 30 i 31/10/2103) i  Maó (14 i 15/11/2013). Podeu consultar el programa i les comunicacions al web de la SHNB.

Més informació

Sal: nou mètode per preservar DNA

La prestigiosa revista Molecular Ecology Resources acaba de publicar un article d’Elena Carrió i Josep A. Rosselló, investigadors del Jardí Botànic de València i del Jardí Botànic Marimurtra, on demostren que l’ús de sal comuna de taula és igual d’eficient que el sílicagel a l’hora de preservar el DNA per a estudis de diversitat genètica molecular.

L’estudi parteix de les dificultats i cost d’ús del sílicagel combinat amb fred en localitats remotes, llargues expedicions o països amb pocs recursos, en comparació amb l’ús tradicional de la sal sòdica en conservació d’aliments per deturar el metabolisme dels teixits biològics. El nou (!) sistema és assajat amb èxit en onze espècies diferents.

Carrió, E. & J.A.Rosselló (2013) Salt drying: a low-cost, simple and efficient method for storing plants in the field and preserving biological repositories for DNA diversity research. Molecular Ecology Resources (2013, en línia): 1-8 doi: 10.1111/1755-0998.12170

RESUM/ ABSTRACT:

Although a variety of methods have been optimized for the collection and storage of plant specimens, most of these are not suited for field expeditions for a variety of logistic reasons. Drying specimens with silica gel in polyethylene bags is currently the standard for field-sampling methods that are suitable for subsequent DNA extraction. However, silica-gel repositories are not readily available in remote areas, and its use is not very cost-effective for the long-term storage of collections or in developing countries with limited research budgets. Salting is an ancient and traditional drying process that preserves food samples by dehydrating tissues and inhibiting water-dependent cellular metabolism. We compared salt and silica-gel drying methods with respect to dehydration rates overtime, DNA quality and polymerase chain reaction(PCR) success to assess whether dry salting can be used as an effective plant preservation method for DNA analysis. Specimens from eleven plant species covering a variety of leaf structures, leaf thicknesses and water contents were analysed. Experimental work indicated that (i) levels of dehydration in sodium chloride were usually comparable to those obtained when silica gel was used, (ii) no spoilage, fungal or bacterial growth was observed for any of the species with all drying treatments and (iii) good yields of quality genomic DNA suitable for PCR applications were obtained in the salt-drying treatments. The preservation of plant tissues in commercial table salt appears to be a satisfactory, and versatile

Efectes del conreu de Cannabis en conservació

La revista electrònica “Conservation“, que edita la Universitat de Washington, publica aquesta tardor l’article Weed Killer, que recull les referències als efectes col·laterals dels conreus il·legals de cànnabis (Cannabis sativa), en particular a partir de dos articles publicats els anys 2012 i 2013. Els articles demostren els efectes negatius de l’ús massiu de plaguicides (rodenticides anticoagulants) associats a aquests conreus, sobre la biodiversitat animal a Califòrnia.

Els efectes negatius del conreu a gran escala de cànnabis ja han estat també reportats des del Portal BioC, sobre espècies endèmiques de flora del Rif (Marroc) en un article de Massó i Molero (2012)

 

 

Peu femení de cànnabis (Foto: J. Molero)

 

Més informació

  • Thompson, C. et al. (2013). Impacts of rodenticide and insecticide toxicants from marijuana cultivation sites on fisher survival rates in the Sierra National Forest, California. Conservation Letters doi:10.1111/conl.12038.
  • Gabriel, M.W. et al. (2012). Anticoagulant rodenticides on our public and community lands: Spatial distribution of exposure and poisoning of a rare forest carnivore. PLOS ONE doi:10.1371/journal.pone.0040163.

 

Menorca: 20 anys de Reserva de la Biosfera

Enguany es compleixen 20 anys de la declaració de Menorca com a Reserva de la Biosfera i l’IME (Institut Menorquí d’Estudis) organitza una sèrie de sortides guiades per commemorar l’efemèride. Les sortides tenen lloc els dies 26 d’octubre, 9 i 16 de novembre i 1 de desembre.

El web de l’IME disposa d’un tríptic amb més detalls de les sortides.

Més informació

Premis BBVA a Conservació de la Biodiversitat

S’han atorgat els premis de la Fundació BBVA a la Conservació de la Biodiversitat corresponents a la convocatòria de 2012.

Els Premios Fundación BBVA reconeixen organitzacions que desenvolupen polítiques o funcions de conservació mediambiental, així com comunicadors que contribueixen a la protecció del  patrimoni natural. Establerts per primera vegada el 2004, els premis estan dotats amb 580.000 euros distribuïts en tres categories, cosa que els situa entre els guardons mediambientals més importants a escala internacional.

Els premiats d’enguany són la Fundació Global Nature, l’Institut per a la Conservació de Balenes (d’Argentina) i al fotògraf Daniel Beltrà.

Segons que informa la pròpia Fundació BBVA, els tres guardons són els següents:

El Premio Fundación BBVA a las Actuaciones en Conservación de la Biodiversidad en España 2012 le ha sido concedido a la Fundación Global Nature por su excepcional contribución a la recuperación de los humedales.

En la categoría de Conservación de la Biodiversidad en Latinoamérica el ganador ha sido el Instituto para la Conservación de las Ballenas (ICB), en Argentina, “por su extraordinaria contribución durante más de cuarenta años al conocimiento y la preservación de la ballena franca austral”.

En Difusión del Conocimiento y Sensibilización en Conservación de la Biodiversidad el galardón es para el fotógrafo español Daniel Beltrá, “por documentar y difundir a través de su innovador trabajo fotográfico la fragilidad y el deterioro de algunos de los ecosistemas más amenazados del planeta”

Els premis seran lliurats en un acte que tindrà lloc a Madrid el proper dia 20 de novembre.

Més informació

Filogeografia del faig de la Xina

El nostre company Jordi López-Pujol, acaba de publicar a la nova revista Ecology & Evolution, l’article Comparative phylogeography of two sympatric beeches in subtropical China: Species-specific geographic mosaic of lineages. A l’article, fet en col·laboració amb altres investigadors de la Xina, s’estudien 2 espècies de faig de la Xina, de les quals s’analitza el mosaic de llinatges filogeogràfics i s’aporta la datació dels haplotips, reconstruint el procés de divergència produït en els darrers 6,36 milions d’anys.

Zhi-Yong Zhang, Rong Wu, Qun Wang, Zhi-Rong Zhang, Jordi López-Pujol, Deng-Mei Fan & De-Zhu Li2 (2013, online). Comparative phylogeography of two sympatric beeches in subtropical China: Species-specific geographic mosaic of lineages. Ecology & Evolution [Article first published online: 11 OCT 2013; DOI: 10.1002/ece3.829]

RESUM / ABSTRACT

In subtropical China, large-scale phylogeographic comparisons among multiple sympatric plants with similar ecological preferences are scarce, making generalizations about common response to historical events necessarily tentative. A phylogeographic comparison of two sympatric Chinese beeches (Fagus lucida and F. longipetiolata, 21 and 28 populations, respectively) was conducted to test whether they have responded to historical events in a concerted fashion and to determine whether their phylogeographic structure is exclusively due to Quaternary events or it is also associated with pre-Quaternary events. Twenty-three haplotypes were recovered for F. lucida and F. longipetiolata (14 each one and five shared). Both species exhibited a species-specific mosaic distribution of haplotypes, with many of them being range-restricted and even private to populations. The two beeches had comparable total haplotype diversity but F. lucida had much higher within-population diversity than F. longipetiolata. Molecular dating showed that the time to most recent common ancestor of all haplotypes was 6.36 Ma, with most haplotypes differentiating during the Quaternary. [Correction added on 14 October 2013, after first online publication: the time unit has been corrected to ‘6.36’.] Our results support a late Miocene origin and southwards colonization of Chinese beeches when the aridity in Central Asia intensified and the monsoon climate began to dominate the East Asia. During the Quaternary, long-term isolation in subtropical mountains of China coupled with limited gene flow would have lead to the current species-specific mosaic distribution of lineages

Més informació

VI Congrés de la SEBICOP, a Múrcia

Ahir es va inaugurar la Múrcia, la VI edició del Congreso de Biología de la Conservación Plantas, que té lloc al Campus de Espinardo de la Universidad de Murcia. El congrés, organitzat per la SEBICOP, continuarà fins al proper divendres amb l’excursió per les zones litorals murcianes.

Des del Portal BioC podeu accedir al pdf del programa del congrés.

 

 

Més informació