Quatre espècies de plantes, noves a Catalunya

El Butlletí de la ICHN en curs de publicació electrònica va enguany farcit de novetats corològiques. Un article de Joan Pedrol i col·laboradors (de la UdL, l’IEL i els Jardins Botànics de Lleida i de Barcelona) indica quatre plantes presents al territori sicòric (Diplotaxis ilorcitana, Lappula patula, Trinia dufourii, Mantisalca duriaei) que són noves per a la flora catalana. Aquestes localitats representen l’extrem oriental de la seva àrea de distribució a la vall de l’Ebre.

 

També s’hi dóna notícia de la presència de Linaria oligantha, un endemisme del SE ibèric, col·lectada un sol cop a Catalunya el 1919 i que no havia estat retrobada.

 

Algunes d’aquestes poblacions són petites i fràgils i mereixedores de ser avaluades amb els criteris UICN per tal de poder ser afegides, si s’escau, a una nova versió de la Llista Vermella catalana.

Més informació

 

Joan Pedrol, Josep Antoni Conesa, Alejandro Juárez-Escario, Jordi Margalef, Samuel Pyke & Xavier O. Solé-Senan (2015) Plantes de Ponent noves per a la flora de Catalunya. Butlletí de la ICHN 79: 3-6

Una nova Festuca per a la flora catalana

El Butlletí de la ICHN acaba de publicar en línia un article de J. Molero, J., S. Pyke, M. Guardiola, E. Josa, J. López-Alvarado, J. Felip i L. Sàez, amb diverses aportacions notables a la flora de les muntanyes de Prades i del sud de Catalunya, en el qual destaca la detecció dos tàxons citats com a novetats per a la flora catalana (Poa trivialis subsp. sylvicola i Bromus hordeaceus subsp. mediterraneus) i la descipció d’una nova subspècie de Festuca per a la ciència (F. trichophylla subsp. meridionalis S. Pyke & Molero), un nou endemisme del NE Ibèric, muntanyes litorals i prelitorals de Catalunya meridional i de Castelló.

 

Molero, J., S. Pyke, M. Guardiola, E. Josa, J. López-Alvarado, J. Felip & L. Sàez (2015) – Noves aportacions al coneixement de la flora cormofítica de les comarques meridionals de Catalunya, amb especial atenció a les Muntanyes de Prades. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural 79: 15-37

 

Més informació


Nou estudi de la flora del S. de Catalunya

Un equip coordinat pel nostre company Julià Molero, expert en l’estudi de la flora de les comarques tarragonines, acaba de publicar, en la versió en línia del Butlletí de la ICHN, l’article “Noves aportacions al coneixement de la flora cormofítica de les comarques meridionals de Catalunya, amb especial atenció a les Muntanyes de Prades”.


El treball, extens i complet, fet en col·laboració amb especialistes de la UAB, de l’Institut Botànic de Barcelona, experts independents i membres de l’òrgan gestor de l’ENP de Poblet, aporta dos nous tàxons per al catàleg de la flora catalana (Poa trivialis subsp. sylvicola i Bromus hordeaceus subsp. mediterraneus), a part de nombroses novetats florístiques, taxonòmiques i nomenclaturals per a la flora meridional catalana (entre les quals, Malva tournefortiana, Brachypodium hybridum, Carex sylvatica subsp.  sylvatica, Chenopodium striatiforme, Festuca lemanii, Prunus lusitanica, Scilla hyacinthoides o Vicia pannonica subsp pannonica).


Però sens dubte, la novetat més rellevant és la descripció d’un nou tàxon per a la ciència, una nova subspècie del grup de Festuca rubra (F. trichophylla subsp. meridionalis S. Pyke & Molero), distinta de F. paucispicula, de les properes muntanyes de Cardó. La nova subspècie es considera un endemisme del NE Ibèric, muntanyes litorals i prelitorals de Catalunya meridional i de Castelló: de Montserrat fins a Penyagolosa.


 

 

 

 

 

 

 

 

Festuca trichophylla subsp. meridionalis S. Pyke & Molero, nou tàxon descrit de la serra de Prades (Foto: Butlletí ICHN)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Molero, J., S. Pyke, M. Guardiola, E. Josa, J. López-Alvarado, J. Felip & L. Sàez (2015) – Noves aportacions al coneixement de la flora cormofítica de les comarques meridionals de Catalunya, amb especial atenció a les Muntanyes de Prades. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural 79: 15-37

 

 

Més informació

Nova Llista Vermella de Provença

Acaba de veure la llum la Llista Vermella de flora amenaçada de Provença, Alps i Costa Blava (regió PACA) que dóna continuïtat a l’avaluació de l’estat de conservació de la flora vascular de la unitat corològica catalano-provençal-balear. Les similituds territorials, florístiques i de les amenaces sobre les plantes en fan un document d’un valor especial per a nosaltres. El Portal BioC n’analitza el contingut a la columna E-Opinió

 

 

 

NOBLE V., VAN ES J., MICHAUD H.& GARRAUD L. (coord.) 2015. Liste Rouge de la flore vasculaire de Provence‐Alpes‐Côte d’Azur – Version mise en ligne. Direction régionale de l’environnement, de l’aménagement et du logement & Région Provence‐Alpes‐Côte d’Azur, 14 pp

La Llista Vermella de Provença-Alps

La Llista Vermella de Provença-Alps

Cèsar Blanché

Acaba de veure la llum la Llista Vermella de flora amenaçada de Provença, Alps i Costa Blava (regió PACA) que dóna continuïtat a l’avaluació de l’estat de conservació de la flora vascular de la unitat corològica catalano-provençal-balear. Les similituds territorials, florístiques i de les amenaces sobre les plantes en fan un document d’un valor especial per a nosaltres. A continuació us en presentem el contingut:

Continua llegint «La Llista Vermella de Provença-Alps»

Seguiment genètic de les reintroduccions de la silene d’Ifac

L’equip de la Universitat d’Alacant coordinat per M.B. Crespo i A. Juan, ha revisat els resultats genètics de la reintroducció i el reforçament poblacional de la silene d’Ifac (Silene hifacensis), espècie amenaçada i protegida al País Valencià.

 

L’estudi, publicat a Journal for Nature Conservation i dut a terme amb AFLPs com a marcadors, ha comparat la diversitat genètica en poblacions naturals i en poblacions restaurades amb individus trasplantats des de vivers durant una bona colla d’anys. Els resultats indiquen que les poblacions noves han atès bons nivells de diversitat, però que presenten fenòmens de depressió per consanguinitat. El treball demostra la utilitat del seguiment de les actuacions de conservació mitjançant estudis de diversitat genètica (genetic monitoring)

 

Alonso, M.T., Guilló, A., Pérez-Botella, J., Crespo, M.B. & Juan, A. (2014). Genetic assessment of population restorations of the critically endangered Silene hifacensis in the Iberian Peninsula. Journal for Nature Conservation 22(6): 532-538.


Més informació

doi:10.1016/j.jnc.2014.08.007
Accés resum i handle – Universitat d’Alacant –http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/43020

Una espècie protegida, bon bioindicador

Els herbeis de posidònia són molt útils per a la vigilància ambiental. Foto: Matteo Ciani / Web UB

 

 

 

La posidònia o alga dels vidriers (Posidonia oceanica, Posidoniaceae) ha estat identificada com un bon indicador de la millora de la qualitat de les aigües litorals de la costa catalana com a resultat de la depuració d’aigües, segons un estudi que acaba de publicar-se a la revista Ecological Indicators, on han participat investigadors de l’IRBio.

 

D’aquesta manera, s’afegeix una valorització addicional a una espècie legalment protegida (recordem que les poblacions mediterrànies de Posidonia oceanica estan incloses al Llistat estatal d’espècies de protecció especial,  LESPRE RD 139/2011).

 

Més informació

Guillem Roca, Teresa Alcoverro, Mariona de Torres, Marta Manzanera, Begoña Martínez-Crego, Scott Bennett, Simone Farina, Marta Pérez & Javier Romero (2015) Detecting water quality improvement along the Catalan coast (Spain) using stress-specific biochemical seagrass indicators. Ecological Indicators 54: 161–170

Enllaç al resum de l’article

 

 

Crònica de l’excursió-homenatge a Font i Quer

El proppassat cap de setmana va tenir lloc al Massís del Port, la sortida “Tot recordant l’excursió de 1917 de Pius Font i Quer als Ports”, organitzada pel Grup de Recerca Científica Terres de l’Ebre (Roquetes, Tortosa).  El  diumenge 31 de maig va tenir lloc al refugi de l’UEC del Port, l’acte de presentació de l’activitat programada, amb l’assistència d’un nodrit grup de representants del grup de recerca i d’altres entusiastes i diletants de l’excursionisme botànic

 

Figura 1 – Participants a la sortida d’homenatge a Font i Quer al massís del Port (Foto: R. Curto)

 

A continuació, us oferim la ressenya de l’activitat que ha preparat Julià Molero per al Portal BioC

 

 

Ressenya de l’activitat  “Tot recordant l’excursió de 1917 de Pius Font i Quer als Ports”, organitzada pel Grup de Recerca Científica Terres de l’Ebre (Roquetes, Tortosa)


Julià Molero

El passat diumenge 31 de maig, a les 9 hores del matí va tenir efecte al refugi de l’UEC del Port, l’acte de presentació de l’activitat programada, amb l’assistència d’un nodrit grup de representants del grup de recerca i d’altres entusiastes i diletants de l’excursionisme botànic. Obriren l’acte Salvador Cardero i Rafel Curto, en representació de l’equip científic (Foto 2), que comentaren amb deteniment el treball de Font i Quer “Vuit dies d’excursió botànica als Ports de Tortosa”, base de la que seria l’excursió prevista, resseguint el mateix itinerari d’en Font.

 

Figura 2 – Obertura de l’acte (Foto: J. Molero)

 

Destacaren les dificultats i la lentitud en aquell temps d’organitzar i desenvolupar aquestes autèntiques “expedicions” en terres catalanes. També, el llenguatge utilitzat en la publicació, tan amè i en alguns paràgrafs singularment poètic, tot recordant el que més tard seria el llenguatge (en castellà) del “Dioscórides Renovado”. Tot seguit, Julià Molero oferí, improvisadament, una breu semblança de la figura de Font i Quer en aquesta època, de l’interès dels seus descobriments pioners, de la importància de les seves col·leccions científiques provinents de la península Ibèrica i Nord d’Àfrica i repartides en exsiccata pels principals herbaris peninsulars i europeus.

 

Vam sortir del refugi de la UEC pel mas del Tintorer, vam passar pel Mascar, Pla d’Avaria, Mola Porquera i vam creuar el barranc d’Aiguadonzella fins a Carlares i Millers.

 

Figura 3 – Itinerari de Tot recordant l’excursió de 1917 de Pius Font i Quer als Ports (Foto: S. Cardero)

 

Figura 4 – Itinerari de Tot recordant l’excursió de 1917 de Pius Font i Quer als Ports (Foto: J. Molero)


L’itinerari ressegueix pistes i camins (Figures 3 i 4) que segurament foren més feréstecs en temps d’en Font, amb desnivells relativament suaus, enmig de pinedes de pi roig amb boix i grèvol, on descobrírem  algunes plantes habituals d’aquest ambient, com ara Aquilegia vulgaris (l’endèmica A. paui, el corniol del Port, no apareix en aquest trajecte), Geum sylvaticum, Primula veris, Lonicera xylosteum, Cruciata glabra, Anthriscus sylvestris, Rhinanthus pumilus subsp. pumilus i moltes altres. Cal destacar, al bell mig aclarit de les pinedes-rouredes riques en humus, l’aparició de les rares sapròfites micorrizògenes Neottia nidus-avis (Figura 5) o la pirolàcia Monotropa hypopitys; en els marges de la pista és relativament abundant l’endèmica Centaurea podospermifolia (Figura 6).

 

Figura 5 Neottia nidus-avis (Foto: J. Molero)

 

Figura 6 – Centaurea podospermifolia (Foto: J. Molero)

 

Al rocam humit de les obagues vam poder obsevar Valeriana tripteris subsp. tarraconensis (Figura 7), Saxifraga fragilis i en, les torrenteres pregones, les raríssimes Gymnocarpium robertianum i Nepeta tuberosa, aquesta encara per florir.

 

Figura 7 – Valeriana tripteris subsp. tarraconensis (Foto: J. Molero)

La caminada, pausada, de més de quatre hores, va finalitzar a les 15 hores al refugi de Millers, proper a Carlares, on per l’amabilitat dels propietaris, la família Gimeno de Castelló, vam tenir l’oportunitat de celebrar un dinar de germanor (una “rostida” com diuen al Port) en un indret excepcional (Fotos 8 i 9) que s’allargaria fins a les 17: 30 hores.

 

Figura 8 – Rostida de germanor (Foto S. Cardero)


Figura 9 – Rostida de germanor (Foto S. Cardero)

 

A la tarda va ploure, el que ens obligar a tornar en cotxe, però amb un bon record per tot el que hem vist i comentat al matí.

Julià Molero