Avaluació de biodiversitat a Europa: insuficient

Segons que informa Eurosite avui, l’avaluació intermèdia de l’Estratègia Europea de Biodiversitat 2020, ha donat com a resultat la manca de progressos significatius cap a l’objectiu principal, Aturar la pèrdua de biodiversitat i la degradació dels serveis ecosistèmics a la UE abans de 2020 i restaurar-los.

 

Atènyer aquest objectiu ajudaria a mantenir i restaurar la capacitat de la natura per a depurar aire i aigües, a pol·linitzar els conreus o limitar els impactes de les catàstrofes com ara inundacions. El cost econòmic de no deturar la pèrdua de biodiversitat i els serveis ecosistèmics abans del 2020 podria incrementar-se en 50.000 milions d’Euros cada any, segons el report que la Comissió Europea ha tramès al Parlament i el Consell europeus amb motiu d’aquesta avaluació intermèdia de l’Estratègia de Biodiversitat.

 

Cal recordar que, a Catalunya, s’ha redactat una estratègia específica per a la conservació de les plantes (ECCF) que no ha estat ni tan sols considerada com a acceptada pel propi DAAM que la va encarregar.

 

Més informació

Ha mort Pierre Quézel

Acabem de rebre, a través de la societat OPTIMA, la trista notíca del decès del Professor Pierre Quézel, amant de la flora de la Mediterrània i del Sahara i compromès en la seva conservació. Va morir el passat 21 d’octubre a l’edat de 89 anys, a la seva casa de Roquevaire prop de Marsella.

 

A continuació us oferim un text de recordança preparat pel Prof. Frederic Medail:

 

 

Chers Collègues et amis,

 

J’ai la très grande peine de vous annoncer le décès soudain de notre ami Pierre Quézel survenu dans son jardin de Roquevaire ce mercredi 21 octobre, près de ses nombreux cyclamens qu’il adorait… Pierre venait d’avoir 89 ans. (Je n’ai appris cette bien triste nouvelle que cet après-midi, de retour de mission en Tunisie.) Ses obsèques auront lieu mardi 27 mars en l’église de Roquevaire (Bouches-du-Rhône, près d’Aubagne), commune où il habitait. Pierre Quézel, né en 1926 dans les Cévennes méridionales, au Vigan, Docteur es Sciences et en Médecine de l’Université de Montpellier, a été Professeur à l’Université d’Alger jusqu’en 1962 puis à l’Université d’Aix-Marseille, où il avait fondé en 1969, à la Faculté des sciences de St-Jérôme, le Laboratoire de Botanique et d’Ecologie méditerranéenne qu’il a dirigé jusqu’en 1990. Il fut également le co-fondateur de l’Institut méditerranéen d’écologie et de paléoécologie (IMEP), créé en 1985. Auteur de près de 400 publications scientifiques et de plusieurs ouvrages, il travaillé durant une cinquante d’années sur la flore et la végétation du bassin méditerranéen et du Sahara. Pierre a été le premier Président du Conseil scientifique du Conservatoire botanique national méditerranéen de Porquerolles et il a joué un rôle majeur dans la connaissance et la conservation de la flore et de la végétation méditerranéennes. Expert auprès de diverses instances internationales (UNESCO, FAO, Union Européenne, etc) il siègeait dans de nombreux conseils scientifiques. Fondateur en 1975 de la revue Ecologia Mediterranea, il en fut l’éditeur en chef durant de longues années. Il a joué un rôle majeur dans la connaissance des forêts méditerranéennes et il a participé à l’éclosion de la dynamique association “Forêt méditerranéenne” dont il était Président d’honneur. Je reviendrai plus en détail ultérieurement sur son exceptionnelle et très riche carrière, car des pages entières pourraient facilement y être consacrées… Il faut juste témoigner de ce personnage hors du commun, sans doute le meilleur connaisseur de la flore et de la végétation de l’ensemble de la Méditerranée qu’il avait parcouru dans tous les sens, et ce pendant plus d’un demi siècle, sans oublier ces multiples expéditions (“tournées” comme il disait) dans le Sahara centro-occidental! Les élèves qu’il avait formés en France mais aussi en Algérie, Maroc, Tunisie, Liban, Grèce, Syrie, Turquie, Italie, Espagne, etc, se souviendront de cet esprit brillant, doté d’une prodigieuse mémoire et d’une culture hors du commun, mais toujours empreint de discrétion et modestie. Il possédait aussi des capacités prodigieuses pour mixer d’étonnants plats méditerranéens, le chef d’une véritable “cuisine biogéographique” dont les recettes auraient certainement mérité d’être publiées ! Ses diverses acclimatations végétales dans son beau jardin de Roquevaire témoignent aussi de son amour du jardinage et de ses multiples parcours méditerranéens. Je regrette tant qu’il ne puisse pas voir la parution de notre dernier ouvrage en commun sur la Biogéographie de la flore du Sahara, en phase éditoriale de préparation ; un ouvrage longuement mûri de ses souvenirs qui mettent en perspective une recherche saharienne véritablement épique, conduite à partir de 1953, lui ayant permis de poser avec brio le cadre biogéographique relatif à la mise en place et à l’évolution de la flore de ce si fascinant désert. Pierre, sachez que tous les fondements scientifiques et humains que vous avez su si bien établir forment des jalons et des perspectives qui resteront ancrés dans le développement de nos disciplines. Votre rôle a été déterminant pour mieux connaître et préserver ces héritages biologiques méditerranéo-sahariens, si variés et complexes ! Nous avons tous besoin de cette force pour continuer à dresser des ponts de collaboration et de connaissance dans une période géopolitique malheureusement si troublée sur ces terrains qui vous sont chers. Pierre, Merci pour tout, et plus encore…

 

Frédéric Médail Aix-Marseille Université / IMBE

 

PS : N’hésitez pas à faire passer ce message, je ne peux pas, hélas, contacter toutes les personnes ayant côtoyé Pierre…

Com podem millorar el mostratge?

La versió en línia de la revista Methods in Ecology and Evolution acaba de publicar un article rellevant sobre el disseny del mostratge. És habitual en Biologia de la Conservació haver de prendre mostres al llarg d’un determinat gradient ecològic (altitud, clima, lluminositat, humitat, distància al marge, etc.) i els resultats de les observacions o dels experiments pot variar en funció de com es fa l’elecció dels punts de mostratge.

 

Aquest és un debat continu entre els professionals del sector, al qual l’article Optimizing sampling approaches along ecological gradients d’Andreas H. Schweiger i col·laboradors dóna una nova resposta, a través de la simulació de diverses metodologies de mostratge i d’anàlisi de dades.

 

Andreas H. Schweiger, Severin D. H. Irl, Manuel J. Steinbauer, Jürgen Dengler & Carl Beierkuhnlein (2015). Optimizing sampling approaches along ecological gradients. Methods in Ecology and Evolution (en línia). DOI: 10.1111/2041-210X.12495


Més informació

Avenços en el projecte de conservació del teix

Plançons de teixos de reforçament plantats a l’Alta Garrotxa (Foto ACN)


Segons que informa el Diari de Girona, el projecte europeu Life+Taxus ha permès millorar l’hàbitat dels més de 8.000 exemplars de Taxus baccata de Catalunya. Tot i que no es tracta d’una espècie amenaçada al territori, el fet de constar a llistats de protecció (per exemple les teixedes, com a hàbitat, a la Directiva Hàbitats), ha permès obtenir finançament per a la conservació dels boscos de teix.

 

Ara es donen a conèixer els avenços de projecte, amb la participació de diverses entitats (CTFC, Ajuntaments, EINs o el propi DARP). Hi ha hagut acords de custòdia, tala de milers d’individus d’espècies arbòries competidores, reforçaments poblacionals, tractaments fitosanitaris per la presència d’un fong, etc.

 

El projecte té un pressupost de 1,2 M d’euros, el 75% del qual prové de fons europeus.

 

Més informació

Dues noves publicacions en BCP

La Sociedad Española de Biología de la Conservación de Plantas (SEBiCOP) ha donat a conèixer la recent aparició de dues noves publicacions sobre Biologia de la Conservació de plantes ibèriques disponibles en pdf:

 

Las especies exóticas invasoras en AragónJoaquín Guerrero Campo & María Jarne Bretones (2014) Consejo de Protección de la Naturaleza de Aragón. 238 pág. Serie Difusión 26. Premio Félix de Azara 2012. Zaragoza. ISBN 978-84-898628-5-2 – Enllaç pdf


Conservación Vegetal vol. 19 (2015)- Enllaç pdf

 

La SEBiCOP ha canviat recentment la seva Junta Directiva arran de les eleccions que han tingut lloc durant el darrer congrés de conservació de plantes de Vitòria, celebrat fa uns dies. La societat és ara presidida per Juan Carlos Moreno (UAM) en susbtitució de Jaime Güemes (UV).

 

Més informació

Canvi en la proporció de sexes pel canvi climàtic

Femella d’un corc de les glans (Foto: CREAF)

 

Una nova troballa d’afectació dels mutualismes planta/animal degudes al canvi climàtic ha estat publicada recentment per un equip d’investigadors espanyols, amb participació del CREAF (UAB). Segons la nota de premsa publicada al diari Ara, l’estudi s’ha centrat en el corc de les glans Curculio elephas-, que emergeix dels seus refugis subterranis a finals d’estiu. La investigació constata que, com passa en moltes altres espècies d’insectes, són els mascles els primers que surten a la superfície però, per fer-ho, necessiten que les pluges humitegin i estovin el sòl. Així doncs, si les pluges triguen a arribar i el sòl es manté massa dur, els mascles moren i la proporció de femelles es dispara, fins al punt que pot comprometre la seva supervivència.

 

Raul Bonal, Marisa Hernández, Josep M. Espelta, Alberto Muñoz, José M. Aparicio (2015) – Unexpected consequences of a drier world: evidence that delay in late summer rains biases the population sex ratio of an insect. Royal Society Open Science – Published 2 September 2015.DOI: 10.1098/rsos.150198

 

Més informació

 

El canvi climàtic escurça la llengua dels borinots

Bombus hortorum pol·linitza Delphinium montanum (Foto M Bosch)

 

Hom accepta la predicció que el canvi climàtic provoca la migració de plantes i animals a noves localitats i que afecta les comunitats biòtiques de diverses maneres. Ara, un equip d’nvestigadors estadounidencs i canadencs han documentat no únicament prediccions, sinó proves concretes que el canvi climàtic dirigeix l’evolució dels borinots que pol·linitzen la flora de les muntanyes de Colorado, als Estats Units. Amb el títol Climate change is shortening bumblebee tongues, el butlletí setmanari digital Conservation this Week de Conservation Magazine que publica la SCB, dóna a conèixer els resultats de la comparació de mesures de la trompa de dues espècies de borinots (gènere Bombus), amb disminucions de c. 25 % de la llargada de les probòscides. Sembla prou rellevant com per causar el desacoblament de mutualismes.

 

 

 

L’article original, publicat a Science és obra de Miller-Struttmann N.E. et al.Functional mismatch in a bumble bee pollination mutualism under climate change.” i es pot consultar a l’enllaç de sota.

 

Més informació