Actualització en intoxicacions per plantes

 

Ahir, en el marc de la XI Jornada d’Actualització en Toxicologia, els membres del BioC Joan Simon i Cèsar Blanché van presentar la ponència “Intoxicaciones por plantas en nuestro medio“, davant de més de 300 metges i infermeres, a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears.

 

A més de presentar la prevalença dels tipus d’intoxicacions per plantes i les espècies botàniques que les causen, al final de la comunicació es van poder subratllar els canvis ambientals del nostre medi i destacar-ne les espècies invasores. A més dels canvis genètics produïts a les poblacions invasores respecte a les poblacions de la regió nadiua emissora (com s’ha demostrat en poblacions mediterrànies de Carpobrotus per l’equip de F. Médail de Marsella), es van destacar les aportacions de l’equip d’E. Castells a la UAB, que demostren la toxicitat potencial més elevada de les poblacions introduïdes (a Catalunya i a Austràlia) de Senecio pterophorus respecte a les sudafricanes de l’àrea d’origen, a causa de la més elevada presència d’alcaloides pirrolizidínics insaturats. Es conclou que els professionals sanitaris han d’estar amatents als canvis ambientals que tenen incidència en la Salut.

 

Més informació

Gràfics per a la conservació

Amb el finançament de la Rufford Foundation, la revista Oryx, que publica treballs de Biologia de la Conservació, promou la difusió del paquet “Graphics for Conservation“, que inclou recomanacions de tipus de lletra, presentació i dibuix de mapes, taules, figures, etc., com a guia per als treballs que s’enviïn a la revista, però també com a suport a d’altres publicacions, informes, mapes, etc., que els professionals de la conservació hagin de dur a terme.

 

  • Més informació

Graphics for Conservation Enllaç a la introducció i demostració

Regulació del desarrelament d’arbres i arbustos

Exemplar arborescent de boix (Buxus sempervirens). Foto: Prosopee, a Viquipèdia, llicència CC 3.0)

 

Fa unes setmanes, en un dels darrers actes de govern del conseller del DAAM, Jordi Ciuraneta, es va publicar al DOGC del 12 de novembre el DECRET 242/2015, de 10 de novembre, pel qual es regula el desarrelament d’arbres i d’arbustos. Tot i que es tracta de l’aplicació de normativa europea o catalana anterior i  d’una norma tècnica per regular l’extracció de material vegetal per a finalitats ornamentals (arbres i arbustos equiparats) i no d’una reglamentació de conservació de flora, no hi ha dubte que és una eina complementària per tal de vetllar per una explotació forestal compatible amb la conservació de la biodiversitat.

 

Si la finca a explotar disposa d’un pla d’ordenació forestal aprovat, només cal que ho comuniqui al DAAM; si no és el cas, el decret requereix autorització prèvia, encara que no es fa referència en cap cas a l’avaluació de danys potencials a espècies de flora amenaçada o protegida. Es tracta d’una situació equivalent a la de l’explotació per a obtenció de biomassa per a combustible que, en qualsevol cas, atorga la responsabilitat de la supervisió a l’administració.

 

La definició d’arbust establerta al decret és planta generalment ramificada des de la base, d’uns 5 metres d’alçada màxima, i mancada de tronc principal. Avui mateix, el diari The Guardian explica la transcendència del canvi de definició oficial de la tipologia de les plantes, amb l’exemple del cocoter: des d’avui, a l’estat de Goa (Índia) ha deixat de ser “arbre” per passar a ser “palmera”, cosa que pot afavorir els agents de desenvolupament però potser no tant els productors…

 

Més informació

Una filogènia de Petrocoptis

Els investigadors asturians Eduardo Cires i José Antonio Fernández Prieto han revisat durant 2015 la filogènia del gènere Petrocoptis (cariofil·làcies), els clavells de roca endèmics de la península Ibèrica, a la revista Journal of Plant Research.

 

Cires i Fernández Prieto analitzen les sequències del rps16 plastídic i de les regions ITS i conclouen (1) que el gènere és monofilètic i que ha de ser independent de Silene (com s’havia preconitzat per d’altres autors); (2) que es reconeixen dos grups naturals (“cantàbric” i “pirinenc”), coincidents amb les seccions que havia proposat W. Rothmaler a la dècada dels 40 i (3) que P. pardoi i P. montsicciana (endemismes de la flora dels països catalans) han de ser considerats dues espècies diferents, extrem que també s’ha discutit força.

 

Recordem que els estudis del BioC (López-Pujol et al., 2001) interpretaven aquest darrer parell d’espècies com dos conjunts de poblacions amb diversitat genètica feblement diferenciada però pertanyents a un tronc comú de poblacions de migració N-S i que comparteixen molts al·lels. L’article de Cires i Fernández estudia plantes de les localitats clàssiques, però els mateixos autors ja indiquen que convindria un mostratge suplementari per avaluar millor la diversitat genètica del grup.

 

Més informació

  • Cires, E. & J.A. Fernández Prieto (2015). Phylogenetic relationships of Petrocoptis A. Braun ex Endl. (Caryophyllaceae), a discussed genus from the Iberian Peninsula. J Plant Res 128:223-238 – Enllaç
  • López-Pujol, J., M. Bosch, J. Simon & C.  Blanché (2001) Allozyme diversity of the two endemic Petrocoptis: P. montsicciana and its close related P. pardoi (Caryophyllaceae). Canadian Journal of Botany 79 (12): 1379-1389.

Jordi López-Pujol, editor del volum extra de Collectanea Botanica

Collectanea Botanica és una revista publicada per l’Institut Botànic de Barcelona, en la qual han participat com a editors des de fa molts anys els investigadors del BioC. Ara mateix, acaba d’aparèixer el volum 34 (2015) que recull articles sobre evolució i conservació de la flora xinesa, en el qual ha tingut una participació molt especial el nostre company Jordi López-Pujol, director de la revista.

 

Jordi López ha fet diverses estades de llarga durada a la Xina, durant les quals ha establert relacions de cooperació científica amb investigadors d’aquell país, que han donat a la llum una quantitat important d’articles científics sobre evolució, filogeografia i conservació de la flora xinesa. Ara, com a editor principal de Collectanea Botanica, ha aconseguit aplegar un respectable recull d’articles de qualitat que presenten als lectors europeus l’estat de la recerca en la flora xinesa, establint ponts de cooperació internacional que ben aviat esperem que donin fruits (encara més) rellevants. D’altres membres del BioC pertanyen al Consell de Redacció o al Consell Assessor de la revista, o han actuat com a revisors d’articles d’aquest o d’altres volums, per la qual cosa es tracta d’una publicació molt vinculada al grup.

 

Recordem que volums anteriors monogràfics de Collectanea Botanica han estat coordinats i editats per membres del BioC, com ara els volums 19 ( Current Research on the tribe Delphiniae, 1990) i 21 (Current Research in the taxonomy of genus Euphorbia, 1992) van ser editats, respectivament per C. Blanché i A.M.Romo i per R. Oudejans i J. Molero.

 

Més informació

Nou volum de “Collectanea Botanica”

Acaba de veure la llum el volum 34, que porta data de 2015, de la revista Collectanea Botanica, que publica l’Institut Botànic de Barcelona i que és un número monogràfic dedicat a la flora xinesa (Ecology, evolution, and conservation of plants in China), incloent-hi articles especialment dedicats a la conservació de la flora d’aquell país.

 

Segons que s’afirma al resum introductori, “China tiene una de las floras más ricas del mundo con alrededor 33.000 plantas vasculares, de las cuales hasta 17.000 son endémicas. Además de estas cifras asombrosas, la flora china es muy interesante desde el punto de vista de la evolución, ya que muestra un fuerte carácter relictual con algunos auténticos «fósiles vivientes» como Ginkgo biloba o Metasequoia glyptostroboides. Al mismo tiempo, China probablemente alberga el «frente evolutivo» más importante de las floras templadas del mundo, las montañas Hengduan. Por desgracia, la flora de China también destaca por el elevado número de especies amenazadas (casi 4000), sobre todo debido a la destrucción de los hábitats y la sobreexplotación de los recursos naturales. Este número especial, que corresponde al volumen 34 de Collectanea Botanica, tiene como objetivo contribuir al conocimiento de la flora de China a través de una serie de contribuciones (siete artículos y una nota breve) que abarcan varios temas como la biogeografía, la conservación, la demografía, la ecología, la evolución y las interacciones planta-animal”

 

Més informació

Un criteri per a 2016

Un criteri per a 2016


Les estratègies de conservació orientades científicament augmenten l’eficàcia de la recuperació d’espècies


Cèsar Blanché

L’efectivitat de l’ESA (Endangered Species Act), el catàleg d’espècies amenaçades nordamericanes, ha estat revisada per 18 investigadors en conservació sota els auspicis de l’Ecological Society of America, per verificar la recuperació real de les espècies que cobreix, a través de la revisió de bibliografia científica. Es conclou que la ESA pot protegir més espècies i més efectivament, a través de l’ampliació de la cooperació i de la implementació orientada científicament. Són indicacions d’interès ara que la Generalitat hauria de començar a preparar els primers plans de recuperació en desplegament del Catàleg de flora amenaçada ampliat.

 

 

La Endangered Species Act (ESA), que acaba de complir fa uns dies el seu 42è aniversari, és una disposició legal d’inspiració i execució molt diferent de les europees, però que indubtablement ha blindat la conservació de centenars d’espècies, i ha permès la total recuperació d’unes poques afortunades, als Estats Units, un país on la regulació pública de l’activitat dels ciutadans és força més difícil que no pas al nostre continent. La flexibilitat de la ESA permet una resposta ben adaptada a aquell país, als moments socials i a les condicions ambientals canviants i sempre és molt útil tenir un ull posat en la seva execució, que ens ajuda a analitzar la realitat catalana. En un document fet públic el passat dia de Reis per l’Ecological Society of America (Evans et al., 2016, Figura 1), 18 investigadors i gestors nordamericans proposen sis grans estratègies per tal d’augmentar l’eficàcia de la ESA per a la recuperació d’espècies amenaçades, després d’una acurada revisió de la bibliografia científica sobre l’estatus i el rendiment de la llei.

 

 

Figura 1– Portada de l’informe, publicat a Issues on Ecology

La ESA és una de les lleis ambientals més fortes dels Estats Units (seria l’equivalent de la Directiva Hàbitats europea) però només ha atès parcialment els seus objectius de conservació, segons declaracions de Daniel Evans (US Forest Service), que ha coordinat l’informe, a Science Daily. I encara hi afegeix la importància de la innovació en la futura aplicació de l’ESA: “Innovation will be key to implementing the ESA in the coming decades because the threats to at-risk species are pervasive and persistent. Many listed species are conservation-reliant, requiring ongoing management for the foreseeable future, and climate change will continue to shuffle the mix of species in ecosystems, increasing both extinction risk and management uncertainty.”

El funcionament del sistema nord-americà parteix que l’ESA finança les agències governamentals de gestió, el National Marine Fisheries Service (NMFS) i el Fish and Wildlife Service (FWS), amb discrecionalitat per interpretar els requeriments de la llei, incloent-hi el significat de “amenaçat”. Les agències determinen les accions de gestió requerides per a la protecció de les espècies llistades i prioritzen els esforços de recuperació. Segons l’informe, el finançament de les accions de conservació per part de la ESA, no obstant, no ha crescut al mateix ritme que l’economia dels Estats Units, de les pressions ambientals (desenvolupament, espècies invasores) o el subsegüent increment d’espècies en situació de risc.

El nombre d’espècies oficialment amenaçades als Estats Units ha crescut, des de les 78 espècies inicials (procedents de l’antecedent de la ESA, la Endangered Species Preservation Act) de l’any 1966, fins a les 1590 llistades com a en perill o amenaçades a data de gener de 2016.

En qualsevol cas, tot i els 42 anys de vigència de la ESA i de les ampliacions successives, la cobertura de les espècies amenaçades és encara insuficient. L’informe de Evans et al. (2016) revela que les espècies catalogades a l’ESA són moltes menys que les avaluades com a amenaçades segons NatureServe (Figura 2)

 

Figure 2. Nombre d’espècies llistades a la ESA comparat amb el nombre que NatureServe qualifica com a en perill (a data 31/12/2013, segons Evans et al., 2016)

Només 32 espècies han estat prou recuperades per ser esborrades de la llista d’amenaçades. És previsible que algunes espècies es mantinguin indefinidament com a “dependents de conservació” (conservation-reliant) després de ser recuperades a xifres sostenibles (les espècies dependents requereixen intervencions consistents per a mantenir l’hàbitat històric, connectar poblacions petites aïllades pel desenvolupament o controlar predadors, espècies invasores competidores o paràsits i, de fet, són, en general, més difícils de descatalogar que no pas les comptades històries d’èxit com ara la de l’àliga calba americana, que va passar de les 417 parelles nidificants el 1963 a més d’11.000 el 2007).

 

Figura 3 – Resum dels llistats d’espècies en perill i amenaçades per any, per tots els Estats Units i territoris associats, a l’ESA. Els llistats inclouen totes les espècies, subespècies i segments poblacionals diferenciats (DPS), menys les descatalogacions (per extinció, recuperació o nova informació no disponible en el moment de la catalogació). Segons Evans et al., 2016

 

Les proporcions de tàxons inclosos a la ESA es dedueixen de la Figura 3. A finals de 2013, figuraven a les llistes: 93 ocells, 152 peixos, 89 mamífers, 29 amfibis, 37 rèptils, 240 invertebrats i 871 plantes i líquens.

Per valorar aquestes dades pel que fa a la flora, respecte a la nostra situació, recordem ara que les espècies i subespècies de flora legalment catalogades com a amenaçades a Catalunya després de l’ampliació de Catàleg són 325, que és un volum realment important i elevat en comparació amb llistats d’abast territorial més extens (per exemple, l’Estat espanyol, incloent-hi Canàries, té 313 tàxons de flora inclosos al Listado-LESPRE; a Europa continental, 369 tàxons de flora són inclosos a la Directiva Hàbitats, RD. 1997/1995, cf. Blanché, 2015). Si hi afegim les 152 vigents de l’Annex III del PEIN (protegides per llei catalana en alguns ENP), el total de plantes protegides a Catalunya  s’elevaria a 477 tàxons de flora, més de la meitat de de les protegides als Estats Units

Les causes d’amenaça identificades per a les espècies americanes (contra les quals s’adrecen les accions impulsades per la ESA) s’il·lustren a la Figura 4 i són les esperables en països occidentals. Es poden comparar amb les que afecten la flora catalana i que són tabulades al Llibre Vermell (Sàez et al., 2010); en tot cas, la principal segueix essent la degradació o pèrdua d’hàbitats.

 

 

Figura 4. Amenaces primàries a 1421 espècies, subespècies i DPS llistats a la ESA (621 unitats animals i 800 unitats vegetals). Les dades reflecteixen les amenaces identificades als plans de recuperació per a totes les espècies que tenen plans de recuperació aprovades al gener de 2010 (per a 528 animals i 645 plantes) i les amenaces identificades per NatureServe.

El document analitza i valora l’eficàcia de les accions empreses per la ESA i la capacitat de revertir les tendències. Malgrat els anys d’esforços d’anys i els fons dedicats, el 52% dels tàxons i DPSs catalogats segueixen en tendència de declivi demogràfic (Figura 5), cosa que alerta sobre la necessitat de reforçar les mesures de recuperació (i sobre la urgència de prendre decisions a Catalunya).

 

 

Figura 5. Tendències en l’estatus de recuperació de 1292 espècies llistades, basades en la suma de tendències reportades en les actualitzacions biennals sotmeses per les agències al Congrés dels EEUU entre 1990 i 2010 (segons Evans et al., 2016)

El dictamen de la Ecological Society of America, a més de considerar insuficient la inversió global (tot i que representa quantitats enormes comparades amb les nostres, de fins a més de mil milions de dòlars), demostra que entre 1998 i 2012, més del 80% de la despesa governamental es va invertir en només el 5% de les espècies (principalment, fauna; Figura 6). La situació recorda la de casa nostra, on la fauna concentra un interès de l’administració molt més gran que la flora, cosa que es demostra en les quantitats invertides o els plans de recuperació que hi són dedicats (el document de Evans i col·laboradors revela que, de les prop de 800 plantes llistades als EEUU, en data de gener de 2010, 645 disposen de pla de recuperació, mentre que, recordem-ho, a Catalunya, els plans de flora són encara igual a zero, malgrat el nombre d’espècies llistades).

Figura 6. Despesa governamental desproporcionada entre les espècies llistades el 2012 a la ESA, representada pel percentatge de despeses totals (mida de les falques) i el nombre d’espècies llistades a cada grup taxonòmic (entre parèntesis a la llegenda). La despesa total del govern va ser aproximadament de 1.364 mil milions (Evans et al., 2016)

 

Inversió a les plantes catalogades de la ESA

Pel que fa a l’esforç concretament destinat a les plantes, la flora actualment representa un 55% dels tàxons inclosos, de llarg el grup més nombrós a la ESA (Figures 2 i 6). Com hem vist, tanmateix, la flora va aconseguir menys del 12 % del finançament del FWS (Figura 6) i menys del 4% del total de despeses del govern per a espècies llistades el 2012. La despesa per espècie de planta llistada (ajustada a la inflació), durant 1998-2012 va ser de 20.000 dòlars/espècie i any (i es considera massa orientat a dictàmens i poc a accions de recuperació o de seguiment, i, sobretot,  molt per sota de la necessària inversió: subratllem, 20.000 dòlars per espècie de flora llistada i any és insuficient per a la ESA)

Les “3Rs” de la recuperació d’espècies

El marc de les “3 Rs” és una aproximació basada en la informació científica que els serveis nord-americans usen actualment per a desenvolupar els criteris que hauran de guiar els plans de recuperació.

 


Les 3 Rs dels plans de recuperació de la ESA

Resiliència – Les poblacions locals d’una espècie són prou grans, tenen prou variació genètica i són ben equilibrades respecte a edat i sexe dels individus per a persistir davaant d’amenaces periòdiques com ara sequeres, incendis o malalties.

Redundància – Hi ha prou poblacions separades d’un espècie per a disposar d’un marge de seguretat en cas que s’eliminin algunes poblacions a causa d’esdeveniments catastròfics

Representativitat – Hi ha prou variació genètica entre poblacions d’una espècie per a garantir la conservació de amplitud de la composició genètica de l’espècie i la seva capacitat d’evolucionar i adaptar-se a noves condicions ambientals.


 

 

 

L’informe abona la conveniència de mantenir sempre la presa de decisions en l’àmbit de la informació científica, tant de les accions a emprendre per a una espècie determinada (com ara la regla de les 3Rs del quadre adjunt), com per a la priorització de les espècies que s’hauran de beneficiar de finançament de l’ESA.


Sis propostes estratègiques


Al document “Species recovery in the United States: increasing the effectiveness of the Endangered Species Act,” (el 20è report a la sèrie Issues in Ecology), Evans i col·laboradors recomanen, finalment, que el conjunt del sistema i els seus components (les agències de l’administració federal, les agències estatals de gestió de recursos, les tribus natives i llurs socis per a la conservació), segueixin una estratègia (de manera semblant al que l’Estratègia Catalana de Conservació de Flora –ECCF 2014-2020-, coordinada per la ICHN, recomana als components del sistema català). Aquesta estratègia es resumeix en els 6 punts principals següents:

•    Establir i aplicar de manera consistent un sistema per a la priorització del finançament per als plans de recuperació que  maximitzi els resultats estratègics per a les espècies llistades.
•    Estrènyer la cooperació i l’associació per a la recuperació d’espècies
•    Promoure més seguiment i implementar de manera consistent i millorar la gestió adaptativa
•    Millorar els mètodes per a desenvolupar criteris de recuperació basats en les millors informacions científiques disponibles
•    Emprar estratègies de conservació climàticament intel·ligents
•    Avaluar i desenvolupar aproximacions de base ecosistèmica que puguin augmentar l’eficiència de la gestió per a la recuperació

Els reis de 2016 ens han dut, doncs,  un document interessantíssim per reflexionar sobre com implementar els futurs plans de recuperació a casa nostra, i la perspectiva científica és un dels criteris a tenir en compte. No hi podíem estar més d’acord.

Bibliografia i més informació

 

  • Evans, Daniel, M.  Judy P. Che-Castaldo, Deborah Crouse, Frank W. Davis, Rebecca Epanchin-Niell, Curtis H. Flather, R. Kipp Frohlich, Dale D. Goble, Ya-Wei Li, Timothy D. Male, Lawrence L. Master, Matthew P. Moskwik, Maile C. Neel, Barry R. Noon, Camille Parmesan, Mark W. Schwartz, J. Michael Scott, and Byron K. Williams (2016). Species Recovery in the United States: Increasing the Effectiveness of the Endangered Species Act. Issues in Ecology, 20: 1-28 (pdf disponible).
  • Blanché, C. (2015) – Ampliació del Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya. E-Opinió núm. 34. Portal de Biologia de la Conservació de plantes. Laboratori de Botànica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona. Enllaç
  • Sàez, L., P. Aymerich & C. Blanché (2010). Llibre Vermell de Plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya.  Argania editio, Barcelona.

 


 

Citació recomanada

Blanché, C. (2016) – “Un criteri per a 2016. Les estratègies orientades científicament augmenten l’eficàcia de la recuperació d’espècie”. E-Opinió núm. 36. Portal de Biologia de la Conservació de plantes. Laboratori de Botànica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona

Estudi cromosòmic de Delphinium staphisagria

 

Acaba de publicar-se, en els darrers dies de l’any 2015, la contribució de membres del BioC (M.R. Orellana, A. M. Rovira, C. Blanché, J. Simon i  M. Bosch) a l’estudi cromosòmic del matapoll (Delphinium staphisagria L.).  S’aporta per primera vegada el recompte de 2n=18 procedent de 14 noves poblacions, que signifiquen la primera dada per a Itàlia, Creta, França, Sud d’Espanya, Mallorca, Tenerife i Còrsega.

 

 

 

 

2n18

Placa metafàsica que mostra 2n=18 cromosomes en meristemes radiculars de Delphinium staphisagria (Foto: R. Orellana)

 

Més informació i descàrrega pdf:


  • Orellana, M.R., A. M. Rovira, C. Blanché, J. Simon & M. Bosch. 2015. Report 1863: Delphinium staphisagria L. in Kamari, G., Blanché, C. & Siljak-Yakovlev, S. (eds): Mediterranean chromosome number reports – 25. Flora Mediterranea 25: 160-164 (enllaç)