Biologia reproductiva del cap de gat

Foto: Generalitat Valenciana

 

El cap de gat (Helianthemum caput-felis), una espècie endèmica i amenaçada del SE Ibèric, ha estat estudiat des del punt de vista de la biologia reproductiva per l’equip del CIBIO de la Universitat d’Alacant format per Jonás C. Agulló, Celeste Pérez-Bañón, Manuel B. Crespo i Ana Juan, en un article acabar de publicar a la revista Flora.

 

Els investigadors han identificat diferències en la producció de fruits i llavors entre poblacions continentals i insulars (a les poblacions continentals, l’espècie es comporta principalment com a al·lògama). Els pol·linitzadors de H. caput-felis han resultat ser majoritàriament himenòpters i coleòpters, per als quals l’espècie és la principal càrrega pol·línica.

 

L’article conclou amb recomanacions de gestió derivades del coneixement de la pol·linització.

 

Més informació

  • Agulló, Jonàs, C., Celeste Pérez-Bañón, Manuel B. Crespo i Ana Juan (2015) – Puzzling out the reproductive biology of the endangered cat’s head rockrose (Helianthemum caput-felis, Cistaceae). Flora 217: 75-81 – Enllaç a l’article

Vídeovigilància per a espècies catalogades

Segons que informa avui el diari digital El Món,  la comissió de seguiment de la restauració i conservació del Pi de les Tres Branques ha encarregat a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) que elabori un estudi sobre la instal·lació de càmeres de videovigilància al Pi Vell i al Pi Jove.

 

Aquest arbre catalogat com a monumental per la Generalitat de Catalunya és un exemplar de Pinus sylvestris de prop de 25 m d’alt, situat al pla de Campllong (Castellar de Riu, Berguedà) i és símbol de la unitat dels Països Catalans. S’hi celebren aplecs des de fa dècades però darrerament ha estat objecte de diverses bretolades i actes destructius de manera reiterada, a causa del seu significat nacional, l’últim dels quals, el passat mes de gener.

 

Segons declaracions de l’alcalde del municipi afectat s’espera que la càmera de vídeovigilància pugi tenir efecte disuassiu o en tot cas permeti la identificació dels agressors, a més de les mesures ja preses com ara el reforç del tronc amb plaques d’acer. L’ús de vídeos en la protecció d’elements de flora no és freqüent al nostre país  (tot i que s’ha emprat com a instrument de seguiment en treballs científics de biologia de la conservació i de gestió), mentre que és ja un element habitual en el seguiment de la fauna.

 

 

 

Més informació

Conservació de varietats autòctones: espigalls

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Foto: Diputació de Barcelona


Segons que informa la Diputació de Barcelona, el Parc del Garraf ha recuperat el conreu de la col brotonera o espigall, una hortalissa originària d’aquesta zona, concretament a la finca de Can Grau. El projecte, promogut per la Fundació Miquel Agustí, vinculada amb l’Escola d’Agricultura de la UPC i dedicada a la recuperació de varietats agrícoles tradicionals i els productes autòctons, en col·laboració amb la Diputació de Barcelona a través de la Xarxa de Parcs Naturals, comporta una línia de recerca entorn aquesta varietat tradicional, posant les bases per a la millora del seu rendiment en explotacions productores al Parc del Garraf.

 

Els brotons i els espigalls són dues parts de la col brotonera, una varietat cultivada de la col (Brassica oleracea) que corresponen a fases diferents del creixement d’aquesta planta, originària i tradicional de la zona del Garraf. Durant els mesos d’octubre i novembre li creixen uns brots amb molta fulla, que són els brotons, i al gener, abans que tingui lloc la floració, apareixen els espigalls –inflorescències immadures–, que es poden collir fins al març i es consumeixen localment a Sitges i Vilanova i la Geltrú.


Més informació

 

 

 

Hibridació i aïllament en flora de muntanya

Ahir va tenir lloc a la Facultat de Farmàcia de la UB la lectura de la tesi doctoral de Gemma Mas de Xaxars, investigadora del GReB, amb el títol Especiació en plantes de muntanya: una aproximació biosistemàtica als papers de la hibridació i l’aïllament geogràfic. El treball, dirigit per J. Vallès i T. Garnatje, va obtenir la màxima qualificació.

 

A la tesi s’analitzen quatre casos d’especiació en plantes de muntanya (pertanyents als gèneres Saxifraga, Jacobaea, Raponthicum i Artemisia), on han jugat una paper els canvis cromosòmics derivats de fenòmens de contacte (la hibridació) o l’aïllament.

 

Com que la tesi ha estat presentada com a compendi de publicacions, es pot accedir al seu contingut a través dels articles publicats, que es citen a continuació

  • Mas de Xaxars, G., García-Fernández, A., Barnola, P., Martín, J., Mercadé, A., Vallès, J., Vargas, P., Vigo, J., Garnatje, T. 2015. Phylogenetic and cytogenetic studies reveal hybrid speciation in Saxifraga subsect. Triplinervium (Saxifragaceae). Journal of Systematics and Evolution, 53: 53-62.

 

  • Mas de Xaxars, G., Vallès, J., Garnatje, T., Mercadé, A., Martín, J., Barnola, P., Vigo, J. 2014. Relacions entre diverses espècies de Saxifraga dels Pirineus i de les muntanyes Catalanídiques. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 78: 51-61.

 

  • Mas de Xaxars, G., Fridlender, A., Garnatje, T., Vallès, J. 2015. Molecular and cytogenetic confirmation of the hybrid origin of Jacobaea ×mirabilis (Asteraceae, Senecioneae), with nomenclatura notes on this name. Phytotaxa, 234: 271-279.

 

  • Mas de Xaxars, G., Garnatje, T., Pellicer, J., Siljak-Yakovlev, S., Vallès, J., Garcia, S. 2015. Impact of dysploidy and polyploidy on the diversification of high mountain Artemisia (Asteraceae) and allies. Alpine Botany, publicat en línia.

Sacrifici de cabres per a conservació de la flora pitiüsa

Les cabres als penyals d’Es Vedrà. Foto: Periodico de Ibiza

 

Segons que informa la premsa d’avui, tècnics de l’IBANAT i del Govern Balear han iniciat la campanya d’erradicació de les cabres domèstiques presents des de fa uns 25 anys a l’illot des Vedrà, davant les costes d’Eivissa. Dels cinc exemplars inicials, s’ha arribat a comptar-ne més de 80.  L’actuació ha de comportar la mort d’unes quaranta cabres. Es tracta d’una mesura valenta, avalada per diversos informes científics de biòlegs de la conservació, que el Govern ha tingut en compte.

 

L’illot d’Es Vedrà, davant la costa d’Eivissa


Algunes persones i grups han mostrat la seva disconformitat amb l’acció. No obstant, el perill de la sobrecàrrega de cabres per a la flora endèmica i amenaçada d’Es Vedrà era coneguda des de fa temps. Finalment els propietaris de l’illot han reconegut que els animals no són seus.

 

Més informació

Revisada la diversitat genètica de l’estaquis de mar

Els primers dies de 2016 ha vist la llum l’article How habitat fragmentation affects genetic diversity? The case of a sand dune plant (Stachys maritima) in the Iberian Peninsula, publicat com a capítol de llibre a la sèrie Advances in Genetics Research per membres del BioC en què s’actualitza l’estat de conservació i els nivells de diversitat genètica de l’estaquis de mar (Stachys maritima), espècie estudiada des de fa anys pel nostre equip.

 

El capítol explica les conseqüències genètiques de la fragmentació de poblacions en una aquesta espècie de dunes litorals. Per mitjà de l’electroforesi d’isoenzims, es detecten nivells extremadament baixos de diversitat genètica (P= 4,0; A= 1.1; He = 0.014) i dels 19 loci isoenzimàtics avaluats, només quatre van ser variables.

 

Es suggereixen accions de conservació orientades al manteniment de la mida poblacional i del flux gènic, a més de la preservació de l’hàbitat.

 

 

Més informació

  • Massó, S.; Blanché, C.; Barriocanal, C.; Martinell, M.C. & López-Pujol, J. 2016. How habitat fragmentation affects genetic diversity? The case of a sand dune plant (Stachys maritima) in the Iberian Peninsula. In: Urbano, K.V. (Ed.) Advances in Genetics Research Vol.16. Nova Science Publishers, New York: 65-79Enllaç a l’editorial