Expansió dels boscos pirinencs per disminució en la ramaderia

Ramaderia en pastures pirinenques (Foto IRBio)

 

Els canvis en la ramaderia tradicional han provocat que s’expandeixin els boscos dels Pirineus. Així ho demostra un article amb participació d’Aitor Ameztegui i Lluís Brotons, investigadors del CTFC i del CREAF i l’investigador Josep Ninot del Departament de Biologia Vegetal i de l’Institut de Recerca de Biodiversitat de la UB (IRBio), que estudia com ha variat el límit superior del bosc dels Pirineus en els últims 50 anys. Segons l’estudi, el límit del bosc ha pujat cap amunt de la muntanya una mitjana de 40 metres i la disminució de la pressió ramadera n’és un dels principals causants. Contràriament al que s’ha cregut fins ara, el canvi climàtic jugaria un paper molt menys important.

 

Més informació

Seguir llegint (Notícia IRBio, 21/3/2016)

Declivi dràstic de biodiversitat de flora als camps de cerals

 

 

Segons que informa avui la UB, la biodiversitat de la flora dels conreus de cereals s’ha reduït dràsticament a Catalunya d’ençà dels anys cinquanta fins a l’actualitat, tal com conclou un estudi publicat a la revista Agriculture, Ecosystems & Environment que signen els professors Lourdes Chamorro, Ramon Maria Masalles i Francesc Xavier Sans, del Departament de Biologia Vegetal i de l’Institut de Recerca de Biodiversitat de la UB (IRBio).

 

L’article científic estima que la intensificació agrícola ha provocat una reducció de vora un 50 % de la riquesa i d’un 70 % en l’abundància de les anomenades males herbes (flora arvense) respectivament. Aquesta disminució ha estat especialment dramàtica en les espècies més rares i en aquelles que són pròpies dels sembrats (espècies segetals), amb unes pèrdues de fins al 87 %. Es calcula que a la majoria de camps de cereals actuals han desaparegut al voltant d’un centenar d’espècies, una trentena de les quals eren pròpies dels sembrats. Fins i tot, algunes d’aquestes espècies eren freqüents fa mig segle, com ara la vacària (Vaccaria hispanica), la niella (Agrostema githago) o el gallaret (Papaver dubium).

 

Més informació

  • Notícia 17/3/2016 – Web Universitat de Barcelona
  • Chamorro, L.; Masalles, R. M. ; Sans, F. X. «Arable weed decline in Northeast Spain: Does organic farming recover functional biodiversity?» Agriculture, Ecosystems & Environment, 2016. Doi:10.1016/j.agee.2015.11.027

Catalogat el fons antic de llibres de Botànica

El CRAI-Biblioteca de la UB, ha catalogat els llibres antics de la Biblioteca de la unitat de Botànica de la Facultat de Farmàcia, a la qual pertanyen els membres del BioC.

 

 

 

Imatge de l’obra més antiga catalogada, de l’any 1542, De historia stirpium commentarii insignes de Leonhart Fuchs (Foto: CRAI UB)

 


 

Es tracta d’un notable fons antic provinent de quan la Facultat de Farmàcia era el Col·legi de Sant Victorià i engloba un conjunt de 108 obres impreses entre els segles XVI i XX i dos manuscrits, que constitueixen una mostra representativa de la botànica europea d’aquest període.

 

 

Vegeu la notícia detallada que en fa el CRAI de la UB en aquest enllaç

X Seminari sobre patrimoni natural de la Garrotxa, a Olot

 

El passat 27 de febrer va tenir lloc a Olot la desena edició del Seminari sobre patrimoni natural de la comarca de la Garrotxa, organitzat per la Delegació de la Garrotxa de la ICHN. En aquesta sessió, les comunicacions relacionades amb la conservació de flora van ser les següents.

Estructura de les poblacions de teix a Catalunya i efecte de la vegetació que l’envolta
Antònia Caritat, Jordi Camprodon, Pere Casals, Ana I. Ríos, David Guixé, Santiago Martín-Alcón i Lluís Coll (Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya)

Life Taxus: un projecte de conservació del teix a Catalunya
Jordi Camprodon, Pere Casals, Antònia Caritat, David Guixé i Ana I. Ríos (Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya)

Noves dades sobre la germinació i propagació ex situ de l’endemisme Polygala vayredae
Xevi Pujol (Banc de llavors de la Garrotxa. SIGMA-Consorci de medi ambient i salut pública de la Garrotxa), Joan Font (Facultat de Ciències i Tecnologia. Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya), Josep Maria Montserrat i Míriam Aixart (Jardí Botànic de Barcelona)

Experiència de restitució d’una població de Dryopteris remota a l’Alta Garrotxa
Joan Font (Facultat de Ciències i Tecnologia. Universitat de Vic Universitat Central de Catalunya), Xevi Pujol (Banc de llavors de la Garrotxa. SIGMA-Consorci de medi ambient i salut pública de la Garrotxa) i Xavier Oliver (Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural

Els resums de les comunicacions es poden consultar al web de la Delegació de la Garrotxa de la ICHN, a través d’aquest enllaç

Més informació:

  • X Seminari sobre patrimoni natural de la comarca de la Garrotxa – Resums de les ponències (enllaç al pdf)

Creació d’una reserva genètica de flora, a Andalusia

La nova reserva genètica es troba situada a Hoya de Pedraza, un dels jardins de la Red Andaluza de Jardines Botánicos (Foto: Geobio)

 


La Junta de Andalucía té aprovat un Pla de Recuperació multiespecífic de flora per a les plantes d’alta muntanya (Plan de Recuperación de especies amenazadas de Altas Cumbres). Una de les mesures que contempla el pla és la creació de reserves genètiques per a espècies altament amenaçades (mesura proposada en diversos documents del BioC i inclosa a l’ECCF 2014-2020).

 

El darrer número del Boletín Geobio informa de la construcció d’una reserva genètica per a Artemisia granatensis, endemisme amenaçat de les zones culminals de Sierra Nevada, sotmès a sobrepressió per la demanda com a medicinal (“manzanilla de la sierra”). La reserva s’ha creat en un dels jardins de la xarxa de jardins botànics dels parcs naturals d’Andalusia i compta enguany amb un miler d’individus, obtinguts de 5 poblacions naturals. Per a l’any 2017 està previst que es disposi ja de 2000 individus que permetin capturar la major part de la diversitat genètica de l’espècie.

 

Més informació

Joan Simon, entrevistat a BTV

 

Joan Simon, durant l’entrevista del reportatge de BTV

 

Segons que informa BTV, la Guàrdia Urbana de Barcelona ha decomissat en una parada de la Rambla el peiot, Lophophora williamsii, un cactus al·lucinogen prohibit que té efectes similars a l’LSD. La seva venda per a consum està prohibida a Espanya des de l’any 2004, però sí que es pot comercialitzar si és per a usos ornamentals, sempre i quan compleixi els requisits de CITES. Els repòrters de l’emissora han entrevistat el nostre company del BioC Joan Simon.

VEURE VÍDEO

 

Més informació

  • Notícia 7/3/2016 – La Guàrdia Urbana decomissa els exemplars de peiot que es venien a la Rambla (BTV Televisió)

El BioC participa en l’estudi genètic d’endemismes mallorquins

Agrostis barceloi (Foto: Jardí Botànic de Sòller)

 

Els membres del BioC Sergi Masso, Jordi López-Pujol i Cèsar Blanché, i els investigadors de la UAB. Javier López-Alvarado i Llorenç Sàez han participat en l’aportació de dades per a la gestió de l’endemisme baleàric Agrostis barceloi L.Sáez & Rosselló, en el context dels treballs de la recuperació de la flora culminal del Puig Major que duu a terme el Govern Balear.

 

El treball s’ha publicat avui en versió electrònica a la revista Plant Systematics and Evolution, amb el títol One species, one genotype: no genotypic variability in the extremely narrow endemic tetraploid Agrostis barceloi (Gramineae) (vegeu resum a Notícia Portal BioC).

 

L’estudi conclou que tota l’espècie consisteix en un únic genotip (també els individus reintroduïts analitzats) i aporta diverses guies científiques per al progrés del Pla de conservació en curs, que inclou la producció d’individus per a la reintroducció per part del Jardí Botànic de Sòller.

 

Aquestes accions fan part del genèric Pla de Recuperació de la Flora vascular del Puig Major, que ja ha aconseguit diversos objectius, entre els quals la recuperació de la falguera mascle -que s’havia extingit a la zona, vegeu Notícia BioC 14/1/2012) o l’estudi genètic de Coritospermum huteri, que presenta similars patrons biogeogràfics i de variabilitat (en el qual ha participat també el BioC, vegeu Notícia BioC 21/2/2013)

 

Més informació

  • Massó, S., J. López-Pujol, J. López-Alvarado, C. Blanché & L. Sàez (2016). One species, one genotype: no genotypic variability in the extremely narrow endemic tetraploid Agrostis barceloi (Gramineae). Plant Syst Evol [online] – DOI 10.1007/s00606-016-1283-9Enllaç a l’article
  • Govern Balear (2007). Pla de Recuperació de la Flora vascular del Puig Major – Enllaç al document
  • Jardí Botànic de Sòller (2002). Pla de Conservació de Agrostis barceloiEnllaç al document

Agrostis barceloi: una espècie amb un únic genotip

Posta de sol al Puig Major, amb el perfil de les instal·lacions militars (Foto: Álvaro Carmona CC BY-SA 3.0). La zona culminal és objecte d’un pla de recuperació de flora.


Acaba de publicar-se en línia, a la prestigiosa revista Plant Systematics and Evolution, l’article One species, one genotype: no genotypic variability in the extremely narrow endemic tetraploid Agrostis barceloi (Gramineae), del qual són autors Sergi Masso, Jordi López-Pujol i Cèsar Blanché, membres del BioC i Javier López-Alvarado i Llorenç Sàez, investigadors de la UAB.

 

Mitjançant l’electroforesi d’isoenzims, s’ha analitzat la diversitat genètica d’Agrostis barceloi L.Sáez & Rosselló, endèmica extrema (ENE) del cim del Puig Major, a l’illa de Mallorca, un tetraploide que té menys de 100 individus de població total mundial. Tots els individus analitzats mostren el mateix genotip, amb heterozigosi fixada, que és interpretat com a resultat de la combinació a) d’un efecte fundador des d’un avantpassat continental (event únic), b) d’una petita mida poblacional actual i c) de les amenaces antròpiques derivades de la voladura de part del cim per a construcció d’instal·lacions militars i de la sobrepastura.

 

L’article proposa mesures de conservació com ara preservació de granes i producció de nous individus per a reforçaments poblacionals. Aquestes mesures formen part del conjunt d’accions del Pla de Conservació de la flora del Puig Major, zona on coexisteixen d’altres espècies ENE, rares i amenaçades, que fan d’aquesta zona culminal una autèntica joia de la flora mediterrània.

Més informació

  • Massó, S., J. López-Pujol, J. López-Alvarado, C. Blanché & L. Sàez (2016). One species, one genotype: no genotypic variability in the extremely narrow endemic tetraploid Agrostis barceloi (Gramineae). Plant Syst Evol [online] – DOI 10.1007/s00606-016-1283-9Enllaç a l’article

Ha mort Ferran Royo

Ahir va morir i avui ha estat enterrat l’amic Ferran Royo, biòleg i botànic, apassionat i excel·lent coneixedor de la flora de les terres de l’Ebre, després d’una llarga malaltia, contra la qual ha lluitat en els darrers mesos.

 

 

 

Ferran Royo, durant la presentació de l’obra “Plantes del Port”


Ferran Royo Pla nasqué a Santa Bàrbara (Montsià). Estudià la llicenciatura de Biologia i,  resident a Vinaròs, treballà a l’IES Joan Coromines de Benicarló (tot i que es definia com un pagès que fa de professor). Compaginà la seva activitat docent amb la recerca florística i taxonòmica. És autor de la tesi doctoral Flora i vegetació de les planes i serres litorals compreses entre el riu Ebre i la serra d’Irta (2006), dirigida per Lluís de Torres i Ramon M. Masalles.

 

L’excel·lent coneixement de la flora i el territori ebrenc, i meridional en general, el van dur a la participació en diverses publicacions pròpies o en col·laboració. En particular volem destacar aquí la seva participació com a expert en l’aportació de dades per al Llibre Vermell de Plantes Vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya (2010).

 

Portada de la Tesi Doctoral de Ferran Royo

 


A més de la pròpia recerca, Ferran Royo participà durant molts anys en la divulgació del patrimoni natural i cultural del territori i, especialment, en l’organització i dinamització d’un equip d’estudiosos que formen el Grup de Recerca Científica “Terres de l’Ebre”, aplegat a l’entorn del Museu del Montsià.

 

Aquesta tasca culminà en la publicació de l’obra “Plantes del Port”, el tercer i darrer volum dels quals veié la llum per Sant Jordi de 2010. El conjunt dels  tres volums, aplegats en un estoig, té 1.290 pàgines impreses a tot color, amb més 370 figures i dibuixos i unes 3.000 fotografies. El recompte d’espècies frega les 1.400, mentre que el de tàxons s’atansa als 1.600.

 

El botànic planer (de la Plana de Santa Bàrbara, al Montsià) encara va coordinar l’any 2012 la publicació, promoguda per l’Associació de Micologia de les Terres de l’Ebre “Bitxac” i el Grup de Recerca Científica Terres de l’Ebre,de l’edició del primer llibre de bolets específic del territori meridional titulat “Bolets del Port, Maestrat, Matarranya i Terres de l’Ebre”.I ara fa un any, el febrer de 2015, encara va participar a l’homenatge a Font Quer que va tenir lloc a Prat de Comte.

Descansi en pau un molt bon botànic i millor persona.

Més informació

  • Grup de Recerca Científica “Terres de l’Ebre” – Enllaç web

Nova Guia de les Plantes de Menorca

A cavall del canvi d’any 2015/2016, ha vist la llum una nova edició de “Guia de les Plantes de Menorca“, la segona (corregida; la primera, de 2014, es va exhaurir de seguida). En són autors l’equip dirigit per Pere Fraga, amb Irene Estaún, Mireia Comas i Eva Cardona i és editada pel Consell Insular de Menorca i l’Institut Menorquí d’Estudis.

 

Aquesta guia forma part del programa de guies de natura de la Reserva de la Biosfera de Menorca (n’és el volum 4) i és un producte més de la “factoria LIFE”, de les diverses publicacions de qualitat que l’equip finançat per successius projectes europeus LIFE ha dedicat de la conservació de la flora menorquina.

 

El llibre té una introducció sobre la flora menorquina, el paisatge vegetal i les principals comunitats, així com les accions de conservació més rellevants dutes a terme i el gruix de l’obra és dedicat a l’apartat de guia, molt gràfica  -moltes espècies són il·lustrades amb fotografies de detall- on els tàxons són presentats per agrupacions pràctiques, no estrictament taxonòmiques. De vegades són famílies (lleguminoses o compostes), o gèneres (aladerns, o allasses, o bledes) d’altres són grups morfològics (els “cards”), d’altres són agrupades per hàbitats o ambients (plantes de dunes, de pradells o de roques), sempre seguint criteris de practicitat i de senzillesa d’ús. Al final de l’obra, els diversos índexs en faciliten la consulta

 

L’obra, a més de molt útil és fàcil d’emprar i molt bella. No es pot demanar res més!

 

Més informació

  • Fraga Arguimbau, P., Irene Estaún Clarisó, Mireia Comas Casademont i Eva Cardona Pons (2015). Guia de Les Plantes de Menorca. Menorca Reserva de la Biosfera, 4. Consell Insular de Menorca i l’Institut Menorquí d’Estudis. Menorca. 353 p. ISBN 978-84-15291-14-5 / Dipòsit Legal ME 14/2016.