El recentment publicat
Destaquem les conseqüències en conservació de flora de les troballes de l’article. Els autors conclouen que “en relació amb l’estatus ibèric d’aquest tàxon, cal comentar que la planta que aquí tractem com a E. virgata va ser inclosa (citada com a E. esula subsp. saratoi) per la seva extrema raresa regional, al «Llibre vermell» de la flora catalana (Sáez et al., 2010), assignant-li la categoria DD («Dades Insuficients»). L’atribució d’aquesta categoria es fonamentava en el fet que es coneixien dues recol·lleccions confirmades (Llers, 1908/1909) i que no s’havia relocalitzat. Les dades exposades en aquest article confirmen que el tàxon és encara present a Catalunya i que, de forma local, fa poblacions nombroses. Això permetria avaluar-ne l’estatus en base a dades poblacionals, però per ara no considerem recomanable modificar la categoria DD, a causa dels dubtes importants sobre el seu caràcter autòcton. En cas que en el futur s’obtinguin evidències d’un caràcter autòcton, hauria de ser catalogada com a un tàxon tècnicament amenaçat, a causa del nombre baix de poblacions i de la seva dinàmica fluctuant. Si, com sembla més probable, es tracta d’una planta al·lòctona, haurà de ser descatalogada de les llistes catalanes de flora d’interès conservacionista. En tot cas, preventivament considerem que no ha de ser inclosa en llistes d’espècies invasores —possibilitat que es podria plantejar, per mimetisme amb les llistes nord-americanes— ja que el caràcter al·lòcton no és segur i en l’actualitat no s’ha observat que a la península Ibèrica es comporti clarament com a planta invasora ni que causi danys en pastures, conreus o hàbitats naturals”
Més informació
- Accés al resum i a l’article en pdf – Web de Collectanea Botanica