Posta de sol al Puig Major, amb el perfil de les instal·lacions militars (Foto: Álvaro Carmona CC BY-SA 3.0). La zona culminal és objecte d’un pla de recuperació de flora.
Acaba de publicar-se en línia, a la prestigiosa revista Plant Systematics and Evolution, l’article One species, one genotype: no genotypic variability in the extremely narrow endemic tetraploid Agrostis barceloi (Gramineae), del qual són autors Sergi Masso, Jordi López-Pujol i Cèsar Blanché, membres del BioC i Javier López-Alvarado i Llorenç Sàez, investigadors de la UAB.
Mitjançant l’electroforesi d’isoenzims, s’ha analitzat la diversitat genètica d’Agrostis barceloi L.Sáez & Rosselló, endèmica extrema (ENE) del cim del Puig Major, a l’illa de Mallorca, un tetraploide que té menys de 100 individus de població total mundial. Tots els individus analitzats mostren el mateix genotip, amb heterozigosi fixada, que és interpretat com a resultat de la combinació a) d’un efecte fundador des d’un avantpassat continental (event únic), b) d’una petita mida poblacional actual i c) de les amenaces antròpiques derivades de la voladura de part del cim per a construcció d’instal·lacions militars i de la sobrepastura.
L’article proposa mesures de conservació com ara preservació de granes i producció de nous individus per a reforçaments poblacionals. Aquestes mesures formen part del conjunt d’accions del Pla de Conservació de la flora del Puig Major, zona on coexisteixen d’altres espècies ENE, rares i amenaçades, que fan d’aquesta zona culminal una autèntica joia de la flora mediterrània.
Més informació
- Massó, S., J. López-Pujol, J. López-Alvarado, C. Blanché & L. Sàez (2016). One species, one genotype: no genotypic variability in the extremely narrow endemic tetraploid Agrostis barceloi (Gramineae). Plant Syst Evol [online] – DOI 10.1007/s00606-016-1283-9 – Enllaç a l’article