Banc de Germoplasma de flora alpina al MariMurtra

Segons que ens informa la Directora Tècnica del JBMiM, per a les recol•leccions es van realitzar un total de 10 expedicions durant els mesos de juliol, agost i setembre de l’any 2008 a diferents localitats del territori català per tal de visitar el màxim de formacions vegetals que defineixen la flora d’alta muntanya. Les espècies recol•lectades i la formació vegetal on es van trobar es resumeixen a la taula següent:

Formacions vegetals	Espècies recol·lectades
Boscos subalpins	Buxus sempervirens, Juniperus communis, Rhododendron ferrugineum, Vaccinium myrtillus.
Clarianes de bosc	Hypericum maculatum, Primula veris.
Els matolls i landes	Antennaria dioica
Les comunitats megafòrbiques	Aconitum napellus, Aconitum pyrenaicum subsp. lamarckii, Peucedanum ostruthium
Els prats	Anthyllis vulneraria, Arenaria grandiflora, Dianthus hyssopifolius, Digitalis lutea, Eryngium bourgatii, Gentiana lutea, Heracleum sphondyllum subsp. pyrenaicum, Hesperis matronalis, Iberis sempervirens, Plantago media, Prunella grandiflora, Rhinanthus pumilus, Sideritis hyssopifolia, Stachys officinalis, Trifolium alpinum, Trifolium striatum.
La vegetació de fonts i rierols	Parnassia palustris, Saxifraga aizoides.
Les molleres	Drosera rotundifolia
La vegetació de les tarteres	Aquilegia pyrenaica, Biscutella laevigata, Crepis pygmaea, Delphinium montanum, Linaria alpina.
La vegetació de les roques	Antirrhinum molle, Lonicera pyrenaica, Myosotis alpina, Paronychia kapela subsp. serpyllifolia, Potentilla nivalis, Ramonda myconi.
La vegetació dels llocs ruderals	Plantago lanceolata

Les mostres recol•lectades es van netejar i deshidratar amb gel de sílice. Abans de procedir a la seva congelació, i en col·laboració amb el Centre d’Estudis Avançats de Blanes, es van fer les mesures del pes sec de 4 rèpliques de 100 llavors i es va estimar el nombre total de llavors de cada una de les mostres. Aquestes mostres es conservaran al Banc de Germoplasma del Jardí Botànic en tubs hermètics dins pots igualment hermètics (vegeu figura) i en congeladors a –18 ºC. El processat d’aquestes llavors ha permès realitzar una descripció morfològica de les llavors i s’han obtingut dades en relació al coneixement fenològic dels seus períodes de floració i fructificació.

Les principals conclusions del treball són les següents:

1) La conservació d’aquestes 43 poblacions de 41 espècies representatives de les formacions vegetals alpines suposarà disposar de material per iniciar les plantacions de les col•leccions del futur jardí botànic alpí de Catalunya.

2) Aquesta col•lecció només representa un 10 % de les espècies que haurien d’incloure les col•leccions del futur jardí alpí. Caldrà continuar amb les recol•leccions de forma periòdica.

3) La recol•lecció de material vegetal només suposa un primer pas en el projecte de conservació ex situ que haurà complementar-se amb experimentació en la propagació d’aquestes espècies per tal de poder produir planta viva en el moment que sigui necessari.

Deixa un comentari Cancel·la les respostes