L’informe, que ha estat presentat a la cimera de Nacions Unides per a la Biodiversitat que té lloc aquests dies a Nagoya (Japó) ha emprat el sistema de selecció d’una mostra de les espècies de flora (anomenat SRLI = Sampled Red List Index), en nombre de c. 7.000,. D’aquestes, 1500 han estat avaluades segons els criteris de la UICN (2001) i el resultat, després de la verificació d’anàlisis i simulacions diverses, ha estat extrapolat al conjunt de la flora (vascular) mundial. Cal tenir present el volum de dificultat per avaluar gairebé 400.000 espècies de plantes enfront de “només” 10.000 ocells, 5.000 mamífers o 6.000 amfibis.
Distribució de l’amenaça per a la flora mundial segons l’informe SRLI (2010) (Font:UICN)
Les conclusions més rellevants de l’estudi són:
1. Aproximadament un terç de les espècies (33%) del mostratge SPLI són insuficientment conegudes per ser avaluades (categoria DD). Això demostra la magnitud de la tasca a la qual s’enfronten els botànics i biòlegs de la conservació: massa plantes són encara tan poc conegudes que no podem saber si són amenaçades o no.
2. De les plantes que han estat acuradament avaluades, més d’una cinquena part (22%) qualifiquen com a amenaçades (categoria VU i superiors)
3. Les plantes són més amenaçades que els ocells, igualment amenaçades que els mamífers i menys amenaçades que els amfibis o els coralls.
4. Les gimnospermes (incloent-hi coníferes i cicadòfits) és el grup de plantes més amenaçat.
5. L’hàbitat més amenaçat és el bosc plujós tropical
6. La major part de les plantes amenaçades es troba als tròpics
7. El procés d’amenaça més potent és la pèrdua d’hàbitats induïda per l’home, principalment la conversió d’hàbitats natural per a usos agrícoles i ramaders.
Més informació
- Nota de premsa 29/09/2010 – Web de la UICN