A Croàcia s’han recollit mostres de D. schotti a la zona nord del país (àrea de Rijeka) amb l’ajuda de la Institució Pública per a la Gestió d’Àrees Protegides del nord de Croàcia (en la persona de Marko Randić), mentre que la cerca al sud del país (illa de Mljet i península de Pelješac) no ha pogut ésser retrobada. A Itàlia, on l’espècie probablement sigui més abundant, però, les coses han anat molt millor i s’han recol·lectat mostres tant dels Abruzzi (Gran Sasso) com del Parc Nacional del Pollino (situat entre la Basilicata i Calàbria) gràcies a la inestimable col·laboració del Dr. Fabio Conti, de la Università di Camerino.
Instal·lacions de la Università di Camerino al Parco Nazionale del Gran Sasso e Monti della Laga (Foto: S. Massó)
Pel que fa a S. maritima, a Croàcia s’ha constatat la seva absència de dues localitats on havia estat citada (al s. XIX i principis del s. XX). A Itàlia, on es creia que l’espècie era relativament abundant, únicament s’ha pogut localitzar a dues platges, situades a les afores de Ravenna (Emilia-Romagna) i a la zona de Lesina (Puglia) a causa del greu deteriorament de l’hàbitat que està patint aquesta espècie al país transalpí.
Platja de Salerno, molt degradada i calcinada recentment, on Stachys maritima no ha pogut ser retrobada (Foto: J. López-Pujol)
Platja de Lesina, amb molts residus, on encara es pot trobar l’estaquis de mar (Foto: J. López-Pujol)
Les mostres seran emprades per a l’extracció de material genètic amb destí als estudis sobre biogeografia i fragmentació de poblacions petites del projecte CGL2007-60475/BOS finançat pel Ministeri d’Educació i Ciència, que es duu a terme en col·laboració amb l’Institut Botànic de Barcelona. Els resultats permetran interpretar correctament la posició marginal i perifèrica de l ‘única població ibèrica de D. schotti (a la Garrotxa) així com els patrons de diversitat genètica de S. maritima a la regió mediterrània.