Categoria: Altres

per M.C. Martinell Andreu

Aquilegia paui Font Quer in Treb. Mus. Ci Nat. Barcelona Ser. Bot. Nº3, 198 (1920)

Individu adult reproductor (juny de 2007). Foto: M.C. Martinell

Tàxon sobre el qual el BioC ha començat a treballar recentment i que forma part dels objectius del projecte de recerca CGL2007-60475. Part de les informacions incorporades són encara inèdites o en curs de tractament.

• Descripció i identitat taxonòmica

Planta vivaç, amb rizoma. Forma rosetes de fulles 1 (2)-ternades, peciolades. Tiges floríferes de 2-18 cm, amb entre 1-4 flors. Flors d’un blau blanquinós amb 5 sèpals petaloides de 7-16 x 3-8 mm i cinc pètals esperonats de 9-20 mm de longitud. Cada flor dóna lloc a un fruit format per 2-5 fol·licles, amb 4-10 granes cadascun.´

Nombre cromosòmic: 2n=14 cromosomes (Martinell et al, 2007a)

Taxonomia: Es diferencia del seu congènere A. vulgaris L. per la seva mida més petita en tots els òrgans i, especialment per la mida i la coloració de les flors, molt més petites i d’un color més clar (algunes són totalment blanques). El parell A. vulgaris-A. paui s’interpreta com un cas extrem del patró de diversitat a l’entorn del nus filogenètic d’A. vulgaris, que inclou exemples d’altres microespècies derivades, amb el mateix nombre cromosòmic, originades a l’entorn del cercle de formes d’A. vulgaris. De la Mediterrània Occidental, es coneixen casos paral·lels, amb poblacions amb un escassíssim nombre d’individus, com ara A. barbacina Arrigoni & Nardi o A. nuragica Arrigioni & Nardi, de Sardenya). En qualsevol cas, A. paui és el cas amb una més gran diferenciació morfològica, i representa la fixació d’uns genotips particularment adaptats localment a hàbitats d’alta muntanya mediterrània.

La reduïda mida d’algunes flors del corniol dels Ports es pot observar fent-ne la comparació amb una moneda d’un euro (a dalt). L’individu 112 del programa de seguiment, que mostra flors bicolores, amb pètals blancs i sèpals d’un blau pàl·lid (a baix). Juny de 2006. Foto: M. Bosch

El corniol dels Ports va ser descrit inicialment per Font Quer de la base del punt culminant de la serra, el Mont Caro. Tanmateix, es va produir posteriorment una confusió amb materials d’A. vulgaris L. s. str., que també creix al massís però a altituds més baixes, i aquest material va ser distribuït erròniament en forma d’exsiccata (Font Quer & Rothmaler) durant els anys 30, sota el nom d’A. paui (Martinell et al., 2007a); aquest fet va conduir a diverses confusions taxonòmiques sobre la identitat del tàxon (assimilat o combinat com a subspècie d’A. vulgaris), que només recentment ha estat reconegut novament amb entitat específica pròpia (Sàez et al., 2005; Blanché et al., 2006)

=Aquilegia vulgaris subsp. paui (Font Quer) O. Bolòs & J. Vigo

• Distribució geogràfica

Es tracta d’un endemisme estricte dels Ports de Tortosa. Des que va ser descrita per Font Quer a la dècada dels anys 20, no havia estat retrobada malgrat els diversos estudis florístics monogràfics realitzats al massís. Darrerament ha estat redescoberta a la zona del Portell del Caro (L. Sàez in Bañares et al., 2003) i l’equip del BioC ha realitzat una exploració intensiva de les àrees properes, de manera que han estat identificats dos nous nuclis poblacionals, més a prop del cim del Caro, a menys de 3 quilòmetres de distància de la localitat clàssica (Blanché et al., 2006). Tot i que existeixen citacions antigues corresponents a la demarcació de Castelló, només han estat confirmades les de Tarragona.

Localització del Massís del Port, d’on és endèmic el corniol dels Ports

Zona culminal del Port, a l’obaga del Caro. L`àrea marcada (900-1400 m) correspon a l’hàbitat potencial d’Aquilegia paui. Els punts exactes dels tres nuclis poblacionals coneguts no s’han marcat per motius de seguretat.

• Hàbitat

Replans i peus de parets calcàries orientades estrictament al nord, entre 900 i 1400 m s.m. Sòls molt poc desenvolupats, pedregosos i amb coberta vegetal escassa, en alguns casos, fins i tot en fissures de la roca. Entre d’altres espècies acompanyants, podem destacar Valeriana tripteris var. tarraconensis, Festuca gautieri i Arenaria conimbricensis subsp. viridis.

Hàbitat d’Aquilegia paui. Maig de 2005. Foto: J. López-Pujol.

• Reproducció i estratègia vital

Vegetativa: presenta rizomes que li permeten una reproducció clonal limitada, que no permet una dispersió més enllà d’uns pocs centímetres. En canvi, aquestes estructures subterrànies garanteixen la persistència a llarg termini dels individus.

Rebrots de rosetes d’Aquilegia paui sobre sòls de grava i tartera. Maig de 2007. Foto: M. Martinell

Sexual: Flors hermafrodites autocompatibles. L’aspecte de les flors, la coloració i la presència d’esperons nectarífers faria esperar una pol·linització entomòfila especialitzada (com la descrita per a l’esperó de Formentera, vegeu la fitxa corresponent a la Planta del Mes anterior). A la pràctica, els esforços per tal de localitzar insectes pol·linitzadors durant 3 campanyes de camp (2005, 2006 i 2007) han estat totalment infructuosos i, en canvi, s’ha observat la producció de llavors en experiments d’exclusió d’insectes (embossament de flors que prevé l’accés d’insectes; dades inèdites). L’estudi de la posició i dimensions de les peces florals permet observar que els estigmes, quan són madurs, es corben cap enfora fins que entren en contacte amb els estams, de manera que es veu facilitada la pol·linització per autogàmia, en absència d’insectes.

Flor del corniol dels Ports en visió posterior. Observeu els 5 esperons nectarífers recorbats. Foto: M. Martinell

Flor del corniol dels Ports en visió frontal. Observeu el tub definit per les peces florals que dóna accés als tubs nectarífers dels esperons posteriors, els estigmes i els estams, en nombre elevat, però més petit que en A. vulgaris. Foto: M. Bosch.

• Diversitat genètica

S’ha estudiat la diversitat genètica de les poblacions del corniol dels Ports mitjançant estudis d’electroforesi d’al·loenzims, que han detectat nivells de diversitat extraordinàriament baixos (P₉₅= 0,00%; P₉₉=7,14%; A=1,07 i H_e=0,004) i no s’ha observat cap correlació entre la mida poblacional i la diversitat observada (resultats inèdits, parcialment comunicats a Martinell et al, 2007b). Aquests resultats s’han interpretar com a derivats, d’una banda, del reduïdíssim nombre d’individus existents que poden encreuar-se (N_e extremadament reduït), i de l’altra, de l’existència d’autogàmia (absència de processos que facilitin noves combinacions genètiques). Addicionalment, hom pot contemplar el canvi cap un sistema reproductiu autògam com un mecanisme de preservació dels genotips d’A. paui dels de la suposada espècie progenitora (A. vulgaris), que viu al massís, prevenint possibles introgressions per hibridació (Blanché et al., 2005 i dades inèdites), d’altra banda assegurat per aïllament geogràfic i ecològic a escala local. En un futur immediat es preveu la caracterització genètica de tots els individus per mitjà de tècniques amb més resolució (microsatèl·lits de DNA).

• Demografia

Des de l’any 2005 s’està fent un seguiment de l’espècie a escala individual. Cada peu és identificat i seguit al llarg dels anys. S’ha observat que la majoria dels individus perduren d’un any al següent, i que el percentatge d’individus que floreix varia entre el 13 i el 29 %, segons l’any. A més, fins a un 30-50 % de les flors no arriben a produir llavors, bé sigui per que avorten, bé per que els fruits immadurs són depredats (dades inèdites). Així, sembla que la persistència a llarg termini dels nuclis poblacionals es basa més en la longevitat dels individus que no pas en la reproducció sexual o en la multiplicació asexual. No obstant, s’ha pogut observar al camp l’aparició de nous individus a partir de granes germinades, tot i que per ara no coneixem encara la contribució quantitativa del reclutament de nous individus via germinació.

El nombre d’efectius totals (mundials) de l’espècie coneguts al final de la campanya de camp de 2007 és de 259, agrupats en tres poblacions amb, respectivament 184 (AP1), 24 (AP2) i 51 (AP3) individus.

• •
• Conservació

Amenaces

• Biòtiques: a) Predació (una gran part dels fruits són ingerits per les cabres -molt abundants a la reserva del caça dels Ports- quan encara són verds, limitant notablement la producció de granes). b) Petita mida poblacional i baixa diversitat genètica (en sí mateixes poden suposar una amenaça a llarg termini per impossibilitat de fer front a canvis estocàstics -demogràfics, ecològics, genètics-, particularment en un context de canvi climàtic i de plantes de muntanya, Blanché et al., 2005). c) Hibridació (possible introgressió amb A. vulgaris, amb risc de pèrdua de la integritat genètica d’A. paui, Martinell et al., 2007b i dades inèdites)
• Antròpiques: risc de sobrefreqüentació (escaladors, excursionistes) durant els períodes en què les plantes han emergit i, en particular, al llarg de l’època de floració i de fructifcació

Avaluacions del grau d’amenaça (segons criteris UICN, 2001)

• VU – Vulnerable: D2 (Sàez et al., 1998)
• DD – Dades insuficients (DD.AA., 2000)
• CR – En perill crític: C2a(i) (Sàez in Bañares et al., 2003)
• CR- En perill crític: D (Blanché et al., 2005)
• CR– En perill crític: D (Martinell et al., 2007a)

Protecció legal

• Com a espècie, cap. Les poblacions es troben situades a l’interior del perímetre del Parc Natural dels Ports.

Mesures de conservació proposades

In situ

• Microreserva de flora (delimitació de reserves especialment dissenyades i gestionades per a la conservació de la flora, tenint en compte que a les àrees on creix A. paui conviuen, en pocs metres quadrats, un nombre significatiu d’altres espècies de flora endèmiques i amenaçades, com ara Salix tarraconensis, Biscutella fontqueri, Arenaria conimbricensis subsp. viridis, Antirrhinum pertegasii, Thymus willkomii, Valeriana tripteris var. tarraconensis, etc., que defieneixen un hot spot local de biodiversitat vegetal excepcional en el context europeu i mediterrani)
• Regulació d’activitats (restricció d’accés d’herbívors, restricció d’escalada)
• Seguiment poblacional
• Creació d’una nova població (en hàbitat compatible proper, on no creixi l’espècie de manera natural)

Ex situ

• Recol·lecció i conservació de granes en bancs de germoplasma
• Conreu en Jardins Botànics

Legislatives

• Inclusió de l’espècie als catàlegs de flora protegida de Catalunya, Estat espanyol (CNEA) i UE (Directiva Hàbitats)

Situació actual

La feina realitzada durant els darrers anys pels membres del BioC i investigadors col·laboradors han permès la localització de dos nuclis poblacionals addicionals i la identificació precisa de les plantes, de tal manera que el nombre total d’individus coneguts és més gran que el que se suposava a l’inici dels treballs. En qualsevol cas, la mida poblacional segueix essent extremadament petita i en cap cas es pot considerar la rebaixa del grau d’amenaça. A més, s’ha de considerar que la quantitat d’individus que arriba a florir i a fer llavor constitueix una fracció petita de la població i les dades dels darrers tres anys (2005-2007) indiquen que pot fluctuar d’un any a l’altre,

• Bibliografia

Bañares, A., G. Blanca, J. Güemes, J.C. Moreno & S. Ortiz (eds). (2003). Atlas y Libro Rojo de la Flora Vascular Amenazada de España. Táxones prioritarios. Dirección General de Conservación de la Naturaleza, Madrid.

Blanché, C., J. Molero, A. Rovira, J. Simon, M. Bosch, L. Sàez, J. López-Pujol, M.R. Orellana & M.C. Martinell (2005). Estudi bàsic sobre l’estat de conservació, biologia de poblacions i propostes de protecció per a Aquilegia paui. Memòria del projecte (inèdit). Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya – Universitat de Barcelona / Fundació Bosch Gimpera, Barcelona.

Blanché, C., L. Sàez, M. Sainz, J. Molero, A. Rovira, J. Simon, M. Bosch, M.R. Orellana, M.C. Martinell & J.C. Baiges (2006). Estudi preliminar del Pla de Conservació d’Aquilegia paui. Memòria del projecte (inèdit). Parc Natural dels Ports / Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya – Universitat de Barcelona / Fundació Bosch Gimpera, Roquetes.

DD.AA.(Diversos Autors) (2000). Lista Roja de la Flora Vascular Española (Valoración según categorías UICN). Conservación Vegetal 6 (extra): 11-38

Martinell, M.C., L. Sàez & J. Molero (2007a). Taxonomic assessment of the critically endangered narrow endemic Aquilegia paui Font Quer. XII OPTIMA Meeting, Pisa (Itàlia)

Martinell, M.C., J. López-Pujol, M.R. Orellana, J. Molero, L. Sáez, M. Bosch & C. Blanché (2007b). Diversidad isoenzimática en Aquilegia paui (Ranunculaceae), una especie endémica extrema de Els Ports de Tortosa (Tarragona). III Congreso de Biología de la Conservación de Plantas, Puerto de la Cruz, Tenerife.

Sàez, L., M. Sainz, J. López-Pujol & C. Blanché (2005). Aquilegia paui: cens i estudi demogràfic. Memòria del projecte (inèdit). Parc Natural dels Ports / Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya – Universitat de Barcelona / Fundació Bosch Gimpera, Roquetes.

19/09/2007 Emissió a TV3 (Programa El Medi Ambient)
El corniol dels Ports de Tortosa

• Veure vídeo (TVC)

Filmació (18.VI.2007)  als Ports de Tortosa sobre Aquilegia paui i els treballs que hi realitza el BioC (M. Bosch, M. Martinell, C. Blanché)

• Estudis en curs

Durant la campanya de 2008 és prevista la continuació del cens demogràfic que, des del 2007, incorpora un sistema de georeferenciació basat en programari ArcGis i que situa a les poblacions els esdeveniments del cicle biològic (data d’emergència de la roseta, nombre de fulles, diàmetre, nombre de flors, fenologia, nombre de fruits i granes, etc.), els paràmetres de diversitat genètica, les dades de biologia reproductiva, etc.. D’aquesta manera, es construeix un banc de dades informatitzat del total d’individus per l’estudi de la biologia poblacional (fluxos gènics, fitness, etc.) alhora que esdevé una eina de seguiment i gestió a la microescala adequada per al cas d’endemismes extrems, com és el cas d’Aquilegia paui.

Membres del BioC durant el treball de camp de 2007 a la zona culminal del Massís del Port, en punts de difícil accés per al seguiment demogràfic d’Aquilegia paui.

• Agraïments

A més dels membres del BioC, col·laboren en els treballs de recerca sobre la biologia del corniol dels Ports:  J.C. Baiges (membre de l’equip en anys anteriors), L. Sàez i M. Sainz (UAB), així com diversos estudiants universitaris. Part dels treballs previs ha estat finançada per la DG de Medi Natural del DMAH i pel Parc Natural dels Ports i, en l’actualitat, el projecte de biologia de poblacions extremadament petites, és finançat per una subvenció del Pla Nacional de I+D+I del MEC.

CITACIÓ – PDF- HANDLE

• Accés al pdf de l’article
• Citació Handle: URI http://hdl.handle.net/2445/23925

VEURE FITXES ANTERIORS DE LA PLANTA DEL MES

• Esperó de Formentera

Delphinium pentagynum Lam. subsp. formenteranum N.Torres, L. Sàez, Rosselló & C Blanché,  Bot. J. Linn. Soc. 133: 371-377 (2000).

L’esperó de Formentera és un tàxon de descripció recent, descobert a l’illa de Formentera, d’on és endèmic. És conegut d’una única localitat, on té diversos nuclis poblacionals petits i un nombre d’efectius molt baix. Es troba amenaçat per la pressió de construcció i urbanització i pels freqüents incendis de la vegetació circumdant.

Descripció i identitat taxonòmica

Descripció

Planta vivaç, amb soca tuberosa i fibrosa. Tiges de 38-55 cm, poc ramificades. Fulles basals palmatipartides. Raïm florífer lax, amb 5-7 flors. Flors d’un blau-violat, de 17-19 mm, amb esperó de 8-10 mm. 5 fol·licles, de 7-9 mm, pubescents. Granes d’un bru fosc a negrós, subpiramidals, cobertes d’esquames estretes.Tàxon diploide amb 2n=16 cromosomes (Torres et al., 2000; Castro & Rosselló, en premsa)

Afinitats taxonòmiques i origen

Es diferencia de la subspècie típica (subsp. pentagynum) per les dimensions més reduïdes de tota la planta i, en especial, per la inflorescencia pauciflora i més laxa i per les flors de mida clarament més petita, de manera que hom pot assimilar les poblacions de la subsp. formenteranum com un esquizoendemisme que comparteix el mateix nombre cromosòmic (2n=16), vicariant illenca adaptada a condicions de sequedad i d’insularitat, derivada de poblacions ibèriques o africanes (sense poder-ne precisar l’origen amb les dades disponibles en l’actualitat, cf. Torres et al., 2000) de les quals s’hauria diferenciat gràcies a l’aïllament geogràfic.

Mapa de distribució de D. pentagynum subsp. pentagynum (ratllat) i subsp. formenteranum (triangle), segons Torres et al. (2000)

Experimentalment (Bosch, 1999) s’han obtingut híbrids de caràcters intermedis, a partir d’encreuaments amb espècies properes de la ser. Pentagyna B. Pawl., que demostren l’existència de barreres genètiques febles i de divergència genètica també petita i que suggereixen que el model de diversitat del grup es basa mecanismes d’aïllament de tipus geogràfic, fenològic o ecològic (com ara la insularitat). En aquest context, es troba suport a la hipotesi que la subsp. formenteranum s’hauria originat per aïllament del conjunt de les poblacions ibèrico-nordafricanes de D. pentagynum s.l.)

Distribució geogràfica

Endemisme de les Pitiüses (Formentera). Restringit inicalment (Puget et al., 1995; Torres et al., 2000) a la capçalera del Torrent de Cala Saona, on hi ha uns pocs nuclis poblacionals. Darrerament, Castro & Rosselló (en premsa) han indicat una nova població (N. Torres & J.A. Rosselló legerunt) prop de la localitat típica, en brolla calcícola sota coberta de Pinus halepensis i, a les fitxes-recull del Projecte BioAtles (2007), ja s’indica de 8 quadrats UTM de 1 x 1 km de costat a Formentera, des de la zona d’es Cap fins a la base de la Mola, de manera que tindria una àrea superior a la que es pensava, segons dades del mapa de B. Klahr.

Quadrats UTM amb presència de l’esperó de Formentera, segons mapa de B. Klahr (in BioAtles, 2007), redibuixat sobre la imatge de software lliure http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Formentera_sat.png

Hàbitat

Clarianes dels fragments romanents de la màquia de Pistacia lentiscus i Juniperus phoenicea, de vegades amb Pinus halepensis, entre la brolla de Juniperus oxycedrus i Rosmarinus officinalis i en pastures seques d’aquestes clarianes, dominades per Brachypodium retusum, sobre materials calcaris. 20-50 m s.m

Individu en flor a les clarianes de la màquia amb pins del centre de l’illa, al maig de 2002 (Foto: C. Blanché)

Reproducció i estratègia vital

Vegetativa: La producció de rizomes permet un creiexement clonal vegetatiu limitat que, tanmateix, assegura la pervivència de les poblacions en el temps i en l’espai. Pot representar una estratègia alternativa de manteniment per fer front a canvis ambientals excepcionals (sequeres, predació, manca temporal de pol·linitzadors)

Sexual: Hermafrodita, entomòfila especialitzada i al·logama autocompatible. Sense problemes aparents i amb bones taxes de producció de granes. Pol·linització. Presenta flors proteràndriques (en què els estams maduren abans que els estigmes siguin receptius). Les flors presenten recompenses abundants (nèctar i pol·len) que ofereixen atracció als insectes pol·linitzadors, que les visiten afavorint la pol·linització encreuada. Els vectors pol·linitzadors legítims aterren a la superfície generada per l’extensió dels sèpals inferiors i, forçant la separació dels pètals laterals que actuen com a cortina, atenyen el nèctar contingut al fons de l’esperó. En aquest moviment, la regió ventral del cos de l’insecte entra en contacte amb els òrgans reproductors per recollir el pol·len (en la primera fase, masculina, els grans de pol·len s’adhereixen al cos de l’insecte) o per alliberar-lo (en la segona fase, femenina, que té lloc 1-3 dies després del marciment dels estams, on els estigmes receptius i oberts es troben en la posició exacta on recullen els grans adherits a la regió ventral). D’aquesta manera, és impossible que el pol·len es dipositi als estigmes de la mateixa flor, evitant l’autopol·linització atès que ambdues fases es troben separades en l’espai i en el temps (dicogàmia i hercogàmia); no obstant, pot existir un petit solapament, suficient per a la producció de granes en absència de pol·linitzadors (5 % d’autopol·linització espontània en experiments d’embossament experimental de flors, dades inèdites), que actuaria com a mecanisme de seguretat alternatiu.Un cop formades les granes, es dispersen per gravetat i boleoautocòria, aprofitant l’efecte de catapulta del vinclament de les tiges fructíferes (a causa del vent, del trepig dels animals, etc.), on a l’extrem, els fol·licles secs s’han obert per la sutura ventral i permeten la sortida de les llavors.

Floració: V-VI – Fructificació: VI-VII

Individu en floració, maig de 2002. (Foto: C. Blanché)

Diversitat genètica

Ha estat estudiada amb tècniques de diversitat al·loenzimàtica (López-Pujol et al., 2003), que han detectat nivells moderats de diversitat (P= 40,5%; A= 1.6 i He= 0,180), equivalents als reportats per a d’altres esperons (Delphinium) de característiques biològiques similars i superiors als de la majoria d’endemismes insulars. Pot contrubuir al manteniment d’aquests valors de diversitat l’existència d’un estratègia de rizomes dorments, que mantindrien determinats genotips d’un any per l’altre, variant a l’alça els valors de Ne (nombre real efectiu disponible d’individus interfèrtils, més gran al llarg dels anys, per emergència de rizomes temporalment latents, c. 50% anual), així com el contacte amb d’altres poblacions properes.

Igualment s’han trobat nivells de consanguinitat moderats, probablement a conseqüència de l’estructura genètica de les poblacions (biparental inbreeding), que s’estructuren en nuclis poblacionals que presenten riquesa al·lèlica correlacionada amb el cens d’individus reproductius del rodal. Els fragments més petits tenen una dràstica erosió genètica, la qual cosa recomana mantenir la mida poblacional suficient. No sembla haver-hi impediments al flux gènic entre rodals propers.

Demografia

No s’ha realitzat un seguiment demogràfic sistemàtic continuat en els anys. Les dades d’observacions de camp dels anys 1999, 2001, 2003 i 2004 indiquen l’existència de 3 nuclis poblacionals (un d’ells amb només 3 individus) on les plantes se situen en rodals o veïnatges genètics. Les plantes produeixen rosetes de fulles basals (finals d’abril); el percentatge de rosetes que arriba a florir és del 40-50% en els anys observats, mentre que la resta entren en període de repòs (en d’altres endemismes mediterranis de Delphinium, no s’ha trobat cap relació entre nivells de diversitat genètica o d’heterozigosi i paràmetres de fittness com ara les taxes de floració; els percentatges de rosetes florides podrien deure’s més aviat a la disponibilitat de recursos cf. Orellana et al., 2007). Hi ha un percentatge de rizomes dorments/latents no avaluat.

Els censos més detallats que coneixem corresponen a l’any 2001, on van ser identificats 249 adults reproductors corresponents a un total de 480 rosetes foliars, cobrint una superfície de 0,75 quilòmetres quadrats (àrea d’ocupació). Desconeixem els resultats dels censos encarregats en els darrers anys pel Govern Balear.

Conservació

Amenaces

• Biòtiques: Predació: c. 10 % dels individus florífers (observacions de 2003) mostraven les tiges i les flors mossegades i desaparegudes a causa de la predació animal (probablement pastura d’ovelles i/o cabres) . Mida poblacional petita, per sota dels valors de MVP que asseguren efectius suficients per fer front a esdeveniments estocàstics de tipus ecològic, demogràfic o genètic.

• Abiòtiques: Principalment relacionades amb el camí que limita la població: accessibilitat en vehicle, aparcament accidental, polseguera; trepig, abocaments accidentals (la proximitat a l’abocador afavoreix la presència de vehicles amb càrrega de residus de tota mena que en ocasions s’han abocat a l’entorn dels rodals de la planta: sacs, matalassos, terres, etc.) i qualsevol eixamplament del vial immediat (moviment de terres, aparcament de vehicles industrials, millora de l’asfaltat, etc.).Incendis: en la darrera dècada s’han produït diversos episodis d’incendis a la mateixa població, que s’han agreujat per l’abandó de restes vegetals a les proximitats.Urbanització i artificialització de l’hàbitat (en aquest cas, a més, risc d’empobriment o manca de fauna de pol·linitzadors que asseguri els serveis reproductius necessaris).

Avaluació

• CR – En Perill Crític (Sàez & Rosselló, 2001)
• CR -Críticament amenaçada: CR A3c; B1ab(i.ii.iii)+2ab(i,ii,iii) (López-Pujol et al., 2004)

Protecció legal

• En perill d’extinció (Catàleg Balear d’Espècies Amenaçades – Decret 75/2005)

Mesures de conservació proposades (López-Pujol et al., 2004)

• Conservació de granes en bancs de germoplasma.
• Inclusió del tàxon al Catálogo Nacional de Especies Amenazadas (CNEA).
• Vigilància de l’hàbitat i del camí proper per agents forestals.
• Creació de microreserva de flora.
• Conreu i micropropagació en jardí botànic.
• Protecció de la població amb mesures visualment poc impactants (troncs, roques, etc.), neteja de restes d’abocament, llenya i altres combustibles. Definició d’un pla d’estudi i de seguiment específic.
• Control de la regeneració de la màquia circumdant.

Situació actual (2007)

Indicada com a en “moderada regressió” (Projecte BioAtles, 2007). No existeix cap pla de recuperació aprovat sobre el tàxon, ni de protecció sobre l’espai  o l’hàbitat que ocupa.

Afectació de la localitat clàssica per la instal·lació d’un parc de plaques d’energia solar (v. notíciaa la pàgina principal, de BioC, octubre de 2007). El Servei de Protecció d’Espècies de la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear ha autoritzat l’actuació amb l’adopció de mesures correctores (delimitació física de la parcel·la, prohibició de maquinària pesant i d’herbicides, seguiment per part de tècnics, etc.) i l’estudi de camp corresponent (maig de 2007) que ha comportat el reconeixement de diverses localitats addicionals a l’illa on s’ha detectat la presència de l’esperó de Formentera (cf. mapa anterior)

Bibliografia

Bosch, M. (1999). Biologia de la reproducció de la tribu Delphiniae a la Mediterrània Occidental. Arxius de la Secció de Ciències, 120. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.

Lopez-Pujol, J., M. Bosch, J. Simon & C. Blanché (2003). Population genetics and conservation priorities for the critically endangered island endemic Delphinium pentagynum subsp. Formenteranum. Biodiversity and Conservation 12: 1937-1951.

López Pujol, J., M. Bosch, J. Molero, A. Rovira, J. Simon & C. Blanché (2004). Delphinium pentagynum subsp. formenteranum N. Torres, L. Sàez, Rosselló & C. Blanché. In: A. Bañares et al. (eds.), Atlas y Libro Rojo de la Flora Vascular Amenazada de España, 2ª ed. . Ed. Dirección General de Conservación de la Naturaleza, Madrid: 216-217.

Orellana, M.R., J. López-Pujol, C. Blanché & M. Bosch (2007). Relationships between heterozygosity and fitness in the Iberian threathened larkspur Delphinium bolosii. Flora 202: 161-168

Projecte BioAtles (2007). Delphinium pentagynum subsp. formenteranum in Projecte BioAtles, Servei de Protecció d’Espècies. Fitxa col·leccionable, 2 pag. Text de L. Sàez i C. Blanché; Mapa de B. Klahr. Edició Agost de 2007. Conselleria de Medi Ambient, Govern de les Illes Balears, Palma.

Puget, G., M. Stafforini & N. Torres (1995). Notes florístiques de les Illes Balears, V. Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Illes Balears 38 :63-74

Sáez, L. & J.A: Rosselló (2001). Llibre Vermell de la Flora Vascular de les Illes Balears. Servei de Biodiversitat. Conselleria de Medi Ambient, Govern de les Illes Balears, Palma.

Torres, N., L. Sàez, J.A. Rosselló & C. Blanché (2000). A new Delphinium from Formentera (Balearic Islands). Botanical Journal of the Linnaean Society 133: 371-377

Citació / pdf / handle

• Enllaç al pdf
• URI: http://hdl.handle.net/2445/20046

Voleu veure’ns treballant?

• A continuació us mostrem algunes fotografies del nostre treball al camp durant els 10 anys del BioC (1997-2007)

Visita als vivers de producció de cultivars de Delphinium elatum a Vilassar de Mar (Maresme), a la primavera de 1996-97. D’esquerra a dreta: P. Cabot (IRTA), E. Roig, D. Lagarda, C. Blanché, M. Cosp, J. Simon,  M. Torrell, M. Margelí i Marta Estrada (Fotografia: M. Bosch)  

Julià Molero (d) i Teresa Franquesa (e), al Cap de Creus (Alt Empordà), durant la primera campanya de prospecció de Seseli farrenyi. Setembre de 1997. (Fotografia C. Blanché) 

Jordi López Pujol durant el mostratge longitudinal de fragments foliars de Petrocoptis pardoi per a anàlisi isoenzimàtica a Aiguaviva (Maestrat). Abril de 2000. (Fotografia: M. Bosch). 

Cèsar Blanché, Julià Molero i Anna Rovira, en un dia de forta tramuntana al Cap de Creus (Alt Empordà) durant l’estudi de la biologia reproductiva de Seseli farrenyi Setembre de 1998. (Fotografia: M.Bosch) 

Julià Molero (d) i Cèsar Blanché (e), durant una visita a la pedrera La Martinenca (Alcanar, Montsià) per als treballs de restauració ecològica encarregats per Valenciana de Cementos S.A. Abril de 2001. (Fotografia: M. Salgot). 

Maria Bosch en el moment de la troballa d’una població de Delphinium staphisagria a l’illa de Creta (Grècia), durant l’abril de 2005, en una campanya de recol·lecció de mostres per a estudis de diversitat isoenzimàtica. (Fotografia: C. Blanché) 

D’esquerra a dreta, Josep M. Seguí, Xavier Santaeufemia, Núria Gàzquez i Cèsar Blanché a la platja del Prat (Baix Llobregat), durant la campanya de seguiment de Stachys maritima. Setembre de 2006.(Fotografia: X. Santaeufemia) 

D’esquerra a dreta: Mane Martinell, Cèsar Blanché, Llorenç Sàez i Julià Molero (amb gorra vermella) durant els treballs de seguiment d’Aquilegia paui per al Parc Natural dels Ports. Maig de 2006. (Fotografia: M. Bosch) 

Anna Rovira durant els treballs de censos de pol·linitzadors d’Aquilegia vulgaris, al Parc Natural dels Ports. Maig de 2006. (Fotografia: M. Bosch) 

M. Renée Orellana, en un descans durant la campanya de recol·lecció de mostres de Delphinium pictum a l’illa de Còrsega, per a l’anàlisi de la diversitat isoenzimàtica de grups disploides endèmics mediterranis. Maig de 2005. (Fotografia: M. Bosch) 

Gianni Bacchetta i Cèsar Blanché a Acquaresi (SW de Sardenya) durant la campanya de recol·lecció i fixació de mostres per a estudis cromosòmics de Delphinium pictum. Maig de 2005. (Fotografia: J. Simon) 

Maria Bosch en el moment de la troballa d’una població de Delphinium staphisagria a l’illa de Creta (Grècia), durant l’abril de 2005, en una campanya de recol·lecció de mostres per a estudis de diversitat isoenzimàtica. (Fotografia: C. Blanché)  

Mane Martinell en un accés difícil a alguns individus d’Aquilegia paui per al cens realitzat per al Parc Natural dels Ports. Maig de 2006. (Fotografia: M. Bosch). 

Julià Molero durant els treballs de cens de Spiraea crenata subsp. parvifolia per al projecte AFA, el maig de 2007. Sant Pere de Casserres (Osona). (Fotografia: C. Blanché)   

Mane Martinell prenent dades demogràfiques d’Aquilegia paui per al Conveni signat amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge, als Ports de Tortosa (Baix Ebre). Abril de 2007. (Fotografia: M. Bosch)

Mane Martinell i Laia Guasch, durant els treballs de biologia de la pol·linització de Silene sennenii, als fossats del Castell de Sant Ferran de Figueres (Alt Empordà). Agost de 2007. (Fotografia: L. Guasch)
 

Estades d'estudi i de recerca dels membres del BioC (des de 1997)

 M. Bosch 

Estats Units 

• Department of Biology, University of California (Riverside) & Rocky Mountain Biological Laboratory (Colorado)

A. Rovira

Paraguai 

• Departamento de Biologia (Genética) de la Facultad de Ciencias de la Universidad Nacional de Asunción

Paraguai 

• Departamento de Biología, FACEN, Universidad de Asunción

• Museo Nacional de Historia Natural i Departamento de Biología, FACEN, Universidad de Asunción

• Museo de Historia Natural del Paraguay. Dirección General de Protección y Conservación de la Biodiversidad. Secretaría de Ambiente (SEAM), San Lorenzo.

Mèxic 

• Centro de Recursos Informativos (CERI), Centro Universitario de Ciencias Económico-Administrativas de la Universidad de Guadalajara, Guadalajara.

• Centro de Recursos Informativos (CERI), Centro Universitario de Ciencias Económico-Administrativas de la Universidad de Guadalajara, Guadalajara.

Jordi López-Pujol 

Xina 

• Laboratory of Systematic and Evolutionary Botany, Institute of Botany, Chinese Academy of Sciences (IBCAS). Beijing.

• Laboratory of Systematic and Evolutionary Botany, Institute of Botany, Chinese Academy of Sciences (IBCAS). Beijing.

M.C. Martinell 

Itàlia 

• Centro Conservazione Biodiversità. Università degli Studi di Cagliari, Sardenya

• Institute of Evolution, University of Haifa, Israel

Paraguai 

• Departamento de Biología, FACEN, Universidad de Asunción

• Museo Nacional de Historia Natural i Departamento de Biología, FACEN, Universidad de Asunción

• Museo Nacional de Historia Natural del Paraguay. Asunción

• Museo Nacional de Historia Natural de Asunción (Paraguay) – Instituto de Botánica del Nordeste,

Austràlia

• Department of Environment and Conservation, Western Australia

Holanda  

• Department of Plant Sciences, Laboratory of Genetics, Wageningen University

Rebuts pels membres del BioC (des de 1997)

• Premi Artur Bofill i Poch. Institut d’Estudis Catalans 

(Barcelona, 1997)

Maria Bosch i Daniel

Pel treball  Estudis sobre biologia de la reproducció a la Tribu Delphiniae Warming (Ranunculaceae) a la Mediterrània Occidental.

• Silver Medal 2001. OPTIMA  (Palermo)

Joan Simon Pallisé i Josep Vicens Fandos

Premi al millor treball publicat durant l’any 2001 sobre botànica mediterrània per a Estudis biosistemàtics en Euphorbia a la Mediterrània Occidental

• Premi per a estudiants de la Institució Catalana d’Història Natural (Barcelona 2001)

Jordi López i Pujol

Pel treball Diversitat genètica en espècies amenaçades de Catalunya

• Premi Pius Font i Quer. Institut d’Estudis Catalans. (Barcelona 2008)

Jordi López i Pujol

Pel treball Estudis de diversitat genètica d’espècies endèmiques i/oamenaçades de la Mediterrània Occidental

Premi Jaume Vicens Vives. Generalitat de Catalunya (Barcelona, 2009)

Premi Jaume Vicens Vives. Generalitat de Catalunya (Barcelona, 2014)

Joan Simon Pallisé

“Distinció 2014 a la qualitat docent universitària. El premi, atorgat per la Generalitat de Catalunya, distingeix la trajectòria docent del professor Simon i les seves aportacions a l’aprenentatge mitjançant recursos digitals i noves eines d’avaluació”

Album de fotos

Presència dels membres del BioC als mitjans de comunicació (premsa, ràdio, TV, internet)

2017

• Presentació a Internet 13/12/2017 – Vídeo promocional de l’IRBio – Enllaç web IRBio
• Notícia 11/10/2017 – Plantació d’un drago a la Facultat de Farmàcia – Web UB
• Notícia 19/ 10/ 2017 – Drago de Canàries: un arbre de llegenda per a la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació – Web UB
• Entrevista 5/11/2017 a C. Blanché – Ràdio 4 (Vida Verda) – L’arbre d’Hipòcrates (enllaç – min 22’00 a 36’46)
  

2016

• Notícia 7/3/2016 – “La Guàrdia Urbana decomissa els exemplars de peiot que es venien a la Rambla” (Entrevista a J. Simon)
• Entrevista a C. Blanché – BTV (Verd Primera) 28/11/2016 – El Jardí Ferran Soldevila de la UB (enllaç)

2014

• Notícia Delphinium bolosii – L’informatiu dels Parcs (Diputació de Barcelona) 4/11/2014

2013

• Entrevista a C. Blanché – La Brolla – 29: 8-9
• Medalla pòstuma Font Quer 12/12/2013– Diari de Tarragona

2012

• Article 13/11/2012 – El BioC aporta dades a la conservació de Silene sennenii – Hora Nova (Figueres)
• Article Escalades clàssiques, orígens oblidats – J. Molero- Vèrtex 244 (setembre-octubre 2012)
• Conferència 28/9/2012 sobre docència universitària– J. Simon- Web Xarxa Vives
• Entrevista 23/12/2011 modif  9/1/2012 – J. López-Pujol – Corriere della Sera
• Article sobre Silene sennenii març 2012 – S. Massó – La Brolla 25:10-11

2011

• Entrevista 10/12/2011 – (J.López-Pujol) – Onda Regional de Murcia (“Adelantos”)
• Entrevista i notícia 29/11/2011 – (J. López-Pujol) – SINC
• Entrevista 30/10/2011 – (MC. Martinell) – Diari de Girona
• Entrevista 28/8/2011 – (J. Simon)- Web de la UB
• Entrevista 6/2011 (C.Blanché) – Conservación Vegetal 15
• Entrevista 8/7/2011 – (C.Blanché) Web de COM Ràdio

Presentació del Llibre Vermell de plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya

• Notícia 10/1/2011 – Portal Universia
• Reportage 18/1/2011 – Revista El Temps
• Reportatge 1/2/2011 – Hora Nova
• Reportatge 1/3/2011 – Revista Metropolitan
• Article maig 2011 – Revista Talaia 300: 26-29 (AE Talaia)
• Entrevista 8/7/2011 – Web de COM Ràdio

2010

Presentació del Llibre Vermell de plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya

• Notícia 14/12/2010 – Blog de la SEBIOCP
• Notícia 14/12/2010 – Web de la UB
• Notícia 14/12/2010 – Web de la Generalitat de Catalunya
• Notícia 14/12/2010 – EcoDiari
• Notícia 15/12/2010 – Diari AVUI / El Punt
• Notícia 15/12/2010 i vídeo – 3/24. cat
• Notícia 17/12/2010 – La Vanguardia

2009

14/04/2009 Presentació del llibre Tradicions, costums i creences de la Catalunya Septentrional, de Joan Muntané (C. Blanché)

• Notícia RàdioSeu

2008

Novembre 2008

25/11/2008 Emissió a TV3 (Programa El Medi Ambient): Silene sennenii, una empordanesa en perill

• Veure vídeo (TVC)

Filmació (17.VIII.2008) a l’Alt Empordà sobre Silene sennenii i els treballs que hi realitza el BioC (S. Massó, MC. Martinell i C. Blanché)

5/11/2008 Emissió a TV3 (Programa El Medi Ambient)
Holandrea schottii, una raresa d’Orient

• Veure vídeo (TVC)

Filmació (18.VIII.2008)  a l’Alta Garrotxa sobre Holandrea schottii i els treballs que hi realitza el BioC (S. Massó, MC. Martinell, C. Blanché)

Octubre 2008

20/10/2008 Notícia a Correo Farmacéutico (per B.G.S.)

Barcelona convierte la ‘wikipedia’ en una herramienta docente (declaracions de J. Simon)

• Enllaç a l’article (Correo Farmacéutico)

Juliol 2008

21/07/2008 Emissió a TV3 (Programa El Medi Ambient)

Decret de Flora Amenaçada de Catalunya (N. Gàzquez, C. Blanché)

• Veure Vídeo (TV3)

01/07/2008 Article a Sàpiens, 69: 46-51(Juliol 2008)

La carn dels déus. Les plantes sagrades visionàries en la cultura asteca.
Àlex Novials, amb l’assessorament de Joan Simon

• Enllaç a la revista (Sàpiens, Grup Cultura 03)

Abril 2008

04/04/2008 Emissió a TV3 (Programa Els Matins)
Banc de Germoplasma al Jardí Botànic de Blanes (J. Masbernat, C. Blanché)

2007

Setembre 2007

19/09/2007 Emissió a TV3 (Programa El Medi Ambient)
El corniol dels Ports de Tortosa

• Veure vídeo (TVC)

Filmació (18.VI.2007)  als Ports de Tortosa sobre Aquilegia paui i els treballs que hi realitza el BioC (M. Bosch, M. Martinell, C. Blanché)

Juliol 2007

23/07/2007 Emissió a TV3 (Programa El Medi Ambient)
Stachys marítima, fregant l’extinció

• Veure vídeo (TVC)

Filmació (1.VI. 2007)  a la platja de Pals (Baix Empordà) sobre la situació de conservació i cens de Stachys maritima (C. Barriocanal, C. Blanché)

Maig 2007

12/05/2007 Emissió a Catalunya Ràdio (Programa “L’Internauta”)

Entrevista de V. Partal a J. Simon. Aprenentatge i educació universitària a través de les TIC. Experiències de Botànica a la Viquipèdia.
(Gravació dia 10/05/2007)

Abril 2007

30.IV.2007- Full Informatiu de la Reial Academia de Farmàcia de Catalunya, 25 : 2

Recepció de nous acadèmics:
12 de març. Ingrés de l’Il•ltre. Dr. Cèsar Blanché i Vergés, amb lectura del discurs “Biodiversitat i Salut. La Salut de la Biodiversitat ». El presentà el Molt Il•tre. Dr. Josep Boatella i Riera

• Centres de Recerca en BCP 
• Projectes de Recerca en Biodiversitat vegetal i BCP
• Grups de Recerca en BCP
• Societats Científiques de BCP
• Administracions amb competències en conservació
• Organitzacions internacionals
• Conservació de plantes medicinals
• Biblioteques
• Publicacions (revistes nacionals i internacionals)
• Fundacions
• Jardins Botànics
• Bancs de Germoplasma i Bancs de DNA
• ONGs
  
• Institucions i organismes als quals pertany el BioC

• Centres de Recerca en BCP 

CPC – Center For Plant Conservation (Saint Louis, EUA) 

Center for Conservation Biology (University of California, Riverside)

Plant Conservation Research –  Department of Environment and Conservation – Government of Western Australia

Center for Biodiversity and Conservation (American Museum Natural History)

Center for Applied Biodiversity Science (CABS) (Conservation International)

Center for Biodiversity Conservation & Science (Yale University)

European Centre for Biodiversity and Conservation Research (BIOCONS) (University of Leeds)

Centro Conservazione Biodiversità -Sardegna (Università degli Studi di Cagliari)

• Projectes  de Recerca en Biodiversitat vegetal i BCP  

European Plant Conservation Strategy (EPCS) – Plantaeuropa

ORCA (Organització per a la cartografia de la flora dels Països Catalans – Institut d’Estudis Catalans)                                       

Flora Iberica (Real Jardín Botánico de Madrid, CSIC)

ECOFLOR. Red Temática española de Ecología y Evolución floral

Biodiversity Hotspots (Conservation International)

SEMCLIMED Biologia de granes i canvi climàtic a la regió mediterrània- Projecte de Genmedoc 

Biodiversity and conservation of forest species in the Mediterranean basin (FAO)

SYNTHESYS (Sinthesis of Systematic Ressources) VI FP/ UE 

ConGen (Integrating Population Genetics and Conservation Biology) ESF

• Grups de Recerca en BCP                                              

Centro para la Investigación y Experimentación Forestal- València  (en preparació) 

Centre Iberoamicà de la Biodiversitat (CIBIO , Universitat d'Alacant)

Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (Universitat de València)

Delegació  ICHN – La Garrotxa . Institució Catalana d'Història Natural.

Agroecologia (Universitat de Barcelona)

Grup de Recerca de Flora i Vegetació de les comarques de Girona (Universitat de Girona)

Grup de Recerca Científica "Terres de l'Ebre" 

Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) (UAB – UB – IEC – Generalitat de Catalunya)

Centre de Biodiversitat d’Andorra. Andorra.

Centre d'Ecologie Fonctionnelle et Evolutive (CEFE). CNRS- Université de Montpellier)

Institut Méditerranéen d'Ecologie et de Paléoécologie (IMEP). CNRS – Université de Provence- Université Paul Cézanne

Institute for Biodiversity and Ecosystem Dynamics (IBED). (Universiteit van Amsterdam)

EVOCA Grupo de Investigación de Ecología, Evolución y Conservación de Plantas Mediterráneas. (Universidad de Sevilla)

Bioflora (Universitat de Saragossa)

Estación Biológica de Doñana (CSIC)

Area de Biodiversidad y Conservación (Universidad Rey Juan Carlos – Móstoles, Madrid)                                 

Grupo de Investigación Junta de Andalucía: Biodiversidad, Conservación y Recursos Vegetales. (Universidad de Málaga)

ArtDatabanken – The Swedish Species Information Centre

Svesnka Botaniska Föreningen (Plant conservation)

European Dry Grassland Group (EDGG) – Conservació de Pastures

• Societats científiques de BCP 

SCB. Society for Conservation Biology

OPTIMA. Organization for The Phyto-Taxonomic Investigation of the Mediterranean Area. Commission for Threatened Plants

SEBCP. Sociedad Española de Biología de la Conservación de Plantas

ICHN. Institució Catalana d’Història Natural 

AEET. Asociación Española de Ecología Terrestre . 

•  Administracions amb competències en conservació 

Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Generalitat de Catalunya. Flora (DMAH)

Generalitat Valenciana. Conselleria de Medi Ambient,Aigua,Urbanisme i Habitatge

Govern de les Illes Balears. Conselleria de Medi Ambient

Gobierno de Aragón Departamento de Medio Ambiente  

Consell General dels Pirineus Orientals. Environement.

Conservatori d'Espais Naturals del Llenguadoc-Rosselló

Conservatoire Botanique de Porquerolles   

Conservatoire Botanique du Bassin Parisien 

Xarxa de Conservatoris Botànics Nacionals (França)

Govern d’Andorra. Ministeri de Turisme i Medi Ambient    

Xarxa de Parcs Naturals . Diputació de Barcelona

MiMAM (Ministerio de Medio Ambiente, Espanya)

MEDAD (Ministère de l’Écologie, du Développement et de l’Aménagement durables, França)

EEA (European Environment Agency )

UE : Natura 2000 site

• Organitzacions internacionals                                             

Countdown 2010 / Compte enrere 2010 – Xarxa per deturar la pèrdua de biodiversitat abans del 2010

Plantaeuropa – Xarxa per a la conservació de flora als països europeus  

UICN – Unió Internacional per a la Conservació de la Natura

Species Survival Comission (UICN)

CBD – Convention on Biological Diversity (ONU) / UNEP (UN Environmental Programm)                                    

• Conservació de plantes medicinals                              

Medicinal Plants Conservation Initiative (Plantlife) 

Medicinal Plants Specialist Group- MPSG (UICN-SSC)

Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (Solsona)

• Biblioteques                                            

Biblioteca de la Universitat de Barcelona (UB)

Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal (UB)

Biblioteca digital del Real Jardín Botánico de Madrid (CSIC)

Botanicus Digital Library. Freely accessible, Web-based encyclopedia of historic botanical literature from the Missouri Botanical    Garden Library

Tesis Doctorals en Xarxa (TDX ) 

Fons Documental de Custòdia del Territori (XCT)

• Publicacions 

–Revistes nacionals 

Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN)

Orsis- Organismes i Sistemes (UAB)

Hàbitats (Revista del Centre de Biodiversitat d’Andorra)  

Nat (Cultura 03)   

Portal de Publicacions (Institut d'Estudis Catalans)                                  

 –Revistes internacionals 

De BC 

Conservation Biology

Conservation Letters  

Biological Conservation

Conservation Genetics

Biodiversity and Conservation   

Conservation Magazine   

Political Ecology (electrònica)

Journal Watch Conservation Magazine (electrònica)

De Botànica o d'Ecologia amb continguts de BCP  

Anales del Jardín Botánico de Madrid (Real Jardín Botánico, CSIC)

Acta Botanica Gallica (Societé botanique de France)

Bouteloua 

BIGA (Biodiversidad en Galicia)

Candollea + Boissiera (Conservatoire Botanique, Genève)

Ecosistemas (AEET) 

Flora Mediterranea + Bocconea (OPTIMA publications)

Flora Montiberica  

Pirineos (Instituto Pirenaico de Ecología, Jaca)

Willdenowia (Botanic Garden and Botanical Museum Berlin-Dahlem)

Directory of Open Access Journals (DOAJ). Accés a 35 revistes de Botànica

Altres

Dugastella (Observació i estudi de la Natura – País Valencià)

Lithodora (Delegació de la Garrotxa de la ICHN)

Silvicultura (Centre de la Propietat Forestal)

Sostenible (Xarxa de Pobles i Ciutats cap a la sostenibilitat / Diputació de Barcelona)  

• Fundacions                                               

Fundación Biodiversidad (Fundació del Ministeri de Medi Ambient)          

Fundació Territori i Paisatge (Obra Social Caixa de Catalunya)

Fundació Carl Faust – Fundació Privada (El seu Patronat té cura del Jardí Botànic Marimurtra i de l’Estació Experimental de Biologia Mediterrània)  

Fundació Torrens-Ibern (Ciència i Tècnica en català)

• Jardins Botànics

Jardí Botànic de Barcelona  

Jardí Botànic Marimurtra (Blanes)

Jardí Botànic de la Universitat de València    

Jardí Botànic de Sòller 

Botanischer Garten (Berlin-Dahlem)

Conservatoire et Jardin Botaniques de la Ville de Genève

Jardín Botánico de Córdoba

Missouri Botanical Garden

New York Botanical Garden

Real Jardín Botánico de Madrid (CSIC)

Royal Botanic Gardens (Kew, London)

The Royal Botanic Garden Edinburgh (Scotland)

• Bancs de Germoplasma i Bancs de DNA 

GENMEDOC (Banc de germoplasma: Un réseau inter-régional de banques des semences de la mediterranée)

Kew DNA Bank (Banc de DNA del RBG-Kew: 22.000 mostres conservades a -80ºC)

• ONGs

AGRÓ

DEPANA

GOB  

 Institucions i organismes als quals pertany el BioC 

Grup de Recerca Biodiversitat i Biosistemàtica Vegetals (GReB)                  

Centre de Documentació de Bidoversitat Vegetal de la UB (CEDOCBIV)

Universitat de Barcelona (UB)                  

Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBIO)

Altres institucions científiques, acadèmiques i de recerca amb les quals el BioC o els seus membres mantenen estretes relacions de col·laboració 

Institut d’Estudis Catalans 

Facultat de Farmàcia (Universitat de Barcelona)

Institut Botànic de Barcelona (Ajuntament de Barcelona – CSIC)   

Unitat de Botànica, Departament de Biologia Vegetal (Universitat de Barcelona)

Unitat de Botànica, Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia (Universitat Autònoma de Barcelona)

Instituto Pirenaico de Ecología, Jaca (IPE-CSIC)

Unitat de Genètica vegetal (IRTA, Centre de Cabrils)

Laboratorio de Biodiversidad molecular y Banco de ADN (Jardín Botánico Viera y Clavijo, Gran Canaria)

The Institute of Evolution (University of Haifa)

Dipartimento de Scienze Botaniche (Università di Pisa)

Rocky Mountain Biological Laboratory Colorado (EUA)

Department of Biology (University of California, Riverside)

Jardí Botànic Marimurtra – Blanes (Fundació Carl Faust)

Jardí Botànic de Sòller                

Centro Conservazione Biodiversità-Sardegna (Università degli Studi di Cagliari)

Botanischer Garten & Museum, Freie Universität Berlin (Berlin-Dahlem)

Department of Biology (University of Patras)

IBCAS (Institute of Botany, Chinese Academy of Sciences) 

• Bancs de dades
• Butlletins electrònics
• Herbaris virtuals
• Programari i Manuals
• Llistats, Catàlegs, Llibres Vermells i Llistes vermelles
  
• Formació / Educació
• Blocs / Fòrums / Weblogs de BCP
• Videoteca – BioC TV
  

Banc de dades de biodiversitat de Catalunya (Biocat)

Sistema d’Informació de la Biodiversitat d’Andorra (SIBA)

Atlas digital de la Flora de Aragón (Instituto Pirenaico de Ecología)

Banc de Dades de Biodiversitat de la Comunitat Valenciana (BDBCV)   

Anthos. Sistema de información sobre las plantas en España (Jardín Botánico de Madrid, CSIC-Fundación Biodiversidad)

The International Plant Names Index 

W3 TROPICOS (Missouri Botanical Garden) Nomenclatural database and associated files

Euro+Med Plantbase Project. University of Reading

Atlas Florae Europaeae. Distribució de flora vascular europea (Finnish Museum of Natural Histoty, Univ. of Helsinki)                  

Phytokaryon (OPTIMA karyological database)

Plant DNA C-values Database v 4.0 Banc de dades de valors C de DNA (més de 300 espècies d’angiospermes) del RBG-Kew

DNA Barcoding (Smithsonian Institution, Washington). Banc de dades i enllaços a altres bancs de DNA

EUNIS Database  (Europaean Environmental Agency). Informació sobre tàxons d’interès en conservacio a Europa

Index to Plant Chromosome Numbers (IPCN) – (Missouri Botanical Garden, St. Louis)

• Llistats, Catàlegs, Llibres Vermells i Llistes vermelles

 Libro Rojo y Atlas de Flora Vascular Amenazada de España (pdf)

 Inventaire National du Patromoine Naturel. Espècies protegides a Llenguadoc-Rosselló (fitxes)

The TOP50 Mediterranean Island Plants. UICN (pdf)

INVASIBER . Especies Exóticas invasoras de la Península Ibérica.  

Plantes envahissantes de la Région Méditerranéenne. AME.  

Lista Roja 2008 de la Flora Vascular Española (pdf )

• Formació / Educació

• Nacionals 

Màsters europeus                              

Biodiversitat: Evolució i Conservació (Universitat de Barcelona)                          

Biodiversitat: Conservació i Evolució (Universitat de València)

Biologia de les plantes en condicions mediterànies (Universitat de les Illes Balears- Universitat de Barcelona)

Recerca, desenvolupament i control de medicaments (Universitat de Barcelona)   

Màsters i Postgraus (Títols Propis) 

Conservació de la Natura (Universitat de Barcelona-IUSC)

Fitoteràpia (IL3 Universitat de Barcelona – a distància)

Plantes Medicinals i Fitoteràpia (Universitat de Barcelona – Universitat Autònoma de Barcelona – Col·legi de Farmacèutics de Barcelona)

Programes de Doctorat                              

Biodiversidad: Conservación y gestión de las especies y sus habitats (Universitat d’Alacant)

• Internacionals 

Màsters 

MSc/PgDip Botanical Conservation. University of Plymouth (UK)

MSc in Biodiversity Conservation via Distance Learning. University of Birmingham (UK)

MRes in Conservation and Utilisation of Plant Genetic Resources. University of Birmingham (UK)

MSc in Biodiversity and Taxonomy of Plants. Royal Botanic Garden Edinburgh (SCO)   

Master’s Program in Plant Biology and Conservation. Northwestern University & Chicago Botanic Garden                

M.Sc. Master of International Nature Conservation.Lincoln University (New Zealand) + Georg-August Universität (Alemanya)

MSc/PGDip/MRes Biodiversity and Conservation. Roehampton University, London  

Masters Courses on Biodiversity and Conservation. University of Leeds

MSc./PgDip. in Biodiversity and Conservation. The University of Dublin. Trinity College 

Master en Biodiversidad de áreas tropicales y su conservación . Universidad Internacional Menéndez-Pelayo, CSIC i Universidad Central de Ecuador                              

Llicenciatures (Bachelor) 

Bachelor of Science in Biodiversity and Conservation – BSc(BiodivCon). Flinders University (Australia)

Bachelor of Science in Biodiversity and Conservation: North Ryde (Sydney).  Macquarie University (Austràlia)

Biodiversity and Conservation (BSc / Diploma of Higher Education / Certificate of Higher Education). Birkbeck, University of London

Cursos  

School of Conservation Biology (Croatian Biological Society) 

Altres recursos educatius 

Biodiversity and Conservation. A Hypertext Book By:  Peter J. Bryant
School of Biological Sciences, University of California, Irvine                 

Tècniques bàsiques de conservació de flora. Curs IVAP / 07 (Emili Laguna, 2007)

Conservation Genetics in: Learn.genetics (Utah University)              

Biodiversity and Conservation: The Web of Life – Teaching biodiversity                                                                         Recursos educatius sobre conservació de la biodiversitat on line.  

Evolution: Education and Outreach – Nova revista (Springer)      

• Blogs / Fòrums / Weblogs de BCP                       

Plant Microreserves ( A blog on the Plant Microreserves initiative)                                                                                   Blogger: Emilio Laguna, Centro para la Investigación y Experimentación Forestal                       

Semclimed (Project  to know more on the behaviour of seeds of Mediterranean wild plants and the climate change)              Blogger: Emilio Laguna, Centro para la Investigación y Experimentación Forestal                             

FILMED .Research project on the phylogeography of wild plants representative of the Mediterranean bassin                          Blogger: Emilio Laguna, Centro para la Investigación y Experimentación Forestal                      

Tela Botanica (Xarxa digital i fòrums de botànica francòfona)          

Blog de la SEBCP (Sociedad Española de Biología de la Conservación  de Plantas)  Blogger: Emilio Laguna

INFOMED. Institut Forestal Mediterrani (Escola Universitària de Gandia)        

Flora of Israel (Avinoam Danin, Hebrew University of Jerusalem)      

Fòrum de Plantes del GOB (Flora de les Illes Balears) 

Cambessèdes : blog de Botànica balear

SEDUM ( Societat per a l'Estudi i Divulgació dels Usos Sostenibles en el Medi Natural)

Amics Arbres (Arbres Amics) 

Blog FM (Flora Montiberica, sobre flora del sistema Ibèric)

CONFERÈNCIES ELECTRÒNIQUES

Jornadas Virtuales sobre el Enebro – Projecte LIFE (Abril de 2008) 

DIVERSEEDS E-Conference (Abril de 2008)

Antecedents:  1987-1992  

A finals de la dècada dels 80 i principis dels 90, el reconeixement de l’acceleració del ritme de pèrdua de la diversitat biològica havia promogut el naixement de la Biologia de la Conservació, als Estats Units, com a especialitat científica independent i interdisciplinària, amb personalitat pròpia que s’ha convingut en datar el 1987, coincidint amb l’aparició del primer volum de la primera revista científica (Conservation Biology) dedicada específicament a l’estudi de la pèrdua de biodiversitat i al compromís de la Ciència amb la preservació de les espècies dels éssers vius.  En aquells anys, també al nostre país es consolidava aquesta preocupació –que, de tota manera ja venia de lluny- per la conservació de la Natura i, a l’entorn de la Institució Catalana d’Història Natural, es publicava la segona edició (1989) de l’anomenat “Natura: ús o abús? Llibre Blanc de Conservació de la Natura als Països Catalans” (Ramon Folch,  Ed.). No obstant, de les seves pàgines, en comparació amb la fauna, es desprèn un coneixement poc analític i sistematitzat de les amenaces sobre les espècies de flora, essent una obra fonamentalment orientada al territori, al paisatge i a la vegetació. 

Gairebé simultàniament, d’altra banda, es publica el primer assaig de compendi de flora amenaçada de l’estat espanyol, el  Libro Rojo de Especies Vegetales Amenazadas de España Peninsular e Islas Baleares (César Gómez Campo (ed.) , 1987) que segueix criteris internacionals (els de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, UICN)  i que proporciona la primera “Llista Vermella” de flora amenaçada realitzada col·lectivament a l’estat i on ja hi participen membres de l’actual BioC (J. Molero, C. Blanché, amb la realització de les fitxes corresponents a diverses espècies). Igualment són anys dels inicis de les recopilacions de dades florístiques al nostre país, a través del Projecte ORCA, finançat per l'Institut d'Estudis Catalans, en el qual participen també investigadors del nostre Laboratori (J. Molero, A. Rovira, J. Pujadas) aportant informació corològica dels territoris que estudien (Priorat, Terres de l’Ebre, Pre-pirineu, respectivament). Aquestes recopilacions, avui disponibles –molt ampliades-  a través de potents eines informàtiques, com ara BioCat,  van ser el primer fonament dels actuals bancs de dades florístics, que permeten caracteritzar les àrees de distribució de les espècies, eina essencial per a l’avaluació dels nivells de raresa, de l’endemicitat, de la dinàmica poblacional en el temps i del risc d’extinció dels tàxons de flora.

I, encara, són aquells anys, quan s’inicien les grans obres de síntesi de la flora del nostre país, fonamentals per establir uns estàndards taxonòmics que ja existien a d’altres països europeus. El primer instrument per abordar la conservació de la flora és, naturalment, tenir-la catalogada, i tant la complexitat de la flora ibèrico-balear com la història de la Botànica al nostre país després de la Guerra Civil, havien endarrerit fins a la dècada dels 80 l’aparició de les grans obres de flora. El 1984 comença la publicació de la gran obra Flora dels Països Catalans, dels professors de la UB, Oriol de Bolòs i Josep Vigo, que veurà la publicació del quart i darrer volum l’any 2001 Aquesta flora ha estat acompanyada del corresponent llibre de claus, Flora Manual dels Països Catalans, que en la seva darrera edició (O. de Bolòs, J. Vigo, R.M. Masalles & J. Ninot, 2005) ha establert la riquesa florística d’aquest territori en 4.602 tàxons (espècies i subspècies) de plantes vasculars, dels quals, 235 (poc més d’un 5%) són endèmics. Aquesta iniciativa ha estat, des dels temps de la Flora de Catalunya de J. Cadevall, el primer catàleg complet operatiu de la nostra flora. Gairebé simultàniament (1986), s’inicia la publicació d’una altra flora, aquesta d’abast ibèrico-baleàric (Flora Iberica), coordinada per un equip dirigit per S. Castroviejo, del Real Jardín Botánico de Madrid-CSIC i redactada per especialistes internacionals en cadascun dels gèneres que s’hi tracten; hi participen membres del BioC, encarregats, entre d’altres, de gèneres de ranunculàcies (Aconitum, Delphinium, Consolida) ; quenopodiàcies (Microcnemum, Halopeplis)  o euforbiàcies (Euphorbia). Flora Iberica, ha publicat ja diversos volums i el projecte es troba en avançat estat de progrés, amb participació d'altres membres del GReB.

La dècada dels 90 

L’avenç de les dues obres florístiques esmentades, l’exploració sistemàtica del territori i la creixent amenaça sobre l’estat de conservació de la diversitat vegetal coincideixen, a principis dels anys 90 amb la publicació de les normes jurídiques d’ampli abast específicament orientades a la protecció de la flora del país: el Catálogo Nacional de Especies Amenazadas, el 1990; el Pla d'espais d'interès natural (PEIN),  amb un annex d’espècies protegides, el 1992 i la directiva Hàbitats, de la –aleshores- Comunitat Europea, també el 1992, en molt bona part, impulsades per la pròpia comunitat científica, i que, a partir d’aquest moment, donaran llum a diversos ens de l’administració amb responsabilitat a cadascun dels nivells de competències. 

Sense deixar mai la recerca de prospecció florística, sobretot centrats a les comarques de Tarragona, al nucli del Laboratori de Botànica de la Facultat de Farmàcia es comença a consolidar la línia de recerca de Biosistemàtica vegetal, que prové de l’evolució dels propis estudis florístics i després taxonòmics, primer amb l’orientació cap a la citogenètica vegetal, sota el guiatge dels Prof. J. Molero, M.A. Cardona i, sobretot, la influència del curs de Citobiogeografia Vegetal impartit pel Prof. Claude Favarger, de la Université de Neuchâtel, el 1986 i, posteriorment, amb l’ampliació cap a estudis d’estructura floral, biologia de la pol·linització, fitoquímica i diversitat genètica. Principalment, les nostres recerques s’encaminen a l’estudi biosistemàtic de gèneres d’Euphorbiaceae (Euphorbia) i de Ranunculaceae (Ranunculus, Aconitum, Consolida, i Delphinium). Aquesta especialització  proporcionarà els coneixements i les tècniques aplicables a la biologia de poblacions que permetin respondre a les preguntes que apareixen aleshores fruit de la constatació que moltes de les espècies que estudiem es troben en un estat crític de conservació i que presenten característiques biològiques particulars, mereixedores d’una aproximació metodològica diferent, encaminada principalment a l’estudi de poblacions vegetals petites i sota l’efecte de la fragmentació dels hàbitats.  En aquest marc, diversos membres del BioC, formen part dels equips que prepararan el Pla de Seguiment de la Flora de Catalunya (Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya), l’Estratègia catalana per a la conservació i ús sostenible de la diversitat biològica (Institut d’Estudis Catalans-Institució Catalana d’Història Natural) o la Cartografia d’Hàbitats d’Interès Comunitari (Unió Europea), que constitueixen alguns dels pilars de la conservació de les plantes amenaçades del nostre país, sobretot després de l’impuls de la Cimera de Rio de Nacions Unides de 1992, d’on emergirà el Conveni per a Diversitat Biològica (CBD). 

1997-2007 L’activitat del BioC 

El 1997, el Consell de Protecció de la Natura (CPN) de Catalunya informa sobre un projecte de decret de conservació de la flora catalana, presentat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, que n’era aleshores el responsable i el 2000, el CPN torna a informar favorablement una nova proposta de decret. Aquesta situació s’anirà repetint fins a la data d’avui (2007), en què n’és responsable l’actual Departament de Medi Ambient i Habitatge, quan encara no hi ha una normativa específica de conservació de la flora (només un projecte de decret, que es troba en tramitació). Tot i que l’administració competent encarrega diversos dictàmens i projectes per intervenir en conservació de les plantes, Catalunya no aconsegueix disposar de documents tècnics i eines jurídiques de conservació potents com les que es desenvolupen en aquest període al País Valencià, a la Catalunya Nord, i més tard, a les Illes Balears, l’Aragó i Andorra, així com als estats espanyol i francès, essent la política de conservació a Catalunya, centrada fonamentalment en les activitats dels espais naturals protegits i, pel que fa a les espècies, orientada de manera gairebé única a la fauna. 

No obstant, la preocupació per la conservació de les plantes a tot el món, com a font de serveis, de riquesa i de benestar per a la humanitat però sobretot com a valor de la biodiversitat vegetal en sí mateixa, s’incrementa al llarg d’aquests anys a escala internacional, sota el guiatge d’institucions com ara la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura  (UICN) i a escala nacional, sota l’impuls d’entitats com ara la ICHN o el GOB , entre d’altres, al mateix ritme que s’incrementen les amenaces sobre la flora, per causa del canvi d’ús del territori, del canvi climàtic, de la sobreexplotació o de l’extensió d’espècies invasores, entre d’altres. 

Al seu torn, la Biologia de la Conservació com a disciplina científica segueix també la seva extensió i progressió a tot el món, a Europa (constitució de Plantaeuropa el 1996 o de la Secció Europea de la Society for Conservation Biology, el 2002), a l’estat espanyol (constitució de la Sociedad Española de Biología de la Conservación de Plantas (SEBCP), també el 2002) , en tots els casos amb presència de membres del BioC i també al nostre país, i la quantitat i qualitat d’investigadors, centres de recerca, revistes científiques i activitats d’ensenyament superior en aquest camp, així ho demostren. 

En aquest context, diversos membres del grup de Biosistemàtica de la Facultat de Farmàcia de la UB, juntament amb investigadors de l’Institut Botànic de Barcelona ens vam agrupar per fundar el Grup de Recerca en Biodiversitat i Biosistemàtica (GReB), dirigit pel Prof. Julià Molero, que va ser reconegut com a grup de recerca de qualitat, primer per la Universitat de Barcelona i, després, per la Generalitat de Catalunya, formant part del conjunt de grups de recerca consolidats al I, II i III Plans de Recerca de Catalunya (trobareu més informació al web del GReB) fins a l’actualitat. En el sí d’aquest Grup de Recerca, es va constituir aleshores un equip, format inicialment per J. Molero, C. Blanché, A. Rovira, J. Simon i M. Bosch, orientat decididament a la recerca en Biologia de la Conservació de Plantes (acrònim: BioC) que, recollint la tradició i l’experiència anteriors, va començar formalment la seva singladura en aquest camp, a través dels primers projectes de recerca finançats específicament per a temes de Biologia de la Conservació  Els camps temàtics estudiats comprenen la Biologia de la Reproducció (biologia de la pol·linització, sistemes reproductius), la Genètica de Poblacions (diversitat cromosòmica, isoenzimàtica, citogenètica molecular) i la Demografia i Corologia com a eines d'anàlisi de la biologia de poblacions de plantes de petita mida poblacional, bé perquè es tracta d'espècies endèmiques o rares, bé perquè es tracta d'espècies amenaçades (amb poblacions petites a causa de la destrucció o fragmentació dels seus hàbitats per l'activitat humana). Durant el període 1997-2007, s’han incorporat al BioC diversos investigadors (provinents del propi centre, d’altres centres i d’altres països), com ara J. López-Pujol, M.R. Orellana i M.C. Martinell, estudiants en pràctiques i col·laboradors, i s’han establert igualment col·laboracions diverses amb investigadors d’altres centres de recerca en treballs conjunts. Al seu torn, els nostres investigadors han participat en d’altres equips i han realitzat diverses visites i estades a laboratoris de recerca d’altres països, establint una xarxa de relacions enriquidora i oberta que caracteritza la investigació cooperativa internacional del segle XXI. Un dels objectius del nostre grup és la contribució a la formació de joves investigadors, com a llavor de la futura recerca de qualitat.  

• La composició actual del BioC i els curricula dels seus membres, així com la relació d’estudiants de l’equip, col·laboradors i investigadors amb qui hem treballat conjuntament (cooperació documentada en publicacions i projectes conjunts) es pot consultar aquí.
• També trobareu enllaços amb el contingut de les nostres línies de recerca, la nostra producció científica (publicacions, comunicacions a congressos, etc.), les estades a l'estranger i amb els premis i distincions, rebudes per membres de l’equip.
• Finalment, les dades més rellevants de les espècies amb les quals hem treballat i els principals resultats de la recerca sobre cada tàxon, s’aniran presentant a l’apartat "La planta del mes" periòdicament.
• I, si voleu, també podeu veure’ns treballant. A continuació trobareu un recull fotogràfic dels membres del BioC en diverses campanyes de treball durant aquests primers 10 anys (1997-2007) de l’equip.

  L’actualitat de la nostra activitat, els projectes vius i les notícies que vagi produint el BioC els trobareu a partir d’ara al nou portal. Igualment, hi podreu trobar diversos serveis, ofertes de treball, notícies, enllaços i informacions sobre la Biologia de la Conservació de plantes (del nostre país i de tot el món), així com possibilitats de participació que s’aniran introduint progressivament. Aquest és també un dels objectius de l’equip: establir un pont de comunicació entre la nostra recerca i la societat a la qual, amb fons públics, servim.