Categoria: Latest

El jacint d’aigua (Eichhornia crassipes) al riu Miinjiang (Gutian, Xina). Aquestes plantes invasores provoquen la colmatació dels llacs, bloquegen el transport fluvial i redueixen la disponibilitat d’oxigen per als peixos. Foto: The Guardian

 

 

Segons que informava ahir The Guardian, s’acaba de produir el llançament d’un nou registre mundial d’espècies invasores: el Global Register of Introduced and Invasive Species (GRIIS), que actualment inclou unes 11.000 espècies, de les quals es documenta el perill per a la biodiversitat silvestre en un 20 % aproximadament. Els autors (Pagad et al. 2018, que ho publiquen al Scientific Data de Nature) esperen que tingui un ressò i una utilitat anàloga a les llistes vermelles de la UICN.

 

 

Més informació

• Watts, J. (2018) – New global registry of invasive species is ‘milestone’ in protecting biodiversity. The Guardian, 23/1/2018 [enllaç]

• Pagad, Shyama, Piero Genovesi, Lucilla Carnevali, Dmitry Schigel & Melodie A. McGeoch (2018). Introducing the Global Register of Introduced and Invasive Species. Scientific Data 5, Article number: 170202 (2018) doi:10.1038/sdata.2017.202 [enllaç]

El proper dijous dia 25 tindrà lloc a Mataró un acte d’homenatge a Pere Montserrat, que ens va deixar l’any passat.

 

L’acte serà presentat pel seu fill, Josep M. Montserrat, director del Jardí Botànic de Barcelona, que introduirà els participants, Moisès Guardiola, Daniel Gómez i Federic Fillat.

La sessió serà a 2/4 de 8 del vespre, a la Fundació Iluro de Mataró

Captura de pantalla del primer article del nou blog

Per donar la benvinguda al nou any 2018, el company Joan Pedrol, acaba de difondre l’anunci d’un nou blog anomenat “Viatges (de) botànics”, amb caràcter divulgatiu i recreatiu. Segons l’autor, el blog “vol donar a conèixer escrits de botànics ‒o sobre botànics‒, llibres i diaris de viatges principalment, que ens atansen a la visió que alguns d’ells ens han deixat dels recorreguts, vivències, plantes i paisatges que s’han trobat, en ambients geogràfics molt diversos, mentre es dedicaven a l’estudi de la diversitat del món vegetal”.

 

La primera contribució al bloc, publicada amb data 29 de desembre de 2017, es fa ressò del viatge de Bentham als Pirineus (“George Bentham, un jove anglès esdevé botànic (Pirineus, 1825)” – enllaç)

 

Més informació

• Enllaç a “Viatges (de) botànics”

Holòtip de L. ilergabonum

 

Un equip investigador de la Universitat de València, la UAB i el CSIC acaba de publicar el descobriment d’una nova espècie de Limonium (Plumbaginaceae), L. ilergabonum sp. nov. La nova espècie és descrita d’una zona de guixos continentals de Flix (Ribera d’Ebre).

 

La nova espècie és morfològicament propera a L. hibericum, però presenta mixoploïdia  (2n = 18, 2n = 27), irregularitats pol·líniques i una única combinació pol·línico-estigmàtica (tipus B). El nou tàxon és interpretat pels autors com un poliploide relíctic apomíctic derivat d’avantpassats que encara no s’ha identificat.

 

 

Més informació

• JAVIER LÓPEZ-ALVARADO, IRIS COBACHO, VICENTE J. ARÁN, MARCELA ROSATO, JOSEP A. ROSSELLÓ, LLORENÇ SÁEZ (2017). Limonium ilergabonum (Plumbaginaceae), a new species from northeastern Iberian Peninsula. Phyotaxa 331 (2)- 4 [DOI: http://dx.doi.org/10.11646/phytotaxa.331.2.4] – Enllaç a l’article

Més de 250 anys després que fou escrita, un equip d’investigadors del Jardí Botànic de Madrid, entre els quals Antoni Buira, sota la direcció de Carlos Aedo, ha publicat fa pocs dies a Willdenowia una revisió de la Flora española de Josep Quer.

 

Josep (Joseph) Quer, nascut a Perpinyà el 1695 i cirurgià de l’exèrcit de la monarquia borbònica espanyola fou nomenat Primer Profesor del Real Jardín Botánico i emprengué la publicació de la Flora española (1762-64), que acabà Casimiro Gómez Ortega anys més tard. L’obra, tot i que escassament original,  conté dades d’interès sobre la flora documentada fa tres segles i els autors ens fan un revisió que forneix dades interessants en conservació, com ara l’existència de plantes després rares o pressumptament extingides o l’entrada d’al·lòctones. Una bona part de les localitats recol·lectades prové dels territoris de la Corona d’Aragó. Es tracta d’un punt de partida que per a moltes dades florístiques constitueix la citació més antiga.

 

 

Més informació

• Aedo C., Fernández-Albert M., Barberá P., Buira A., Quintanar A., Medina L. & Morales R. 2017: A botanical survey of Joseph Quer’s Flora española.  Willdenowia 47: 243–258. doi: https://doi.org/10.3372/wi.47.47308. Enllaç a l’article
  

Segons una “càpsula d’informació” [sic] difosa ahir pel web de la Generalitat de Catalunya, un estudi en el que s’analitzaven 16 espais naturals, va revelar que aquests generen 192 milions d’euros anuals, en forma de valor afegit brut associat a activitats del sector serveis (un 83%), a la gestió dels propis espais (un 9%) i a activitats agrícoles (un 8%).

 

Els dos espais amb millor finançament, segons l’estudi són els dos parcs “que compten amb la intervenció activa” de la Diputació de Barcelona. Pel que fa a l’ocupació, el conjunt d’espais naturals generaven 5.110 llocs de treball (3.909 empleats al sector serveis, 727 empleats en la gestió dels espais i 473 empleats a les activitats agrícoles).

 

La notícia cita com a font un estudi de l’any 2013 de l’Institut Cerdà, fet amb el finançament de l’obra social de La Caixa. De moment, no coneixem un estudi anàleg sobre el rendiment i l’efectivitat de les mesures de conservació en el global del sistema d’ENP, a part de l’avaluació de Mallarach et al. (2008), publicada a Treballs de la ICHN.

 

Més informació

• Notícia 12/12/2017 – Web de la Generalitat de Catalunya

Segons que informa el canal 3/24, l’heterogeneïtat i la presència de males herbes té un impacte positiu en la biodiversitat, perquè afavoreix la presència d’insectes pol·linitzadors i d’ocells. És la conclusió principal d’un estudi de la Universitat de Lleida, publicat a la revista “Agriculture, Ecosystems & Environment”.

Investigadors del grup de recerca de Malherbologia i Ecologia Vegetal de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària (ETSEA) de la UdL han analitzat el percentatge de vegetació natural i l’estructura de les parcel·les a diversos llocs. Han treballat des de zones amb més vegetació natural, amb camps petits i formes irregulars (al Pallars Jussà) fins a paisatges dominats per grans camps amb marges lineals on la vegetació natural és escassa (a la Segarra i la Noguera).

Els investigadors han pogut observar que als camps de cereal de secà més heterogenis i amb més percentatge de determinades espècies de males herbes hi ha més insectes pol·linitzadors i ocells, i això afavoreix la biodiversitat, com explica Xavier Solé-Senan, l’investigador principal.

 

Més informació

• Notícia 11/12/2017 – Canal 3/24 (TV3)

 

Segons que informa del Conveni sobre Diversitat Biològica (CDB) de Nacions Unides, el Protocol complementari sobre responsabilitat i compensació de Nagoya-Kuala Lumpur entrarà en vigor el 5 de març 2018, després de l’aprovació provisional (en terminologia de l’ONU “dipòsit de l’instrument de acceptació” per part de Japó) el proppassat 5/12/2017.

Adoptat com a “acord complementari al Protocol de Cartagena sobre Bioseguretat”, aquest protocol suplementari pretén contribuir a la conservació i l’ús sostenible de la biodiversitat aportant normes i procediments internacionals en matèria de responsabilitat i reparacions relacionades amb els organismes modificats. La resposta requereix que s’han de prendre mesures en cas de dany derivat d’organismes vius modificats , o de “probabilitat suficient” que hi haurà danys si no es prenen mesures de resposta oportunes. Així mateix el Protocol complementari també inclou provisions en relació a la responsabilitat civil. L’estat espanyol figura entre els signants del protocol.

Més informació

• Nota de premsa 6/12/2017 – Web del CBD

Foto UB

 

 

Tal com informa avui el Web de la UB, l’augment de la temperatura oceànica indueix la floració de les praderies de Posidonia oceanica al Mediterrani —un important avantatge adaptatiu per sobreviure en un futur oceà més càlid—, segons revela un article publicat a la revista Marine Pollution Bulletin per un equip en el qual participen els experts Javier Romero, Marta Pérez i Yaiza Ontoria, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio).

 

Segons la notícia, alguns estudis perfilaven un escenari de declivi futur per a l’espècie Posidonia oceanica a les costes peninsulars per l’efecte de l’augment de la temperatura del mar. La nova recerca  —la primera evidència experimental sobre un fenomen inusual— descriu un recurs desconegut de la posidònia que li permetria d’adaptar-se de manera més versàtil als canvis de l’entorn i augmentar, així, les seves possibilitats de sobreviure a l’escalfament de l’aigua produït pel canvi climàtic. En el treball també participen equips de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i l’Estació Zoològica Anton Dohrn (SZN, Nàpols, Itàlia).

 

Més informació

• Notícia 5/12/2017 – Web UB

La recent aprovació de l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya per part de la Generalitat de Catalunya ha motivat dedicar la jornada anual de l’IRBio a la conservació i la gestió de la biodiversitat. Aquesta IV edició tindrà lloc el proper dia 11 de desembre sota el títol Noves estratègies en la gestió i conservació de la biodiversitat en el context del canvi global.

 

Els criteris de conservació i de gestió d’espècies, hàbitats i ecosistemes, la restauració ecològica, l’efectivitat de les accions en relació a la seva intensitat i durada, l’escala espacial i temporal dels organismes i dels processos que es pretén conservar i gestionar i el paper de la matriu són, entre altres, alguns dels aspectes més rellevants que es pretén discutir durant la jornada. La primera part de la Jornada pretén contextualitzar la problemàtica de la conservació i la gestió de la biodiversitat de la mà d’investigadors de prestigi, i mostrar les activitats de diversos grups de recerca de l’IRBio que treballen en sistemes terrestres i marins sotmesos a un fort impacte humà. La segona part permetrà conèixer les prioritats de l’acció de la Generalitat de Catalunya per conservar la natura i frenar la pèrdua de biodiversitat, i debatre amb investigadors i tècnics sobre els instruments necessaris per harmonitzar l’activitat humana i la conservació de la natura a Catalunya.

 

 

Més informació

Data: 11 de desembre del 2017
Hora: 9:30- 17:30h
Lloc: Aula Magna, Facultat Biologia. UB

• Inscripció gratuïta (es poden presentar pòsters) i programa – Enllaç IRBio