Categoria: Latest

Consulteu les notícies per ordre cronològic invers

Homenatge a Pere Montserrat a Osca

 

El proper dia 27 de novembre tindrà lloc a Osca un acte d’homenatge a Pere Montserrat, traspassat el passat mes de febrer.

 

Intervindran en l’acte Miguel Gracia, President de la Diputació d’Osca, Yolanda Pueyo, directora de l’Instituto Pirenaico de Ecología (CSIC), Pilar Catalán, directora del Área de Ciencias Naturales del Instituto de Estudios Altoaragoneses, així com un dels fills de P. Montserrat i es projectarà un documental sobre l’homenatjat.

 

La conferència de l’acte duu per títol Pedro Montserrat, un ecólogo dedicado a los Pirineos, i anirà a càrrec de Francisco García Novo, catedràtic d’Ecologia de la Universidad de Sevilla.

 

Lloc i hora de celebració

  • Instituto de Estudios Altoaragoneses –  (Salón de actos de la Diputación Provincial de Huesca, C/ Porches de Galicia 2) Osca
  • 19:00 h

Xocolata i conservació

 

El diari The Guardian informava ahir de la iniciativa dels governs de Ghana i de Costa d’Ivori per tal d’aturar immediatament la deforestació desbocada denunciada fa unes setmanes pel mateix The Guardian. La investigació periodística va comprovar com la indústria del cacau estava destruint els seus boscos tropicals.

 

La pèrdua de més de 300.000 ha de selva tropical a Costa d’Ivori només l’any 2014 va fer salgtar totes les alarmes. El sistema que mena a la deforestació “en silenci” consisteix en autoritzar moltes petites explotacions, que al seu torn venen a majoristes locals, que acaben transferint la producció a empreses-pantalla i que, finalment, es ven a grans companyies com Mars, Nestle, Hershey’s o Godiva, entre d’altres, segons la notícia.

 

Més informació

La inversió en conservació funciona

Segons un estudi de A. Waldron i col·laboradors,  acabat de publicar a Nature, els fons econòmics destinats a la conservació han redundat efectivament en la reducció del risc d’extinció de les espècies.

 

Les dades aportades indiquen que en els darrers 25 anys avaluats (1992-2003), la inversió total en conservació, a escala mundial, ha estat de 14.400 milions de dòlars. I que aquesta xifra d’inversió ha tingut un immens impacte en la reducció del declivi de la diversitat global, que els autors avaulen en un 29%.

 

 

Més informació

  • Anthony Waldron, Daniel C. Miller, Dave Redding,  Arne Mooers, Tyler S. Kuhn, Nate Nibbelink, J. Timmons Roberts, Joseph A. Tobias & John L. Gittleman (2017). Reductions in global biodiversity loss predicted from conservation spending . Nature (2017) doi:10.1038/nature24295

Novetats al Catàleg de Flora amenaçada de Balears

NOVETAT LEGISLATIVA


 

El Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB Núm 131 – 26 / octubre / 2017) acaba de publicar, només unes setmanes després de la publicació de la nova edició del Llibre Vermell (vegeu Notícia BioC 23/9/2017), la transformació de la informació científica que s’hi conté en l’actualització del Catàleg de flora amenaçada i protegida de les Illes. La resolució també inclou modificacions en el catàleg de fauna. Pel que fa a la fllora, concretament, els canvis afecten 52 espècies, amb un fort increment del grau de protecció:

 

  • Vuit espècies de plantes recollides en el Decret 75/2005 en la categoria sensible a l’alteració de l’hàbitat, categoria que va desaparèixer en la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat i que, en conseqüència es recataloguen en altres categories, segons l’estat d’amenaça actual.
  • Vint-i-dues espècies de plantes que s’inclouen per primera vegada en el Catàleg en la categoria d’interès especial.
  • Vint-i-dues espècies de plantes que canvien a la categoria d’especial protecció (grup A) perquè s’hi ha constatat un canvi en el grau d’amenaça.

 

A continuació, llistem els canvis i les espècies afectades:

 

 

 

 

Espècies que canvien de categoria, de vulnerable a en perill d’extinció

Arenaria bolosii

Euphorbia fontqueriana

Gymnadenia conopsea

Malva minoricensis (abans Lavatera triloba subsp. pallescens)

Orchis cazorlensis

Espècies que canvien a la categoria de vulnerable

Allium grosii (estava catalogada com a d’interès especial)

Brimeura duvigneaudii (estava catalogada com a sensible a l’alteració de l’hàbitat)

Biscutella ebusitana (estava catalogada com a en perill d’extinció)

Pilularia minuta (estava catalogada com a sensible a l’alteració de l’hàbitat)

Thymus richardii subsp. richardii (estava catalogada en el grup A d’especial protecció)

Espècies que s’inclouen per primera vegada en el Catàleg, en la categoria d’especial protecció (grup A)

Asplenium billotii

Asplenium fontanum subsp. fontanum

Beta maritima subsp. marcosii

Cephalaria squamiflora subsp. mediterranea

Chaenorhinum rodriguezii

Echinophora spinosa

Fumana juniperina

Helianthemum scopulicolum

Limonium leonardi-llorensii

Linum maritimum

Mauranthemum paludosum subsp. ebusitanum

Ononis alopecuroides subsp. alopecuroides

Ononis crispa subsp. zschackei

Phleum arenarium

Potamogeton schweinfurthii

Ranunculus bullatus

Ranunculus chius

Rubia caespitosa

Teline monspessulana

Teucrium cossonii subsp. punicum

Tuberaria macrosepala

Urtica atrovirens subsp. atrovirens

Espècies que canvien a la categoria d’especial protecció (grup A)

Asperula paui (estava catalogada com a vulnerable)

Cymbalaria aequitriloba subsp. fragilis (estava catalogada com a sensible a l’alteració de l’hàbitat)

Dianthus rupicola subsp. bocchoriana (estava catalogada com a vulnerable)

Dorycnium fulgurans, població de Mallorca (estava catalogada com a vulnerable)

Helianthemum marifolium subsp. origanifolium (estava catalogada com a en perill d’extinció)

Limonium antoni-llorensii (estava catalogada com a sensible a l’alteració de l’hàbitat)

Limonium fontqueri (estava catalogada com a sensible a l’alteració de l’hàbitat)

Otanthus maritimus (estava catalogada com a sensible a l’alteració de l’hàbitat)

Pimpinella bicknellii (estava catalogada com a vulnerable)

Quercus suber (estava catalogada com a sensible a l’alteració de l’hàbitat)

Serapias nurrica (estava catalogada com a vulnerable)

Silene cambessedesii (estava catalogada com a sensible a l’alteració de l’hàbitat)

 

 

Més informació


La pols dels camins bloqueja la pol·linització

Foto: IJPS, University of Chicago

 

 

Nick Waser, Mary V. Price i col·laboradors publiquen a l’ International Journal of Plant Sciences un article que alerta sobre els efectes del trànsit de vehicles en pistes i camins, a través de la generació i posterior deposició de pols als estigmes, saturant d’aquesta manera la superfície potencialment fèrtil i reduint la producció final de granes.

 

Els experiments s’han fet comparant plantes prop/lluny dels camins i amb deposicions manuals vs. control de pols, en espècies ben conegudes pels botànics californians, com ara Castilleja sulphurea, Delphinium nuttallianum, Ipomopsis aggregata o Linum lewisii.

 

L’article discuteix aquest efecte en el context de l’efecte general de la polseguera sobre la biodiversitat.

 

Més informació

  • Nickolas M. Waser, Mary V. Price, Genesis Casco, Maria Diaz, Asia Liza Morales, and Jennie Solverson, “Effects of Road Dust on the Pollination and Reproduction of Wildflowers,” International Journal of Plant Sciences 178, no. 2 (February 2017): 85-93. https://doi.org/10.1086/689282

 


Actualitzada la TOP 50 d’illes mediterrànies

 

L’any 2005, el Mediterranean Islands Plant Specialist Group (IUCN / SSC) va publicar The Top 50 Mediterranean Island Plants – Wild plants at the brink of extinction and what is needed to save them. Transcorreguda una dècada, la publicació ha estat actualitzada per verificar els canvis ocorreguts en l’estatus de conservació d’aquests 50 tàxons i quines mesures s’han pres per preservar-les.

 

D’entre les novetats aportades a cadascuna de les espècies més amenaçades tractades, destaquen les contribucions cinetífiques en biologia de la conservació de cadascuna, entre les quals, les del BioC sobre Ligusticum (= Coritospermum) huteri (López-Pujol et al., 2013)

L’actualització és disponible lliurement a través del lloc web del projecte

 

Més informació

 

 

 

 

 

Projectes de Biologia de la Conservació BBVA

 

Les Ayudas Fundación BBVA a la recerca científica en l’àrea d‘Ecologia i Biologia de la Conservació acaben de ser atorgades als projectes i equips següents, segons la resolució de la Fundació

 

 

 

 


  • ‘Efecto del vaciado del embalse de Enobieta (Navarra) sobre la biodiversidad y el funcionamiento de los ecosistemas fluviales. (DESEMBALSE)’

Investigador principal: Arturo Elosegi Irurtia (Universidad del País Vasco), Leioa (Vizcaya)
Ayuda concedida: 98.175 euros


  • ‘Extinciones Invisibles: Pérdida de diversidad en zonas áridas de la Península Ibérica como consecuencia de la expansión de especies vegetales asociadas al ser humano. (ExIn)’

Investigador principal: José María Gómez Reyes (Estación Experimental de Zonas Áridas, EEZA-CSIC), Almería
Ayuda concedida: 100.000 euros


  • ‘Efecto del calentamiento global en las interacciones tróficas costeras del Mar Mediterráneo. (InterBioClima)’

Investigadora principal: Núria Marbà Bordalba (Instituto Mediterráneo de Estudios Avanzados-CSIC), Esporles (Islas Baleares))
Ayuda concedida: 96.739 euros


  • ‘Genómica de la conservación aplicada a la Pardela balear. (PABAgen)’

Investigadora principal: Marta Riutort León (Universidad de Barcelona)
Ayuda concedida: 99.993,65 euros


  • ‘La euforbia y el tartaguero: Hacia un enfoque genómico en biología de la conservación comparando especies amenazadas e invasoras. (EUGENIA)’

Investigadora principal: Isabel Sanmartín Bastida (Real Jardín Botánico-CSIC), Madrid
Ayuda concedida: 99.641,77 euros

 

 

Més informació

 

 

Pilar Catalan, distingida per la Botanical Society of America

Pilar Catalan en el moment de rebre el guardó (Foto: Universidad de Zaragoza)

La investigadora aragonesa Pilar Catalán ha estat distingida com a membre d’honor (Corresponding member 2017) de la Botanical Society of America. Es tracta d’un reconeixement de gran prestigi, que només havien rebut abans dos investigadors de l’estat espanyol, i que s’atorga a científics distingits per llurs aportacions rellevants a la ciència de les plantes.

La trajectòria científica de la premiada és àmpliament coneguda i respectada, però volem destacar aquí les seves contribucions a la Biologia de la Conservació, tant en els aspectes de catalogació (corologia, identificació, avaluació, priorització), com en els de sistemàtica (especialment sistemàtica molecular) i filogènia-filogeografia d’espècies amenaçades o els de biologia poblacional (estructura genètica, reproducció, etc.), principalment en grups de gramínies (Poaceae: Festuca, Brachypodium). Ha sabut crear un equip d’investigació de Biologia vegetal i Evolució d’excel·lència al seu voltant (BIOFLORA).

Pilar Catalán és catedràtica de Botànica de la Escuela Politécnica Superior de Huesca (EPSH, Universidad de Zaragoza) i de la Universitat Estatal de Tomsk (Rússia) i  miembre del comitè director del consorci internacional Brachypodium, especialitzat en l’estudi de plantes-model de la família de les gramínies.

La nostra enhorabona a la guardonada pel merescut reconeixement!

Més informació

 

 

 

Pilar Catalan, distingida per la Botanical Society of America

http://www.unizar.es/sites/default/files/styles/large/public/actualidad/0_pcatalan-bsa.jpg?itok=3cQQ2Zl5

La investigadora aragonesa Pilar Catalán ha estat distingida com a membre d’honor (Corresponding member 2017)de la Botanical Society of America. Es tracta d’un reconeixement de gran prestigi, que només havien rebut abans dos investigadors de l’estat espanyol, i que s’atorga a científics distingits per llurs aportacions rellevants a la ciència de les plantes.

La trajectòria científica de la premiada és àmpliament coneguda i respectada, però volem destacar aquí les seves contribucions a la Biologia de la Conservació, tant en els aspectes de catalogació (corologia, identificació, avaluació, priorització), com en els de sistemàtica (especialment sistemàtica molecular) i filogènia-filogeografia d’espècies amenaçades o els de biologia poblacional (estructura genètica, reproducció, etc.), principalment en grups de gramínies (Poaceae, Festuca, Brachypodium) . Ha sabut crear un equip d’investigació de Biologia vegetal i Evolució d’excel·lència al seu voltant (BIOFLORA).

Pilar Catalán és catedràtica de Botànica de la Escuela Politécnica Superior de Huesca (EPSH, Universidad de Zaragoza) i de la Universitat Estatal de Tomsk (Rúsia) i miembre del comitè director del consorci Internacional Brachypodium, especialitzat en l’estudi de plantes-model de la família de les gramínies.

La nostra enhorabona a la guardonada pel merescut reconeixement!

Més informació

Notícia, 7/9/2017 – Universidad de Zaragoza

http://www.unizar.es/noticias/pilar-catalan-distinguida-miembro-de-honor-de-la-botanical-society-america).

Informació equip de recerca BIOFLORA – Web del grup

http://www.bifi.es/bioflora/index.html

Nou Llibre Vermell de Balears

 

 

NOVETAT EDITORIAL

 

Acaba de difondre’s la publicació de la segona edició del Llibre vermell de la flora vascular de les Illes Balears, del qual són autors Llorenç Sàez, Josep A. Rosselló i Pere Fraga. El volum ha estat publicat per la Direcció General Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern Balear.

 

L’obra, de 217 pàgines ha estat publicada en accés obert, i serà disponible ben aviat, gratuïtament, per la xarxa en format pdf des d’aquest enllaç.

Es tracta de la revisió dels coneixements que van conduir a la primera edició del Llibre Vermell balear (2001), més de quinze anys després. És un bon lapse de temps per establir una etapa de re-avaluació de l’estat de conservació de la flora vascular balear (pteridòfits inclosos) i, com a tal, es presenta en un format senzill, desproveït de luxes innecessaris, concentrant els esforços en el contingut i en la solvència científica, garantida per la qualitat fora de dubte de l’equip d’autors. Una magnífica notícia per a la conservació de la flora dels Països Catalans.

A manca d’una anàlisi amb més profunditat, resumim a continuació les conclusions principals de valoració comparativa dels resultats obtinguts respecte a l’avaluació de l’any 2001:

 

 

 

El nombre total de tàxons total que formaria la llista vermella de flora vascular balear (és a dir, tàxons amenaçats, extingits, gairebé amenaçats i sense dades suficients, segons criteris UICN) és de 312, una mica inferior el 2017 respecte del de 2001 (369).  Principalment, segons els autors, això es deu “al descens del contingent de tàxons poc coneguts (DD), ja que en les tres categories de risc principals (CR, EN i VU) hi ha increments”. I, al seu torn, aquests increments es deuen als descobriments de nous tàxons amenaçats de la flora de les Illes Balears, “ja siguin novetats corològiques o nous endemismes”

Per illes, al grup oriental, a Mallorca hi creix més de la meitat (56,5 %) del total dels tàxons amenaçats de les Illes Balears, molts dels quals endèmics.  Menorca en té una proporció també alta (el 31,2 % del total), considerant l’extensió de l’illa, tot i que amb relativament pocs endemismes i més tàxons de zones humides.  De Cabrera es reporten quatre tàxons amenaçats, dos dels quals endèmics (un d’exclusiu de l’illa principal, Rubia caespitosa) i un de Dragonera, també restringit, a Balears, d’aquest illot (Erodium maritimum).

 

Pel que fa a les Illes Balears occidentals, a Eivissa es troba representat un 20,0 % dels tàxons amenaçats de les Illes Balears —dels quals prop de la meitat (el 47,8%) corresponen a endemismes— i a Formentera, un 7,1 %, amb una proporció de tàxons endèmics amenaçats més baixa (un 28,5 %).

Més informació

Es presenta la nova Flora del Montseny

 

 

 

Avui a la tarda ha tingut lloc a l’Escola Industrial de Barcelona, en el marc dels debats “Parlem de…” la presentació del llibre Catàleg de la flora vascular del massís del Montseny. Tres segles d’investigació botànica (1716-2016) , del qual són autors els investigadors de la UAB i del GReB, Llorenç Sàez, Gerard Pié i Pau Carnicero.

L’obra conté l’actualització crítica de la flora del Montseny publicada fa trenta anys per Bolòs, Panareda i Nuet. S’hi reconeixen un total de 1635 tàxons de flora vascular (dels quals, 1412 són autòctons i 223 són al·lòctons), cosa que incrementa en 361 els reportats el 1986, fonamentalment a partir de treball de camp, recopilació de citacions i noves interpretacions taxonòmiques. Aquest és un punt rellevant del llibre: es tracta de la primera obra florística d’un territori que és catalogada d’acord amb els darrers avenços de la sistemàtica botànica (el sistema conegut com a APG-IV), i és doncs, una primícia del que ha de ser un nou sistema de classificació modern per a la flora catalana.

 

 

L’acte ha comptat amb les intervencions inicials dels diputats responsables del Parc Natural del Montseny, Jesús Calderer (Diputació de Barcelona) i Lluís Costabella (Diputació de Girona), en representació de les institucions que han donat suport a la recerca i a la publicació del llibre.

A continuació, dos dels autors, Gerard Pié i Llorenç Sàez han destacat els principals resultats científics obtinguts, de manera sintètica. Així, han establert els nous percentatges d’elements corològics (on destaca, percentualment, una menor representació de l’element mediterrani), un limitat grup d’endemismes estrictes (pràcticament només Saxifraga vayredana i S. genesiana i, encara considerant fins a les Guilleries) i, en canvi un grup rellevant d’un centenar d’espècies molt rares a Catalunya (com ara Epipogium aphyllum o Bothrychium matricarifolium) i que atenyen el seu límit sud al Montseny, amb diferenciació genètica respecte a les poblacions pirinenques, que representen un valor de primer ordre a preservar.

Finalment, l’acte, organitzat també com a debat (“Parlem de…”) ha obert un torn de reflexions sobre la necessitat imperiosa i urgent del relleu generacional i el suport a la recerca en biodiversitat vegetal, en declivi documentat, així com l’establiment d’un sistema modern de recopilació i gestió de la informació en bases de dades. Totes dues coses són fonamentals per a fornir la base de les decisions en conservació de flora als espais naturals.

 

Més informació