Ressenya de l’activitat “Tot recordant l’excursió de 1917 de Pius Font i Quer als Ports”, organitzada pel Grup de Recerca Científica Terres de l’Ebre (Roquetes, Tortosa)
Julià Molero
El passat diumenge 31 de maig, a les 9 hores del matí va tenir efecte al refugi de l’UEC del Port, l’acte de presentació de l’activitat programada, amb l’assistència d’un nodrit grup de representants del grup de recerca i d’altres entusiastes i diletants de l’excursionisme botànic. Obriren l’acte Salvador Cardero i Rafel Curto, en representació de l’equip científic (Foto 2), que comentaren amb deteniment el treball de Font i Quer “Vuit dies d’excursió botànica als Ports de Tortosa”, base de la que seria l’excursió prevista, resseguint el mateix itinerari d’en Font.
Figura 2 – Obertura de l’acte (Foto: J. Molero)
Destacaren les dificultats i la lentitud en aquell temps d’organitzar i desenvolupar aquestes autèntiques “expedicions” en terres catalanes. També, el llenguatge utilitzat en la publicació, tan amè i en alguns paràgrafs singularment poètic, tot recordant el que més tard seria el llenguatge (en castellà) del “Dioscórides Renovado”. Tot seguit, Julià Molero oferí, improvisadament, una breu semblança de la figura de Font i Quer en aquesta època, de l’interès dels seus descobriments pioners, de la importància de les seves col·leccions científiques provinents de la península Ibèrica i Nord d’Àfrica i repartides en exsiccata pels principals herbaris peninsulars i europeus.
Vam sortir del refugi de la UEC pel mas del Tintorer, vam passar pel Mascar, Pla d’Avaria, Mola Porquera i vam creuar el barranc d’Aiguadonzella fins a Carlares i Millers.
Figura 3 – Itinerari de Tot recordant l’excursió de 1917 de Pius Font i Quer als Ports (Foto: S. Cardero)
Figura 4 – Itinerari de Tot recordant l’excursió de 1917 de Pius Font i Quer als Ports (Foto: J. Molero)
L’itinerari ressegueix pistes i camins (Figures 3 i 4) que segurament foren més feréstecs en temps d’en Font, amb desnivells relativament suaus, enmig de pinedes de pi roig amb boix i grèvol, on descobrírem algunes plantes habituals d’aquest ambient, com ara Aquilegia vulgaris (l’endèmica A. paui, el corniol del Port, no apareix en aquest trajecte), Geum sylvaticum, Primula veris, Lonicera xylosteum, Cruciata glabra, Anthriscus sylvestris, Rhinanthus pumilus subsp. pumilus i moltes altres. Cal destacar, al bell mig aclarit de les pinedes-rouredes riques en humus, l’aparició de les rares sapròfites micorrizògenes Neottia nidus-avis (Figura 5) o la pirolàcia Monotropa hypopitys; en els marges de la pista és relativament abundant l’endèmica Centaurea podospermifolia (Figura 6).
Figura 5 – Neottia nidus-avis (Foto: J. Molero)
Figura 6 – Centaurea podospermifolia (Foto: J. Molero)
Al rocam humit de les obagues vam poder obsevar Valeriana tripteris subsp. tarraconensis (Figura 7), Saxifraga fragilis i en, les torrenteres pregones, les raríssimes Gymnocarpium robertianum i Nepeta tuberosa, aquesta encara per florir.
Figura 7 – Valeriana tripteris subsp. tarraconensis (Foto: J. Molero)
La caminada, pausada, de més de quatre hores, va finalitzar a les 15 hores al refugi de Millers, proper a Carlares, on per l’amabilitat dels propietaris, la família Gimeno de Castelló, vam tenir l’oportunitat de celebrar un dinar de germanor (una “rostida” com diuen al Port) en un indret excepcional (Fotos 8 i 9) que s’allargaria fins a les 17: 30 hores.
Figura 8 – Rostida de germanor (Foto S. Cardero)
Figura 9 – Rostida de germanor (Foto S. Cardero)
A la tarda va ploure, el que ens obligar a tornar en cotxe, però amb un bon record per tot el que hem vist i comentat al matí.
Julià Molero