Descoberta la pol·linització més antiga: 110 MA

Reconstrucció d’un exemplar de Gymnopollisthrips sobre un òrgan ovulífer d’un gingko extingit (Foto: Enrique Peñalver/UB)

Fa 110 milions d’anys, en plena era dels dinosaures, un grup d’insectes que transportaven pol·len van quedar atrapats en gotes de resina. Eren quatre femelles de tisanòpters —o trips—, amb el cos recobert de grans de pol·len, que s’han conservat fins a l’actualitat en una peça d’ambre trobada a Àlaba. Es tracta de l’evidència de pol·linització més antiga coneguda fins ara —i l’única del mesozoic— que es recull en un article publicat per la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) i que signen els experts Enrique Peñalver i Eduardo Barrón (Institut Geològic i Miner d’Espanya, IGME); Xavier Delclòs (Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB), i Carmen Soriano (Laboratori Europeu de Radiació Sincrotró), entre d’altres.

El fòssil principal es va digitalitzar amb holotomografia de sincrotró a Grenoble per conèixer millor la distribució dels grans de pol·len, de manera que es va generar una pel·lícula que permetia apreciar en tres dimensions aquest fòssil diminut i el pol·len que transportava.

La troballa que ha fet aquest equip d’investigadors internacional consisteix en quatre femelles de tisanòpters, amb el cos cobert de pol·len procedent de gimnospermes, que s’han conservat en una peça d’ambre localitzada a Àlaba i que té una antiguitat d’uns 105-110 milions d’anys. Una de les femelles va quedar atrapada en la resina quan transportava 140 grans de pol·len, mentre que una altra en transportava 137 grans. Aquests insectes, de menys de dos mil·límetres de longitud, presenten al cos uns pèls amb petits anells seriats —que no s’havien vist mai abans— que faciliten que es pugui atrapar i transportar el pol·len. Aquests pèls són similars als de les abelles, que compleixen la mateixa funció. També s’han trobat individus mascles, però sense aquests pèls i sense pol·len. Els investigadors descriuen els insectes dins d’un nou gènere, el nom del qual, Gymnopollisthrips, fa referència a les gimnospermes, al pol·len i als trips.

Més informació

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *