En un post enviat recentment a Biodiversidad Virtual, Eulàlia Picornell dóna a conèixer que “una máquina niveladora había pasado por los caminos donde se localizó esta especie [Coronopus navasii ] y fui a ver los daños, el resultado es: todo arrasado, de los casi 1600 ejemplares se se contaron en agosto solo se han salvado unos 50”. D’aquesta manera es comunicava que la població acabada de descobrir d’aquesta raríssima espècie havia estat pràcticament destruïda del tot i així ho recollia el Bloc d’Emili Laguna
Foto: Coronopus navasii de ANE – Trabajo propio. Disponible bajo la licencia CC BY-SA 3.0 vía Wikimedia Commons – http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Coronopus_navasii.JPG#mediaviewer/File:Coronopus_navasii.JPG
Coronopus navasii (Brassicaceae) va ser descrita als anys 20 per Carlos Pau i dedicada al seu amic i naturalista, el jesuïta Longí Navàs (primer català participant a un Congrés Internacional de Botànica, el 1905, a Viena). S’havia considerat planta endèmica d’Almeria, però darrerament s’ha localitzat a Guadalajara i, l’any passat, a la Zaida (Saragossa), en una zona associada al sistema llacunar de Gallocanta (publicada fa unes setmanes, cf. Pardo et al., 2014, Flora Montiberica 58 : 103-108)
Es tracta d’una espècie del màxim nivell d’amenaça i grau de protecció (Categoria UICN Espanya i Mundial CR B1b(iv,v)c(iv)+2b(iv,v)c(iv), segons AFA), que figura al Conveni de Berna, Catálogo Nacional, Directiva Hàbitats i Catàlogo Andaluz), categoria legal que no obstant no li ha valgut per preservar-ne l’hàbitat de la població aragonesa.
Més informació