Dues noves espècies per a la flora dels PPCC

Font: Brachypodium. org

La catalogació de la biodiversitat vegetal no és una tasca acabada, ni tan sols als països amb una flora relativament ben estudiada. Acaba de publicar-se en línia a Annals of Botany l’article Evolution and taxonomic split of the model grass Brachypodium distachyon, del qual són autors Pilar Catalán i un equip de col·laboradors que revisen el grup d’anuals de Brachypodium distachyon. Com a resultat del treball, destaca la descripció de dues noves espècies: B. stacei Catalán et al. i B. hybridum Catalan et al., presents a la flora dels Països Catalans, territori per al qual són, doncs, novetat. B. stacei és descrita de material tipus provinent de Formentera.

Pilar Catalán, Jochen Müller, Robert Hasterok, Glyn Jenkins, Luis A. J. Mur, Tim Langdon, Alexander Betekhtin, Dorota Siwinska, Manuel Pimentel & Diana López-Alvarez [2011, en línia]
Evolution and taxonomic split of the model grass Brachypodium distachyon
Annals of Botany, 21 pp
doi:10.1093/aob/mcr294, available online at www.aob.oxfordjournals.org

L’article és una completíssima revisió del complex de B. distachyon amb potents eines moleculars i d’anàlisi (també fenotípica, citogenètica i filogenètica), que desvetlla l’existència d’un complex poliploide (espècies amb 2n=10, 2n=20, 2n=30) amb intervenció d’encreuaments entre diploides a l’origen de l’al·lotetraploide B. hybridum.

L’equip d’autors és coordinat per Pilar Catalan, que dirigeix el grup Bioflora (enllaç al web), i constitueix un magnífic  exemple de la possibilitat d’aconseguir objectius científics ambiciosos a través d’aliances internacionals. En aquest cas, es tracta de Brachypodium Initiative (http://www.brachypodium.org/), que aplega els investigadors interessats en l’estudi d’aquest fenàs caracteritzat per la petita mida del genoma i que acaba de celebrar una conferència internacional a França (octubre de 2011)

Les espècies que es descriuen de nou a l’article són:

Brachypodium stacei Catalán, Joch. Müll., Mur & Langdon (descrita de Formentera), que difereix de Brachypodium distachyon pel nombre cromosòmic (2n=20) i les espiguetes i anteres més llargues. Aquesta nova espècie estaria distribuïda, segons el autors, tot i que rara,  per la regió mediterrània occidental (principalment en illes) i també a la Xina occidental, ocupant sòls sorrencs litorals i pastures efímeres.

Brachypodium hybridum Catalán, Joch. Müll., Hasterok & Jenkins (descrita de Lisboa), difereix de B. distachyon pel nombre cromosòmic (2n=30) i per les lemmes, espiguetes i glumes distals més llargues, i és pròpia d’indrets oberts i pertorbats. Originària de la regió mediterrània, aquesta espècie s’hauria naturalitzat a Amèrica, Àsia, Sudàfrica i Austràlia.

A més, al nostre territori, s’hi trobaria també Brachypodium distachyon (L.) P. Beauv. (s.str.) , diploide amb 2n=10

Més informació:

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *