Ecos de Blanes

Ecos de Blanes
 
Cèsar Blanché 
 
Els proppassats 2 i 3 de juny han tingut lloc a Blanes les I Jornades Catalanes de Conservació de Flora (enllaç al web de les Jornades) , una fita esperada per molts, que ha permès posar sobre la taula la potencialitat d’una nova etapa en aquest àmbit al nostre país si tots els agents implicats (administració, investigadors, tècnics, grups i associacions conservacionistes, etc.) som capaços d’aportar les nostres iniciatives a una causa comuna.
Logotip de les I JCCF, disseny de Richard Martin 

Des d’un punt de vista personal, vet aquí les meves impressions sobre aquests dos dies.

En primer lloc, la pròpia celebració de les Jornades ja és un èxit en si mateix. Després d’una etapa on la conservació de la flora havia restat en una situació d’oblit i d’una també evident manca de comunicació entre administració, investigadors i grups interessats, tres institucions, el propi DMAH, la Fundació Carl Faust i la Universitat de Barcelona van apostar per convocar unes sessions amb un triple objectiu: a) donar a conèixer els treballs sobre conservació fets des de múltiples institucions, grups i territoris i promoure l’intercanvi de coneixements i de relació entre equips; b) acordar una mena de “full de ruta” o de mesures a emprendre de manera inmediata i c) donar a conèixer a l’opinió pública la problemàtica de la conservació de les plantes a Catalunya. S’hi van aplegar més de 150 inscrits amb una cinquantena de comunicacions (orals i en pòster, vegeu programa ) que van posar de manifest les necessitats de coneixement, d’estructura i de coordinació, els principals reptes de futur i les realitzacions ja dutes a terme, força notables i que permeten augurar un esdevenidor molt més eficient per deturar la pèrdua de biodiversitat vegetal.

En segon lloc, m’agradaria destacar el compromís dels diversos estaments del DMAH en aquesta nova etapa. Les autoritats participants (encapçalades per la Directora General de Medi Ambient, Núria Bonaventura) van fer explícita la voluntat de corregir la situació obrint un nou període de dedicació a la conservació de flora catalana que s’inicia amb l’anunci de la propera publicació del Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya en forma d’un decret que s’espera en un termini de setmanes o d’uns pocs mesos, i de prosseguir amb l’estudi de com es poden aplicar les mesures que consten al document de conclusions de les Jornades.

Aquest és el tercer punt que val la pena remarcar: el document que ja es comença a conèixer com el “Manifest de Blanes”, que inclou 13 punts d’actuació, cadascun d’ells amb un contingut precís, amb dates i objectius mesurables, que parteix d’un esborrany preparat pel Comitè Científic i que va ser debatut a la darrera sessió de les Jornades. Aquest és el llegat que, de manera conjunta, els participants van acordar i que inclou compromisos i actuacions immediates que impliquen tots els participants, des de l’administració (més ben dit “les administracions”, atès que a diversos nivells es preparen estratègies de conservació de les plantes) fins a les universitats i centres de recerca, institucions públiques i privades, agents de custòdia del territori, tècnics del sector públic i privat, grups de conservació, etc., cadascun amb la seva aportació necessària des del seu àmbit de responsabilitat.

En quart lloc, la sensació que ens trobem en un moment d’oportunitat. La publicació propera del decret anunciat i del Llibre Vermell de flora endèmica i amenaçada, a Catalunya, però també el desplegament de la Llei de Biodiversitat espanyola i la inserció en les estratègies europea i global de conservació de plantes ofereixen un marc que mai com ara havíem tingut i, d’altra banda, les iniciatives i les recerques presentades i la voluntat col•lectiva d’iniciar una nova etapa tenen un efecte sumatori que genera una esperança que no pot ser defraudada de cap de les maneres.

Finalment, la cinquena reflexió: em sembla que es va fer prou evident la necessitat de col•laboració i de coordinació. Des de la informació i el coneixement, que ha de ser posat al servei del conjunt global (en bona part a través de sistemes de bancs de dades intercomunicables), fins a les actuacions (coordinades i prioritzades per fer més efectiu el sistema), passant per un lideratge de país que correspon a l’administració de la Generalitat, capaç d’aglutinar aquell potencial que esmentava més amunt. Les Jornades no poden acabar aquí. La xarxa teixida de relacions que es van establir entre tots els sectors a Blanes, ha de permetre una acció potent i amb un horitzó de realitzacions tangibles que el 2010, any Internacional de la Biodiversitat, pugui tenir l’expressió de reflexió en unes II Jornades que mantinguin viva la flama encesa els dies 2 i 3 de juny.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *