El BioC, al Col·loqui d’Andorra

Els membres del BioC han contribuït amb dues comunicacions científiques al  IX Col·loqui de Botànica pirenaico-cantàbrica, organitzat pel Centre d’Estudis de la Neu i la Muntanya d’Andorra (CENMA), l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA) i la Universitat de Barcelona (UB), que ha tingut lloc del 7 al 9 de juliol a Ordino (Andorra).

Joan Simon va presentar la comunicació oral Projecte CromoCat: 10 anys (1999-2009), de la qual són autors Joan Simon, Sergi Massó & Cèsar Blanché i, a la sessió de pòsters es va presentar la comunicació Estructura i diversitat genètica de les poblacions pirinenques de Dichoropetalum schottii (Bess.) Pimenov & Kljuikov (Apiaceae): avaluació per a l’establiment de prioritats en conservació a càrrec de Cèsar Blanché, M.Carmen Martinell, Jordi López-Pujol, Sergi Massó, Maria Bosch, Anna Rovira i Joan  Simon.

A continuació us oferim els resums de les comunicacions

Projecte CromoCat: 10 anys (1999-2009)

Joan Simon, Sergi Massó & Cèsar Blanché
BioC, Laboratori de Botànica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona (GReB, IRBio)

El banc de dades cromosòmiques de flora silvestre dels Països Catalans (CromoCat) va iniciar la recopilació d’informació citogenètica l’any 1999 i en l’actualitat consta de 50.510 registres, documentats per 7.078 referències bibliogràfiques i que cobreix 4.231 tàxons (el 86,5% de la flora vascular dels PPCC). Els recomptes procedents del territori representen el 25,5% del total de dades. 
A partir de l’any 2006, el projecte ha incorporat un nou mòdul (GenoCat) que agrupa les dades de diversitat genètica molecular, que permeten completar una base de dades global de diversitat genètica – el tercer component de diversitat biològica establert al CBD, en general força oblidat. En l’actualitat, GenoCat consta de 1.224 referències, que cobreixen 1.185 tàxons, el 22,4 % de la flora dels PPCC.
La captura de dades de Catalunya, per als dos mòduls, és finançada pel DMAH de la Generalitat de Catalunya i és consutable en línia a través del Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya

En aquesta comunicació, a) es donen a conèixer les dades originades en poblacions del Principat d’Andorra (87 registres); b) es descriuen les innovacions en el programari per a una nova versió basada en un sistema de biblioteca d’enllaços i d’interaccions amb els usuaris segons criteris Web 2.0; i c) s’identifiquen les futures necessitats de recerca en citogenètica dels PPCC. Aquestes necessitats es refereixen a 749 tàxons dels quals no es disposa de cap mena d’informació i que constitueixen una prioritat per documentar els nivells de diversitat genètica de la flora vascular, com a base per a la seva conservació.


Estructura i diversitat genètica de les poblacions pirinenques de Dichoropetalum schottii (Bess.) Pimenov & Kljuikov (Apiaceae): avaluació per a l’establiment de prioritats en conservació*

Cèsar Blanché1, M.Carmen Martinell1, Jordi López-Pujol2, Sergi Massó1, Maria Bosch1, Anna Rovira1 & Joan  Simon1
1BioC, Laboratori de Botànica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona (GReB, IRBio)
2BioC, Institut Botànic de Barcelona, ICUB-CSIC (GReB)

Dichoropetalum (=Holandrea =Peucedanum) schottii és un tàxon d’afinitats mediterraneo-orientals que, a través dels Alps, ateny el seu extrem occidental de distribució als Pirineus. Se’n coneix una única localitat ibèrica (Mare de Déu del Mont, La Garrotxa) amb una reduïda mida poblacional (c. 250 individus), per la qual cosa ha estat avaluat a l’estat espanyol com a CR segons categories UICN (2001). A l’estat francès és conegut d’una desena de localitats dels Pirineus Orientals. L’espècie és protegida a Catalunya i al Llenguadoc-Rosselló.

S’han estudiat els nivells de variació al·loenzimàtica de la població ibèrica i s’han comparat amb els de 3 altres poblacions pirinenques. S’ha identificat un total de 8 genotips diferents.  Els paràmetres de variació genètica (P99, A, He) per a 8 loci indiquen valors més baixos a la població garrotxina (25,0; 1,37; 0,100, respectivament) que no pas a la resta de poblacions dels Pirineus (37,5-50; 1,50; 0,112-0,134), congruents amb la mida poblacional més petita i amb la situació marginal excèntrica respecte a una àrea de distribució d’afinitats montanes mediterraneo-orientals.

Comparant les dades obtingudes amb les de l’estructuració de la diversitat a poblacions de tota l’àrea de distribució [incloent-hi poblacions de França (Alps), Itàlia/Eslovènia (Carst) i Grècia (Pindus)] es conclou que el nucli pirinenc en conjunt pot ser distingit com una fracció significativa de la variació genètica. El nucli pirinenc es pot caracteritzar per la presència d’al·lels privats i per un origen relativament recent, a partir d’una estirp procedent de les muntanyes mediterrànies orientals. El conjunt de poblacions pirinenques és identificable com a unitat funcional de conservació, per a la qual es proposen mesures de conservació, tant in situ com ex-situ.

*Finançat pel projecte CGL2007-60475/BOS i amb la col·laboració del DMAH-Generalitat de Catalunya i del Conservatoire Botanique Méditerranéen.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *