Björn Nystedt, Nathaniel R. Street, Anna Wetterbom, Andrea Zuccolo, Yao-Cheng Lin, Douglas G. Scofield, Francesco Vezzi, Nicolas Delhomme, Stefania Giacomello, Andrey Alexeyenko, Riccardo Vicedomini, Kristoffer Sahlin, Ellen Sherwood, Malin Elfstrand, Lydia Gramzow, Kristina Holmberg, Jimmie Hällman, Olivier Keech, Lisa Klasson, Maxim Koriabine, Melis Kucukoglu, Max Käller, Johannes Luthman, Fredrik Lysholm, Totte Niittylä, Åke Olson, Nemanja Rilakovic, Carol Ritland, Josep A. Rosselló, Juliana Sena, Thomas Svensson, Carlos Talavera-López, Günter Theißen, Hannele Tuominen, Kevin Vanneste, Zhi-Qiang Wu, Bo Zhang, Philipp Zerbe, Lars Arvestad, Rishikesh Bhalerao, Joerg Bohlmann, Jean Bousquet, Rosario Garcia Gil, Torgeir R. Hvidsten, Pieter de Jong, John MacKay, Michele Morgante, Kermit Ritland, Björn Sundberg, Stacey Lee Thompson, Yves Van de Peer, Björn Andersson, Ove Nilsson, Pär K. Ingvarsson, Joakim Lundeberg & Stefan Jansson (2013)
The Norway spruce genome sequence and conifer genome evolution
Nature doi:10.1038/nature12211
Més informació:
- Enllaç a l’article – Nature
- Notícia 3/6/2013 – Parc Científic UV
- Nota de Premsa – Fundació Carl Faust:
LA PRESTIGIOSA REVISTA NATURE PUBLICA UN TREBALL DE RECERCA EN QUÈ HA PARTICIPAT EL DIRECTOR CIENTÍFIC DE LA FUNDACIÓ CARL FAUST (Jardí Botànic Marimurtra)
El treball ha permès la seqüenciació per primera vegada del genoma d’una gimnosperma, concretament de la pícea (Picea abies). Aquesta troballa sobre l’estructura molecular d’una conífera, que acaba de ser publicada a la revista Nature, aporta dades valuoses per a l’estudi evolutiu de les plantes amb llavors i pot tenir importants aplicacions en la indústria forestal de les coníferes.
El Dr. Josep A. Rosselló, director científic de la Fundació Carl Faust i professor de la Universitat de València, ha participat en aquesta investigació internacional que publica Nature i que ha estat liderada per Stefan Jansson de l’Umeå Plant Science Centre, de Suècia.
El grup de les coníferes ha dominat els boscos de les regions temperades durant més de dos cents milions d’anys i actualment és un dels grups vegetals de més notable importància ecològica i econòmica. La seqüència del genoma de la pícea (Picea abies) és la primera coneguda no sols de les coníferes ans de cap altra gimnosperma. El nombre de gens que s’ha postulat que presenta P. abies (28.354) és molt semblant al que presenta Arabidopsis thaliana –herba anual que ha esdevingut una de les plantes model en recerca vegetal i que és cultivada al Jardí Botànic Marimurtra per a un altre treball de recerca– la qual presenta, però, un tamany de genoma cent vegades més petit. Les dades conegudes apunten a que el gran tamany del genoma que presenten les coníferes (i, en general, moltes gimnospermes) no és degut a una recent duplicació de tot el seu genoma. Els grans genomes de gimnospermes sembla, en canvi, que s’han originat per una lenta i progressiva acumulació d’elements mòbils (transposons) probablement com a conseqüència de la manca d’un mecanisme eficient de la seva eliminació del genoma. La comparació amb el genoma d’un pi (Pinus sylvestris), un avet (Abies sibirica), el ginebre (Juniperus communis), et teix (Taxus baccata) i una gnetàcia (Gnetum gnemon) ha revelat que la diversitat dels elements mòbils és compartida entre totes les gimnospermes actuals. Diferents aspectes relacionats amb l’estructura dels gens analitzats a P. abies poden tenir importants aspectes aplicats en la indústria forestal de les coníferes.
Blanes, 7 de juny de 2013