En concret, el problema sorgia cada any quan es procedia a la sega del voral de la carretera (manteniment general, prevenció d’incendi, etc.), on s’afectaven individus de Silene sennenii en aquesta època de l’any, generalment abans de florir però amb tiges desenvolupades: el resultat era de la destrucció de la tija que impedia la contribució de granes a la següent generació, amb creació de colls d’ampolla genètics, a més de l’afectació general a la vitalitat dels individus segats.
Enguany, per tal de no afectar el talús de la carretera del T.M de Siurana d’Empordà on viu Silene sennenii, la Delegació de Medi Ambient a Girona ha acordat amb l’Administració titular de la carretera que només es segués el fondal de la cuneta i no el vessant del talús, tal com s’havia proposat des de la comunitat científica. Així s’ha efectuat i es mostra en les dues imatges que reproduïm (la de dalt, després de l’acció -juny-, la de baix, abans de la sega -maig). Aquestes mesures, per desgràcia poc freqüents, demostren l’impacte real que les accions de les administracions no directament ambientals poden tenir en conservació de la biodiversitat (i que fan part de la disciplina més àmplia de l’Ecologia viària o Road Ecology, tan desenvolupada en d’altres països).
La continuació en el temps d’aquesta mesura i l’ampliació a d’altres poblacions de flora amenaçada properes a les carreteres i a d’altres demarcacions territorials seria una bona notícia que des del Portal BioC donaríem gustosament.
Talús de carretera al T.M. de Siurana, abans de la sega del voral (Foto: J.M. Dacosta)
Més informació
- Silene sennenii – Planta del Mes – Portal BioC