Després d’haver revisat 249 projectes de reintroducció de plantes, un ampli equip d’investigadors de diversos països, coordinats per Sandrine Godefroid, amb la participació, entre d’altres, de José M. Iriondo (Universidad Rey Juan Carlos) i de Margalida Vicens (Jardí Botànic de Sóller), conclouen que l’èxit de les reintroduccions –mesura considerada important en les estratègies de conservació d’espècies amenaçades– és generalment baix i que, a més, va disminuint al llarg del temps. La revisió, publicada a Biological Conservation, identifica punts clau que poden explicar el percentatge de fracassos i proposa solucions que puguin millorar l’èxit de programes que no sempre es duen a terme amb la informació o la planificació necessàries. Sandrine Godefroid, Carole Piazza, Graziano Rossi, Stéphane Buord, Albert-Dieter Stevens, Ruth Aguraiuja, Carly Cowell, Carl W. Weekley, Gerd Vogg, José M. Iriondo, Isabel Johnson, Bob Dixon, Doria Gordon, Sylvie Magnanon, Bertille Valentin, Kristina Bjureke, Rupert Koopman, Magdalena Vicens, Myriam Virevaire, Thierry Vanderborght (2011)
How successful are plant species reintroductions?
Biological Conservation, 144 (2): 672-682
ISSN 0006-3207, 10.1016/j.biocon.2010.10.003.
Les taxes de supervivència detectades a les reintroduccions revisades són baixes (52%), i encara més els indicadors que les poblacions esdevenen autosostenibles (taxes de floració i de fructificació només del 19% i 16%, respectivament).
L’article identifica com a factors positius per a l’èxit de les reintroduccions a) la localització de l’experiència en espais protegits; b) l’ús de plàntules en lloc de granes; c) el nombre elevat d’individus a reintroduir (>500 com a indicació genèrica); d) la mescla d’orígens poblacionals de partida; e) l’estabilitat de les poblacions d’origen; f) l’esforç de preparació/gestió de l’espai de destí i g) el coneixement de la diversitat genètica de l’espècie-diana.
Més informació
- Resum i accés a l’article – Biological Conservation (Elsevier)